Gran retorn de Carles Martí amb un podi a Barrancs de Llegenda, a Montblanc

Em costa començar fins i tot la crònica, suposo que un any és molt de temps, o a mi m’ho ha semblat.

Tenia moltes ganes de tornar a competir, de ficar-me un dorsal de i notar el pessigolleig a l’estómac d’abans de la sortida, dels nervis i de tot el que comporta els moments previs a la competició.

Res millor que tornar a sentir aquestes sensacions a casa teva, al teu poble o al jardí de casa, davant la teva gent, els teus amics i coneguts, que tothom et saludi i et doni ànims en el dia de la teva tornada, és ja per mi una satisfacció.

La cursa tenia tres possibiltats diferents, em vaig decantar per la de 16 quilòmetres i mil metres de desnivell positiu ( per ser la primera , vaig pensar que era més que suficient).

Setmanes abans, ja havia anat a fer el circuit per tal de fer un reconeixement i veure els llocs conflictius i tècnics, ja que a l’ésser cursa semi nocturna, la cosa canvia, i la nit o torna diferent tot. Em trobava a gust entrenant el circuit i sabia que jugant a casa podia fer un paper digne.

A les 20:00 , es posava en marxa la cursa de tres barrancs, la reina de les tres curses, amb un circuit de 25 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu i on el montblanquí Floria Martínez es va imposar amb claredat davant de Jordi Arbós i l’esplugí, Jordi Pàmies.

A les 20:30, la cursa de dos barrancs va arrancar. En els dos primers quilòmetres, la cursa ja s’estira, ja que el fort ritme imposat pel vallenc Marc Toda, va fer que de bon principi el grup s’estirés i ja durant tota la cursa no es tornés ha anar en grup.

Per part del Carles, tot i patir al principi de la cursa, en tot moment és va moure en posicions capdavanteres, i realitzant gairebé tota la cursa en solitari, i tot i que en la foscor a partir de la segona pujada, feia encara més difícil la cursa va poder mantenir la tercera posició.

La sorpresa va arribar en l’últim avituallament, on el control, em va anuncia que era líder de la cursa a causa d’un sabotatge en una de les cintes de la cursa, que va fer que els dos primers fessin més volta i s’arribessin a perdre. A l’arribada a Montblanc entrant pel portal de Sant Marçal , em vaig relaxar i un Marc Toda enfurismat i magullat per fer cap a través a causa de la perduda, em va passar com un llamp i tot intentar seguir-lo va ser impossible seguir el fort ritme que portava.

Al final merescuda victòria d’en Marc Toda , segon Carles Martí i tercer , l’esplugí Marc Vidal.

Paral.lelament és realitza una caminada de 10 quilòmetres, on hi va haver una massiva participació de més de 100 caminadors.

Felicitar a l’organització de barrancs de llegenda per la feina feta, cuidant als corredors i caminadors en tot moment, tot i la dificultat de senyalitzar un circuit semi nocturn.