QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dilluns, 25 de novembre de 2013

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2013

La Pilar ens relata:
 
Desprès d’un descans obligat arran 20 Octubre de la cursa de Tortosa, el meu cos em demanava stop, així vaig fer, durant aquest dies he entrenat progressivament rodant suau i amb pocs quilometres, augmentant ritme en funció de les meves sensacions, sense pressa i acabant fent series l’ultima setmana.
 
Inscrita a la Mitja de Tarragona volia ficar a proba el meu cos i fer la cursa a ritme de 4’ els 21km, era arriscat i mes sense sumar quilometres...
Donen el tret de sortida , temperatura 4º sense vent gracies a deu! m’adjunto al grup del guia 1:24 per veure fins on puc aguantar aquest ritme, dintre del grup s’afegeix el Ronald company de equip que es prepara la Marató i vol anar a ritme de 4´ el primers 15 km, va ser un luxe, gran corredor! em fico a roda d’en Ronald fins el Qm 13 que ell decideix augmentar ritme però les meves cames no i decideixo despenjar-me, pulmonar em notava bé però les cames no responia.... continuo fins el Qm 17 i arriben les sensacions de bloqueig de cames, el passeig marítim i el far em va dictar sentencia, intento arribar amb les millor condicions quan em criden que tinc a la 5ª noia a pocs segons amb un ritme alt, toca treure el fetge per la boca els ultims 100 metres esprintant i entrant    fèmina, la cirereta del pastis!, contenta pel meu resultat 1:27’43,  puc dir que estic al inici de temporada, se que em falten quilometres i rodatge, crec que puc millorar marca. Seguim sumant amb Borges Trail.   
 
Foto Pilar
 
El Robert ens relata:
 
Setmana prèvia a la mitja marató, dubtes si fer-la o no, l'inscripció està feta, les ganes hi són. Apareixen problemes greus al bessó cama dreta. El dimecres em trobo a Elda (Alacant) surto a trotar i als 30' he de parar si vull còrrer la Mitja. El divendres truco a Fisio Pobla, l'hi comento el que em passa i em dona un cop d'ull. No em pot apretar, sols veure que tinc. Diagnòstic: Càrrega dels dos bessons i contractura bessó extern dret (soleo), el qual comporta risc de trencament fibrilar.
Decideixo que la faré igualment, a la mínima que noti risc decidiré que faig.
Ja a la línia de sortida ens situem juntament amb l'amic Plàstic per còrrer a ritme de 3'40''/km.
La sortida és ràpida i jo em quedo una mica endarrerit per no forçar, passem el 1er km en 3'37'', aquí tot bé. ja al tercer decideixo anar al grup que va el Plàstic, Marcel i acomplar-me allí, anem cada cop més ràpid, passem el 3 en 3'28'', no vull anar allí, no acabaré bé.
 
Baixo el ritme, el bessó fa el seu primer avís. al km 5 passant en 18'06'' penseo que se'm farà dura la mitja i que les cames no aguantaran, sí el cos.
Al 7 se'm passa pel cap dos decisions, les dos prou dures per portar-les a terme, però he de decidir ja. Una és abandonar la cursa i l'altra és seguir a ritme "trotero" i disfrutar de la mitja. Decideixo ràpidament la segona, no vull abandonar, el temps em donarà la raó, penso que estaré content a l'hora de creuar la línia, és la mitja de casa i potser el més important, la Gemma m'està esperant i no vull fallar, almenys l'acabaré.
De vegades no sabem disfrutar de les curses, ens ofusquem en fer marques, la típica marquitis i ens crea un estat agònic i d'ancietat. No sabem  el que es pot disfrutar simplement corrent i gaudint, sense obligació de ser millor o pitjor, de guanyar a un o a l'altre. El fet està en acabar-la. Hi ha molts valents que amb temps superiors, molt superiors estaran més que contents, uns per acabar-la, altres perquè és la primera mitja marató, altres simplement perquè han gaudit de l'ambient, això és el que fa màgic aquest esport.
Bé, ja al km 10 passant relaxat amb 38', començo a disfrutar de la mitja, m'ho prenc com el primer dia que vaig debutar a una cursa, amb il.lusió i ganes de creuar la meta, sabeu que és això?
Ja al km 15 a l'entrada de l'espigó m'agafa el grupet de la 1a dona al que veig coses d'aquest esport que no m'agraden, me les reservo. Vaig amb ells, vaig còmode i disfruto pujant i baixant per l'espigó, cosa que mai havia fet durant els últims 5 anys de mitja.
Al final amb forces físiques al 100% però amb les cames "patapalo" acabo entrant amb 1h21' i amb l'il.lusió d'un xaval de 20 anys que comença a còrrer.
 
 

0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute