QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 29 de març de 2012

MARATÓ DE BARCELONA

El Joan ens fa partíceps de la seva experiència.


És difícil no participar en una Marató com la de Barcelona. Per molts motius, però sobretot per l’ambient que es respira en els moments abans de prendre la sortida. És impagable veure a una persona defecar a pocs metres de la sortida. Amb la naturalitat creada degut el moment de nerviosisme previ a una prova de 42 km. Inclús no importa si aquest et saluda, ja que el correspons amb un somriure tot desitjant-li sort a la cursa.

Amb aquest preàmbuls i, tot i no haver entrenat les darreres tres setmanes per culpa d’un problema a l’esquena, et fa veure que la desició de prendre part de l’esdeveniment és un encert.
Començava amb puntualitat catalana la Marató. Els primers quilòmetres eren d’adaptació. Les sensacions van ser molt positives sense símptomes de problemes a l’esquena i amb les cames responen a la perfecció. La poca acumulació de quilòmetres semblaven millorar el rendiment.
Es consumia el primer quart de Marató amb 44 minuts, i es repetiria la relació temps distància al pas per la Mitja amb un total acumulat d’1hora 32 minuts. S’’havia deixat enrere el Camp Nou, la Plaça Espanya, La Sagrada Família i La Pedrera, entre d’altres. Les batucades, la gent i els espectacles al llarg del recorregut es disfrutaven.


Però tot canviaria en el quilòmetre 25. Muscularment ja no es tenien bones sensacions i l’amenaça d’isquiotibials, bessons i abductors alertaven que el ritme era massa ràpid pel poc fons resistent que quedava.
Un calvari que duraria fins el final de la prova havent de parar en repetides ocasions per estirar i intentar aguantar fins el final.
Possiblement no era el moment per fer una carrera de 42km però la il•lusió i la necessitat de córrer van ser superiors. Les carreres d’asfalt s’acaben ja que un problema en una vèrtebra de l’esquena així ho aconsellen. Una llàstima però s’ha d’assumir que amb la salut no es pot jugar.




El resultat final, 3 hores 19 minuts, indiquen que el segon tram de carrera, els últims 21 km, van ser un patiment excessiu. Poc orgullós del temps però molt content d’haver portat la samarreta de Borges Trail a la Marató de Barcelona.




2 comentaris:

Ramon B. ha dit...

Bé Joanet, Has estat el primer en portar la samarreta del Borges a la Marató de Barcelona. Tot un honor...
I tranqui, paciència i seny, entre tots ja trobarem el camí a seguir. Molts ànims.

C.A.Francoli ha dit...

Joan crack felicidades, acabar la maratón con esa marca y encima sin acumulación de kilómetros es una pasada. Espero qeu te recuperes pronto de la lesión. Un saludo!! Peio

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute