DUATLÓ D'ALTA MUNTANYA DE VILALLONGA DE TER. ESPECTACULAR

Biel retorna a les proves combinades.

16 BTT+12 RUN+18 BTT i 4.400 m. desnivell acumulat.

La nova Copa Catalana de Duatlons d’Alta Muntanya consta de les tres proves del les Salomon XM Duatlon Series by Buff. Aquest circuit se celebra a Espot, Vilallonga de Ter i Queralbs. Tot i que el més conegut és el de Queralbs, amb l’ascensió al Puigmal i el pas per Núria i prop de 700 participants, el més dur és el de Vilallonga de Ter. Sense cap dubte.

Aquest fet el van poder comprovar els prop de 150 duatletes que hi van prendre part aquest passat cap de setmana. En l’edició d’aquest any hi ha hagut, a més, la presència dels millors especialistes. Marc Pinsach, Agustí Roc, Joan Compte, Pere Plana, Joan Farnós, Francesc Fréixer, Toti Bes, Marc Solà, Gabriel Crosas, Èrik Diaz, Jordi Sànchez, Joan Domènech.......una llarguíssima llista de superdotats que ells solets ja gairebé es raparteixen les 25 primeres places. Amb aquest personal a la resta només ens queda anar de comparsa i fer una cursa parale•la amb la màxima aspiració de fer dels primers del “grup perseguidor”.

Per la meva part, és una cursa que ja coneixia d’altres edicions i sé que cal arribar-hi al 100%. La cosa però no era així, venia de curses més curtes i intenses i amb poc rodatge de transicions de BTT i run, i menys en alta muntanya. La il•lusió a principi de temporada era poder aguantar una mica tot aquest personal en aquests duatlons, però em va tocar resignar-me i acceptar que em tocava anar un punt (o més) per sota.

En un dia fenomenal el recorregut va ser fantàstic, amb sortida en BTT de Vilallonga de Ter fins al coll de Fontlletera, un recorregut tècnic inicialment, amb trams de plat petit i peu a terra i posteriorment una pista forestal fins a la transició. En aquest punt deixàvem la BTT i iniciàvem l’atac al primer pic, el Fontlletera (2.575 m) baixàvem fins al refugi de Coma de Vaca i ascendíem el Balandrau (2.585 m). Ambdúes ascensions duríssimes pel ritme imposat i la tralla que portàvem. Pel davant l’avantatge ja era important, nosaltres encara féiem el Fonlletera i en Francesc Freixer ja havia pujat de Coma de Vaca i estava al coll dels Tres Pics per enfilar el Balandrau. Flipant. La baixada del Balandrau, pel dret, t’acabava d’aplicar un correctiu a les cames i tormells per si no en tenies prou. Un cop a la transició sembla que el pitjor ja ha passat,.....sembla. Agafem la BTT i cara avall,.....avall?, no encara, un fals pla d’aquells que comences en plat gran i acabes en mitjà amb unes rampes a les cames de pel•lícula, al final d’aquest “pla” una pujada on la gent normal acabàvem amb el plat de postre i esperant la maleïda baixada. Dic maleïda perquè realment ho era, un tram inicial cap a través per les roderes dels ramaders, per acabar amb una baixada directíssima molt tècnica que et trinxava el que encara tenies sencer, els braços. Arribada a Vilallonga de Ter, per fi.

En el meu cas, vaig arribar el 35è de la general amb un temps de 3h:34:07 (6è veterà), amb la sensació d’haver fet un bon entrenament més que una bona cursa. L’objectiu era fer unes 3h:20:00, pel que estaria entre el top 20 que hagués fet patxoca i podi en veterans, però com sempre dic, un té el que es mereix.

La prova va ser guanyada amb autoritat per Francesc Freixer (CN Vic) amb un estratosfèric temps de 2:44:57 si,si, ..no hi ha error de transcripció. En fèmines la vencedora va ser l’Ester Hernàndez (CEX Súria) amb 3h:26:46 entrant la 26ena de la general. Destacar la setena plaça de la general del guanyador en veterans, l’incombustible Joan Farnós amb 3:00:26

Classificacions: http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1919

Més info: http://www.ocisport.net/ca/index.php