QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 20 d’agost de 2014

Pijuan revalida el seu liderat en la Copa Catalana amb una gran segona posició en el Solanarunning la Cerdanya, Toda aconsegueix arribar cinquè

Aquest passat diumenge, 17 d’agost, es va celebrar a la població de Bolvir, a la Cerdanya, la 2a edició de la Solana Running, organitzada per la GREC, i dins del calendari de la Copa Catalana de Curses per Muntanya.
La cursa constava de 33 km i una mica més de 1500 de desnivell positiu, la sortida i la arribada eren a Bolvir a 1126 msnm, i es pujava fins al refugi de Malniu a 2120, tot passant per Guils, Ger, Meranges i Isòvol, era una cursa amb bastants trams de pista la qual cosa va fer que fos una cursa molt ràpida. A les 9:00 es donava la sortida, a la cursa llarga eren uns 70 participants, de tot Catalunya, entre ells dos atletes del Borges Trail, l’Aleix Toda i en Josep Mª Pijuan, que es presentava sent el líder de la Copa, acompanyats per gent de molt nivell com en Pere Aurell, Xavi Espiña, Oscar Carrasco, Houssain, Xavier Vidal,...  els nostres corredors ens expliquen la seva cursa a continuació:

Josep Mª:
Aviat a la sortida es va formar un grupet de 5-6 corredors que s’anaven alternant les posicions, no va ser fins després del Guils al km 5, quan el camí empinava una mica més, una de poques pujades de caminar on en Pere Aurell fent gala de seva potencia guanyava uns metres i resta de grup s’anava estirant, en Pijuan passava pel km 12, ja a 2000 msnm, en 5a posició, sempre molt a prop de la gent del davant, aprofita un tram de pista d’uns 3 km  per guanyar posicions i posar-se en 3e lloc; en una baixada tècnica, al capdavant l’Aurell fa estralls i en poc més de 2,5 km obre un forat de més d’un minut respecte al 2n, Xavi Espiña, i en Pijuan passa a poc més de 2’, es al km 28 quan en Pijuan atrapa i avançar al segon, i afronta ja els últims quilometres amb força per mantenir la posició i el liderat de la Copa una prova més.

Aleix:
Feia molt de temps que esperava aquesta prova amb desig, ja que seria la primera que realitzés de la Copa Catalana i també la primera que transcorregués als Pirineus. El dia de la sortida, tot i tenir molt bones sensacions, era conscient del nivell dels participants i per això el meu objectiu, des del meu punt de vista molt complicat d’assolir, era entrar en el top ten.
Hem col·loco a la segona fila en la sortida, ja que per la distància que s’ha de recórrer sé que un dels errors que més cometo és fliparme al principi, i si surts al davant és impossible no fer-ho. Tret de sortida i sortim pels carrers del Bolvir a un ritme còmode. Des del principi que hem col·loco amb en Jonathan del Trail La Sénia, el qual m’estira a les pujades i jo faig el possible per no desenganxar-me d’ell, en aquell moment anava en 8ena posició. Fins al km 8 veiem al grup capdavanter, que en encarar una pista amb bosc a banda i banda, ple de vaques, es va allunyant i el perdem de vista.
Aquesta cursa és completament diferent a les que estic acostumat a participar en les curses del Baix Camp i les Terres de l’Ebre, aquí en comptes d’haver d’anar en compte amb les pedres que et torcen el turmell, has de vigilar tota l’estona de no sucar massa el peu en el fang. Tot i que la major part del recorregut passa per pista rodejada de boscos, una bona part de la cursa transcorre per camps d’herba, on el verd i la humitat et fan sentir fresc, t’envaeix aquesta olor a herba humida que a mi m’encanta, i m’impulsa a no afluixar el ritme.
Sense adonar-nos-en, ja hem pujat fins al punt més alt de la cursa (km 16), cosa que a mi m’ha portat 1h33’ sense que m’hagi passat ningú o viceversa. Per aquí les vistes són impressionants, muntanyes bastes i imponents arreu, amb la plana enmig en la que es poden divisar nombrosos poblets. A més a estones la boira envolta la muntanya just per sota d’on passa el camí i fa la sensació d’estar corrent per un cim elevat, m’encanta.
Aquí comença la millor part per mi, la baixada! Al principi comença a baixar per un bosc enmig d’un riu i senderons amb força fang, aquí he perdut de vista al Jonathan i he d’anar amb compte de acabar de cap pel terra a la vegada que controlo de no perdre les cintes que marquen el camí. Tot sortint del bosc per un riu que a la vegada feia de camí, comença una baixada més pedregosa i allí vaig aprofitar per apretar el ritme, atrapant a un corredor i sobrepassant-lo abans d’arribar al poble de Meranges. Poc després de sortir del poble, en el que hi havia força gent animant els corredors i col·laborant en l’avituallament, el recorregut de la cursa de 25 km se’ns unia i es feia més complicat saber qui era de cada cursa, però jo seguia perseguint en Jonathan, que no vaig poder passar fins al km 28, donant tot el que vaig poder per avançar-lo, tement quedar-me sense forces i que ell hem tornés l’atac.
Per sort, aquell canvi de ritme hem va fer sentir bé, i tot i que les cames ja no podien més, i encara no sé ben bé com, vaig aconseguir mantenir aquell ritme durant tota la baixada, superant a un altre corredor de la cursa llarga abans d’arribar de nou a Bolvir. Enmig del poble hem vaig equivocar de carrer perquè ja només desitjava arribar a meta i no podia més, sort d’una dona que mirava la cursa des del balcó de casa seva i hem va alertar del meu error, que hem podria haver costat molt car!
Finalment, arribada a meta en 5ena posició, en la que el Josep Mª  Pijuan, també del Borges Trail, ja s’havia recuperat després d’haver arribat en una gran segona posició, darrere de Pere Aurell, que va mostrar el seu excel·lent estat de forma.
Aquest resultat m’empeny a entrenar més dur i a superar-me, ja que veig que anem pel bon camí gràcies al meu entrenador Quim Royes, a la meva xicota, la família, la millor fisioterapeuta en esport Núria Gil i tots els amics que fan que gaudeixi com un nen petit d’aquest esport dia a dia.

Classificació general.
11-      Pere Aurell                             Ous Roig            2:41:27
22-      Josep Mª Pijuan                     Borges Trail       2:45:40
33-      Oscar Carrasco                      Matxacuca         2:46:09
44-      Xavier Espiña                         Blue Motor        2:46:46
55-      Aleix Toda                              Borges Trail       2:50:45




0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute