Borges Trail present a la Marató de Berga

El passat diumenge 21 de juny, es va dur a terme la Bera Trail, un conjunt de curses de diverses distàncies i dificultats, essent la marató la porva reina, que comptava ni més ni menys que amb craks tals com Pau Bartoló i Núria Picas.

El recorregut permetia disfrutar de les grans belleses que trobem al Berguedà: la serra de Queralt, els Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija.

Així doncs, en Tavi Fossas, únic representant del BORGES TRAIL-AAEET VALLS es plantava a les 7:00 AM a la línia de sortida acompanyat dels incombustibles amics Xavi Ayala de l’Atmosfera i en Josep Maria de Corredors Solivella, preparats tots ells per encarar els 42 km i 3.250m de desnivell positiiu. Poca broma, que tot i venir de Zegama, en Tavi preveia una cursa molt dura degut al fort desnivell acumulat.

Tal i com havien anunciat al briefing de la tarda anterior, convenia prendre’s-ho amb calma, doncs ens reservaven unes rampes molt fortes i llargues a partir de mitja cursa, les quals convenia arribar-hi mínimament fresc de cames.

I així va ser com, amb una sortida força tranquil·la, els corredors es van anar estirant poc a poc tot encarant la pujada vertical fins a la Figuerassa. Ben bé fins al km 11, quan passaven per primer cop per Rasos de Peguera, en Tavi havia portat un bon ritme, acompanyat d’un corredor de Sant Pedor, el qual l’anava informant puntualment del que venia a continuació en cada tram. Un cop aquí, es feia una suau baixada per prats de muntanya, i on en Pau (corredor del Berguedà) amb qui ja havien compartit alguna altra marató, també el deixava enrere. Tot de sobte, els corredors es trobaven sota la immensa ombra de la roca que pujava a la Gallina Pelada, pujada que va fondre al nostre corredor. I així, després d’exprimir el primer gel energètic, va poder mantenir el ritme fins al refugi d’Ensija, tot passant per més prats alpins on venia més de gust estirar-se a descansar i gaudir del paisatge i la tranquil·litat que una altra cosa. Un cop es deixava el refugi enrere, s’encarava una vertiginosa i forta baixada, la qual va donar un cert alè al Tavi, que ja arribava tocat a la font de cal Coix. Però la notícia que el que venia a continuació era equivalent a sortir de Berga, això va ser un cop duríssim per en Tavi, que respirant ben fons, es preparava pel que venia. I així va ser, com a base del segon gel de Megaplus, i disfrutant dels paratges, arrencava la forta pujada altre cop cap a pistes de Rasos de Peguera, però fins i tot allí dalt, encara havien de pujar fins a dalt de tot per la pista més empinada de totes. A partir d’aquí, sí que semblava que la cursa ja tendia a baixar, no sense abans trobar-se amb algunes petites sorpreses en forma de pujades que esgotaven fins al límit les poques forces que li quedaven. El que realment el va fer aguantar, va ser poder gaudir de tots aquells paratges que feien empetitir al més expert corredor. Va ser tot baixant del coll d’estela, quan de sobte es va trobar a en Xavi Ayala, amb les cames enrampades de tant esforç. La calor començava a passar factura als corredors, i en Tavi, li va deixar el que quedava d’un últim gel, tot esperant que es recuperés per continuar gaudint de la cursa.

Com que ja s’olorava el Santuari de Queralt, en Tavi tirava de força mental, doncs semblava que havia patit més del compte i que anava sense forces. I gràcies als entrenaments, va poder acabar amb prou bona cara, no sense maleir els últims kilòmetres asfaltats que passaven per darrere el castell de Berga i els seus carrers.

D’aquesta manera, en Tavi, i després de fer-se un bon embolic amb les posicions d’arribada, arribava en 22ena posició de la general molt tocat i cansat, però amb prou bona cara com per demanar una foto a la crak que venia a pocs minuts darrere seu: Núria Picas.

Cal destacar la impecable organització a peu de cursa, amb uns avituallaments molt ben muntats, abundants en tot el necessari, amb voluntaris ben informats i prests per tot el que calgués. També destacar la bona indicació i la impossibilitat de perdre’s.

La única pega, era que les dutxes queien un pèl lluny de l’arribada, pel que un cop arribaves rebentat, t’havies de desplaçar encara més lluny.

Així acabava una altra aventura, que gràcies als espònsors: Eassun, Borges, PH-Quirogel, Megaplus, Rendiment-Race, Bussetus, Sport Gim Tarragona, etc.... no hauria pogut ser possible.

Web de la cursa per veure les classificacions i fotos: www.bergatrail.com