Diumenge 17
d’abril es presentava com un dia ideal per dur a terme una cursa tal com la de Un Tomb Pel Montsant, amb sortida a la
Morera de Montsant i atentament organitzada pel Trail Tarraco en el marc de la
3a cursa del Circuit del Camp de Tarragona.
S’oferia la
possibilitat de realitzar dues modalitats de cursa, la llarga amb 23 km i 1450
md+ i una de curta amb 15 km i 780 md+. Els que llegiu aquestes línies i no
hagueu fet mai el circuit us preguntareu, com pot ser tal desnivell amb tal
distància? Doncs sí, els organitzadors del UTPM ho van aconseguir! Una cursa
espectacular tant a nivell d’organització, com per recorregut i
paisatgísticament parlant.
Tot seguit els
nostres corredors relataran la seva pròpia cursa:
Ester Casajuana
Afrontava aquesta tercera cursa del circuit del Camp del Tarragona amb més ganes que mai, després de les males sensacions que havia tingut a la Portella, tenia ganes de demostrar-me a mi mateixa que estic fent un bon treball, i el que és més important que començo a confiar una miqueta més en mi. Era la primera cursa de la temporada que anava descansada per temes laborals, així que no hi havia excusa a fer una bona cursa o si més no a intentar-ho.
Coneixia la primera part del recorregut, i sabia que era un terreny que m’hi sento còmode així que només donar el tret de sortida tot els nervis que tenia van marxar i em vaig concentrar a fer la meva cursa, els primers kilòmetres els vaig fer amb la Núria Gil, fet que em va anar molt bé per agafar un bon lloc ja que en els primers kilòmetres venien trams estrets i era important col·locar-te bé. Quan vam començar la primera pujada ja em vaig sentit molt còmode de cames així que vaig decidir anar pujant a un bon ritme però a l’hora reservant forces perquè sabia que la segona pujada era força dura. Vaig disfrutar molt en cada tram que feia, quan vam arribar a dalt a la Serra Major vaig agafar un bon ritme del cual em sentia molt còmode i a l’hora admirar les grans vistes del Montsant.
La baixada cap al Pantà de Margalef la vaig disfrutar moltíssim, tot i que se’m va fer una mica llarga i al arribar abaix els quàdriceps estaven ressentits. Finalment a l’hora d’afrontar la última pujada i més dura de la cursa em sentia tant bé que allí va ser on vaig començar avançar varis corredors i vaig fer una pujada de menys a més. Allí crec que em vaig adonar realment del treball que porto fet fins ara i vaig pensar “aquí comença la cursa!”. Així que la última baixada cap a la Morera la vaig fer amb una felicitat enorme de veure que ja arribava i que estava tant bé!
La meva cara de felicitat de l’arribada a la meta ho diu tot, vaig guanyar però el més important de tot es que vaig disfrutar molt!
Núria Gil
La Núria ens explica que en els primers kms de cursa anava juntament amb la seva companya d’equip, l’Esther Casajuana, fins al començament de la pujada al grau de l’escletxa on l’Esther va començar a agafar cada vegada més avantatge. La Núria, que anava en segona posició, es va quedar amb un grup de nois fins que, en el moment de començar la baixada que conduïa fins a Margalef, i ja sense notar bones sensacions a les plantes dels peus des d’un inici de cursa, va notar com cada vegada més a nivell dels dos talons començaven a sortir-li ampolles. Abans d’arribar a Margalef, va ser adelantada per Mª Eugenia Munté. Un cop passat Margalef, els kms anaven fent-se cada vegada més durs, en cada recolzament notava sensació de cremor a nivell plantar. Així que solament quedava anar baixant de ritme fins arribar a la meta. Finalment, entrant tercera per darrera d’Esther Casajuana i Mª Eugenia Munté.
Mikel Besora
La sortida va ser
molt ràpida i Mikel es va posicionar al grup capdavanter, seguint al primer
corredor.
Al cap de 4km. el
primer corredor es desgasta i Mikel agafa el lideratge, seguit a prop de
Joaquín del club Spiridon.
Mikel que porta
el lideratge, pujant l'escletxa dosificant i arribant a dalt de tot, al cim, en
primera posició cedeix el lideratge a Joaquín que va com una moto. Mikel va a
roda per tal de dosificar i 'pensar' una bona estratègia de contraatac.
Joaquín i Mikel
arriben junts al pantà de Margalef, Mikel pujant es troba còmode i per moments
vol augmentar el ritme però amb sang freda continua darrere vigilant el primer
corredor.
Cap al km.16-17
pujant corrent tots dos, Mikel fa un canvi de ritme i agafa el lideratge,
Joaquín reacciona i el seguirà uns metres fins que Mikel es distanciarà una
mica mes fins deixar un marge de 50 metres. Una llarga i tècnica baixada fins
al poble de Morera de Montsant arribant a meta Mikel Besora com a guanyador
absolut en un temps de 2h.12' per completar 23km. amb 1500+.
L’Aleix tenia
moltes ganes de fer aquesta cursa, ja que no coneixia el circuit i la zona
l’atreia molt. A més el dia mig ennuvolat semblava que acompanyava a les bones
sensacions del nostre corredor.
En la línia de
sortida ja es podien veure nombrosos corredors de nivell, tret de sortida i un
corredor seguit de Mikel Basora encapçalen el primer grup. El primer tram era
perillós si es volia acabar la cursa en condicions, ja que els primers 3,7 km
eren en baixada fins la Cartoixa d’Escaladei, fins on Aleix va mantenir una 3a
posició tot intentant no perdre de vista al Mikel i al 1er corredor, que en
alguns trams portaven un ritme per sota dels 3 min/km, l’Aleix ja veia que això
li passaria factura més tard, però va decidir apostar fort i no despenjar-se.
Just en arribar a
l’inici de la primera gran pujada del circuit de 550md+ en 5,5 km, Toda regula
baixant el ritme i es sobrepassat per Joaquin Navarro i Javi Delgado, que es
posen a perseguir a Basora, desapareixent tots tres de l’abast visual de Toda i
el corredor que anava en 1a posició es posa a caminar i es queda enrere.
Mentrestant, Toda
encapçala un grup junt amb Pol Vilà i Lluisma Mas, grupet que ja és típic en
les curses que s’han celebrat en aquest circuit. La pujada va ser dura, amb
l’al·licient del magnífic grau de l’escletxa. Arribada dalt de la Serra Major i
baixada entre zigues-zagues per senderó cap al pantà de Margalef, on Pol Vilà
va aprofitar per passar a Toda i posicionar-se en 4a posició absoluta.
Tot just començar
la 2ona gran pujada, de 660md+ en 4 km (l’any vinent aquest tram serà una cursa
de KV el dia abans del UTPM) l’Aleix atrapa i passa a Pol Vilà i es posa a roda
de Javi Delgado. A mitja pujada, collons com pica això!! Però aquest senderó
era guapíssim! Toda aprofita que s’ha pres un gel i les sensacions són bones i
es posa davant de Delgado, que tenia molèsties. Vilà es despenja del grup i
Toda i Lluisma es van intercanviant les posicions en un seguit de destralades
durant tota la pujada, on finalment i traient forces de ves a saber on, Toda
acaba coronant en primera posició la Serra Major i aprofita llavors els trams
planers per guanyar alguns metres d’avantatge respecte a Lluisma.
Passada per
l’idíl·lic clot del Cirerer, on hi havia el darrer avituallament i on Aleix va
passar a l’Esther Tuset, del CE L’Areny que acabaria guanyant la cursa curta
(aquesta noia apunta maneres!) i gràcies als ànims dels voluntaris de
l’avituallament Toda agafa forces per enfrontar la baixada final, en la que el
nostre corredor va gaudir de les impressionants vistes de l’entorn, arribant en
3a posició a meta amb un temps de 2h15’37’’, molt satisfet de les sensacions
que anem agafant gràcies a Quim Royes i també gràcies a que la fisioterapeuta
Núria Gil li havia arreglat els iliotibials.
Octavi Fossas
Pel que fa al
Tavi, que aquest cop anava sense cap mena de preparació, doncs últimament no
havia pogut fer cap entrenament específic, afrontava la prova amb certa por.
Sabedor de la dificultat –tan tècnica com de desnivell- va sortir molt
conservador. Carregat amb tres gels per si de cas i molt ben alimentat les
hores prèvies a la cursa, la sortida cara avall va ajudar a no carregar tan les
cames, de manera que quan van començar les fortes rampes i l’ascensió a través
de l’escletxa, van fer uns quants quilometres amb el seu company d’equip Ronald
tot observant el meravellós paisatge.
Tot just abans d’acabar aquesta llarga i
empinada pujada, la companya d’equip Ester, el va passar –com ja es habitual-,
però com que després venia baixada, la va tornar a atrapar i la van fer
plegats. És a dir, en el tram de pujada, anava acompanyat d’en Ronald i en el
tram de baixada, de l’Ester. Això va ser un bon motivador, estar acompanyat
dels teus sempre és positiu. Un cop va arribar a l’avituallament del pantà de
Margalef, va haver de parar una estoneta llarga, doncs aquella baixada tan i
tan llarga va sobrecarregar els quàdriceps d’en Tavi. A partir d’aquí tornava
una altra pujada que semblava no tenir fi, i aquí ho va fer sol, però sort de
dosificar els gels, que al final encara va tenir un raconet d’energia per
avaçar algun que altre corredor.
I un cop al coll,
on hi havia l’últim avituallament, la Judit, el va seguir tot oferint-li aigua
i preguntant pel seu estat, cosa que va agrair moltíssim. Ja a partir d’allà,
quedaven els cinc últims quilometres tots de baixada i arribada altre cop a la
Morera, on arribava destartalat i exhaust. Sort que l’arribada l’esperaven les
petites amb els braços oberts.
Això demostra que
tot i no estar físicament entrenat, és important treballar la ment i aquí es
nota la importància d’estar motivat, doncs en una cursa d’aquest nivell, on es
pateix tant, si no es té el cap clar, és fàcil abandonar en qualsevol revolt.
Si has preparat la ment, aquesta està preparada per combatre les dificultats i
la duresa pròpia de la muntanya, i sobreposar-se al desgast i al cansament i
traient energies d’allà on no en queden.
Així doncs,
arribava a meta el 33è, gens satisfet amb les sensacions físiques obtingudes i
amb el ferm convenciment de treballar molt de cara a les properes curses, ja no
per fer bons resultats, si no per poder disfrutar dels meravellós entorn que
tenim i de la companyia dels amics.
Ronald Fargas
Aquest
passat diumenge, el Ronald Fargas(BorgesTrail), tornava a trepitjar el
terreny Trail després de la lesió. Una prova que va transcòrrer pel Parc
Natural del Montsant. Una distància de 23km, prou exigent, amb descensos llargs
i pujades que tampoc és quedaven enrere. Una sortida prou ràpida, ja que eren
5km de descens pel camí dels Cartoixans, fins al peu de l'ermita de la Pietat.
Aquí s'iniciava la pujada de 6km fins al capdamunt del Montsant, a la Cogulla,
passant primer pel grau de l'Escletxa.Amb les forces intactes, el Ronald
juntament amb el seu company Octavi (BorgesTrail) es mantenien dels 20 primers.
Tot
seguit, un descens de 5km, que portava als corredors fins al pantà de Margalef,
en aquest tram el Ronald va disminuir el seu ritme, ja que el turmell i bessó
que es va lesionar, de tant en tant, avisava....aixó va fer que perdés alguns
llocs. Ara tocava el darrer ascens, pel sender de la cova de la Taberna que els
portaria fins el Clot del Cirer, 4,5km d'un sender amb trams de riu sec, però
molt humit. Ja desprès del clot del Cirer, i anant recuperant posicions, el
Ronald iniciava un tram planer per la serra Major, i el següent descens pel
grau de la Grallera, baixant-lo amb més rapidessa del que tocava pel
turmell, entrava a la arribada de la Morera en el lloc 40 i el 10e de la
seva categoria. Molt content per tal com havia respòs el peu esquerre en alguns
moments, ara toca ja posar poc a poc les coses al seu lloc...salut i kms!!!
Moltes gràcies a l’organització, en aquest cas al Trail Tarraco, per haver
organitzat una cursa esplèndida amb un recorregut fantàstic!
Tota això no seria possible sense la col·laboració de Borges, Ph-quirogel, Eassun, Bussetus, Sport Gym Tarragona i Coreevo.
Per a més informació i resultats podeu consultar l’enllaç:
http://untombpelmontsant.com/
Entrades
