Entrades
Essent dels pocs privilegiats de poder participar en una cursa tant important però a la vegada tant dura, en Jordi i el Carles es van desplaçar a Zegama per participar a la prova més prestigiosa de les Skyrunner World Series, o el que és el mateix, la Copa del Món de curses de muntanya.
I diem prestigiosa i única per que l’ambient fa que des del primer al últim corredor, siguem animats de la mateixa manera per uns fanàtics espectadors, que tot i el mal temps, es desplacen al llarg de tot el circuit per animar a tots els “korrikalaris” (corredors).
Durant tot el cap de setmana, de divendres a diumenge, la pluja va fer acte de presència, però el diumenge a les 9:00 es va donar el tret de sortida de la cursa amb el recorregut habitual (42 kms i 5472 metres de desnivell total), amb alguna petita variació, a causa de l' estat del terreny.
De bon principi, després de fer el típic tomb pel poble de Zegama (296 metres), el fang va ser el protagonista, ja que no va abandonar als corredors en tot el circuit. Primera pujada cap a Ultzama, on el silenci entre els corredors només es veia trencat pel públic en les pujades més dures. Tant en Jordi com en Carles van sortir molt conservadors, la cursa només feia que començar i eren conscients de que amb aquelles condicions era millor reservar energies per arribar als últims quilòmetres sencers.
Segona pujada cap a Aratz. Aquí sí que la cosa pujava més, però amb els ànims de la gent es feia una mica menys dur, ja que quan el públic t’anima d’aquesta manera els kms passen més bé.
Després de la primera baixada, tècnica i a la vegada molt relliscosa fins a Sancti Spiritu, arriba l’ascens més dret i també amb més espectadors de tot el circuit. Ascens que puja fins al cim de l'Aizkorri, on el nombrós públic i els seus crits ensordidors, ens donaven ales per arribar fins dalt, sobretot quan tota aquella gent que no et coneix de res no para d’animar-nos pel nostre nom.
Curt tram de cresta baixant de l’Aizkorri per tornar a enfilar el sender cap a l’Aitxuri, punt més alt de la cursa, a 1551 metres, tot seguint la famosa cresta, que va ser dubte de modificació fins al final.
Fins aquí ja teníem recorreguts 24 kms, i començava un fort i perillós descens per una zona molt pedregosa, on valia la pena parar atenció de no fer-se mal, i de sobte, s'acaba la roca i comença l'anomenat descens "Osriangorri", una dretíssima pendent per herba i neu, que ens va fer posar “cul a terra” i utilitzar els pantalonets de trineu. En aquest punt les caigudes estaven a la ordre del dia.
Fins aquí ja teníem recorreguts 24 kms, i començava un fort i perillós descens per una zona molt pedregosa, on valia la pena parar atenció de no fer-se mal, i de sobte, s'acaba la roca i comença l'anomenat descens "Osriangorri", una dretíssima pendent per herba i neu, que ens va fer posar “cul a terra” i utilitzar els pantalonets de trineu. En aquest punt les caigudes estaven a la ordre del dia.
Tornem a enfilar sender amunt per culminar l’última pujada important de la jornada, l’Andraitz. Tornem a baixar i ja només ens quedaven 11 kms fins a meta retornant a les fagedes i senders amb “fang profund”, per poder arribar altre cop a Zegama, on moltíssima, moltíssima gent ens esperava cridant, felicitant-nos per la nostra gesta, picant a les tanques, aplaudint,...i nosaltres, amb llàgrimes als ulls per l’esforç i l’emoció, vam travessar la línia de meta de la IX ZEGAMA-AIZKORRI MENDI MARATOIA 2010.
La cursa va ser dominada i guanyada amb superioritat aclaparadora pel català Kílian Jornet, amb un crono de 3h56’, seguit de l’ex-ciclista professional Aitor Ossa a 12 minuts, i Miguel Àngel Heras a 13 minuts del primer.
Per la nostra banda i en més modestes posicions, però sense lamentar cap incident més que el desgast físic, en Pàmies va entrar el 105è amb 5h15’, i el Carles el 214, en 5h52’.
Pel camí ens vam acompanyar amb grans amics del món de la muntanya, com el Jordi “Montxi”, de l’OXIGEN.CAT, o el Toni Calderón de Cambrils, que també van arribar a meta entre la gran celebració d’aquesta cursa tant espectacular.
Felicitats als companys de Diedre, Obrint Traça (Xavi), al magnífic paper dels membres de la selecció catalana (Cuadrat, Barrufet, Espiña, Aguiló,...), als amics de la Seu d'Urgell (David), als Trote Extrem (Àngel i JMaria, al Jaume i el Ricard de Vilanova, i a tots els FINISHERS!!
I moltes gràcies pels ànims de tots els incondicionals seguidors catalans, que amb les estelades i els seus crits ens donaven la força necessària per seguir endavant.
La organització impecable, mimant a cada corredor, abundants i complerts avituallaments. I a meta el famós formatge Idiazaval acompanyat d'un traguet de Txacoli,...digne d'un petit poble vasc abocat per complert a la cursa.
Us recomanem que almenys un cop a la vida us deixeu caure per Zegama, ja sigui participant o unit-se a la inmensa multitud de públic que ens feia posar la pell de gallina en tot moment.
Us recomanem que almenys un cop a la vida us deixeu caure per Zegama, ja sigui participant o unit-se a la inmensa multitud de públic que ens feia posar la pell de gallina en tot moment.
FOTOGRAFIES i noticies del DIARIO VASCO(n'hi ha moltes però val la pena dedicar una estona per veure els grandíssims paratges de muntanya per on va transcórrer la cursa)
