Campiona de Catalunya de Triatló de Muntanya

El passat 31 de maig es va disputar a Balaguer el Campionat de Catalunya del Triatló de Muntanya, La prova que va reunir més de 150 inscrits, va consta de 750 metres nedant al Embassament de St. Llorenç de Montgai, 25 quilòmetres en bicicleta de muntanya pels fabulosos paratges i entorns del recorregut de la comarca de la Noguera, i 5 quilòmetres de carrera a peu. La seva duresa i exigència fan del triatló de muntanya una prova més que especial.

La Pilar Rus representant del nostre equip Borges Trail, que va competir a la prova.
La sortida ja es destacaven grans triatletes, En Xavier Jove i en Joan Freixa del Club Cerr.Igualada, Albert Soley de T-Bike  Sub-Campió d’Espanya tri cross i en Albert Torres del CN Reus Ploms; en noies la triatleta Mercè Tusell del CN Reus Ploms i actual Campiona d’Espanya de Tri cross,
Davant de l’Embassament de St. Llorenç de Montgai ser el lloc escollit per a la sortida i l’arribada al Pavelló del Molí de l’esquerrà.

A les 10:30hores donaven tret de sortida i per endavant el primer tram 750 metres nedant , la Pilar va sortir dosificant, l’aigua freda va impedir la comoditat de les braçades i sortir de l’aigua 8a posició, desprès de la T1 tocava afrontar els 25 quilòmetres de bicicleta de muntanya, circuit amb desnivell ple de corriols i fortes pujades i baixades on la Pilar va aprofitar el seu gran nivell en les pujades fins arribar a una 5a posició, finalitzat el tram de corre de 5 quilòmetres mantenint la mateixa posició, la Mercè Tusell intractable entrava a meta com a  Campiona de Catalunya absoluta la intractable Mercè Tusell amb un temp 1:55:25, en segon lloc LA Teresa Pons  amb un temps de 2:02:44, tercer lloc Aina Picas amb un temps de 2:06:24 i la nostra borgettis entra a meta cinquena amb un temp de 2:07:45 i es proclama Sub- Campiona de Catalunya Triatlo de Muntanya veterana1.  

En Categoria Masculina Xavier Jove guanya la prova amb un temps de 1:31:26, en segon lloc Albert Soley Castell amb un temp de 1:32:08 i tercer lloc Ramón Salvans amb un temp 1:36:46.

Web:
http://www.balaguer.cat/portal/55/68/?ec=readarticle&articleid=995
Resultats:

. http://www.triatlo.org/competicions/resultats/?sexe=V&tipo=0&idcompeticio=150049

GRANS VICTÒRIES ALS 10.000 DEL PERELLÓ

El passat dissabte 23 de maig es disputava La Cursa dels 10.000 al Perelló , quarta 

prova per puntuar al Circuit Running Series de Terres de l’Ebre.

A la mateixa es van aplegar com no, membres del nostre Equip als que hem de 

felicitar primer que tot per guanyar la prova tant en categoria masculina i femenina i 

alhora dels seus bons resultats; En Sergi Hidalgo i la Pilar Rus i en Robert Tarragó. 

A les 18:00h davant del pavelló Poliesportiu Municipal, prenien la sortida prop de 150 

corredors i aquest any a part de la prova dels 10k circuit de dues voltes també 

tindríem els 5k d’una volta al circuit, traçat dur, trencacames agreujant pel vent que 

feia notòria la seva presència en diferents punts del recorregut.

L’equip ens expliquen les seves sensacions i vivències:

En Sergi Hidalgo:

Després d’uns primers metres en ascensió, els atletes Xavi Queral, Yassine Ouhdadi, i 

Sergi Hidalgo es van anant distanciant de la resta tot aprofitant el vent d’esquena i la 

lleugera baixada que s’allargava fins al km 3 aproximadament, a partir d’aquest punt 

el Sergi va augmentar el ritme quedant-se junt amb Xavi al capdavant de la cursa 

durant 3,5 km més, just en el punt que s’havia realizat l’última pujada dura, i ja en 

el seu descens, el Sergi va poder afegir uns metres entremig d’ell i de Xavi Queral, 

no canviant les posicions fins l’arribada. Yassine Ouhdadi completava una vegada més 

el podi. 

La Pilar Rus:

Dissabte tarda i direcció al Perello carrera de 10Q, mai m’ha agradat les curses  a la 

tarda per que tens tot el mati per pensar si descanses lo suficient si lo que menges es 

convenient..etc. arribo al pavelló esportiu a recollir dorsals,ambientasuu saludant 

amics, companys i gent del poble que feia anys que no els veia i hem va fer molta 

il.lusió tornar-vos a veure. Un circuit exigent, la calor i el vent ho faria encara molt 

més, donen tret de sortida i el primer quilòmetres una forta pujada això fa que el 

grup cap davant no surti tant fort com sempre,a les pujades últimament hem trobo 

molt be així que aprofito per estirar i anar lo mes davant possible amb un grup de 

cinc corredors, al Qm3 avituallament,fantàstic! Un deu als organitzadors 

previsors,calor i vent, no va faltar a cap moment l’aigua o fruita o els senyors amb la 

mànega d’aigua jijiji, molt agraïda. trams dels circuit que podia anar a ritme alts i 

altres que semblava que m’arrossegava, finalitzo la primera volta, vaig primera de 

noies, intento no despenjar-me d’un grup de tres corredors i evitar que el vent hem 

castigui tota sola, però a la pujada van mes forts que jo així prefereixo afluixar i 

esperar a la baixada a veure si els puc atrapar, els torno agafar a ritme agònic, 

arribem la part plana i ells pujant el ritme, deumeu! casi no els puc seguir, així que 

hem queda últims quilòmetres en solitari les cames piquen i encara queda dues 

pujades més no hem vull cremar així que intento acabar amb les millors sensacions 

amb un temps de 38’59 min., contenta pel resultat.  

    

En Robert Tarragó:

Pel que fa a mi, segueixo sumant, buscant trobar el ritme i la xispa necessària per 

aguantar bé la distancia de 10km., vaig decidir un cop més córrer sense rellotge, 

només disfrutar i escoltar el cos. La sortida a les 18h puntual i comensant en una 

forta pujada, em preocupava ...... no sabia com estaba i molt menys pujant, encara 

em falta aquesta força per pujar, vaig poder aguantar amb el grup capdavanter la 

primera pujada. Va ser a la segona pujada quan el Sergi Hidalgo i el Xavi  Queralt 

comencen la cursa i estiren força, allí ja em quedo, ells juguen a una altra lliga, 

están els dos fortíssims. 

l darrera ens quedem un grupet i amb ells segueix el Yassine, un altre fenómeno i el 

futur. Un cop arribat dalt de la segona pujada, arribo bé i puc seguir respirant i 

baixant cómode, aquí ja m'agrupo amb el Jesús Caparrós,que està molt ràpid anem 

junts fins al km6 aprox, allí és a on trobem la pujada més forta, es despenja una 

mica i m'agafa un gran Carlos Redó, que està fent una gran temporada i l'Agustí de 

Fondistes Rapitencs que puja com una fletxa. Ja a la baixada intento anar a pel 6è i 

7è però ara vaig sol i es fa difícil. S'acaba la baixada i falta un parell de km, un tram 

pla i un últim km en una lleugera pujada, és a falta d'uns 500m d'arribada que em 

passa l'Agustí, intento aguantar ritme pujant però encara no em van les cames per 

pujar ràpid. Al final 9è i 3er categoria de 128 participants. 

.

Classificacions Absolut masculi

1ª Sergi Hilado Blade 

Borges trail:  temps 33’50’’

2ª Xavi Queral Forcadell 

Fondistes Amposta: temps 33’18’’

3ª Ouhdadi Yassine

Team Flowers: temps 34’26’’ 

Classificacions Absolut femeni

1ª Pilar Rus Garcia 

Borges trail:  temps 38’56’’

2ª Eva Pons Juan 

Independent: temps 42’05’’

3ª Judit Francin Daimiel 

Trail Tarraco: temps 42’49’’ 

Enhorabona a l’organització del Perelló, exel.lent, als avituallament durant la cursa, 

regals, premis, ambient, col.laboradors, i sobretot al voluntaris un DEU.

web:

http://www.elperello.cat/niv2.php?id=236

resultants:

http://www.elperello.cat/niv4.php?id=69

“La Faiada”, 3a prova de Copa Catalana a Pont de Suert

Aquest passat diumenge, 17 de maig del 2015, va tenir lloc la tercera prova de Copa Catalana a Pont de Suert, “La Faiada”. La prova tenia recorregut curt i recorregut llarg de 21km, al llarg van participar-hi els nostres dos corredors en Mikel Besora i la Lourdes Cayetano.

La cursa de Mikel va ser estratègica sortint de menys a mes, ja que sabia que el seu estat de forma de les últimes setmanes no era l'òptim i es disposava a provar-se poc a poc mentre pasaven els km.

Des del principi el ritme es fort i es situa entre els cinc primers i a mesura que s'anava acumulant el desnivell l'adelanten uns corredors i vorejant la posició 10 acaba la cursa amb 2h.05 minuts per a completar un gran circuit de 21km.i 1200m.de desnivell positiu, amb males sensacions físiques pel desgast dels últims mesos.
Ara toca recuperar la forma i a continuar entrenant poc a poc per arribar a un estat físic òptim per a les properes competicions.

La Lourdes com que en la última cursa de Copa Catalana va tenir la mala experiència de sortir massa ràpida i pagar-ho als últims kms en aquesta no volia repetir-ho. Només sortir hi havia un tram de pujades-baixades suaus on es va situar primera però molt a prop de les altres noies i a partir del km 3’5 que començava la pujada llarga de 6 km va poder anar mantenint distància alhora que conservava una mica les forces. A la pujada es va sentir còmoda i excepte els últims dos km a la resta va poder anar quasi tot trotant. Llavors començava la baixada llarga on portava ben a prop a la segona classificada  i  al km 17 on tornava a haver un tram dur de repetxons va haver d’apretar per treure més distància i mantenir així la primera posició fins al final . Va arribar amb un temps de 2h 25min seguida per la Silvia Puigarnau 2h28min i Cristina Fargas 2h32min.

Volem agraïr el suport de la organització i els nostres col'laboradors: Borges, Ph-Quirogel, Bussetus, Rendiment-race, Eassun Spain, Megaplus.

ZEGAMA-AIZKORRI 2015

Per fí després de tant de temps, de tants dies entrenant sota el sol tòrrid, de fer sèries durant hores, de treball molt dur....per fí, tot aquest esforç, es veuria recompensat en poder participar a la marató de les maratons. I fins que no es fa, no es pot parlar per boca d’altres, doncs l’experiència de poder córrer pels prats verds, de trescar fins a caure extenuat per l’Aizkorri, de trepitjar fang durant kilòmetres i kilòmetres, de caure dotzenes de vegades, de sentir el teu nom milers  de vegades en boca dels altres, on un nombre ingent de públic t’alçava amb la seva cridòria per damunt de les pedres i et feia volar quan les forces ja escassejaven, de plorar fins a perdre la visió sota un mar de llàgrimes, d’experimentar la duresa de la muntanya més salvatge, de disfrutar més que mai, practicant el teu hoby preferit....en fí, “d’experimentar“ més que mai, no es pot dir que hagis fet ZEGAMA.

És una d’aquelles proves que fins que no has començat, no estàs mai segur d’haver fet els deures, d’haver entrenat prou, d’haver esmorzat bé, de portar tot el que necessites, on et revises les butxaques una i mil vegades, que un cop passats, 5, 10, 20 kilòmetres, encara estàs pendent dels teus muscles i sensacions, de si aguantaran, de no apurar-los molt per intentar acabar costi el que costi.... i així, amb aquestes pors, que poc a poc s’anaven dissipant donaven pas al sentiment d’eufòria tot observant els magnífics paratges que envoltaven als corredors, on la natura esclatava en la seva màxima intensitat i verdor.

Pel que fa a la cursa en sí, en Tavi se la va prendre més com a experiència que no pas una prova competitiva, doncs el nivell que hi havia (uns quants craks mundials....poca broma, eh?), li feia descartar sortir a pimera línia com havia fet en tantes altres curses.

Una cosa important, és que en Tavi només portava dos gels Megaplus d’inhibliak , ja que s’havia estudiat el perfil i s’havia programat els llocs exactes on prendre els gels, les barretes, les sals, l’aigua, etc..., doncs comptava amb el gran assortiment que hi havia a cada avituallament, que per sort, n’hi havia moltíssims (un cada 3-4 kms, fins i tot menys!) i això li permetia emprendre les primeres rampes amb confiança.

Primer de tot, es feia un tomb pel poble, per tot seguit, iniciar una pujada molt forta de 2 km on es començava a estirar el grup. Per acabar d’adobar el que es preveia una cursa dura, ja a partir del km.2 el fang feia acte de presència fen-te patinar com si es tractés d’una pista de gel en alguns cassos, i on els peus s’enganxaven com si es portessin ventoses en d’altres.

Es pot dir que la cursa –excepte algunes baixadetes- pujava fins al km 16,5 ininterrompudament, però els paratges per els que es passava feien que els km no es notessin tant.

I què dir de l’ambient! Es pot dir que al llarg de la prova et trobaves amb milers de persones i totes elles et cridaven pel nom i t’animaven com si els anés la vida.

Hi havia punts estratègics, on la pujada era més forta i pronunciada i allí s’ajuntaven centenars de persones i cada rampa es convertia en una festa.

Llocs com per exemple, la pujada des de Otzaurte, els prats de Ultzama, la forta pujada passant per Atabarreta i Allarte fins arribar al primer cim: Aratz amb fred, vent i boira espessa.

Després d’aquí venia una baixada per prats d’alta muntanya amb una herba verda i molla que també dificultaven la baixada continuant per camins empedrats relliscosos a més no poder, endinsant-nos dins de coves naturals amb ermites a dins, i planejant fins a trobar l’altre fortíssima pujada que arrencava a Sancti Spiritu que passava per l’ Aizkorri, punt més emblemàtic i fotogènic de la cursa i la interminable pujada acabava al cim més alt del País Vasc: l’Aitxuri, no sense abans fer una perillosa i esquerpada cresta.

A partir d’aquí s’iniciava una baixada que més que baixada es podria considerar un barranc amb gespa, provocant una desena de caigudes de cul al Tavi i als seus competidors d’aquell moment. Això sobrecarregava les cames i feia perillar la continuïtat de la cursa. Després,  s’arribava als plans alpins d’Arbelar i Urbia molt agradables de córrer, per encarar una altra pujada molt forta fins al coll d’Andraitz.

Per festa, altre cop el fang: en Tavi no n’havia vist mai tant, ni tan espès, ni tan profund ni tan continuat al llarg de tants i tants kilòmetres. Segons els seus càlculs, tot aquest fangar, tot i ser baixada, el va fer perdre uns 15 minuts, doncs la marxa es feia més lenta i complicada. I des d’aquí, planejant per camins i senderons, ja només quedava restar els kilòmetres fins al final.

Pel que fa al desenvolupament de la cursa, és com si haguessin posat les parts més dures i alhora espectaculars de totes les curses que en Tavi ha fet fins al moment, doncs les pujades tècniques interminables donaven pas a unes baixades perilloses i esquerpades com cap altre, però tot junt i concentrat.

Excepte els corredors èlits, que sí competien, donava la sensació que la resta, anava senzillament a acabar-la i a gaudir del recorregut.

D’aquesta manera en Tavi, trobant-se amb corredors de diferents nacionalitats, veient-se avançat per dotzenes de catalans, bascos, espanyols, europeus diversos....avançava com podia i com li permetien les cames, però per sobre de tot això, era poder estar allà i córrer, saltar, relliscar, grimpar, derrapar i disfrutar!

Val a dir, que tot seguint els consells i entrenaments d’en Jordi Pàmies en Tavi s’assegurava una bona cursa, ja que sense ell, no creiem que hagués pogut acabar.

Això sí, els últims kms tot passant per fagedes increïbles, en Tavi ja li escassejaven les forces, però gràcies altre cop a l’alè del nombrós públic, arribava a meta corrent amb molt bon ritme que gràcies a la seva dona MªCarme, va esclatar en una gran emoció tot fonent-se en una gran abraçada.

El temps final va ser de 5h41m, i la posició la 239 de 475 participants, però el que de debò s’emporta en Tavi són les emocions viscudes. Les sensacions al cim de l’Aikorri i l’arribada, on per dues vegades, en Tavi va perdre el control i va acabar plorant com si d’un nen petit es tractés, doncs l’emoció que se sentia a la pell era inigualable. S’hi ha d’estar.

En dues paraules: IM-PRESSIONANT!

Aquí teniu un enllaç a un vídeo que s’aproxima bastant a les sensacions viscudes durant la cursa: https://vimeo.com/128298319

Donar les gràcies per descomptat a la MªCarme, la seva dona pel recolzament incondicional, al Markus, la Nuria i en Xavi per les fotos i l’ànim a peu de cursa, a l’entrenador Jordi Pàmies i als espònsors de l’equip BORGES TRAIL, com són Megaplus, Eassun, Busssetus, PH-Quirogel, Borges.

CORREDORS DEL BORGES TRAIL A LA CURSA 10K D’Horta

El passat diumenge 10 de maig es disputava a Horta de Sant Joan la IV Cursa d’Orta,

tercera prova per puntuar al Circuit Running Series de Terres de l’Ebre.

En aquesta cita no hi podia faltar representació del Borges Trail; En Sergi Hidalgo i la

Pilar Rus guanyadors de la prova i en Robert Tarragó iniciant el camí de la temporada

cada dia mes fort i amb les millors sensacions.

A les 9:30h prenien la sortida prop de 150 corredors que van haver de suportar la

forta calor que va afegir més duresa al ja de per si exigent , però sense deixar de

banda el lloc on celebrava, un lloc de paisatges encantadors i vistes espectaculars,

però això sí, amb un perfil que a més d’un li va trencar les esquemes, les cames i el

crono.

L’equip ens expliquen les seves sensacions i vivències a la cursa d’Horta de St Joan:

En Sergi Hidalgo ens relata la seva vivencia a la carrera:

Tornava a la competició desprès d´unes setmanes de descans obligat , encara que el

perfil d´aquest circuit no era el més idoni per fer-ho , la suma de punts era

important per optar al circuit de les Running series de Terres de l´Ebre. A les 09:30

es va donar la sortida i des de el primer instant l´atleta ampostí Xavi Queralt va

imposar un ritme molt ràpid, seguit de Yassine Ouhdadi i a varis metres es situava el

corredor del Borges Trail Sergi Hidalgo, el qual va anant reduint la distancia amb els

seus companys de cursa al llarg del primer quilometre, tot i això , Xavi Queralt va

continuar amb ritmes per sota de 3 minuts el km, aprofitant el descens de la primera

volta de carrera. Al km 4 i en un terreny molt més pla, el Sergi va rellebar a Xavi al

capdavant del grup, alhora que el jove Yassine lluitava per mantenirse amb ells. A

partir del km 4,5 va començar l´ascensió a la població d´Horta,i posteriorment a

l´edifici més alt de la mateixa,  desnivell que va aprofitar el Sergi per tal de

distanciar-se de Xavi i Yassine, aconseguint una renda suficient per mantindre

controlada la segona volta del circuit (4,5km), així com la cursa. El pòdium el va

completar un gran Xavi Queralt , el qual feia 7 dies havia corregut la marató de

Ginebra, i la promesa Yassine Ouhdadi com a tercer.

La Pilar Rus ens relata la seva vivencia a la carrera:

Arribava diumenge amb poc entreno de la setmana per motius de feina, que millor

manera de descansar pensant en la recuperació després del volum de entreno del cap

de setmana anterior.

A les 9:30h donarien el tret de sortida amb un pronòstic de forca calor una sortida

rapida i els tres primers quilòmetres de baixada, decideixo iniciar un ritme alt

aprofitant la baixada, passem pel tram de la via verda i la foscor del túnel, estic a la

km 5 vaig primera i amb bones sensacions, ja arriba la primera pujada llarga i m´ho

prenc amb calma però amb ritme alegre els quàdríceps fan pupa però aguanten la

pujada, això funciona i supero perfectament el tram mes dur de la primera volta,

passem pel km 6 i comença una bona baixada, i toca allarga cames, pujar ritme, els

quinze primer corredors van estira molt el grup quedant despenjada amb dos nois

mes, la segona corredora la tinc a mes de 3 minuts, continuem els dos últims

quilometres a bon ritme sense molèsties i això em dona mes força per afrontar

l’ultima pujada i arribant a meta guanyant la prova amb un temps de 44’33’’, segona

Eva Pons Juan, independent amb un temps de 47’06’’i Tercera Judit Francin del Trail

Tarraco amb un temps 49’08’’.

Un circuit increïble i una organització extraordinari.

En Robert Tarragó ens relata la seva vivencia a la carrera:

Ahir diumenge vaig córrer novament la cursa d'Horta de Sant Joan, una cursa d'asfalt

de 10km ben diferent a les que acostumo a fer, possiblement la més dura de

Catalunya en aquesta distancia i tipus de cursa d'asfalt. En aquesta cursa no pots

buscar marca, no has de tenir en compte el temps. els quasi 400mD+ no fan que sigui

possible l'anomenat "marcón".

Inici controlat degut a l'al.lergia que no sabia si em deixaria acabar la cursa. Els

primers km a ritme cómode em situo entre els 10 primers a un tercer grup. ja al km 5

a la última pujada, em costa i al tram final he de caminar el que em fa perdre alguna

posició. La última volta la faig sol controlant darrera i a un ritme constant on només

a la última pujada perdo uns segons mes, finalment entrant a meta 13è.

Classificacions Absolut masculi

1ª Sergi Hilado Blade

Borges trail:  temps 37’21’’

2ª Xavi Queral Forcadell

Fondistes Amposta: temps 37’52’’

3ª Ouhdadi Yassine

Team Flowers: temps 38’05’’

Classificacions Absolut femeni

1ª Pilar Rus Garcia

Borges trail:  temps 44’41’’

2ª Eva Pons Juan

Independent: temps 47’06’’

3ª Judit Francin Daimiel

Trail Tarraco: temps 49’08’’

Enhorabona a l’organització AE Cara Nord, exel.lent, donant la talla i demostrant

experiència en aquest tipus de events.

web i resultats :

http://www.aecaranord.com/