QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 27 de setembre del 2011

El Borges Trail-AAEET s'imposa al Duatló Cros Els Termes, a Vilallonga

Aquest passat dissabte 24 de setembre es va disputar al poble de Vilallonga la 2ª edició del duatló “els termes”.


Aquest cop Borges Trail-AAEET de Valls es va presentar en categoria “equips” amb una parella formada pel Jordi Carnicer i en Xavi Prim.

El Xavi faria els trams a peu i en Jordi la btt.

Doncs bé, sortida i tots a córrer. De seguida varen despuntar els equips que volien disputar la cursa i en aquest sentit els corredors de Riudecols , els Semma i com no podiaa ser menys Borges Trail-AAEET de Valls es posaven a marcar el ritme. Al pas pel segon quilòmetre en Senen Escoda, tot un especialista en la matèria, canvia el ritme i marxa junt amb el Xavi Prim . Els dos corredors anirient agafant metres al tercer classificat fins a la transició, a la que en Senén arribava amb uns segons d´avantatje.

En la secció de btt el Jordi Carnicer per part del Borges Trail no perdia el temps i en el primer quilòmetre ja es posava líder de la prova fent una magnífica feina com només ell podía fer i amb un temps de 38 minuts deixaria en safata la victoria al seu company d´equip que podia acabar el segon tram a peu regulant el ritme i entrant a meta com guanyadors de la prova amb un temps d´una hora i vint i un minuts. Per darrera d´ells el C.B. Riudecols amb una hora vint-i-cinc minuts i en el tercer graó del podi els Goyo´s Team amb unna hora vint-i-sis minuts.

Classificacions https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2ar9xcxz4UaM2Q1NWY0YTQtYjk5Ni00NmU1LWE1NTItMGY4MmI4NzA3YjJh&hl=en&pli=1

dilluns, 26 de setembre del 2011

V Pujada al Montsià. Josep M Pijuan Campió de Catalunya 2011

Ahir diumenge, 25 de setembre, es va celebrar a la localitat d’Alcanar (Montsià) la cinquena edició de la Pujada al Montsià, aquest any la cursa estava dins del Circuit Català de Curses de Muntanya i al mateix temps era també Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya.

                                          Tres cracks: Xavi Espiña, Piju, Javi Delgado
Un recorregut variat i atractiu ens duia per les muntanyes de zona, la serra del Montsià sud, durant uns 32 quilometres i després de 3600 mts de desnivell acumulat, passant pels punts més alt com: els 12 Apòstols i la Torreta. Una de les curses més dures de Catalunya de distància inferior a marató.
Al sortir del poble i ja en pujada es feia un tram d’asfalt, que servia per estirar el grup ja que aviat s’entrava a un senderó que ens duia fins a l’Ermita del Remei, un curt descens per un senderó estret que ens duria després d’unes pujades i baixades més fins al km 5, fins aquí un grupet de 6 corredors formaven el cap de cursa, entre ells el local Juan Jose Oliva, els germans El Qayet, en Xavi Espiña, en Javi Delgado i l’atleta del Borges Trail-AAEET Valls Josep Mª Pijuan, va ser aquí quan en Josep Mª Pijuan va dur a terme un petit canvi de ritme, i el grup es va començar a estirar, juntament amb ell marxa en Javi Delgado i seguits d’a prop per Xavi Espiña, pujant al Molló, al km 11 els tres primers classificats  corrent cadascú en solitari, en el tram tècnic de cresta, entre el Molló i els 12 Apòstols en Xavi atrapa i avança a en Javi, en aquest punt al en Xavi tenia un desavantatge d’un minut sobre en Josep Mª Pijuan, gràcies a la seva tècnica en el descens arriben al fons del Barranc de Llop tots dos junts, aquí es trobaven a la meitat de cursa, per davant tenien la pujada més dura de la cursa, la pujada al Purgatori, uns 600 mts de desnivell positiu en menys de 3 km, per arribar tot seguit al punt més de la cursa, en aquest punt en Josep Mª Pijuan del Borges Trail-AAEET Valls havia pogut tornar a posar terra entre ell i el segon, i des d’aquí un descens ràpid per senderó durant uns 3 km més. Tot seguit s’agafava una pista també cara avall durant quasi be 3 km més, en aquest punt s’unia la cursa amb la marxa, una altra modalitat que també es celebrava, ja "només" quedaven uns 8 o 9 km fins a l’arribada, no eren pas fàcils ja que encara quedava una petita pujada fins a la Cogulla i després tot per senderó amb trams tècnics i amb continus tobogans, sempre “acompanyat” pels marxaires que amablement s’apartaven a crit de “paaaas”i així arribàven a la part alta del poble ja només quedava un quilòmetre de baixada i mig unes 114 escales per poder arribar finalment a meta amb el títol de Campió de Catalunya a la butxaca. El Piju va fer un estratosfèric temps de 2h57'48'', Xavi Espiña (X-Avi) entrava segon a uns set minuts i el veterà Javi Delgado (Espiridion) tercer a un minut del Xavi i que mostra un gran estat de forma, combatent amb dos membres de la Selecció. Pel que fa a fèmines el domini va ser total per la Ragna Debats (CE Xerta) que va guanyar amb 3h41', seguida de la Lola Brusau i la Lucía Caballero de la UEC Anoia.
  Amb aquest gran resultat el Piju es confirma com un corredor referent al nostre país, un exemple de sacrifici, esforç i sobretot molta humilitat,......us sona?  Felicitats Piju!!

                                         Piju tocant la glòria.
Agrair des d’aquí a la gent les terres de l’Ebre la magnifica organització que tenen a l’hora de muntar curses, excel·lent en marcatge, igualment en el avituallaments, en tot. Seguiu així.
Més info a http://www.pujadamontsia.cat/

divendres, 23 de setembre del 2011

Xavi Prim tecer al Duatló dels Boscos de Tarragona

Aquest passat diumenge es va celebrar la 1era edició de la duatló de muntanya Boscos de Tarragona, organitzat pel club esportiu Eutiches.


El desnivell del recorregut feia preveure una cursa dura de debò i així ho va ser. E recorregut constava d'un tram inicial de 8 kms a peu, 20 en BTT i finalment 3 kms més a peu,tot per muntanya.



El corredor del Borges Trail-AAEET Valls Xavi Prim prenia la sortida encapçalant el grupet capdavanter junt amb el Gerard Anton i el Lluis Buscail. Aquest primer tram de 8 quilòmetres tenia quasi 300 metres de desnivell positiu acumulat , cosa que feia pendre moltes precaucions a gairebé tothom de cara al que tenien per davant. El Gerard i el Xavi deixarien errere al Lluis a mig recorreguti arribarien a la transició amb un lleuger avantatge.

El Gerard sortiria primer amb la bicicleta i aniria posant terra de per mig amb el Xavi que no va trova el bon ritme en tot el sector de vint quilòmetres de btt. Ja arribats a la segona transcició perdia gairebé 7 minuts amb el cap d cursa. En l´últim tram apeu perdria també la segona posición en benefici del Luis Buscail que venia recuperant desde darrere.

Així doncs en Gerard entrava com a guanyador de la cursa amb un temps d´una hora i cinquanta-sis minuts mentre que el Lluis entrava segon a vuit minuts. El Xavi per la seva part omplia el podi a nou minuts del guanyador.

En aquest tram de la temporada el corredor del Borges Trail-AAEET Valls ha pres part en diferents duatlons amb un balanç de dues victòries i una tercera posició.

By Xavi

dilluns, 19 de setembre del 2011

Cursa del Taga. Pluja, boira, fang i fred. Autèntic.

El passat diumenge es va disputar a Sant Joan de les Abadesses la cursa del Taga 2040. Una nova prova puntuable per a la Copa Catalana de Curses d'Alta Muntanya. Aquest any hi ha hagut rècord de participació superant els 400 corredors. La previsió de la méteo indicava pluja,.....i no va fallar.

Eloi, Just, Biel i Gènia
Dissabte a la tarda els nostres corredors del Borges Trail-AAEET Eloi Borràs, Biel Secall i Gènia Miró anaven cap al Ripollès, renunciant a les delícies gastronòmiques boletaires de la comarca o de la festa mexicana que s'hi celebrava i van optar per una bona càrrega d'hidrats amb un bon plat de pasta i la bona companyia del Pika, el Ricard, la Martona i el Jordi.
La nit va ser llarga, una monumental tormenta d'aigua i trons feia difícil agafar el son, el xàfec va ser del quinze.

Eloi i Edu

Biel

Gènia
De bon matí, ambient fresquet i humit, per endavant els esperava una jornada dura. Un cop a la graella de sortida, es veu que la competència serà dura, en sub-23, veterans i fèmines. Lagartus, Matxacuques, UECAnoies, Mountainrunners,......i els nostres borgettis.
Es va pactar una treva amb la pluja,....però no amb la boira, la humitat, el fred i el fang. Així doncs, tret de sortida i muntanya amunt. Els 425 inscrits afrontaven una autèntica cursa d'alta muntanya de 23 kms i un desnivell acumulat de 3400 m. De bon inici, els favorits imprimien un bon ritme i es fa una primera selecció d'uns 25 corredors, Just Sociats, Marc Caròs, Edu Solà, Eloi Borràs, Roberto Sancho, Dani Cazalla, Barrancos, Españó, Dani Ballesteros,......entre d'altres. Darrera un nombrós grup perseguidor on es trobava Biel Secall, Xavi Sànchez, Xevi Garcia, Francesc Pont, la lluita entre els veterans estava assegurada..... Arribats al km 5 la cursa anava totalment estirada, Roberto cedeix el relleu a Just Sociats i es trenca la cursa. Venia la part més dura de l'ascensió al Puig Estela.
Un cop coronat el primer cim el nostre Eloi, que estava entre els vint primers començaa notar molèsties a la cadera, intenta seguir, però després de coronar el Taga ja veu que la molèstia no cedeix i opta per l'abandonament. Una sàbia decisió per no empitjorar la lessió. Una llàstima, doncs estava fent una gran cursa i estava en posicions de podi sub-23 i li venia la seva especialitat: el descens.
Pel que fa al Biel, va notar novament la falta de competició en alta muntanya d'aquesta temporada patint en els trams més verticals. Les sensacions van ser bones, però conscient de la limitació d'aquest any.Va coronar el Taga entre els 50 primers. La baixada li donava l'oportunitat de maquillar el resultat arriscant en un descens tècnic, vertical, amb boira, humit i enfangat. Finalment amb les cames ben enrampades va entrar a meta el 34è de la general i 5è veterà amb 2h46'07''.
La Gènia per la seva part, va fer una cursa molt constant, davant tenia rivals d'altíssim nivell i va optar per anar al seu ritme. Una bona cursa per ella que, després dels problemes amb els bessons per les rampes va poder acabar la novena fèmina i cinquena sènior amb 3h29'14''. Un bon resultat de cara a la general final de la Copa.
El guanyador de la cursa va ser el Gerard Españó amb 2h15'44'', seguit de Just Sociats (NB) amb 2h18'58.
Classificacions a : http://www.uesantjoan.cat/files/Taga%202040/Taga%202040%202011/ResultatsTaga2011_General.pdf

La cursa, dura com sempre, però amb la complicació dels moments de pluja, fang i una espessa boira que complicava sobretot la part del descens fins a Sant Joan de les Abadesses, autèntica cursa de muntanya on hi va haver de tot. L'organització per part de la UE Sant Joan va ser com sempre impecable.
En arribar, una bona dutxa i un bon dinar, ara sí, típic del Ripollès, amb la gran companyia del Just, la Gemma, el petit Roc, la Martona, el Jordi, l'Eloi, el Biel i la Gènia, entre d'altres.
Sabor agredolç de la cursa. L'Eloi mostra bones ensacions amb un gran ascens però es lesiona,llàstima. El Biel acusa la falta de ritme en alta muntanya i la Gènia es manté molt regular. Ara toca preparar Tivissa a consciència, ens hi juguem molt i hi tenim moltes ganes.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Xavi Prim domina els Duatlons del Camp de Tarragona

Aquest passat dissabte 10 de setembre es va cel.lebrar la primera edició de la Duatló de la Pobla de Mafumet. Puntualment a les 10 del matí es donava la sortida als 170 corredors que tenien per davant un circuit molt i molt ràpid de 4 quilómetres de cursa a peu, 20 de btt i per últim un altre cop 4 a peu.




En aquesta ocasió l´organització va donar l´opció de participar també en equips de dos corredors “double runner” on cada un dels corredors feia una de les disciplines.

En representació del Borges Trail hi teniem en primera línea de foc al Xavi Prim que tot i corre en categoría individual ja de sortida prenia la determinació de corre de tu a tu amb els atletes que corrien en categoría d´equip. Així doncs el el grup capdavanter a on hi anava el Xavi passava els primers quatre quilómetres a un ritme sempre per sota de 3.30 el quilómetre. Ja a la transició el Xavi sortiria tercer de la general , fent les dues voltes al circuit de btt en una persecució constant als dos primers corredors que havien sortit fent el seu relleu de btt. Finalment aquesta no tindria el seu fruit i el Xavi es tornaria a calçar les sabatilles per fer els últims quilòmetres a peu en la mateixa posició. En aquesta secció va poguer defendre sempre la primera posició en categoría individual controlant sempre els corredors que venien per darrere. Així doncs amb un temps d´una hora i 15 minuts entrava a meta com a guanyador de la cursa.

Cal recordar que el passat diumenge dia 14 d´agost el Xavi Prim tambe va guanyar la V edició de la duatló de la Secuita.

dissabte, 17 de setembre del 2011

TOR DES GEANTS 2011

Des d'aquí volem retre un petit homentage a tota aquesta colla de valents, que  durant tota aquesta setmana ens han fet patir al seu costat, tot veient, el sofriment que han hagut d'aguantar, per tal de fer els 333km i 24.000m D+, d'aquesta prestigiosa mega-ultra.
Una passada que costarà que oblideu.

ENHORABONA CAMPIONS.


                                           Josep Mº, Àngel i Jaume. Trote Extrem


                                          Paco, Elena, Joan Carles, Karim.  UEC Tortosa





Marc                                                                                                        Enric,       Obrint Traça

dijous, 15 de setembre del 2011

1ª DUATLÓ-CROS DE LA POBLA DE MAFUMET

Veiem al Més Tarragona d'avui, que el Xavi Prim va prendre part en la 1era Duatló-cros de la Pobla de Mafumet, i que va quedar primer en alguna de les categories. Sense més informació al respecte, us deixem l'article del diari. 



 
 
 
 
 

dimecres, 7 de setembre del 2011

Copa d'Espanya, el Piju acaba en un gran 6è lloc final

Fa dies que no parlàvem del nostre company d'equip, el Piju, però això no volia dir que no fes res. Al contrari, tenia una feinada de por. Ha estat fent la Copa d'Espanya amb la Selecció Catalana i després de les quatre curses que la composen ha acabat el sisè de la classificació general final. Un crack, vaja.
Us passem la crònica d'aquesta última prova celebrada per terres gallegues, amb l'agraïment per part del nostre company a totes les persones que li han permès de competir a aquest gran nivell. Ara, a rematar la feina al Campionat de Catalunya absolut i el Circuit Català.




Aquest cap de setmana passat, diumenge 04 de setembre, es va celebrar a Parada Do Sil (Ourense) la quarta i última prova de la Copa Espanya de curses de muntanya, la cursa consistia en 33 Km i 4400 mts de desnivell acumulat per un terreny tècnic i tou per senderons molt bonics quasi sempre acompanyats de rouredes i castanyers. El diumenge uns 100 participants van prendre la sortida a les 9:00 en punt, sota una fina pluja que els va acompanyar durant quasi be tota la matinal, la sortida va ser ràpida i en un grup de 10 atletes entre ells en Josep Mª Pijuan del Borges trail-AAEET, representant Catalunya, els primers 4 Km eren de baixada tècnica fins al fons del canyó del riu Sil per immediatament tornar a pujar i guanyar 770 mts de desnivell, sempre per corriols i/o tallafocs, s'arribava així al primer punt alt de la cursa, aquí ja hi havia 3 grupets definits, en Luis Alberto Hernando (Sel. Aragó) i en Fernando Arca (Gallec), darrera seu Ivan Ortiz (Sel. Andalusa) i en Cristóbal Adell (Sel. Valenciana), i una mica més endarrere un grupet de 4 amb Antonia Roldán (Sel. Balear), Oier Ariznabarreta (Sel. Basca), Manuel Angel Gomez (Sel. Andalusa) i en Josep Mª Pijuan (Sel. Catalana); després venia un descens d’uns 4 quilometres on es perdien 600 mts de desnivell, per afrontar a partir d’aquest moment la pujada més dura de la carrera, per davant hi havia una rampa d’uns 8 Km i 900 mts de desnivell, aquesta pujada va marcar la cursa, carregant les cames de molts corredors, pel cim del Alto de Medas (1300 mts) passava en primera posició en Luis Alberto, seguit d’en Fernando Arca, una mica més endarrere en Cristóbal Adell, després en Ivan Ortiz i molt a prop i junts passaven en Oier i en Pijuan, en una baixada llarga i tècnica els dos atletes van aconseguir contactar amb l’Ivan i van formar un grupet de 3 fins a 3 km abans de meta, quan quedava la última pujada per un sender en zig-zag fins a la mateixa arribada, va ser aquí quan Oier va apretar, l’Ivan va intentar seguir-lo i en Pijuan es va haver de conformar amb la 6a posició final, que també li va valer per acabar 6e a la classificació final de Copa Espanya de curses de Muntanya.

Classificació cursa: http://www.ribeirasacracm.org/base/imgs/Vcarreira/Vcarreiracasif.pdf


Classificació final Copa Espanya

General masculina

1. Luis Alberto Hernando 467 p
2. Ivan Ortiz (Selecció Andalusa) 451 p
3. Cristóbal Adell 438 p

6. Josep M. Pijuan (Selecció Catalana) 407 p

General femenina

1. Ohiana Kortazar (Selecció Basca) 470 p
2. Blanca M. Serrano (Selecció Andalusa) 455 p
3. Ragna Debats (Selecció Catalana) 432 p

Cursa de Muntanya Ermita de Barrulles. Eloi Borràs hi torna.

Aquest passat diumenge es va disputar la 5a cursa de muntanya de l´ermita de Barrulles, a Capafonts. Res millor com l'explicació de la cursa de la mà d'un dels grans protas, l'Eloi, que va fer segon.

Havien canviat la data i tot i això encara va pujar prou gent...


El circuit ja conegut, on hi he fet la gran majoria dels meus entrenaments és ràpid, cosa que no m´afavoria gens pel poc ritme que tinc ara...
A les 9:30 es donava el tret de sortida, i Sergi Casas ja es posava al capdavant imposant ritme, a 3:05 el 1er km.... En agafar el sender, va voler seguir tirant, i jo no pensava hipotecar-me la cursa.
Em vaig col·locar en 2a posició, i vaig anar fent al meu ritme, seguit d´aprop per Dani Garcia que estava fent una molt bona cursa. Al km 4 on es comença a pujar ja anava bastant crispat i com m´havia passat en els anteriors entrenaments, les cames estaven buides. Podia mantenir el ritme, però només que hagués de canviar cap a més em quedava allà. Baixant vaig disfrutar com sempre, i sobretot la part nova de sender, que et portava fins les fous on agafaves la pista fins al poble. Allà t´esperava l´ultima clatellada, pujades de les que fan mal a les cames, però ja estàs a meta.

Dedicar el 2on lloc a la Sonia, i espero poder dedicar-li mes podis a aquesta cursa i algun dia la victòria!
1er: Sergi Casas
2n: Eloi Borràs
3er: Dani Garcia
4rt: Linus Ollé
5è: David Harrison
Felicitar al CE Muntanya Capafonts, que han fet una molt bona feina perquè es pogués realitzar la fenia.
I després de la cursa res millor que un bon dinar amb família, entrenador i companys d´entreno!!
Les sensacions dolentes, però son les que toquen a la planificació ( això diu el mister jejej) i si la feina es fa be, allà on toca estar a tope podrem donar guerra :D

Classificacions: http://www.tretzesports.com/barrulles11/resultats%20ermita%20barrulles%202011.pdf

by Eloi

dimarts, 6 de setembre del 2011

LES RUNNING SERIES A L'AMETLLA!

Aquest passat diumenge es disputava una nova proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, en aquesta ocasió tocava anar a l'Ametlla de Mar.
Despres de que el dissabte eren festes a La Pobla de Massaluca, havent dormit menys hores de les que calia dormir, en total 4h, em despertava i a les 9h ja estava a l'Ametlla de Mar.
Allí puc saludar a alguns companys, un breu calentament ja que quedava poc temps per la sortida. Uff i molt de nivell a la línia de sortida, jo segons els entrenos que porto fins ara, que sols es d'una setmana i molt tranquils, havia de sortir en mode conservador total, acabant en bones sensacions, aquelles que et queden quan acabes i dius, "hagues fet 3 0 4km mes" i no aquelles sensacions que" menos mal que s'ha acabat".
Així que l'inici tot i ser un inici rapidissim, smbla ser que no tenim remei, aquestes curses s'estan acostumant a trencar la cursa des del primer metre. Solament vaig fer un inici una mica mes ràpid per tal de posicionar-me en cursa i no perdre cap posició al circuit. Un cop posicionat a intentar aguantar el ritme, un ritme no massa ràpid però que realment tampoc era fàcil degut a l'exigent circuit amb moltes pujades i molt molt trenca-cames, així que el que havia de fer ho estava fent, aguantar la posició i el ritme fins al km 8 aprox, on allí vaig notar que vaig molt molt curt de tot i molt faltat de km i sobretot de ritme però aquest últim ja arribara.  Del km 8,5 al 10 semblava la muntanya russa, amb un continu puja-baixa, on les pujades exigents i la forta calor feien perdre varies posicions a l'últim tram, fins a 4 posicions.
Així que al final i amb bones sensacions, ja que ara estic a la primera setmana de la pretemporada  ban ser molt bones i entrant amb una 10ena posició, ara és el que em toca.

Al finalitzar la cursa juntament amb el David i tal com ja ens haviem parlat, després d'acabar mes o menys dignament a l'Ametlla, una bona dutxa i vam reflexionar si anavem a la cursa de Festes Majors de Gandesa, no ho vam dubtar ni un moment i ens vam dirigir cap a Gandesa, ja que a les 13h començava el "pollo" a Gandesa. El recorregut un total de 25 voltes a un circuit de 400m i a una temperatura de 31 graus, una autèntica locura després que feia jus 2h que haviem fet un altre 10000.
Alli vam disputar la cursa de 10km en la que el David va fer 2n classificat i jo 7è perdent tres posicions més per falta de tot, en les que a les últimes voltes em feia mal tot, alguns sprints força llargs, d'uns 200m cadascun em van deixar grogui, arribant a un punt que em feia mal tot, braços, les cames no anaven, m'ho estava passant bé, bon ambient, una cursa a casa, molta gent m'animava, molts em coneixien i aquesta era la part bona, però és que quan la benzina es va acabar les cames anaven al seu "rollo".
La veritat és que si algú ho vol probar, es pot fer, però no ho recomano!!

dissabte, 3 de setembre del 2011

UTMB (2)

crònica d'en Carles


Amb una de les frases que ens va marcar des de bon principi “aquesta nit dormirem al infern”,dos dels components del equip del BORGES TRAIL, en Ramon i en Carles,acompanyats d’un bon amic, el Jordi Pàmies,els tres corredors és van plantar a la línia de sortida del UTMB,(carrera ultra amb una distància de 170kms i un desnivell positiu de 9700 metres),junt a 2300 corredors, vinguts de tot arreu del món. Sota una intensa pluja a les 23:30 és va donar el tret de sortida, sota l’atenta mirada de tot el poble de Chamonix.


Després d’anar fins al poble de les Houches, primera pujada i tot i que no massa dura, l’intensa pluja fa fer que ja aquí es veiés que la cursa no seria un camí de roses. Passada la primera pujada i començant a clarejar la segona pujada al Croix du bonhomme, semblava que hauria de ser més tranquil.la (metereològicament parlant), però per sorpresa nostra com més anàvem pujant més grans és feien les volves de neu, acompanyades d’un fort vent. Tot i això al cap d’una estona, el que tots els corredors esperàvem (el sol) va començar a sortir, i aparti d’allí la cara ens va canviar, com si els deus ens haguessin fet un regal, després d’haver passat una de les nostres pitjors nits de running. Al cap d’una estona i després d’haver pujat el Col de la Seigne, la vessant Italiana ens esperava, amb les vistes més espectaculars de tot el recorregut.


Arribats a Coumayeur,(km 78), una bossa amb roba per canviar-nos i un bon avituallament, van servir per recarregar piles, i deixar la roba que havia patit les inclemències del temps, de la primera meitat de cursa. Seguidament pujada al refugi Bertone i al cap d’una estona el Refugi Bonatti, on vàrem aprofitar per fer un bon avituallament abans d’afrontar el sostre de la cursa el Gran Col Ferret (2537metres). A continuació baixada fins a la Flouly, on la nit ja tornava a caure, i per si no és poc una intensa boira feia acte de presencia. La Flouly va ser un dels punts claus de la cursa ja que tant en Jordi (per culpa d’una antiga lesió), i en Carles (per culpa del cansament i la son), és van plantejar seriosament la retirada però després d’una estona de reflexió i els ànims de les nostres fans incondicionals(L’Anna,La Eugènia i la Laia), vàrem decidir seguir fins al pròxim avituallament a Champex-Lac (km 123), i on sense parar massa estona per no tornar a pensar amb la retirada ja encaràvem els últims 50kms, tot i això en els moments crítics ens anàvem animant mútuament i en cap moment deixàvem que cap dels tres es quedes endarrerit. Arribada a Trient(km 139) on un altre cop les nostres fans estaven allí per animar-nos i donar-nos avituallament. Últims quilòmetres i tot just un parell de quilòmetres abans d’arribar a Chamonix una sorpresa inesperada, dos dels nostres amics de Montblanc (el Christian i el Xixonenc) ens van acompanyar i animar fins a la línia d’arribada, amb una energia que va portar-nos en vol andes fins al moment més emotiu de tota la cursa. El poble de Chamonix animant des de l’entrada fins la meta, nosaltres agraint a tothom els seus ànims, i com no amb unes estelades i unes barretines, fent saber a tot el món que el nostre país CATALUNYA,també estava allí, tal com havia fet el guanyador del UTMB, en Kilian Jornet, vint hores abans que nosaltres.

 Agrair a tots els que heu estat pendents del ordinador durant dia i nit, i animar-nos en tot moment, per fer el nostre somni, realitat.
PD. Un any per preparar, tota una vida per recordar

divendres, 2 de setembre del 2011

FINISHERS A L'UTMB

crònica d'en Ramon.

Aquest cap de setmana passat va disputar-se a Chamonix (France) la UTMB, la prova reina de les curses d’ultra fons. Allí, uns 2300 corredors de totes les parts del món es donarien cita a la capital de l’Alta Savoia per fer realitat un somni, finalitzar aquesta prestigiosa cursa.

            El nostre equip integrat pel Carles Martí i en Ramon Barceló, juntament amb en Jordi Pàmies (CA Espluguí), també hi estaríem presents per afrontar el nostre gran repte, cobrir els 170 km de distància i 9700m de desnivell positius.



La sortida estava prevista el divendres 26, a les 18:30h. de la tarda, però a causa de les males previsions meteorològiques, fou ajornada fins les 23:30h. del mateix dia.

A partir d’aquest moment començàrem a prendre consciència de la duresa de la cursa, que es veuria incrementada pel mal temps, i on la pluja ens acompanyaria fins les 3h. de la matinada del primer dia, a l’alçada, més o menys, de l’avituallament de St. Gervais (km 21). A partir d’aquell moment el nostre enemic seria el fred, a causa de la mullada que portàvem,  i com no, tots esperàvem la claror del nou dia per escalfar-nos, però ves per on, amb l’arribada d’aquest, un altre enemic ens donaria la benvinguda, amb un tres i no res comença a ennuvolar-se de nou i pujant cap al Coll de la Siegne (km 60), la neu fa acte de presència. Sort que aviat emprenguérem el descens fins a Courmayeur, ja a la vessant italiana (km 78), allí ens esperava la bossa amb la roba de recanvi i un bon plat de pasta que ens feu reviscolar una mica.




A partir d’aquest moment vèiem que el que estàvem fent era anar d’avituallament en avituallament de la millor manera possible i en aquests, recuperar-nos bé, fins i tot en algun massa i tot per així, poder reeprendre el camí de nou. No és el que teníem planejat en un principi, però en aquestes alçades el que volíem era finalitzar la cursa i aquesta tàctica, ens podria ser bona i la seguiríem fins al final.

La segona nit ens agafà tot pujant el Gran coll du Ferret (Suïssa), punt culminant de la cursa, de 2537m (km 99). Allí ens esperava una llarga i vertiginosa baixada enmig d’una espessa boira que ens duria fins La Fouly. En aquest punt hi arribaríem una mica tocats, sort que la nostra assistència ens estaria esperant per fer-nos costat i donar-nos el suport necessari per seguir continuant.

            Sortint d’aquí tindríem el tram que més dur se’ns va fer, la segona nit sense dormir causava estralls, ens va costar penes i treballs arribar a Champex Lac (km 124), però sabíem que, una vegada aquí, només uns “50km” ens separaven de la meta i ja ho tindríem, no ens podíem fer marxa enrera. Al sortir d’aquest avituallament trobaríem els canvis que l’organització ens tenia reservats, no pujàvem la Bovine, ni la Tete aux Vents, com estava previst. Però per contra baixàvem fins a Martigny, i d’aquí pujàvem fins al coll de sobre de Trient, total, que segons “lo Pussa”, de Roquetes, ens van sortir uns  178 km. A aquestes alçades només ens calia això!

Una vegada a Trient (km 140), ens tornàrem a trobar amb la nostra assistència,  l’Anna, la Laia i la Gènia, elles ens havien preparat una sopeta de pasta fantàstica, que va anar perfecta per afrontar l’última pujada a Catogne (km 144). Ara tan sols ens  quedaria baixar fins a Vallorcine (km 149), i anar planejant fins a Chamonix. Una grata sorpresa abans de l’arribada fou l’encontre que vam tenir amb en David i en Cristian, de Montblanc, que van fer els darrers kms amb nosaltres. Amb ells i les nostres assistents vàrem creuar la meta, després de 42:46:29 h., No sense abans,  fer el passeig triomfal pels carrers de Chamonix, acompanyats de senyeres i barretines, com si, de veritat, fóssim uns autèntics herois.    
  






AQUI TENIU EL VIDEO EDITAT AL CANAL EUROSPORT DE L'UTMB!





BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute