Entrades
Quan un arriba a Saldes s'adona de la magestuositat de la muntanya que l'envolta, el Pedraforca. Diumenge s'hi van donar cita els millors corredors de muntanya de Catalunya. De bon matí moltes cares conegudes, cames finetes i espitosos, frisant per tal que donéssin la sortida. Els Matxacuques al complert amb Cazalla, Carrasco, el Roberto, Labrador, els del Diedre que no es queden curts amb Freixa, Caròs, l'Edu, els Mountainrunners amb el Pau Bartoló, també hi havia el Kiku Soler, Èrik Díaz, les promeses del Centre de Tecnificació,......uf, una llista molt llarga de megacracks. Entre ells, tres Borges Trail-AAEET, l'Eloi, el Biel i la Gènia. Davant hi havia el repte de completar 14,2 kms i acumular un desnivell total de gairebé 2.600 metres. Sortiriem de Saldes en direcció al refugi Estasen, coll del Verdet i el pollegó superior del Pedra per baixar per la tartera fins a Saldes.
L'Eloi i el Biel a la tartera i la Gènia a dalt.
De sortida, els Diedres marquen el ritme, que és fort i els nostres es queden en un segon terme, sembla que la cursa es farà llarga, l'Eloi, que se sent fort, es manté amb el Biel durant els primers trenta minuts de cursa, abans del refugi Estasén, mantenint-se entre els 30 primers. Aquí hi ha un punt d'inflexió. L'Eloi va a més i va recuperant posicions, mentre que el Biel és tot el contrari. Per darrera la Gèia va fent la seva cursa i després d'un inici fluix va recuperant posicions també. Al davant, Freixa, Carós i Españó mantenen un bon duel, seguits pels Matxacuques, en Cazalla i el Roberto, mentre que Carrasco comença a quedar endarrerit. Edu Solà fa una bona ascensió i passa el dotzè al cim. En aquest punt l'Eloi ja treu uns cinc minuts al Biel i afronta un bon descens del Pedraforca, però amb molèsties als bessons, tot i així, és conscient que va molt bé a la general i té el podi en Sub-23. Pel que fa al Biel, els inicis de la baixada per la tartera no són cap meravella i sembla que un parell d'ensurts i amb el colze tocat abans de la sortida no baixa del tot còmode. La Gènia, per la seva part fa una baixada conservadora.
Una Casas, dues Miró's,...tres màquines.
El guanyador de la prova va ser un desconegut, fins ara i pel que fa a la Copa, el Gerard Españó amb 1h42'21'', seguit de dos Diedres, el Marc Caròs a només nou segons i el Joan Freixa amb 1h43'41'. L'Eloi completava una gran cursa entrant el 15è de la general i 3r Sub-23 amb un excel·lent temps de 1h55'14', grandíssim resultat que sense les molèsties al bessó segur que hagués millorat. Pel que fa al Biel un resultat finalmediocre, entrava el 40è amb 2h03'36'' sense aconseguir cap dels reptes marcats per aquesta cursa, de xurra va salvar els mobles puntuant com a 4rt Veterà, fet estrany pel lloc a la general però uns punts d'or. La Gènia va fer top ten en fèmines sènior amb un temps de 3h04'44''.
Destacar el descens del megacrack del Diedre, l'Edu Solà que va necessitar només 20'37'' per baixar del cim fins a Saldes. Ens treiem el barret. També destacar el gran paper dels joves, davant l'Eloi dos cracks, l'Andreu Simon i el Genís Zapater.
Un bon dia, un bon ambient amb la gent de tots els millors equips, una bona organització, molts cracks i un entorn espectacular, la Cursa del Pedraforca és diferent, si diem que és tècnica ens quedem curts, és dura, dura, de pujada i baixada. Us la recomanem. A més, vam comptar amb l'excepcional suport i companyia de dos altres cracks, la Marta i el Jordi que vam arrodonr amb un plàcid dinaret.
Si voleu moltes més fotos entreu a http://www.mountainrunners.eu/index.php/noticies-cursa-pedraforca/104-300-atletes-al-pedraforca
Ens veiem al Taga.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada