Incansable Marta Batalla subcampiona a la Rialp Matxicots

Què puc dir de la Rialp Matxicots que no hagi llegit o sentit ja? Una de les millors curses que he fet mai, un 10 per la organització, el recorregut, els avituallaments, l’atenció al corredor i el bon ambient. Arribava el divendres tarda a la població de Rialp sola, aquest cop sense la família, tot i que compartint cotxe amb companys de les Terres de l’Ebre que amablement em van recollir a Valls. A l’entrega de dorsals ja es respirava un no sé què, un ambient de gran ocasió. S’aplegaven més de mil corredors, una gran xifra, tenint en compte la gran oferta que hi ha. Entre ells molts amics i coneguts d’arreu del territori. Briefing, sopar i a dormir aviat.

Dissabte sortida amb frontal a les 5:30, un matí fred i una mica ventós, cosa que em feia estar intranquil.la tenint en compte que enfilaríem fins pràcticament 2900m.  Arrenco la cursa contenta, a ritme alegre i sense adonar-me’n em planto al primer poble i al segon i al tercer. Miro el rellotge i veig que portem ja 900m de desnivell positiu i m’esgarrifa pensar el què queda. Ens tenen preparada una doble vertical o sigui que en 18 kms farem 2400m+. En començar a enfilar pel Coll del Triador el fred es fa notar i em poso paravent i guants. En aquest punt vaig segona fèmina, tot i que la primera fa la versió Extrem de 82km. A partir de certa alçada cau aigua-neu i sort que ja porto els guants. Com es pateix quan és massa tard i ja no tens tacte!  Ens arriba una rampa de vertígen fins assolir el Montsent de Pallars i poc després el Montorroio. Aquí la Lucía Caballero m’ha passat i jo potser he pecat de conservadora.

A la baixada fins el Pas de La Mainera m’enganxo a ella. Porta un ritme alt però arribem juntes a l’avituallament i km 25 de cursa. Menjo un entrepà de pernil i m’enduc fruita per menjar durant els propers metres. També prenc el primer gel. Encarem la pujada a les Picardes i pica...pica molt!!. Són 600 metres positius en 4 kms que en condicions normals no serien gran cosa però es clar, ja en portem 2600. En aquest punt m’agafa una alegria interna perquè sé que després de la següent baixada m’espera el Pep a l’estació d’Espot. En aquesta baixada em passa el Gaizka, que fa l’Extrem, i m’anima a que apreti. Me diu que em veu rebé. S’agraeix.


De ben lluny ja veig el Pep que m’espera i correm plegats mig quilòmetre pista d’esquí per avall, a tota pastilla, o això crec jo. Recordo clarament que a partir d’aquest punt són dues pujades, o sigui, uns 700 metres més i s’ha acabat. Un altre entrepà, aquest cop de Nocilla, i a apretar tot el que pugui. Ja no val reservar-se.  La següent pujada la recordo feixuga però arriba la baixada cap a Caregue i aquí xalo. Em sembla una baixada familiar, de les que m’agraden a mi, amb arrels que et fan saltar i divertida.  Baixo amb un grupet de corredors enganxats darrera. Que no em demanin pas és bona senyal, senyal que vaig a bon ritme. La llarga distància té això, has de saber dosificar, però no et pots passar i ser massa precabuda. A l’últim “repetxon” fins a Surp fa moltíssima calor, fins i tot m’aturo a mullar-me el cap en un reg, al costat d’unes ovelles que em miren sorpreses jejeje.

En l’últim quilòmetre ens separem dels de l’Extrem i saludo la Neus i l’Anouk, dona i filla del Gaizka, que em xoquen la mà i m’animen efusivament. Vaig segona i em queda un quilòmetre. Ara si que no m’ho crec!!! ...veig un quad que m’espera i la sorpresa és meva quan m’escorta fins a meta tot pitant i aturant tot el trànsit de vehicles. Ai mare MEEEETA!!! 9 hores i 38 minuts!!! Em dono per satisfeta per les sensacions pel que he disfrutat i si a més acompanya un bon resultat, millor que millor.

A l’arribada un avituallament impressionant, música, una dessuadora de finisher, les felicitacions de tothom, una foto amb el pòdium femení, unes paraules d’agraïment a la organització i una merescuda dutxa amb aigua calenta!!! Això no es troba a tot arreu.

Gràcies Jose pels grans entrenaments per preparar aquesta cursa.
Gràcies Pep per venir-me a buscar a Rialp.
Gràcies organització per una cursa de p.. m...
Gràcies Borges, Coreevo, Eassun i PH-Quirogel.
Gràcies companys i amics pel seguiment i missatges de felicitació.