Ja feia temps que em rodava pel cap fer la marató de
l’Emmona i aquest any tan bon punt van obrir les inscripcions sense dubtar vaig
inscriure’m, així sabia que ja seria un objectiu a tenir en compte aquest any.
El divendres amb
l’equip del Joc produccions, que filmava diferents tramps de la cursa, ens vam
dirigir cap a Sant Joan de les Abadesses, ja que l’Emmona comença ven d’hora i
millor ser-hi el dia abans. Una petita fira de productes i algunes xerrades
donava la benvinguda als corredors i un
ampli dispositiu per entregar els dorsals al Palau de l’Abadia. Després d’ anar
a buscar el dorsal i ja amb la bossa
preparada pel dissabte, un petit xàfec va fer que el brifing és fes en una sala
de la Casal Jaume Nuno, en comtes de fer-ho al jardí, cosa que va fer que la
sala es quedes petita. Per això vaig decidir saltar-me el brifing i vaig anar a fer petar la xerrada amb antics
companys de batalla i amics que normalment
només ens veiem en cas de cursa,
entre ells: Alguns Diedres, En Jordi
Pàmies etc.. i alguns personatges
coneguts dins el món del trail running que es deixaven veure per allí, com
Arnau Julià el exciclista Roberto Heras,
Tant bon punt vàrem
acabar de sopar amb els companys del Joc produccions, en Joan, Tomy i Carles i
jo ja amb els nervis a flor de pell, ens
vaig dirigir cap a dormir ja que s’havia de matinar bastant, decidint a
última hora dormir a la furgo, més tranquil que no pas dormir al alberg del
poble.
A les 5 del matí i
encara amb les lleganyes als ulls una mica de fruita, va ser el meu esmorzar.
Després de vestir-me i prepar-ho tot em vaig dirigir cap a la línia de sortida,
on aproximadament 800 corredors vinguts de diferents parts d’Espanya i fins i
tot alguns extrangers ens disposabem a realitzar la marató (48kms +4100) o en
cas dels més valents, l’ultra ( 110kms +8400). Sortida espectacular a les 6 del
matí, realitzan una volta pel bonic poble de Sant Joan de les Abadesses i
sortin per l’espectacular pont vell , que ja ens portaria a l’inici de la
primera pujada que tot i que no se massa dura ja començaria a calentar les
cames de bon de matí. Primers quilòmetres bastant ràpids i fins i tot la
primera pujada al puig estela es va fer curta, tot i que la calor ja era present
desde primera hora. Tan bon punt arribats al cim, la primera baixada es va
convertiria en el punt més difícil de la cursa ja que una pendent molt pronunciada
i l’herba mullada encara de l’humitat de primera hora va fer que les relliscades
i les caigudes fossin el més normal pels corredors. Després de la difícil
baixada i ja amb algunes caigudes a sobre, ens dirigíem cap al poble de
Pardines, encara molt frescos (KM 17) avituallament per carregar energies,
omplir bidons i som-hi a fer la seguent pujada cap a la serra de la Canya, on
amb uns 8kms es pujaven 1000 metres, tot i això el terreny era molt agradable i
fins i tot a trams bastant rodador, però sense deixar de pujar amb alguna baixada
molt de tant en tant.
Fins al Coll de la Marrana (KM33) tot i seguir pujant
les forces anaven fent. Ja amb molt de desnivell positiu fet les forçes van
començar anar minvant, i tot i que l’avituallament no era massa generós una
mica de beguda isotònica i unes mossegades de xixopower, farien que la forta
pujada que tenia davant , en dos quilòmetres pelats, pujar 300 metres( venint
ja de pujar 500 metres en uns 5 quilòmetres i
després de baixar dels tres pics) culminant amb el cim de bastiments
(punt més alt de la marató, 2881 metres). Sense pensar-mo massa vaig tirar amunt
i ajudat pels ànims del nombrós públic vaig arribar a Bastiments, pensant que
la duresa del circuit s’havia acabat i que aparti d’aquí seria un passeig. No sabia el que m’esperava, ja que tot i haver fet gairebé tot el
desnivell positiu, tenia per davant un dels trams més tècnics i llargs que
tenia el circuit i sumant el cansament i les hores que portava ( 6
aproximadament) faria que fins a arribar a la meta es transformes en una
odissea, l’únic que em donava forces per arribar era l’espectacularitat del
paissatge, ja que crestejar i carenejar per aquesta part del Pirineu és
impressionant. Pic del Freser, Pic de l’Infern,Fossa del gegant,Rocs
Blancs,Puig de Fontnegre i Pic de l´Àliga que culminaria la bellesa de carenejar
per Núria i on ja es veia la meta , on les forçes tornen per acabar de donar-ho
tot fins al final.
Gran arribada a meta
al Santuari de Núria amb molts aficionats i turistes contemplant com arribaven
els corredors.
Només queda agrair a
l’organització per la fantàstica cursa amb una logística impressionant tot i la
dificultat del terreny, també agrair a tots els amics i companys ( diedres,
Pàmies, obrint traça, atmosfera trail, etc..) pel gran cap de setmana i als
companys de Joc produccions ( Tomy, Carles i Joan) per la filmació de la cursa
que tot i els inconvenients, van realitzar un gran seguiment.
Gràcies Borges Trail,
pels ànims,eassun que en alguns tram em vaig ficar les ulleres, rendiment race
que vaig sortir amb els bidons carregats d’energia, bussetus per la comoditat
de les malles la cinta de cap i la sorpresa de veure’t per allí ( Jordi), ph quirogel, el primer que vaig fer després
de la dutxa és ficar-me el vostre producte.
Entrades
