EL BORGES TRAIL “JUGA” I GUANYA A CASA

Pijuan i Pàmies es reparteixen els primers llocs del podi i guanyen el trofeu per equips juntament amb el corredor espluguí Carles Asensio.

Diumenge 12 de setembre es va celebrar a la vil•la de Montblanc la 6ena prova puntuable pel Circuit Català FEEC, organitzada pel C.E.Montblanc.

El traçat, amb gran desnivell i 26 kms. prometia una cursa de gran duresa pels camins i senders de la Serra de Prades.

Una setantena de corredors van aplegar-se puntualment a les 9h per participar a la dura prova. Un quant d’hora abans ho havien fet les noies.

La sortida va fer-se des de les instal•lacions esportives, al camp de futbol, i com es costum, a l’inici es va fer la volteta d’honor pel voltant de la muralla medieval, des d’allí s’enfilava carrer amunt per anar a buscar la carretera de l’ermita de Sant Josep i continuar pel GR fins a Rojals, uns 700 metres de desnivell més amunt. El recorregut seguia l’anomenat sender de “la Vall”, conegut per la seva pendent mantinguda fins al final.

Des de Rojals, i també seguint el GR, el següent punt era el refugi dels Cogullons, on calia pujar fins dalt del turó, al peu del refugi. A continuació un seguit de senders planers conduïen fins al Coll de la Mola primer, i després fins al Mirador de la Pena, per tal de passar per la Font del Deport.

Des d’allí, un tram de pista forestal per pla fins a les Cent Fonts, espai on es canalitzen les aigües que abasteixen la població de l’Espluga, un petit però intens ascens altre cop fins als Plans de Rojals i a seguir el tallafocs fins al sender de l’ermita de Sant Joan, on els corredors havien de baixar els diferents pisos per l’interior de la construcció.

Ja sols quedava la última baixada fins a Montblanc per un sender força pronunciat i tècnic, amb diversos trams de roca on calia assegurar bé la posició dels peus.

Pel que fa a la cursa, cares conegudes a la sortida, com Roberto Sancho del MATXACUCA, i altres agrupacions habituals, UEC ANOIA, amb Albert Ferrer i Javi Sanchez com a principals, LLOP AVENTURA, gimnàs EKKE de Lleida, etc.

L’inici va fer-se a ritme suau, però els abans citats ja ocupaven les primeres posicions, en un selecte grup que sabia que la situació canviaria en breu.

A l’entrada del sender de Rojals, el grup ja havia reduït components, i quedaria marcat per la resta de la cursa.

Així que, en fila, Pijuan, Sancho, Ferrer, Sanchez i Pàmies, mantenien l’agrupació i seguits de prop per un fortíssim Arnau Sugranyes. Cal recordar que el montblanquí fa poquíssim que es dedica a aquesta afició.

Premi pel primer corredor que passés pel final de la pujada, a Rojals. I Piju ja marxava destacat després d’una magnífica pujada, desfent-se de l’únic que va poder-li seguir el ritme fins ben amunt, el Roberto.

Per darrera la situació es mantenia. Fins i tot. Pàmies havia perdut el cap de cursa, però coneixent perfectament la zona calia reservar-se per la resta de kms.

Sorprenentment, a Rojals, Pàmies troba a Ferrer perdut i els dos formen el grup que intentaria aproximar-se als dos capdavanters, però en aquell punt l’avantatge ja era considerable.

Després de fer gran part del circuit junts, Pàmies prova sort a l’últim ascens situat al pas per les Cent Fonts, per tal d’intentar guanyar uns metres a Ferrer i poder realitzar el descens fins a meta amb la concentració necessària.

Arribada a Montblanc, amb Pijuan al capdavant i amb força avantatge sobre Pàmies, que creient-se 3er, li comuniquen que Sancho a patit una caiguda i no ha pogut finalitzar, per tant 2on classificat, i per darrera seu l’Albert Ferrer.

La classificació per equips va estar molt renyida, ja que guanyava el primer equip que entrés 3 corredors, per tant no valien els avantatges aconseguits per Pàmies i Pijuan respecte a UEC Anoia, el principal rival. Emoció garantida fins al final, quan en girar la última corba, apareix en primer lloc Carles Asensio i a pocs metres per darrera el tercer corredor de l’Anoia.

Al final BORGES TRAIL ocupa els dos primers llocs del podi absolut i venç per equips amb l’esforç conjunt.

Agraïr el suport i els ànims dels incondicionals, Laia, Anna, Murray, Trini, Núria,... i a l’organització del C.E.Montblanc, especialment al Jordi i al Joan, que ens van fer gaudir d’una bona cursa per la nostra terra.

En acabar, i després de la dutxa refrescant obligada, refrigeri, i entrega de premis, amb la col•laboració especial de la marca LAFUMA.

Classificació absoluta:

1 JOSEP M PIJUAN BORGES TRAIL 2:08:37

2 JORDI PÀMIES BORGES TRAIL 2:14:45

3 ALBERT FERRER C.E. UECANOIA 2:17:45

4 ARNAU SUGRAÑES C.E.MONTBLANC 2:19:01

5 XAVIER SANCHEZ C. E. UECANOIA 2:19:18

-------

10 CARLOS ASENSIO BORGES TRAIL 2:35:36

Classificacions a:
https://docs.google.com/leaf?id=0B6bq6Scu0A5BNDA0N2FlYjEtNDRlMC00MDNiLThlNjctYjNhZDcxYzRiMTUw&sort=name&layout=list&num=50

II CIRCULAR PANTÀ D’OLIANA

Joan continua a bon ritme per completar les 20 marxes, i una fartada total de quilòmetres!

El passat dissabte 4 de setembre, tenia lloc a Oliana una altra prova del Campionat de Catalunya de Caminades de Resistència, puntuable amb 16 punts. La II Circular del Pantà d’Oliana, constava de 81 km i 6500 m de desnivell acumulat.

A les 17:00 es donava el tret de sortida i Joan Iniesta del Borges Trail hi era present juntament amb 300 persones que intentarien fer tots els quilòmetres en menys de 24 hores.

El recorregut era molt trencador amb fortes pujades i baixades. Es va passar per pobles com Organyà, Coll de Nargó, Peramola i Oliana.

Joan Iniesta va tenir una marxa molt tranquil•la i ben acompanyada per l’Albert i la Tània, on tots tres van compartir la totalitat de la marxa.

Van arribar tots tres a Oliana en 17 hores i 59 minuts.

Ara a preparar-se per la mítica Matagalls – Montserrat.

DUATLÓ D'ALTA MUNTANYA DE VILALLONGA DE TER. ESPECTACULAR

Biel retorna a les proves combinades.

16 BTT+12 RUN+18 BTT i 4.400 m. desnivell acumulat.

La nova Copa Catalana de Duatlons d’Alta Muntanya consta de les tres proves del les Salomon XM Duatlon Series by Buff. Aquest circuit se celebra a Espot, Vilallonga de Ter i Queralbs. Tot i que el més conegut és el de Queralbs, amb l’ascensió al Puigmal i el pas per Núria i prop de 700 participants, el més dur és el de Vilallonga de Ter. Sense cap dubte.

Aquest fet el van poder comprovar els prop de 150 duatletes que hi van prendre part aquest passat cap de setmana. En l’edició d’aquest any hi ha hagut, a més, la presència dels millors especialistes. Marc Pinsach, Agustí Roc, Joan Compte, Pere Plana, Joan Farnós, Francesc Fréixer, Toti Bes, Marc Solà, Gabriel Crosas, Èrik Diaz, Jordi Sànchez, Joan Domènech.......una llarguíssima llista de superdotats que ells solets ja gairebé es raparteixen les 25 primeres places. Amb aquest personal a la resta només ens queda anar de comparsa i fer una cursa parale•la amb la màxima aspiració de fer dels primers del “grup perseguidor”.

Per la meva part, és una cursa que ja coneixia d’altres edicions i sé que cal arribar-hi al 100%. La cosa però no era així, venia de curses més curtes i intenses i amb poc rodatge de transicions de BTT i run, i menys en alta muntanya. La il•lusió a principi de temporada era poder aguantar una mica tot aquest personal en aquests duatlons, però em va tocar resignar-me i acceptar que em tocava anar un punt (o més) per sota.

En un dia fenomenal el recorregut va ser fantàstic, amb sortida en BTT de Vilallonga de Ter fins al coll de Fontlletera, un recorregut tècnic inicialment, amb trams de plat petit i peu a terra i posteriorment una pista forestal fins a la transició. En aquest punt deixàvem la BTT i iniciàvem l’atac al primer pic, el Fontlletera (2.575 m) baixàvem fins al refugi de Coma de Vaca i ascendíem el Balandrau (2.585 m). Ambdúes ascensions duríssimes pel ritme imposat i la tralla que portàvem. Pel davant l’avantatge ja era important, nosaltres encara féiem el Fonlletera i en Francesc Freixer ja havia pujat de Coma de Vaca i estava al coll dels Tres Pics per enfilar el Balandrau. Flipant. La baixada del Balandrau, pel dret, t’acabava d’aplicar un correctiu a les cames i tormells per si no en tenies prou. Un cop a la transició sembla que el pitjor ja ha passat,.....sembla. Agafem la BTT i cara avall,.....avall?, no encara, un fals pla d’aquells que comences en plat gran i acabes en mitjà amb unes rampes a les cames de pel•lícula, al final d’aquest “pla” una pujada on la gent normal acabàvem amb el plat de postre i esperant la maleïda baixada. Dic maleïda perquè realment ho era, un tram inicial cap a través per les roderes dels ramaders, per acabar amb una baixada directíssima molt tècnica que et trinxava el que encara tenies sencer, els braços. Arribada a Vilallonga de Ter, per fi.

En el meu cas, vaig arribar el 35è de la general amb un temps de 3h:34:07 (6è veterà), amb la sensació d’haver fet un bon entrenament més que una bona cursa. L’objectiu era fer unes 3h:20:00, pel que estaria entre el top 20 que hagués fet patxoca i podi en veterans, però com sempre dic, un té el que es mereix.

La prova va ser guanyada amb autoritat per Francesc Freixer (CN Vic) amb un estratosfèric temps de 2:44:57 si,si, ..no hi ha error de transcripció. En fèmines la vencedora va ser l’Ester Hernàndez (CEX Súria) amb 3h:26:46 entrant la 26ena de la general. Destacar la setena plaça de la general del guanyador en veterans, l’incombustible Joan Farnós amb 3:00:26

Classificacions: http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1919

Més info: http://www.ocisport.net/ca/index.php

IX Marxa dels 3 Pics (Circuit Català de Curses de Muntanya)

Dissabte, 28 agost, desprès del divendres més calorós de la història, a dos quarts de set de la tarda es donava el tret de sortida a una nova prova del circuit català de curses de muntanya, desprès de quasi dos mesos d’aturada

En aquesta ocasió, en Josep Mª Pijuan del BORGES TRAIL, es va desplaçar fins al Bages, concretament a Navàs.

Ens trobàvem a la 9ª Marxa dels tres pics, una cursa ja amb solera, i això es nota en la organització, en la distribució dels avituallaments, etc. La cursa ens si constava de 21,1 km. i uns 1650 mts. de desnivell acumulat, la prova com diu el seu nom puja tres pics en lo qual el recorregut es molt juganer on no es para de pujar i baixar tota l’estona. La cursa es molt ràpida en comparació a altres curses de la mateixa distància, això passa perquè gran part del recorregut es per pista forestal o camí.

A les 18:30 amb l’esclafit d’un coet es donava la sortida a la cursa femenina, amb una quarantena de participants, i 15 minuts més tard ho feien els homes, també amb el so d’un coet, es sortia del centre de Navàs i ja en filàvem pujada direcció al primer pic “Vèrtex de St. Genís”, el capdavant de cursa es va començar a estirar ràpidament, així abans del Km 2 l’atleta del Borges Trail ja anava al davant imposant el seu ritme i anant guanyant distància sobre el grupet perseguidor.

Desprès de coronar el primer pic, es baixava fins a creuar el riu Llobregat per pujar llavors el Pic de L’Àliga, al voltant del Km 9, a partir d’aquest punt començava la cursa més rodadora ja que gran part ja seria per pista i fins i tot un tros d’asfalt.

L’últim pic es trobava ja només a 1,5 km de la meta era el Turó del Lledó, tan sols quedava un petit descens i creuar el poble de Navàs fins a la plaça de l’Ajuntament, on ja es començava fer fosc.

Classificació final:

1- Josep Mª Pijuan BORGES TRAIL 1h 28min.

2- Albert Ferrer UEC ANOIA 1h 31min.

3- Enrique Del Rey Pedregosa OLESA 1h 32min.

II MARXA LES BORGES BLANQUES –MONTBLANC

El passat diumenge 29 d’agost es va celebrar la II Marxa de Les Borges Blanques – Montblanc de 51’400 km i 2400 m de desnivell acumulat. Aquesta marxa és puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència de Catalunya.

Joan Iniesta del Borges Trail, després d’aconseguir els punts per guanyar la Copa Catalana, té el repte d’acabar la competició amb el màxim de punts possibles, és a dir, realitzar totes les marxes. Per aquest motiu no es va voler perdre aquesta.

El tret de sortida es va donar a les 7 del matí i el recorregut era molt planer i per pista fins a l’Albi. De l’Albi al Vilosell seguia el mateix desnivell, molt planer. Un cop arribats a l’Ermita dels Torrents es va anar en direcció a Milmanda, Poblet, Les Masies, on hi va haver el veritable desnivell: pujar fins al Coll de la Vena, baixar per l’Ermita de la Trinitat fins anar a buscar el Camí de l’Aigua per pujar fins a l’Ermita de Sant Joan i ja baixar fins a l’Església de St. Francesc de Montblanc.

Joan Iniesta va arribar amb un temps de 7 hores i 22 minuts, col•locant-se en 80ena. posició reservant forces pel proper cap de setmana a Oliana. Una marxa de 83 km i 6500 m de desnivell.

Felicitar al Jordi Puigdengoles del Club Excursionista Montblanc per aconseguir acabar la seva primera marxa de resistència, acabnt-la en 134ena. posició amb un temps de 8 hores i 30 minuts.