1ª ULTRA TRAIL ESTELS DEL SUD. “Parc Natural dels Ports” (108km, 4636d+)

En Marc Balañá, com a membre de l’equip de competició Borges Trail, ens explica de primera ma la seva vivència a 2-5-2015.

PREAMBUL:

Durant els entrenos d’aquest hibern, m’ha passat pel cap escriure un llibre que mes o menmys es diría, mitja vida fent ultres, explicant millors i pijors vivències, així com a entrenaments, etc....Segur que hem faltarien pàgines.

Si algo puc dir del cert que te l’Ultra Trail que no tenen les altres curses de run, es la planificació a llarg plaç que tenen els entrenaments...Igual que les curses...les vivències i la satisfació si el resultat final es l’esperat...Tot s’engrandeix de forma exponencial i potser es per això que atrapa tant a la gent que o prova. Acabar un ultra es clarament un somni fet realitat i si a sobre quedes dels primers ja t’hi pots cagar !!!

Has tastat la pitjor droga del mon !!! Et va canviant la personalitat i passes a ser d’una altre pasta, veient la vida rutinaria de la societat desde una altre sintonía i t’ajuda molt al dia a dia.

ANEM AL GRA:

Aquest 2015, després d’un periode d’esqui de muntanya amb competicions i tot amb l’experimentat i amic Jacob Salvadó m’ha anat molt be per a posar-me en solfa i sembla ser que l’adaptació al run està sent bona....Donar gracies al Jacob per la part que li toca (portant-me acollat a les curses jeje).

Passat aquest període (desembre-març) dubto si seguir amb ultres o fer màxim marató, els entrenaments no tenen res a veure, l’ultra demana moltes mes hores i mes curt menys hores i mes intensitat...Finalment decideixo seguir encara amb ultra, disposo de temps i salut, dos conceptes que per desgràcia, son bens massa preuats per a desaprofitar.

6:30 Gallus i Gallines cap dins el corralito de sortida:

Ja no hi ha pas enrrere, els deures fets i tot un parc natural per recorre i demostrar-ho !

Control de material estrticte per a la seguretat dels corredors com cal hi ha 7:00 arranquem desde sota del cim del Caro, 170 corredors, alguns acabarán al km67, els altres tancarem tot el cercle al Parc natural amb arribada al lloc de sortida.

FINS Km21 PAÜLS. Una trampa mortal.

Temperatura bona per correr (15º), pujades màxim de 200d+, baixades llargues, les ganes a tope i les cames fresques. Una trampa mortal pel que no tingui clarissim d’on be hi ha on va....Se surt massa ràpid com sempre, jo amb fre de ma posat, mentalment fins a Paüls meu prenc com un calentament, com si aquesta part no existis, arribo a Paüls i penso que començo a correr. Vaig el 15 hem sembla.

FINS Km33 ROQUES DE SANT BENET, km45 ARNES. Son les 9:30 i fa una calor de la hostia.

Ja veig que el terreno i els km no serán el principal problema, aquest serà la calor i la humitat per les cotes vbaixes i barrancades, on sobreviure a un ritme decent segur ens posiciona en bon lloc.

Sortim de Paüls de la ma amb en Jordi Pamies, gran atleta i bon entrenador, de la meteixa edat que jo, i amb el que ja hem coincidit varies curses i ens coneixem perfectament, ell be de fer la ultra de Montseny i ben segur que ja està finet del tot, almenys molta grassa al cos no li veig, jeje.

En Pamies es un bon amic, pero també mes competitiu que cap altre si se li penja un dorsal al pit, jeje. Com entrenador te fama de maxacón o sigui que ell per regla de 3 es matxaca el doble i per últim i així ho demostren els resultats a altres curses (sobretot en distàncies mes curtes) es un “CLASE-A” (això vol dir que genèticament ja es bo). Jo hem considero una “CLASE-B” (genèticament parlant) tot i que en ultra on el tema metabòlic de l’alimentació hem consideraria “CLASE-A”.

Tot aquest rotllo el foto perque, voldría venir a dir, que si a ell no el falla el tema gasolina o tinc pelut !!! Avegades li ha fallat i l’he vençut, com a molts altres “CLASE-A”.

Seguint el fil de la peli pel desert dels Ports amb rius, jeje, dir que en tota la baixada fins a Paúls l’amic o no, jaja, Pamies, tot i baixar suau no m’ha passat pas.

Sortint del poble enfilem una forta sendera tècnica de (650d+), on deixo marxar en Pamies, li gastaré el nom ja ho se, pero es que aquesta cursa es com si l’haguessim fet sols fins a 18km de meta, que hem tingut convidat....Jo regulo, se que he de pujar còmode i tranquil, la calor apreta, es pujada de pals i guanyar nomes 5’ a dalt de tot pot fer-te fora de cursa, perdent un ritme de creuer bo. El temps s’ha de retallar en zones fàcils, corrent ràpid.

Començo la baixada per sender tècnic i les cames no hem van, baixo molt lent, fins i tot paro a fer un riu i deixo passar a 3 corredors, poc a poc hem vaig adaptant muscularment a la baixada i els recupero, m’havia espantat i tot, i es que avegades aixo passa, jo crec que son com a auto alarmes que te el cos de seguretat, dissipant fatiga per a que no et facis mal, als 10’ ja estava be...Adelanto aquests 3 i segueixo, mes endavant adelanto un parell de corredors mes, un d’ells, un altre amic l’Eloi Ortiz, que havía baixat una mica el ritme i finalment va fer una meritoria 10º posició, junt amb Eloi Pallares, del que dono gracies a la seva senyora per la magnifica assistència que hem va fer, aquestes dones ja tenen el cel assdegurat, segur, jeje.

Acabada la baixada tècnica amb mes pendent, seguim sendera travessant rius amb pujades i baixades curtes que et van fent madurar fins que entrem plenament a la vall del riu, amb sendera planera i neta que va picant avall, on imposo ritme viu a la caça del que hi hagi per devant, pel cami m’anima el Germà Guash que estava d’espectador pasejant, gracies !

Segueixo apretant el peu, aqui amb la musiketa posada, a 3km del poble d’Arnes, entrem en pista plana hi ha nivell segueixo a ritme i atrapo en Pamies, anem junts fins el poble.

Al avituallar algú altre passem ja, devem anar el 10 ja, 3’ justets per omplir aigua i agafar avituallament i arranco, Pamies m’acompanya jeje...

Aqui el lider de cursa Alex Izquierdo ens diuen que ens porta 35’ d’aventatge.

FINS Km67 BESEIT. No surten ni les serps, i els arbres no creixen del pedregall i calor.

Prenc el Pamies a roda fins al toll de vidre, allí si no recordo malament pren ell iniciativa i tira tota la pujada de pals i jo darrera a remolc. Al coronar adelantem al gran atleta Ivan Tiscar, de la Sènia, també de la nostra edat i (4º classificat 39’ darrera meu). En curses mes curtes me fa la pell 2 vegades i li sobra temps. Salut Ivan !!!

Comencem el descens cap a beseit, pero primer fem tota una sendera plana d’uns 3km, on aprofito per menjar una mica de sòlid, coc fet de casa, anant disolent amb aigua, estem en un desert. A la sendera tiro jo, un cop ingerit el coc a ritme bastant alegre, Ivan es despenja, a en Pamies li va de PM jeje.....Baixada per sendera pedregosa i plena de toms laaaargaaaaa, (400d-) bastant verticals, un cop baix be un repetxo de (100d+) on en Pamies marxa i hem despenjo, arriba a Beseit 1’ avans que jo i surt també 1’ avans, jo en tot moment faig la meva gestió de cursa, se que es de la forma que li puc treure mes partit.

Avans d’arribar a Beseit passem en Jaume Folguera, gran atleta de fons i amb el que vaig compartir un any la Selecció Cat. Ultres, un bon amic, de la nostra edat i que fa tans anys com jo que practica la disciplina ultra (casi 20 anys !!!), te moltes rampes i l’obliguen a caminar.

FINS Km88 FONT FERRERA. Aquí comença el ultra.

Surto amb 8h58’ a les cames, son les (16h) i el sol encara es viu !!! Alex Izquierdo lidera la cursa amb 17’ davant nostre, li hem retallat algo.

A partir aquí vaig sol, el ritme el mantinc, no hem noto defallit pero se el que falta i vaig regulant, en Pamies sembla que ha volgut posar una marxa mes i quan pica fort amunt sembla que te mes força (li fot al ferro del gim, Y LO SE, hi jo ultimament, e optat per fer mes km i menys gim, aixo es nota). Jeje.

Passem pujades molt dretes en tot el que es la zona preciosa del Parrissal i coronant el Corral del Quinto (Km80), a partir aquí ja només m’entra la fruita i tiro molt de poma i platan als avituallaments, intercalant algun gel per sobreviure, se que no es el millor per l’estomac, però el tinc be...Baixo del Corral del Quinto i pujo cap al refu.Font Ferrera força ràpid, es sendera neta que puja suau i després pista, ho faig tot corrents hi ha bon ritme, son les (20h), i ja no fa tanta calor, me noto be i apreto durant uns 5km, arribant al refu, veig a en Pamies que camina i hem frego les mans, penso que va tou....Avituallo ràpid, queden 20km per meta, els primers 14 ràpids i els 6 últims de unes 7 sifonades tècniques (100d+100d-).

Ell s’asseu un moment i penso ke va tocat, hem creixo....Ens diuen que Alex a sortit fa 2’ i seia a una cadira algo marejat i que va mig caminant.....BUFFF, HEM PASSA PEL CAP QUE PUC GUANYAR LA CURSA...

FINS a META CARO (108km). Me kedao acollonido !!!

Arranco amb rabia pista amunt i en Pamies m’esperona assegut, APRETA K EL PILLES SEGUR !!!.....BUFFF, penso, si hem diu això es que ell no pot i m’anima a mi....BUFFF.

Tiro a gas mentre menjo algo de formatge i pavo sense pa, el cos hem demana grassa i proteïna, me noto amb força pero se que es vital....En 1km transcorregut, me giro i tinc en Pamies tan sols a 100m, i jo vaig rapid...Sembla que per guanyar serà mes ell el problema que no en Alex....Passo a gent a peu i hem diuen que el primer està alli mateix, que l’han vist caminant i que ha ensopegat i tot....BUFFF....En Pamies m’atrapa i desseguit atrapem Alex que va caminant.

Sorprenentment s’enganxa darrera en Pamies, jo inclús incremento el ritme, digne de una cursa de 20-30km, rapid en serio, rapid....Per desenganxar l’Alex almenys....Si anava caminant ensopègant, el mes normal del mon es que el deixessim...Passen 2km i tot igual....BUFFF. Ja no veig victoria clara.

Alex ensopega,,,després torna ensopegar i sentim una forta caiguda (anem per pista ample casi sense pedres). Anavem els 3 enfilats rodan per pista, en Pamies i jo parem de cop ens girem, recollim els pals i ajudem aixecar l’Alex de terra, amb una mica de ferida al genoll, diu que está marejat, que ja fa rato no menja res....BUFFF.....Quan está de peu, torno a obrir gas de nou, rápid, i els tres enfilats de nou per la pista....JODER, NO HAVIA VIST MAI RES IGUAL I FA TEMPS QUE CORRO.....En un repetxo encara per pista faig últim intent apretant mes el ritme tot i que fan la goma...Aguanten be....Queden 14km per meta i soc jo el que decideix regular, els últims 6km son durs i si algú arriba mort alli l’enterren !!! Pos mira com canvia la peli, marxa en Pamies i Alex darrera anant fent la goma i jo tot i portant ritme maco hem quedo enrrera TOMA YA !!! No ric perque no hem fa gracia. Gens ni mica, mes aviat impotencia.

Finalment en Pamies guanya merescudament la cursa amb (14h25’), en Alex entra segon en (14h36’) i servidor tercer en (14h38’), amb una cursa amb meteo de calor duríssima, en la que no he patit gaire hi he sapigut gestionar prou be. MOLT FELIÇ DEL TREBALL-RESULTAT OBTINGUT.

Gracies a totes les felicitacions i ànims rebuts per telèfon, xarxes socials, així com l’ajuda dels esponsors principals com:

BORGES
EASSUN
RENDIMENT RACE

NATURETIME EVENTS

PH-QUIROGEL

MEGAPLUS

BUSSETUS ESPORT

ESPORT GIM TARRAGONA
 

ORGANITZACIO TRAIL ROQUETES UN 10 !!!

ETC...

Següent parada ULTRA VOLTA LA CERDANYA 120Km 6000d+,  13 juny....

Sortim a les 12 de la nit !!!

El Borges Trail a la Marató de la Fageda

Aquest passat cap de setmana es va dur a terme la Marató de la Fageda, una volta circular de 42km i 2.500 m D+ pels Ports amb sortida i arribada des de la Sénia. Possiblement, una de les millors curses a les que en Tavi ha participat fins al moment.

A les 7:30 en punt prop de 200 corredors emprenien la sortida, entre els quals es trobava l’únic representant del BORGES TRAIL, en Tavi Fossas, acompanyat d’un bon nombre d’amics i coneguts de l’Atmosfera, com la Marta Batalla, en Xavi Ayala, Jacob Salvadó, Josep Mª de Corredors Solivella....

L’inici de la prova no era molt dur, doncs començava planejant els primers kilòmetres, i per això, calia pendre-s’ho amb calma, doncs ja se sap, que qui es passa a l’arrencada, després ho paga, ja que la duresa per desnivell i kilòmetres estan assegurats. Així doncs, la cursa anava augmentant desnivell i cada cop era més dret, i aquí en Tavi ja s’havia anat col·locant dins els 40 primers, on havia trobat el seu ritme. Cap al kilòmetre 15, ja es començava a planejar per dalt de tot, i començava una sèrie de puja-baixes molt pedregosos, que no feien més que dificultar i endurir la prova. I així, anar passant kilòmetres tant en fortes pujades com en brutals descensos, en Tavi va anar guanyant algunes posicions, tot passant per rius, crestes, frondosos boscos, i un sens fí de fantàstics paratges.

El que realment es va fer dur per a molts dels corredors, van ser els 3-4 últims kilòmetres asfaltats, doncs les forces ja estaven al límit, amb els peus adolorits de tanta pedra i amb l’estómac buit, semblava que no arribaven mai al poble. Tot i semblar estrany, en Tavi va haver de pendre un gel de cafeïna, doncs aquest tram se li va fer etern i li donava la sensació que no arribava mai a meta. És aquí, en aquest punt, on es va adonar que hauria d’haver menjat una mica més sòlid, doncs tants gels i tanta aigua amb sals no eren suficients per assegurar l’energia fins al final. Tot i així, va aconseguir arribar envoltat dels seus éssers més estimats: la dona i les dues filles estaven amb els braços oberts tot esperant que els seu pare fes acte de presència. En tavi us pot ben assegurar que aquestes arribades són les que fan marcar diferències i l’emoció està més que assegurada.

Així doncs, cansat  i adolorit de peus, en Tavi entrava 31è de la classificació molt content i animat de cara al seu proper repte, per al qual fa setmanes que s’està preparant.

Destacar la gran organització d’aquesta magnífica cursa, la qual ja té un espai propi dins del calendari del nostre país i esperem poder-ne gaudir molts més anys.

I per últim, agraïr l’inestimable ajuda de tots els nostres espònsors i col·laboradors com són Eassun, Megaplus, Rendiment Race, Ph-Quirogel, Bussetus Sport i Borges Trail.

Per a fotos i classificacions, la web de la cursa: http://www.maratolafageda.cat/index.php

Lourdes Cayetano guanya la Trail Tarraco i lidera lesTrail series

Aquest diumenge es disputava la segona prova de les Trail Series Costa Daurada, la Trail Tarraco. A la cursa de 21kms  i +480 m hi havia de participar l'Eloi Borràs i la Lourdes Cayetano. A la de 10kms no hi teniem reprsentants ja que la Núria Gil és a la Titan i el Míkel esora disputava el Campionat d'Espanya de Curses de Muntanya a Màlaga.
L'Eloi no es presentava a la sortida ja que patia problemes físics i qui sí s'animav a última hor era Biel Secall.

Així doncs, amb la Lourdes orientada a fer una cursa competitiva per buscar la victòria, i el Biel amb necessitat de fer un rodatge més llarguet que la setmana passada i amb més ritmet, opten per fer la cursa junts. La cursa de les fèmines començava amb molta igualtat entre la Lourdes i l'Ester Casajuana, alternant el lideratge fins el km 10, fins aquí, les dues es mostraven insegures de les seves possibilitats. En aquest punt, la nostra corredora opta per fer una estirada i la corredora de Reus no li aguanta el ritme i es queda. Per darrera venia mab força la Cris Fargas i calia no confiar-se massa. En aquest moment, el Biel es posa a tirar amb la Lourdes per tal de cosolidar el lideratge de la cursa i no especular. Es tractava d'una cursa sense gaire desnivell i la Lourdes li costen més aquests ritmes, tot i això, després d'una gran cursa, es va emportar la victòria amb 1h51'02'', segona seria la Cris Fargas (FACVAC) amb 1h55'01'' i tercera l'Ester Casajuana (Alliberadrenalina) amb 1h57'29''.

En homes guanyava el Kílian Garcia (Alliberadrenalina) amb 1h34'31, seguit de Xavier López amb 1h39'21'' i tercer el nostre amic del Trail Tarraco Manel Omaña, amb 1h41'15''.
Pel que fa a la cursa d'11kms, en homes guanyava el gran Arturo Nériz amb 48'36, segon el David Arjona (Atmosfera Trail) amb 49'03'' , que estreu l'espina de Vilabou i tecer l'Àlvaro Díez (El Comprador) amb 49'16''. En dones guanyava la Judit Francin (Trail Tarraco) amb 1h00'33'', seguida de la Laia Gil amb 1h01'19'' i tercera la gran Nuri Fortuny amb el mteix temps.
Una cursa de muntanya molt ràpida, però divertida, molt bona organització per part de Naturetime.
Després d'aquesta cursa la Lourdes es consolida al liderat de les de 21kms i Biel Secall va agafant ritme.
web de la cursa http://naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=77

Núria Gil i lourdes Cayetano, domini absolut de la Vilabou 15,5K

Dins del marc de la Firaesport es disputa la Vilabou. És la quarta edició d'aquesta cursa de muntanya que se celebra a Vilanova d'Escornalbou i el seu entorn. Hi havia dues versions de circuit, un de 24 kms i +1136d i un altre de 15,5kms i +520d. La cursa era puntuable pel Circuit Trail Baix Camp. En un entorn fantàstic, amb unes grans vistes, els corredors van gaudir d'uns circuits molt atractius, ben indicats i una organització genial de tot l'event.

 

El nostre equip hi va ser present amb la Núria Gil, la Lourdes Cayetano i el Biel Secall. Pel que fa a la Núria Gil, tot i no estar al cent per cent, va opta per participar-hi per no perdre pistonada al Circuit Trail Baix Camp i anar consolidant el lideratge. La Lourdes s'hi va presentar am l'objectiu de fer un rodatge de qualitat sense massa quilometratge de cara als nous reptes de la Copa Catalana. Les acompanyaria el Biel Secall que tornava  una cursa de muntanya després d'un any, per anar agafant ritme.

 

La intenció va ser de bon inici anar els tres junts, controlant la categoria dones i així vaser. En els primers quilòmetres la corredora Meritxell Giménez aniria marcant un ritme més fort, fins que les corredores del Borges Trail van decidir posar-se davant, marxar i gaudir de la cursa en equip. Anaven tots tres, molt còmodes durant tota la cursa fins al final. Va ser un recorregut brillant, mb grans vistes i amb un molt bon ambient entre els corredors durant tot el recorregut.

 

Finalment, entraven els tres junts, primera seria la Núria Gil amb 1h29'12'', la Lourdes segona a un segon i la Meritxell Giménez feia tercera amb 1h33'03''. Per la seva part, el Biel entrava el 17è de la general amb el mateix temps que la Lourdes.

 

En homes la victòria va ser per Faris Nabil amb 1h15'56'', seguit de Xavier Cervelló amb 1h19'08'' i tercer el Marc Toda amb 1h19'19''.

 

En definitiva, una mostra de l'excel·lent estat de forma de les nostres corredores, que ecara tenen grans reptes aquesta temporada. El Biel, que retorna a la muntanya, tot i que li queda molt. Una gran jornada de trail, envoltats de molts amics i amb retrobaments, Jacob Salvadó, Juanfran Torres, Àlex Izquierdo, Toni Santiesteban, ......

Eloi Borràs s'emporta la 4a Mitja marató de muntanya de Mont-Ral, demostrant un gran estat de forma

El passat diumenge es va celebrar la 4^a Mitja marató de muntanya de Mont-Ral. Una cursa molt bonica que transcorre per petits indrets de les muntanyes de Prades, tocant ja a la vesant de l´Alt Camp.

Eloi Borràs, que en prenia la sortida, amb molta calma, es va situar en 2^a posició els primers quilòmetres, va ser un cop passada la roca foradada al quilòmetre 2, que va allargar la passa en baixada, i s´allunyava de Marc Guinjoan. Tot i perdés al quilòmetre 7 i haver de tornar a recuperar la 1^a posició, l´Eloi es va saber imposar un ritme alegre que va poder mantenir fins a meta, i poder entrar en 1^a posició amb un temps de 1h 58min, per davant de Marc Guinjoan 2on i Miquel Angel Vall 3er.

Un altre cop de moral positiu per seguir entrenant de cara a aquesta temporada.