El passat diumenge 18 de Setembre els disputava a Capafonts la 10ª edició de la cursa de muntanya, memorial Sònia Pifarré.

La competició constava de dues curses, una de 21km amb 1000m de desnivell positiu, i una altra de 10km, que també es podia fer en format caminada.

Un total de 150 corredors prenien la sortida repartits en les dues curses. Amb un dia esplèndid per córrer.

Per part del Borges Trail ens representava l´Eloi Borràs, atleta que a hores d´ara esta vivint a aquesta població de les muntanyes de Prades.

Eloi Borràs ens explica:

M´aixecava a casa, amb l´estomac regirat ja que em tocava córrer al meu poble. Els bessons estaven una mica agarrotats, ja que havia estat de boda el dia abans, però al començar a escalfar ja es va posar tot a lloc.

Em presentava a la línia de sortida decidit a lluitar fins l´últim quilòmetre, i allà em trobava amb el Lluisma, que ja havíem coincidit dues setmanes abans i sabia que anava fort…

Va ser una sortida a ritme, no molt elevat, però si alegre. Al cap d´uns dos quilòmetres ja quedàvem 3 corredors al cap de cursa, i al primer sender de baixada a l’ermita de Barrulles sense cap mena d´intenció vaig quedar sol.

Tenia intenció de encarar la pujada amb algú que m´acompanyés, ja que era el meu punt dèbil, però per sorpresa meva vaig poder afrontar els 400m positius amb molta força, i al veure que arribava a dalt sol i amb força ja vaig decidir anar a per la cursa a tope!

Vaig anar flanquejant tots els Motllats a un ritme ràpid, I aprofitant les baixades que ja em conec pam a pam per treure distancia al perseguidor.

La sorpresa de la cursa va arribar a la cova de les Gralles, on un sac de gemecs i una gralla feien ressonar les muntanyes amb música tradicional. LA PELL DE GALLINA.

Ja al final de cursa, va ser quan vaig començar a notar la falta d´entrenament, amb unes rampes als bessons i als abductors que en algun moment vaig arribar a pensar que em deixaven fora de cursa…

Però per sort, el plàtan va fer efecte, i amb la ment clara vaig anar fent fins a creuar la meta en 1ª posició i amb un temps de 1h 52min 26seg.  Molt content amb les sensacions durant la cursa.

Felicitar al Club d´Esports de Capafonts per l´organització, i de ben segur que la festa s´anirà fent grossa!!

Agrair de nou el suport a PH-Quirogel, Eassun, Coreevo i Borges que ens ajuda cada dia a seguir endavant en la nostra aventura!

Pòdi Masculí 21km:

1er	Eloi Borras	01:52:26
2on	Lluisma Mas Caceres	02:00:05
3er	Borja Fernández Fernández	02:08:2

Pòdi Femení 21km:

1er	Alba Font Bruch	02:34:56
2on	Verónica Gimeno Sala	02:43:01
3er	Núria Navarra Augé	02:45:10

Pòdi Masculi 10km:

1er	Marc Toda Vericat	00:45:21
2on	Óscar Sancho Queipo	00:46:35
3er	Jose Fernandez Garcia	00:47:30

Pòdi Femení 10km:

1er	Mayte Nadal Rubio	00:56:29
2on	Laia Gil Clapera	00:57:57
3er	Eva Jurado Cortés	01:00:01

Edu Queralt 5é a la Mitja de Tarragona

Edu Queralt:

Diumenge 18 de desembre els borgetis Edu Queralt i Aleix Toda van anar a fer una de les darreres curses de l'any 2016, la Mitja de Tarragona, que s'havia aplaçat degut a les fortes plujes del dia 4 de desembre.

L'Edu s'estrenava amb el Borges de la següent manera:

Hola amics aquest cap de setmana passat vaig tornar a competir, hem vaig inscriure a la mitja marató de Tarragona i pel mal temps la van canviar de data i amb la sort que he pogut recuperar-me de la caiguda que vaig patir.

Fa 1 de novembre vaig caure en bicicleta quan estava fent el temps de repòs , hem vaig obrir el genoll i actualment esta casi recuperat encara hem queda un 15-10% per tenir-lo recuperat.
La veritat es que no m’esperava que el meu cos fos capaç de córrer a aquest ritme. No era pas l’objectiu de la temporada, però volia fer-ho be. Amb tot just 2 setmanes d’entrenament volia estrenar la camiseta del meu nou equip el millor possible.

Hem vaig presentar a Tarragona puntual estrany en mi. Vaig escalfar be, durant el l’escalfament no parava de trobar-me gent coneguda, això es el que m’agrada de córrer a casa.
Hem col·loco a la línia de sortida intento posar-me davant de tot però com que no estic segur de les meves sensacions decideixo quedar-me a segona fila i no sortir a full.

La carrera comença i els nervis i la tensió canvien ja estic dins del meu ambient , hem sento còmode corrent podria anar mes ràpid, però no se si arribaré a meta si forço, per tant hem toca controlar-me. Es forma els dos caps de cursa amb els dos primers i desprès els segon grupet amb els 3 perseguidors i el meu grup que érem 4 dos de la mitja marató i dos dels 10 km. Anem a un ritme alt a 3.15min/km la primera part fins que comença la pujada de la rambla on la velocitat cau en picat.

Desprès d’arribar fins d’alt de la rambla comencem a baixar fins al port s’escapa el noi que portava en mi i m’agafa uns 5 metres que veig que no puc recuperar, tota la part fins al pàrquing de la platja del miracle veient com el vent no hem deixa córrer be i no puc fer caça del quart, miro de relaxar-me anant cap al far veient que no era capaç de anar mes ràpid, hem diuen que jo puc, un amic hem comença animar com un boig que jo puc que he de fer el que soc capaç de fer. Penso en intentar-ho no perdo res, tanco els ulls i miro de córrer mes ràpid contra el vent. Quan els torno a obrir veig que he agafat al 4 al sortir del espigo, miro de quedar-me amb ell per que veig que me passat, finalment ell va un punt mes ràpid al pujar direcció a la meta i lluitant contra el meu cos aconsegueixo arriba a meta destrossat!

Molt agraït amb tots els que m’han ajudat a que pugi estar aquí en aquest nivell, la meva entrenadora  i l’equip fan que tingui mes motivació per aquesta temporada 2017.

Aleix Toda:

Darrerament m'havia notat ràpid en els entrenaments en pla i creia que podia aconseguir una bona marca en aquesta que seria la meva primera mitja d'asfalt.

Just sortir vaig agafar un ritme fort per mantenir-me en un grup que creia que podria seguir, amb companyia sempre és tot més fàcil! Sobretot quan el cap et diu que no pot més.
Fins aquí bé, ara això va durar poc, perquè en el km 7 les cames ja començaven a dir prou i encara quedava molta cursa, així que baixo una marxa, hem prenc un gel i tot just passem pel costat del Parc Central cap dins de Tarragona altre cop que l'estómac s'hem comença a recargolar.

Allí en Robert Tarragó hem dona ànims però jo ja vaig massa tocat i decideixo canviar de mode "anar a rebentar" a mode "per molt que costi res impedirà que creui la meta" així que vaig tirant com puc, cada vegada que algun amic que m'adelanta, sembla un cotxe de carreres al costat d'un Seat 600.

I com si no n'hi hagués prou, a més de mirar el gps i veure el ritme vergonyós que porto, arribo al port de Tarragona i amb el vent que ve de cara només penso en caminar, però faig el que puc i m'autoexigeixo còrrer per molt lent que sigui. Veig l'Edu que ve de cara i li dono ànims i un gel, que tal com tinc la panxa millor no el faré servir i ell m'havia comentat que no en portava cap, a ell li farà més servei!

Així que vaig fent, arribo a la punta de l'espigó, mitja volta i altra vegada el vent de cara, com pot ser que el que quan estàs parat sigui una simple brisa ara hem costi tant avançar! M'ajunto amb un corredor de la mitja que veig que també li ha passat el mateix que a mi i anem una estona junts fins al Serralló, on trec tot el que hem queda a les cames i acabo en 1h20', força per sobre de les meves expectatives, que eren rondar 1h15'-1h16', però com a mínim puc dir que he acabat tot i el que he patit i a més hem donen coca amb xocolata :)

Enhorabona a tots els corredors i gràcies a tots els que us vau acostar a animar-nos!

Moltes gràcies a tots els sponsors BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, SPORT GYM TARRAGONA.

Sandra Burgués 3a i Aleix Toda 1er en la Cursa del Pastisset, 1a cursa del circuit ebrenc de Curses de Muntanya

La Cursa del Pastisset del passat 22 de gener, organitzada per l’entitat Fent Sendera, va ser l’encarregada d’inaugurar el circuit ebrenc de curses de muntanya amb els seus 28 km y 1700 d+. Paral·lelament també es desenvoluparien la cursa curta de 18 km i 1000 d+ (categoría júnior) i la cursa pels cadets de 12 km i 400 d+.

 Allí es presentaven tot estrenant el nou any de curses els integrants del Borges Trail Pau Vila, Sandra Burgués i Aleix Toda, disposats a donar guerra en la prova reina de 28k.

El nivell esperat era alt, amb noms com Carlos Bartrina, ultrero amb un palmarès impecable; Pol Vilà, que cada dia va a més; Javier Heras, un assidu dels podis allà on va; Lluisma Mas, subcampió del circuit el darrer any, etc. També tenia previst participar el gran Jessed Hernández, tot i que finalment no va poder disputar la cursa degut a problemes personals i va fer acte de presència tot animant i repartint els premis.

Video de la presentació: 
https://www.youtube.com/watch?v=Py6gkFdvDlg&feature=youtu.be

L’Aleix Toda ens explica la seva experiència:

Eren les 9 del matí quan es va donar la sortida entre pluja fina, diversos corredors marcaven un ritme alegre tot sortint del poble per la carretera direcció a Mora, mentre que jo estava a l’aguait un pas pel darrere. Ràpidament ens endinsem en un barranc amb terreny molt tècnic, sobretot pel fet de que era tot roca mullada i patinava com una mala cosa. Diverses patinades em fan posar seny i anar en compte per no prendre mal, mentre que en Mustapha Bassiyd, del UEC Tortosa, fa gala de la seva habilitat tècnica i s’escapa al capdavant.

Quan surto del barranc vaig 7é i aprofito la pista ample per enganxar als primers poc a poc, ajuntant-me amb un corredor i en Lluisma Mas, del Montbike. Arribem al 1er avituallament (km 5) i els primers ens perdem tot seguint el recorregut que era de la caminada, sort que en arribar un corredor que es coneixia la cursa fa un crit i ens avisa perquè resseguim les nostres passes i trobem el bon camí.

Ens tornem a posar primers amb un corredor, en Lluisma i jo. Aprofito que em sento fresc i en començar el senderó de pujada cap al Racó del Customà pujo marxa i començo a guanyar metres al Lluisma, que em va seguint amb una columna d’uns 10 corredors just al darrere. Aquest tram és espectacular de veure, és una ruta realment preciosa en la que es pot veure les formacions rocoses típiques de la zona mentre es passa per senderons salvatges.

Arribem al 2on avituallament (km 8) i tot seguit veig dos camins marcats, li pregunto a la voluntària de l’avituallament però no sap per on hem de seguir! Quin xou! De cop comencen a arribar la resta de corredors i decidim tirar pel de la dreta, quan a mig pujar de nou arriba un corredor que es coneix la cursa i ens avisa tot cridant que és l’altre direcció la que hem de prendre. Tornem-hi, tirem avall i en aquest moment arriben més corredors, encapçalats per Pol Vilà, del C.E.L’Areny, i que ja es posen a seguir el camí correcte. Jo m’he quedat en 6 ena posició i es forma un tap mentre avancem per un senderó de pujada estret que ja comença a picar (pujada dels familiars).

Vaig avançant corredors quan puc i poc a poc atrapo al LLuisma, li dic que junts podem atrapar al Pol, que ha aconseguit escapar-se sol i ja es veu en la distància i no sembla que tingui intenció d’afluixar.

Em poso 2on i apreto però no aconsegueixo retallar distància, el Pol va molt fort. Arribo al punt més alt (Creu de Santos km 15) on s’ha d’anar per fitxar amb el xip i tornar pel mateix lloc, el Pol ja està tirant avall i em dona ànims, jo no puc amb la meva ànima fins que de cop veig que tal com fa 2 anys (que també vaig fer la cursa) hi havia disfressat un voluntari de Bob Esponja, en aquesta ocasió hi havia un Astèrix i un Obèlix, brutal! Per molt fet caldo que vagis se t’escapen les llàgrimes del riure.

Fitxo i vinga ara pràcticament ja és tot baixada, cal anar amb cap i no fotre’s de cap per les roques mullades però els senderons enmig d’alzines són espectaculars, em motivo i em llanço avall. Els voluntaris em donen referències de que el Pol em porta 2 minuts d’avantatge, que veig complicat de retallar. Em perdo de nou uns metres cap al km 17 per un senderó que baixava a la dreta i quan torno a lloc el cap em diu que ara sí que ho tinc negre per atrapar al 1er, i sobretot que vagi mirant les espatlles a no ser que vingui algú per darrere.

Però poc a poc en les meves converses internes (sembla estrany tot el que es pot arribar a dir un mateix durant una cursa, on el cap acostuma a ser el múscul que marca la diferència) em dic que encara queden 10 km per arribar a meta i que m’ho estic passant genial, que la temperatura és ideal i que m’encanta llançar-me per aquests senderons plens de fang avall, així que agafo un ritme que ni jo mateix creia que podia aguantar i el mantinc fins al km 26, on tot sorprès veig al Pol al meu davant, l’animo a que s’enganxi, que ja queda poc, fem junts l’avituallament del Coll del Motxo, però em diu que no té bones sensacions i me’n vaig sol a tot gas tot seguint la pista ample avall.

Tram final on tot el camí té un pam de fang i ja entro al poble en 1a posició on a banda i banda dels carrers em rep la gent del poble, corredors de la cursa curta i tot de gent que ha vingut a veure com uns quants “bojos” aprofitem la pluja (i l’aiguaneu en alguns moments) per anar a fer 28 km pel fang de les muntanyes de Benifallet.

M’agradaria fer especial menció a la Núria, una metgessa que formava part de l’organització i que en veure que el meu amic Pol li havia agafat una mica d’hipotèrmia a l’arribada, ens va acollir a casa seva de la millor manera possible i va deixar el Pol com nou. Moltes gràcies per la teva ajuda Núria!

Enhorabona al Pol Vilà perquè a banda d'arribar en segona posició va aconseguir ser el més ràpid en el tram cronometrat de pujada, a l'Ismael Sabaté del C.E.L'Areny per la seva 3a posició a la cursa de 18k, al Daniel Castillo per la seva implacable victòria a la cursa cadet de 12k, aquest noi puja molt fort, i als companys d'equip Sandra i Pau, en la seva condició de corredors i a la Giulia i al Francesc que es van acostar per donar-nos ànims en cursa i fer festa després!

La Sandra Burgués ens explica la seva vivència:

Arranquem temporada amb la cursa del Pastisset 2017 (Benifallet) 29K i 1800+. Tot i que per ser la primera la vaig trobar una mica llarga les sensacions van ser prou bones. El fred i el terreny banyat per la pluja ,van afegir-li un puntet mes de dificultat. 

Al final vaig poder disfrutar del recorregut i acabar en 3a posició absoluta. Contenta amb el resultat encara que queda molt a millorar.

Enhorabona a organització i voluntaris, un any mes, pel bon treball realitzat.


En Pau Vila ens explica la seva cursa:

La Primera de l’any!      

Encara lluny del primer objectiu de la temporada, diumenge es disputava la cursa del Pastisset de Benifallet amb un recorregut de 29km +1700, les previsions meteorològiques no eren bones, però la cursa valia a pena. Vaig començar reservant, però anava passant els kilòmetres i estava còmode amb el grup de corredors que anaven al davant. 

A la part mes alta sobre km 15, encara anàvem un grup del 3er al 7e molt a prop, però la baixada es va anant estirant el grup. Durant la baixada a partir del km 20 vaig tenir problemes amb els isquios, vaig baixar el ritme per no patir cap lesió. Entrava a meta amb 7e posició en 3h i 2min i amb bones sensacions, apart de gaudir molt de la cursa pel recorregut, el temps que feia on inclús a la Creu de Santos queia algunes volves de neu que encara la farien més divertida.

Podeu veure tota la info de la cursa a: http://www.lacursadelpastisset.esy.es/ca/home.html

Classificació masculina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre    Tiempo    Diferència   Club Categoria 

1         1    Toda Mas Aleix          2:52:53         0          BORGES TRAIL 

2       165   Vilà Pol                     2:55:34      0:02:41   CLUB ESP. L\'ARENY SM 

3        23    Bartrina Gea Carlos  2:58:07      0:05:14   CLUB ESP. PEDALA.CAT BALAGUER SM

Classificació femenina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre                 Tiempo Diferència     Club Categoria 

1      89     Marínez Rodríguez Raquel     3:35:21      0:00:00     VF 

2     124     Prades Alquezar Mªpilar        3:36:36     0:01:15      VF 

3      35   Burgues Llao Sandra                 3:38:24     0:03:03     BORGES TRAIL 

Sobretot voldríem agrair el tracte que l’entitat Fent Sendera va donar als participants, on a banda de deixar-nos gaudir de les seves muntanyes, també van organitzar una festa final, entre repartiment de premis, dinar, germanor i multitud d’obsequis per a tots els assistents.

Tot això no seria possible sense l’ajut de BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, TARRAGONA SPORT GYM, SILICON CODE.

Enllaç a la notícia del diari de Tarragona: http://www.diaridetarragona.com/deportes/79528/aleix-toda-y-raquel-martinez-ganan-la-cursa-del-pastisset#.WIZBh3SCP20.twitter

Video des de la vista d'un corredor de la mà de Miguelón: https://www.youtube.com/watch?v=MwhVgQ1ftow

Fins la pròxima!

Cursa dels Nassos a Mont-roig del Camp, la sansi dels que volen una mica de muntanya!

Entre els corredors/es ja és una tradició arrelada la de fer alguna de les curses de Sant Silvestre o Cursa dels Nassos el dia 31 de desembre, ja sigui per despedir bé l'any com per ajudar a fer baixar una mica els torrons i neules d'aquests dies de sobretaules amb la família i amics.

A Mont-roig no en volien ser una excepció, així que aquest any ja van per la 5a edició de la seva Cursa dels Nassos, organitzada pel C.E.L'Areny.
La sortida es donà a una hora prudent, a les 10:30 del matí, que a la nit toca donar-ho tot altre cop!

La peculiaritat d'aquesta cursa és que el seu recorregut de 4,5 km transcorre tant per asfalt com per pista forestal, convertint-la en la única "sansi" dels voltants que no és exclusivament asfaltera.

 La sortida es donà en primer lloc pels carrers del poble, amb una pendent suau però constant fins arribar al capdemunt de Mont-roig (km 1,8) on contemplant l'ermita de la Roca de fons es comença un tram de gairebé 2,5 km de pista forestal, que permet anar ràpid i a la vegada trepitjar una mica de terra entre olivers i boscos.

I tot i que 4,5 km no és molt, cal reservar forces per la pujada que espera en entrar al casc antic del poble, que amb la seva forta pendent fa pagar el que arriba carregat de cames!

Per part del Borges Trail, van assistir-hi en Mikel Besora i el local Aleix Toda, dominant el primer tota la cursa mentre que l'Aleix va arribar en 2ona posició. Marc Toda Vericat tancava el podi masculí.

En fèmines Núria Gil s'emportava la victòria, la jove promesa local Laura Callau pujava al 2on calaix i Alicia Garcia tancava el podi.

Moltes gràcies a tots els que vau aportar la vostra ajuda en aquest event que cada any va a més, amb 144 corredors en la cursa de 4,5 km i a més els participants de la Cursa dels Nassets, per als més petits.

Tot això no seria possible sense BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, TARRAGONA SPORT GYM, SILICON CODE

Enllaç de la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/cursadelsnassosmontroig/?fref=ts

Resultats general: http://www.cronosports.com/events/2013173/files/General.pdf

Dos borgettis a la BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN 2016

El passat 13 de novembre dos borgettis van ser present a la coneguda cursa en ruta BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN, una competició molt dura amb un perfil força trenca-cames.

Aleix Toda ens explica amb paraules seves:

I per casualitat hem trobava a la línia de sortida d’aquesta mítica cursa, la famosa B/SS, la meva xicota tenia ganes de fer-la i la vaig acompanyar. Abans de la sortida tot plegat va ser un xou, per veure la sortida dels primers, que era a les 10:00), i evitar problemes en el tren d’anada vam arribar a Behobia a les 9:20, mentre que nosaltres no sortiríem fins les 11:24.

Pels que com jo no sabeu de que va això de la hora, es tracta de com que en aquesta cursa hi han més de 31000 corredors, cadascun té assignat una hora de sortida diferent segons la marca que pot acreditar en una mitja marató feta en els darrers 2 anys. Ni jo ni la meva xicota teníem marca, així que per això ens va tocar sortir després de que els primers ja s’haguessin dutxat jeje

S’ha de remarcar l’excel·lent tasca duta a terme per part de l’organització, ja que la logística per moure tots els corredors fins a Behobia en trens, recollir els dorsals el dia anterior, sortida en calaixos, etc va transcórrer sense cap problema.

Així que quan ens toca, enmig dels nervis i amb la pell de gallina ens plantem a la sortida, davant d’aquell exèrcit de corredors que miraves enrere i no s’acabava. Nou minuts abans havien sortit els corredors del calaix del davant.

Enmig de música, a 13ºC, cel ennuvolat i aire parat es dona el tret de sortida i surto disparat darrere de dos companys del Taymory-Spiridon i dos corredors més. Des dels primers metres que a banda i banda ja hi havia tot de gent animant als corredors. Mai ho oblidaré, si m’he de quedar amb una cosa d’aquesta cursa, seria amb els crits dels vascs tot cridant: Aupa! Oso ondo! I de tant en tant també ànims amb el meu nom, ja que apareixia al dorsal.

Vaig a bon ritme i no sé si el podré mantenir durant tota la cursa, però el temps meteorològic, perfecte pel meu gust, la gent cridant a banda i banda al llarg dels 20 km, música, corredors a tot arreu. De cop sento que hem criden i la Judit Francín m’anima ja des de darrere, la saludo i segueixo en el meu ball enmig de la gent, ja que hem surt més econòmic fer cabrioles per esquivar gent que no pas anar avisant tota l’estona.

Cap al km 12 els corredors que havíem començat junts s’havien anat quedant i ja només quedava jo, però tocava fer el cap fort i seguir amb el ritme. Sense adonar-me’n ja hem trobava en el darrer repetjó tot entrant a San Sebastian i vaig apretar tant com vaig poder enmig de la gent per encarar la última recta ja al passeig davant del mar. Brutal!

Al final vaig arribar en 1h13’35, molt sorprès i a la vegada content del resultat, en la posició 180 de la general.

M’agradaria agrair especialment a la Laia que hem brindés la oportunitat de poder córrer aquesta cursa, ja que sense ella no hi hagués pas anat i en canvi ara ja tinc ganes de tornar l’any vinent!

Mikel Besora ens explica amb paraules seves:

Per segon any consecutiu em presentava a la cita, amb un dels objectius de la temporada i estava disposat a millorar la meva marca personal i per que no la classificació, encara que això ja depenia del nivel de cada any (aquest a sigut mes elevat).

Els atletes surten molt ràpid, com es habitual i jo em marco un ritme conservador al puntet. Mica en mica anava agafant el ritme.

km. Irún i anem direcció Ventas en ascensió.

El km 5 el paso en 16'59'' (ritme exacte a l' any passat encara que amb millors sensacions, estava dosificant).

A partir d' aquí comença la pujada a Gaintxurizketa.

km 7'5 punt mes alt de la cursa.

Vaig en busca del grup de davant que porten un bon ritme i em vull enganxar a ells.

A l'avituallament bec una mica d'aigua.

Ara baixem cap a Landabarren.

I continuem baixant fins a Lintzirin on paso el km en un temps de 34' 44'' (uns 15'' menys que l'any passat i encara amb millors sensacions que abans).

Em menjo un tros de plàtan que hi havia per l'avituallament.

Abans del km 12 pasem per Errenteria, un poble increible, ple de gent...

Una altre vegada toca pujar, fins a Caputxinos, continuant en baixada progresiva fins Pasaia.

A l'avituallament em poso aigua a la boca.

km 15 i el rellotge em marca una mica mes de 51' (semblant a l'any passat).

A partir d'aquí començo a retallar una mica mes fins al final respecte l'any passat.

Després d'aquí un tram trenca-cames fins a Herrera, km 15'5.

1km de pujada per arribar a Miracruz, segon port dur i que si estas be muscularment aqui comença una segona carrera. I així va ser, a partir d'aquí i pujant vaig començar a retallar temps de l'any passat fins al fins al final.

Després de Miracruz 1km de baixada que tenint en compte les cames vaig a bon ritme de descens progresiu fins al km 17'5 on es troba Ategorrieta.

1h de cursa i porto 17'8km recorreguts.

km 18 i durant 1km amb trams trencacames.
km 19, Zurriola i veig 1h 5' al rellotge i intueixo que pot sortir 1h 08'.

Efectivament, arribo a meta en un temps de 1h 08' 45''  després de 20km i 220 metres de desnivell positiu, amb un recorregut trenca-cames.

2º classificat català, darrere Carles Castillejo guanyador de la prova.

44º classificat general amb mes de 30.000 corredors.

L'equip de Borges Trail vol agraïr als voluntaris i a la organització de la cursa.

A Borges, Ph-Quirogel, Eassun Spain, Coreevo, Sport Gym Tarragona.