MÉS SEGONES POSICIONS I LIDERAT DE LA COPA CATALANA

El diumenge 16 de maig es va disputar a la capital del Berguedà la segona prova puntuable per a la Copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya.

Després d’una setmana amb pluja i fred, ens esperava i diumenge assolellat i amb bona temperatura, així doncs a les 08:45 es va donar la sortida a la prova femenina, i 15 minuts més tard ho feien els homes; només començar i quasi sense temps d’agafar ritme es començava per un tram d’escales irregulars d’uns dos quilòmetres que ens dúiem fins al santuari de Queralt.

En aquest tram en Joan Freixes va sortir molt fort i ràpid amb la qual cosa es va escapar en solitari, darrera un grupet de quatre seguia, un cop dalt del santuari la cursa s’endinsava per un sender estret i llarg amb varis canvis de desnivell, aquí el grup perseguidor es va reduir a 3 components (Cazalla, Carrasco i Pijuan) es varen anar alternants les posicions fins al km 8 on el Pau Bartoló es va unir al grup, sobre el km 10 i en un avituallament en Joan Freixes va plegar, passant llavors a encapçalar la cursa en Bartoló (Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà), i ell sòl es va començar a escapar deixant endarrere als altres companys.

A partir d’aquí el grup perseguidor de 3 components es va començar a estirar, en Pijuan es va col•locar segon al l’altura del km 11, corrent ja des d’aquest moment sòl i intentant anar a la cerca del primer classificat. Al km 14 començava al pujada més dura i llarga que ens va dur fins al km 17 i a 2020 mts d’alçada. En aquest punt hi havia neu al camí, una neu que ens va acompanyar durant un quilometres més o menys, i arribàvem així a l’estació de Rasos de Peguera. Tocava enfilar-se per una pista fins al punt més alt de la cursa, a 2062 mts.

Per acabar la prova ja “només” quedàvem uns 11 km de descens fins a Berga, però amb un parell de rampes i algun descens més que tècnic ajuda’t per una corda. Així doncs a la última pujadeta al voltant del km 26 en Pijuan agafa a en Bartoló, començant junts els últims 4 km de descens vertiginós per un sender estret i recargolat. A l’altura de l’últim avituallament, uns rampes inoportunes a les cames van obligar a en Pijuan a afluixar el ritme i quedar relegat a la, definitiva i ja repetitiva, segona posició, desprès de més 2300 de desnivell positiu.

Quedant així doncs la classificació final:

1- BARTOLO ROCA PAU (Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà) 3:04'

2- PIJUAN PARDELL JOSEP Mª BORGES TRAIL 3:05'

3- CARRASCO GIRALDEZ OSCAR Matxacuca 3:13'

....

9- SECALL ROCA BIEL BORGES TRAIL 3:25’

En dones la primera meitat de cursa va ser encapçalada per l’Ester Hernandez, però la victòria final sense discussió va ser per la Núria Picas, la Yolanda Gracia va completar el podi.

Secall, per la seva banda, va realitzar una cursa regular fins adonar-se de la posició, a partir de llavors tot va ser pujada de moral, i afrontar la responsabilitat de poder estar al TOP TEN.

Aconseguia així entrar el 9è de la general i 2na posició en Veterans, situant-lo també amb tota probabilitat líder provisional de la categoria.

Aquesta segona posició d’en Josep Mª Pijuan juntament amb la també segona posició de la cursa de Ripoll duen en aquest moment al atleta del BORGES TRAIL a encapçalar la classificació general provisional de la Copa Catalana.

EL BORGES TRAIL A LA PRESTIGIOSA MARATÓ ZEGAMA-AIZKORRI

Essent dels pocs privilegiats de poder participar en una cursa tant important però a la vegada tant dura, en Jordi i el Carles es van desplaçar a Zegama per participar a la prova més prestigiosa de les Skyrunner World Series, o el que és el mateix, la Copa del Món de curses de muntanya.

I diem prestigiosa i única per que l’ambient fa que des del primer al últim corredor, siguem animats de la mateixa manera per uns fanàtics espectadors, que tot i el mal temps, es desplacen al llarg de tot el circuit per animar a tots els “korrikalaris” (corredors).

Durant tot el cap de setmana, de divendres a diumenge, la pluja va fer acte de presència, però el diumenge a les 9:00 es va donar el tret de sortida de la cursa amb el recorregut habitual (42 kms i 5472 metres de desnivell total), amb alguna petita variació, a causa de l' estat del terreny.

De bon principi, després de fer el típic tomb pel poble de Zegama (296 metres), el fang va ser el protagonista, ja que no va abandonar als corredors en tot el circuit. Primera pujada cap a Ultzama, on el silenci entre els corredors només es veia trencat pel públic en les pujades més dures. Tant en Jordi com en Carles van sortir molt conservadors, la cursa només feia que començar i eren conscients de que amb aquelles condicions era millor reservar energies per arribar als últims quilòmetres sencers.

Segona pujada cap a Aratz. Aquí sí que la cosa pujava més, però amb els ànims de la gent es feia una mica menys dur, ja que quan el públic t’anima d’aquesta manera els kms passen més bé.

Després de la primera baixada, tècnica i a la vegada molt relliscosa fins a Sancti Spiritu, arriba l’ascens més dret i també amb més espectadors de tot el circuit. Ascens que puja fins al cim de l'Aizkorri, on el nombrós públic i els seus crits ensordidors, ens donaven ales per arribar fins dalt, sobretot quan tota aquella gent que no et coneix de res no para d’animar-nos pel nostre nom.

Curt tram de cresta baixant de l’Aizkorri per tornar a enfilar el sender cap a l’Aitxuri, punt més alt de la cursa, a 1551 metres, tot seguint la famosa cresta, que va ser dubte de modificació fins al final.
Fins aquí ja teníem recorreguts 24 kms, i començava un fort i perillós descens per una zona molt pedregosa, on valia la pena parar atenció de no fer-se mal, i de sobte, s'acaba la roca i comença l'anomenat descens "Osriangorri", una dretíssima pendent per herba i neu, que ens va fer posar “cul a terra” i utilitzar els pantalonets de trineu. En aquest punt les caigudes estaven a la ordre del dia.

Tornem a enfilar sender amunt per culminar l’última pujada important de la jornada, l’Andraitz. Tornem a baixar i ja només ens quedaven 11 kms fins a meta retornant a les fagedes i senders amb “fang profund”, per poder arribar altre cop a Zegama, on moltíssima, moltíssima gent ens esperava cridant, felicitant-nos per la nostra gesta, picant a les tanques, aplaudint,...i nosaltres, amb llàgrimes als ulls per l’esforç i l’emoció, vam travessar la línia de meta de la IX ZEGAMA-AIZKORRI MENDI MARATOIA 2010.

La cursa va ser dominada i guanyada amb superioritat aclaparadora pel català Kílian Jornet, amb un crono de 3h56’, seguit de l’ex-ciclista professional Aitor Ossa a 12 minuts, i Miguel Àngel Heras a 13 minuts del primer.

Per la nostra banda i en més modestes posicions, però sense lamentar cap incident més que el desgast físic, en Pàmies va entrar el 105è amb 5h15’, i el Carles el 214, en 5h52’.

Pel camí ens vam acompanyar amb grans amics del món de la muntanya, com el Jordi “Montxi”, de l’OXIGEN.CAT, o el Toni Calderón de Cambrils, que també van arribar a meta entre la gran celebració d’aquesta cursa tant espectacular.

Felicitats als companys de Diedre, Obrint Traça (Xavi), al magnífic paper dels membres de la selecció catalana (Cuadrat, Barrufet, Espiña, Aguiló,...), als amics de la Seu d'Urgell (David), als Trote Extrem (Àngel i JMaria, al Jaume i el Ricard de Vilanova,  i a tots els FINISHERS!!

I moltes gràcies pels ànims de tots els incondicionals seguidors catalans, que amb les estelades i els seus crits ens donaven la força necessària per seguir endavant.

La organització impecable, mimant a cada corredor, abundants i complerts avituallaments. I a meta el famós formatge Idiazaval acompanyat d'un traguet de Txacoli,...digne d'un petit poble vasc abocat per complert a la cursa.

Us recomanem que almenys un cop a la vida us deixeu caure per Zegama, ja sigui participant o unit-se a la inmensa multitud de públic que ens feia posar la pell de gallina en tot moment.

CLASSIFICACIONS

FOTOGRAFIES i noticies del DIARIO VASCO(n'hi ha moltes però val la pena dedicar una estona per veure els grandíssims paratges de muntanya per on va transcórrer la cursa)

MÉS FOTOS (estem recopilant per fer un àlbum)

2ONA POSICIÓ A LA III MITJA DE LA FAIADA. PONT DE SUERT

El cap de setmana passat, diumenge dia 9 de maig, es va celebrar la tercera prova del Circuit Català de Curses de Muntanya, en aquesta ocasió ens varem desplaçar fins a El Pont de Suert.

Per davant teníem una cursa de 21 km i 1350 mts. de desnivell positiu, la matinal es presentava gresca i plujosa, a l’hora de la sortida la temperatura rondava els 8ºC i a la arribada no arribàvem als 10ºC, quasi durant tota la cursa va estar plovent i al principi amb ganes, al cap d’una estona ja tant et feia el que queia del cel ja que el terra no estava massa millor.

La cursa en si va començar amb la sortida de la categoria femenina a les 09:15 en punt, i la categoria masculina ho feia 15 minuts més tard, per culpa del mal temps la gent no va poder escalfar gens i la sortida va ser relativament tranquil•la, només en Manu Sanchez del C.E. de Balaguer va sortir més fort i començant ha tirar des de bon començament, darrera aviat es va començar a definir el grupet perseguidor, que estava format per l’Albert Ferrer UEC Anoia, l’Erik Diaz de Díedre i Josep Mª Pijuan del BORGES TRAIL.

Després del primer quilòmetre per asfalt s’entrava ja a un sender estret i relliscós, que va ser la tònica de la major part de la cursa, aviat va ser neutralitzat, i així el grupet va seguir junt fins al km 5, quan en Erik va passar al davant i es va començar a escapar, al km 7 en Pijuan es va posar al capdavant a marcar el ritme una estona, ja que més tard va ser relegat a la quarta posició, així es van coronar el cim de la cursa a 1680 mts.

Aquí va començar un descens tècnic i perillós, la baixada era primer pedregosa, desprès anàvem retallant un camí per les corbes, més tard es tornava un sender dret i estret, i tot sempre molt relliscós, fins ha arribat a l’altura de Viu de Llevata, a partir d’aquí en Pijuan agafa a l’Albert Ferrer, i junts van seguir baixant per un senderonet pel lateral de la muntanya i pel mig del bosc tot ple de fulles que no et deixaven veure on posaves els peus.

Al voltant del km 16 varen atrapar a en Manu Sanchez, aquí començava la última baixada llarga que ens va dur fins al km 20, va ser llavors quant en Pijuan va aprofitar per deixar enrere als seus companys, i arribar amb un cert avantatge a la cua del pantà d’Escales, el punt baix de la cursa a 814 mts., ja nomes ens quedaven 3 km que ja havíem fet, al revés, al començar la cursa, una pujada i una baixada d’uns 230 mts de desnivell acumulat, i així arribàvem ben molls i bruts a la meta del Pont de Suert.

Classificació masculina
1 Dies Martin, Erik ABS. DIEDRE 2h06:36.3

2 Pijuan Pardell, Josep Mª BORGES TRAIL 2h07:43.8

3 Sanchez Sermona, Manu CE. de BALAGUER 2h08:44.8

4 Ferrer Paraordit, Albert UEC ANOIA 2h09:02.4

Classificació femenina
1 Paraordit Pesarosa, Montserrat 2h55:32.9

2 Forn Munt, Teresa 3h02:22.7

3 Ermosos Pua, Doni 3h10:32.1

CURSA DE L'ALBA. COLLBATÓ

Aquest passat diumenge es va disputar a Collbató la cursa de l’Alba, una de les més clàssiques al nostre país. Amb la d’aquest any ja en van XXIII edicions, i els més de quatre-cents inscrits donen argument al èxit del certamen. De fet és tot un plaer poder córrer per paratges tan impressionants i emblemàtics.

A les 08:30, hora d’inici de la cursa el dia no pintava massa bé, encara que els esperits de la muntanya foren benevolents i el matí va aguantar, això Sí, els núvols i la boira no ens van permetre gaudir de les fantàstiques vistes que hi han els dies clars.

El traçat va sortir de les piscines del poble, el parell de km de pla i la pujada per la carretera de les coves del Salnitre van permetre que el pilot s’estirés i enfilés la pujada al Pla de Sant Miquel. D’allí una baixada ens duria fins al Monestir, seguidament la pujada per les temudes escales dels francesos, el pla dels Ocells, l’ermita de Sant Jeroni i cim (1236m). Una vegada dalt el més dur ja havia passat i pràcticament tot el que quedava seria de baixada.

Ara bé, el descens no fou del tot senzill. La pluja del dia anterior el feia bastant perillós, ja que la roca mullada relliscava molt.

Javi Delgado fou el guanyador en la categoria masculina, en aquesta els primers llocs estarien molt ajustats. Núria Picas o faria en la femenina, aquí el domini seria més remarcat.

Per part del Borges trail, l’únic representant que va anar-hi fou en Ramon Barceló, que a mida que van passant curses va retrobant-se amb millors sensacions i més confiança en les baixades (de mica en mica va oblidant l’ensurt i els quatre punts de sutura de la cursa de l’any passat a Tivissa), el 28è lloc de la general aconseguit fou prou meritori, vist el gran nivell que hi ha aquesta temporada.

Classificacions :

Homes
1 JAVI DELGADO 1:59:34 1erVETERÀ SPIRIDON

2 VÍCTOR TUDELA 2:00:39 1er SÈNIOR CORRER A GELI

3 ROBERT GUILERA 2:01:14 2on SÈNIOR ACE BOMBERS B

4 J.LLUÍS RUBIO 2:01:34 00:05:03 2on VETERÀ M CE. BEGUES

- - - -

28 RAMON BARCELÓ 2:16:58 00:05:42 6è VETERÀ BORGES TRAIL


Dones
1 NÚRIA PICAS 2:22:12 1era SENIOR F

2 OLGA GASSET 2:32:14 1era VETERANA F

3 MONTSERRAT MORELL 2:41:17 00:06:43 2ona SENIOR F

Tots els resultats els trobareu a:
http://www.thunar.com/thunar/arxius/ALBA.pdf

23ª MARXA ROMÀNICA DE NAVÀS

La marxa romànica de Navàs és una marxa que transcorre en tota la seva totalitat pel GR-176 i per on es passa per moltes ermites. Un total de 80.2km i 4700m de desnivell.

Unes 500 persones éren presents el dissabte a les 18:00, i com no, Joan Iniesta del Borges Trail també hi era present.

Vaig sortir amb un sol enlluernador i molt tranquil, ja que els quilòmetres de les marxes anteriors es comencen a notar. Així doncs, fins al quilòmetre 25 vaig anar trotant suau i a partir d’aquest quilòmetre el sol es va anar amagant i el frontal seria el millor amic que tindria en tota la nit. Al quilòmetre 27 un avituallament amb caldo calent que feia prevenir una nit fresca. El terreny molt moll i el fang no va ajudar gens.

Al quilòmetre 31 ens vam trobar un avituallament molt peculiar: un grup de gent disfressats de gitanos i entre aquest grup, una sorpresa: en Kiku Soler també anava disfressat de gitano i animant a tots els participants d’aquesta marxa.

Així que amb la moral ben alta i a seguir per senders enfangats, pistes plenes d’aigua,.... A partir del quilòmetre 48 vaig tenir problemes amb el quadríceps esquerra i vaig haver d’afluixar el ritme.

La nit es començava a fer pesada, amb moltes vegades més d’una hora sol. Havia de parar moltes vegades perquè el marcatge del circuit eren les marques del GR-176 i de nit a vegades no es veien bé. En el quilòmetre 53 un simpàtic riu de 10-12 m d’ample i mig metre d’alçada feia que molta gent es delsacés i agafats amb una corda per no caure s’atravessava. Jo no em vaig treure les bambes i el vaig atravessar sense pensar-m’ho dues vegades. Refrescar-se va molt bé en una marxa, però a les 4 de la matinada no va fer gens de gràcia.

Ja éren les 6 del matí quan el sol va tornar a sortir, i ja vaig amagar el frontal. Només quedaven 14 quilòmetres, que, patint més del compte, vaig arribar a meta amb 14 hores i 11 minuts, col•locant-me en 123ª posició.

Amb aquests punts em situo en 4ª posició de la Classificació General de la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Diumenge que ve, una altra, la 35ª Travessa del Montseny, de 48 km i 5600 m de desnivell.