Entrades
La cursa constava de 24kms i 1400+, recorrent així els bonics paratges de la Serra de Llevaria.
Per part del Borges Trail teníem com a representació al Tavi, Aleix Toda i a l’Aleix (Jnr.) Solé.
Aleix Solé ens explica:
M’aixecava a les 6pm, seguint així el meu ritual de desperta’m 2:30-3h abans de començar la cursa. Esmorzo, una bona dutxa per acaba’m de despertar i cap a Pratdip!
Em presentava a la línea de sortida sabent que tocaria patir, venint de dos caps de setmana competint amb curses de 40 i 50 minuts, la Marató per relleus de Vinyols i Taga Evo (Copa Catalana) respectivament; molta xispa però poca xixa que se’n diu jejeje, però disposat a donar-ho tot.
A les 8:30 es dona el tret de sortida, que per variar, es surt a un ritme frenètic. Arribo a les primeres rampes dures, on comença a situar a cadascú on toca i jo em col·loco a roda del meu bon amic Ferran Borrell i Eloi Ortiz, xino xano coronem cim (Puig d’en Cabrafiga) amb 50min.
Baixada ràpida i tècnica, on en cap moment em trobo a gust estomacalment i m’obliga a baixar marxes per poder seguir endavant.
Km 9, aprofito per menjar i beure i encara la pujada amb forces. Aquesta segona era la pujada a Mont-redon per la Cresta de la Seda, simplement impressionant!
Aquí és on em noto còmode i aprofito per incrementar el ritme i avançar posicions fins que corono el segon cim de la cursa (Mont-redon) i on a partir d’aquí em tocaria patir el meu propi “calvari” fins a meta, on entro de la mà molt emotivament amb Jordi Romero amb 3h i 5min, uffffff!!!
Al final 20è a la general i 1er júnior, i d’aquesta manera col·loca’m PROVISIONALMENT líder del circuit (sempre fa il·lusió jejeje)
L'Aleix Toda ens explica la seva cursa:
Només sortir i ja enfilavem cap al castell de Pratdip, quin principi més dur! Baixada cap a la carretera que passa per davant del poble a tota galeta, intentant perseguir al galgo Edu Queralt i a un altre corredor. Encara no haviem fet un quilòmetre que ja estava cansat! Però en entrar en els camins direcció cap a Bonmont l'Edu es va escapar junt amb el Joaquim del Taymory i jo en 3er lloc encapçalava una bona grupeta de corredors, que s'anava estirant a mesura que pujàvem el cabrafiga.
Senderons estrets i arbusts de mig metre a banda i banda seria el paisatge del que gaudiriem en aquest dia ennuvolat i fresc, perfecte per exprimir-nos a gust. Coronem el Cabrafiga en Kai Langel, un corredor del Taymory i jo, tots tres molt junts, distància que vam mantenir fins a la següent pujada cap al Mont-redon, on hem vaig poder escapar lleugerament i anar agafant una mica d'avantatge.
La pujada al Mont-redon va ser espectacular, enmig de la boira i grimpant per la roca, crits d'ànims entre amics i corredors fins arribar al poble de Llaveria, on la Blanca Sotilla ens esperava amb la seva càmara per immortalitzar el moment, gràcies Blanca!
A partir d'allí començà la baixada progressiva i tècnica en molts trams fins arribar a Pratdip, no sense un repetxó final a dins del poble com a últim recordatori de com és aquell particular terreny.
Finalment vaig poder arribar fins a meta, acabant en 3a posició i impressionat d'aquests camins tan espectaculars, que tot i propers a casa meva, desconeixia en la seva major part.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest event! Entre ells el grup excursionista Trail Tarraco, tots els voluntaris i corredors.
Tot això no seria possible sense el suport de BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN i COREEVO.
L'Aleix Toda ens explica la seva cursa:
Només sortir i ja enfilavem cap al castell de Pratdip, quin principi més dur! Baixada cap a la carretera que passa per davant del poble a tota galeta, intentant perseguir al galgo Edu Queralt i a un altre corredor. Encara no haviem fet un quilòmetre que ja estava cansat! Però en entrar en els camins direcció cap a Bonmont l'Edu es va escapar junt amb el Joaquim del Taymory i jo en 3er lloc encapçalava una bona grupeta de corredors, que s'anava estirant a mesura que pujàvem el cabrafiga.
La pujada al Mont-redon va ser espectacular, enmig de la boira i grimpant per la roca, crits d'ànims entre amics i corredors fins arribar al poble de Llaveria, on la Blanca Sotilla ens esperava amb la seva càmara per immortalitzar el moment, gràcies Blanca!
A partir d'allí començà la baixada progressiva i tècnica en molts trams fins arribar a Pratdip, no sense un repetxó final a dins del poble com a últim recordatori de com és aquell particular terreny.
Finalment vaig poder arribar fins a meta, acabant en 3a posició i impressionat d'aquests camins tan espectaculars, que tot i propers a casa meva, desconeixia en la seva major part.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest event! Entre ells el grup excursionista Trail Tarraco, tots els voluntaris i corredors.
Tot això no seria possible sense el suport de BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN i COREEVO.
http://cursapratdip.com/
http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=462
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada