Entrades
Si la setmana passada era notícia que el Borges Trail-AAEET guanyava el Circuit Català de Curses de Muntanya de la mà del nostre crack Josep M Pijuan, i que també hem guanyat la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la mà del nostre tragamilles Joan Iniesta, aquesta setmana tocava posar les coses al seu lloc a la Copa Catalana i esvaïr qualsevol dubte. L’entrada en escena del nostre amic Xavi Espiña posava emoció per la victòria final de la Copa.
Per categories, el Biel que era líder veterà amb data de caducitat tenia com a repte defensar com a mínim el podi.
Doncs així va ser, el Piju Campió de la Copa Catalana i el Biel segon en veterans, a més, a la general final hi ha tres Borges Trail al top ten, Piju, Pàmies i Biel, primer, vuitè i desè respectivament. Fantàstic.
Bé, si voleu us ho explico.
Abans de començar dues bones notícies: la Gènia té el culet recuperat de Tivissa i pot córrer i el Ramon Barceló ens torna a acompanyar després del Toubkal.
Bé, un matí emboirat i fresquet, amb una temperatura ideal per córrer va aplegar una 350 corredors a Monistrol. El recorregut era el clàssic dels últims anys, amb 22 kms i 2.200 m de desnivell passant per Sta Cecília, St Jeroni, St Joan i Sta Cova. Diedre’s, Matxacuques, Vic, Runners, van portar moltes cares conegudes i molts cracks, Xavi Espiña, Pep Cuadrat, Pere Aurell, Òscar Carrasco, Javi delgado, Xevi Vidal, Joan Freixa, Esther Hernàndez, Ragna Debats, Lola Brusau, ....etc, etc, quina por. Nosalres no volíem ser menys i hi vam portar el Piju, Jordi Pàmies, Biel Secall, Ramon Barceló i Gènia Miró.
Es tractava de posar les coses difícils i així ho vam fer. Les fèmines van sortir un quart d’hora abans i la cursa va estar dominada per l’Esther Hernàndez (2:18:01)seguida de prop per una emergent Ragna Debats (2:19:53) que l’any vinent en sentirem a parlar. Pel que fa a la Gènia, no va tenir un bon dia i es va mantenir a meitat de la classificació i va entrar la 14 amb 2:56:16.
Pel que fa als homes de sortida es va formar un grup d’uns trenta corredors on hi havia el Piju, Pàmies i el Biel. Aquest grup es va distanciar i a la vegada es va estirar durant l’ascensió fins a Santa Cecília. Un subgrup de sis corredors amb el Piju afrontàven un pèl distanciats de la resta la dura pujada per la canal de St Jeroni, darrera seu Pàmies i Aurell. Més endarrerits un grup d’uns deu corredors que tancava el Biel. Un cop coronat Sant Jeroni passava el trio Espiña-Piju-Freixa al capdavant, Pàmies es mantenia el novè i el Biel el 18è. Tocàven ara una sèrie de descensos tècnics on la bèstia del Pere Aurell feia de les seves i anava fulminant tot el que trobava. Una última pujada per la Santa Cova que feia miques les cames permetia acomiadar Montserrat i encarar l’últim descens fins a Monistrol. Aquí Aurell va sentenciar i va arribar primer a la meta, després d’un descens a l’abast de pocs, amb un temps de 1:52:32. El va seguir Xavi Espiña i tercer el Piju, que va fer una gran cursa mantenint-se sempre davant de tot conscient del què es jugava. Jordi Pàmies també va fer una gran cursa, com ja és habitual en ell en aquesta Copa i va entrar el 10è amb 2:02:16. Biel Secall recuperava posicions en el descens i finalment entraria al 15è, fent segon de veterans amb 2:05:13. Ramon Barceló entrava el 64è amb 2:21:43 aconseguint baixar de 2:30 com volia.
La cursa va estar molt ben muntada en general, de veritat, però no ens sembla correcte que una cursa puntuable per la Copa Catalana només doni premi als tres primers homes/dones de la cursa i al primer de cada categoria, quan s’acostuma a fer sempre podi de tres en totes les altres curses, què hi farem.
Els resultats obtinguts per l’equip a la cursa són els que esperàvem abans de començar, podem dir que hem complert el nostre objectiu. Com equip ha estat fantàstic, hem acabat tres corredors entre el top ten final de la Copa, això no és fàcil. El Piju és el Campió després d’una temporada plena de curses i de podis, ha aguantat la pressió i el desgast físic, se les ha hagut de tenir amb autèntics cracks de la disciplina durant tota la Copa i ha resistit, felicitats xaval! El Pàmies ha mostrat una gran regularitat durant tota la Copa corrent sempre entre cracks com ell i com a premi aquest vuitè lloc final de la Copa, una competició on es mou com a casa. La Gènia ha fet una bona Copa però amb mala fortuna a Tivissa que l’ha condicionat, però s’ha adaptat molt bé a la muntanya i segur que millorarà. El Ramon és la única de Copa que fa tot i que també era puntuable per la Lliga Catalana i li haurà anat bé. Pel que fa a mi (Biel) permeteu-me que personalitzi i m’estengui, estic molt satisfet. cCmençava la Copa després d’una lesió i amb incertesa de poder donar la talla, l’objectiu era fer un top 5 veterà i he acabat segon darrera tot un Javi Delgado, a més de 10è general. Més que el segon lloc final en veterans em quedo amb la confiança que he tingut per sortir al davant amb els millors i intentar aguantar el seu ritme i ser encara més competitiu i no anar de comparsa. Gràcies als Jordi’s per entrenar-me i gràcies als de casa per permetre-ho. Gràcies per deixar-me estar en aquest equip de gent senzilla però potent, que allà on anem en equip la liem. Ha estat un plaer de fer la Copa amb vosaltres, espero que ho celebrem amb una copa, o més,...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada