QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



divendres, 27 de gener de 2017

Sandra Burgués 3a i Aleix Toda 1er en la Cursa del Pastisset, 1a cursa del circuit ebrenc de Curses de Muntanya

La Cursa del Pastisset del passat 22 de gener, organitzada per l’entitat Fent Sendera, va ser l’encarregada d’inaugurar el circuit ebrenc de curses de muntanya amb els seus 28 km y 1700 d+. Paral·lelament també es desenvoluparien la cursa curta de 18 km i 1000 d+ (categoría júnior) i la cursa pels cadets de 12 km i 400 d+.

 Allí es presentaven tot estrenant el nou any de curses els integrants del Borges Trail Pau Vila, Sandra Burgués i Aleix Toda, disposats a donar guerra en la prova reina de 28k.
El nivell esperat era alt, amb noms com Carlos Bartrina, ultrero amb un palmarès impecable; Pol Vilà, que cada dia va a més; Javier Heras, un assidu dels podis allà on va; Lluisma Mas, subcampió del circuit el darrer any, etc. També tenia previst participar el gran Jessed Hernández, tot i que finalment no va poder disputar la cursa degut a problemes personals i va fer acte de presència tot animant i repartint els premis.

Video de la presentació: 
https://www.youtube.com/watch?v=Py6gkFdvDlg&feature=youtu.be


L’Aleix Toda ens explica la seva experiència:

Eren les 9 del matí quan es va donar la sortida entre pluja fina, diversos corredors marcaven un ritme alegre tot sortint del poble per la carretera direcció a Mora, mentre que jo estava a l’aguait un pas pel darrere. Ràpidament ens endinsem en un barranc amb terreny molt tècnic, sobretot pel fet de que era tot roca mullada i patinava com una mala cosa. Diverses patinades em fan posar seny i anar en compte per no prendre mal, mentre que en Mustapha Bassiyd, del UEC Tortosa, fa gala de la seva habilitat tècnica i s’escapa al capdavant.

Quan surto del barranc vaig 7é i aprofito la pista ample per enganxar als primers poc a poc, ajuntant-me amb un corredor i en Lluisma Mas, del Montbike. Arribem al 1er avituallament (km 5) i els primers ens perdem tot seguint el recorregut que era de la caminada, sort que en arribar un corredor que es coneixia la cursa fa un crit i ens avisa perquè resseguim les nostres passes i trobem el bon camí.

Ens tornem a posar primers amb un corredor, en Lluisma i jo. Aprofito que em sento fresc i en començar el senderó de pujada cap al Racó del Customà pujo marxa i començo a guanyar metres al Lluisma, que em va seguint amb una columna d’uns 10 corredors just al darrere. Aquest tram és espectacular de veure, és una ruta realment preciosa en la que es pot veure les formacions rocoses típiques de la zona mentre es passa per senderons salvatges.

Arribem al 2on avituallament (km 8) i tot seguit veig dos camins marcats, li pregunto a la voluntària de l’avituallament però no sap per on hem de seguir! Quin xou! De cop comencen a arribar la resta de corredors i decidim tirar pel de la dreta, quan a mig pujar de nou arriba un corredor que es coneix la cursa i ens avisa tot cridant que és l’altre direcció la que hem de prendre. Tornem-hi, tirem avall i en aquest moment arriben més corredors, encapçalats per Pol Vilà, del C.E.L’Areny, i que ja es posen a seguir el camí correcte. Jo m’he quedat en 6 ena posició i es forma un tap mentre avancem per un senderó de pujada estret que ja comença a picar (pujada dels familiars).

Vaig avançant corredors quan puc i poc a poc atrapo al LLuisma, li dic que junts podem atrapar al Pol, que ha aconseguit escapar-se sol i ja es veu en la distància i no sembla que tingui intenció d’afluixar.

Em poso 2on i apreto però no aconsegueixo retallar distància, el Pol va molt fort. Arribo al punt més alt (Creu de Santos km 15) on s’ha d’anar per fitxar amb el xip i tornar pel mateix lloc, el Pol ja està tirant avall i em dona ànims, jo no puc amb la meva ànima fins que de cop veig que tal com fa 2 anys (que també vaig fer la cursa) hi havia disfressat un voluntari de Bob Esponja, en aquesta ocasió hi havia un Astèrix i un Obèlix, brutal! Per molt fet caldo que vagis se t’escapen les llàgrimes del riure.

Fitxo i vinga ara pràcticament ja és tot baixada, cal anar amb cap i no fotre’s de cap per les roques mullades però els senderons enmig d’alzines són espectaculars, em motivo i em llanço avall. Els voluntaris em donen referències de que el Pol em porta 2 minuts d’avantatge, que veig complicat de retallar. Em perdo de nou uns metres cap al km 17 per un senderó que baixava a la dreta i quan torno a lloc el cap em diu que ara sí que ho tinc negre per atrapar al 1er, i sobretot que vagi mirant les espatlles a no ser que vingui algú per darrere.

Però poc a poc en les meves converses internes (sembla estrany tot el que es pot arribar a dir un mateix durant una cursa, on el cap acostuma a ser el múscul que marca la diferència) em dic que encara queden 10 km per arribar a meta i que m’ho estic passant genial, que la temperatura és ideal i que m’encanta llançar-me per aquests senderons plens de fang avall, així que agafo un ritme que ni jo mateix creia que podia aguantar i el mantinc fins al km 26, on tot sorprès veig al Pol al meu davant, l’animo a que s’enganxi, que ja queda poc, fem junts l’avituallament del Coll del Motxo, però em diu que no té bones sensacions i me’n vaig sol a tot gas tot seguint la pista ample avall.

Tram final on tot el camí té un pam de fang i ja entro al poble en 1a posició on a banda i banda dels carrers em rep la gent del poble, corredors de la cursa curta i tot de gent que ha vingut a veure com uns quants “bojos” aprofitem la pluja (i l’aiguaneu en alguns moments) per anar a fer 28 km pel fang de les muntanyes de Benifallet.

M’agradaria fer especial menció a la Núria, una metgessa que formava part de l’organització i que en veure que el meu amic Pol li havia agafat una mica d’hipotèrmia a l’arribada, ens va acollir a casa seva de la millor manera possible i va deixar el Pol com nou. Moltes gràcies per la teva ajuda Núria!

Enhorabona al Pol Vilà perquè a banda d'arribar en segona posició va aconseguir ser el més ràpid en el tram cronometrat de pujada, a l'Ismael Sabaté del C.E.L'Areny per la seva 3a posició a la cursa de 18k, al Daniel Castillo per la seva implacable victòria a la cursa cadet de 12k, aquest noi puja molt fort, i als companys d'equip Sandra i Pau, en la seva condició de corredors i a la Giulia i al Francesc que es van acostar per donar-nos ànims en cursa i fer festa després!



La Sandra Burgués ens explica la seva vivència:

Arranquem temporada amb la cursa del Pastisset 2017 (Benifallet) 29K i 1800+. Tot i que per ser la primera la vaig trobar una mica llarga les sensacions van ser prou bones. El fred i el terreny banyat per la pluja ,van afegir-li un puntet mes de dificultat. 



Al final vaig poder disfrutar del recorregut i acabar en 3a posició absoluta. Contenta amb el resultat encara que queda molt a millorar.

Enhorabona a organització i voluntaris, un any mes, pel bon treball realitzat.


En Pau Vila ens explica la seva cursa:

La Primera de l’any!      

Encara lluny del primer objectiu de la temporada, diumenge es disputava la cursa del Pastisset de Benifallet amb un recorregut de 29km +1700, les previsions meteorològiques no eren bones, però la cursa valia a pena. Vaig començar reservant, però anava passant els kilòmetres i estava còmode amb el grup de corredors que anaven al davant. 

A la part mes alta sobre km 15, encara anàvem un grup del 3er al 7e molt a prop, però la baixada es va anant estirant el grup. Durant la baixada a partir del km 20 vaig tenir problemes amb els isquios, vaig baixar el ritme per no patir cap lesió. Entrava a meta amb 7e posició en 3h i 2min i amb bones sensacions, apart de gaudir molt de la cursa pel recorregut, el temps que feia on inclús a la Creu de Santos queia algunes volves de neu que encara la farien més divertida.


Podeu veure tota la info de la cursa a: http://www.lacursadelpastisset.esy.es/ca/home.html

Classificació masculina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre    Tiempo    Diferència   Club Categoria 
1         1    Toda Mas Aleix          2:52:53         0          BORGES TRAIL 
2       165   Vilà Pol                     2:55:34      0:02:41   CLUB ESP. L\'ARENY SM 
3        23    Bartrina Gea Carlos  2:58:07      0:05:14   CLUB ESP. PEDALA.CAT BALAGUER SM

Classificació femenina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre                 Tiempo Diferència     Club Categoria 
1      89     Marínez Rodríguez Raquel     3:35:21      0:00:00     VF 
2     124     Prades Alquezar Mªpilar        3:36:36     0:01:15      VF 
3      35   Burgues Llao Sandra                 3:38:24     0:03:03     BORGES TRAIL 

Sobretot voldríem agrair el tracte que l’entitat Fent Sendera va donar als participants, on a banda de deixar-nos gaudir de les seves muntanyes, també van organitzar una festa final, entre repartiment de premis, dinar, germanor i multitud d’obsequis per a tots els assistents.
Tot això no seria possible sense l’ajut de BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, TARRAGONA SPORT GYM, SILICON CODE.

Fins la pròxima!












dissabte, 7 de gener de 2017

Cursa dels Nassos a Mont-roig del Camp, la sansi dels que volen una mica de muntanya!

Entre els corredors/es ja és una tradició arrelada la de fer alguna de les curses de Sant Silvestre o Cursa dels Nassos el dia 31 de desembre, ja sigui per despedir bé l'any com per ajudar a fer baixar una mica els torrons i neules d'aquests dies de sobretaules amb la família i amics.



A Mont-roig no en volien ser una excepció, així que aquest any ja van per la 5a edició de la seva Cursa dels Nassos, organitzada pel C.E.L'Areny.
La sortida es donà a una hora prudent, a les 10:30 del matí, que a la nit toca donar-ho tot altre cop!

La peculiaritat d'aquesta cursa és que el seu recorregut de 4,5 km transcorre tant per asfalt com per pista forestal, convertint-la en la única "sansi" dels voltants que no és exclusivament asfaltera.

 La sortida es donà en primer lloc pels carrers del poble, amb una pendent suau però constant fins arribar al capdemunt de Mont-roig (km 1,8) on contemplant l'ermita de la Roca de fons es comença un tram de gairebé 2,5 km de pista forestal, que permet anar ràpid i a la vegada trepitjar una mica de terra entre olivers i boscos.

I tot i que 4,5 km no és molt, cal reservar forces per la pujada que espera en entrar al casc antic del poble, que amb la seva forta pendent fa pagar el que arriba carregat de cames!

Per part del Borges Trail, van assistir-hi en Mikel Besora i el local Aleix Toda, dominant el primer tota la cursa mentre que l'Aleix va arribar en 2ona posició. Marc Toda Vericat tancava el podi masculí.

En fèmines Núria Gil s'emportava la victòria, la jove promesa local Laura Callau pujava al 2on calaix i Alicia Garcia tancava el podi.




Moltes gràcies a tots els que vau aportar la vostra ajuda en aquest event que cada any va a més, amb 144 corredors en la cursa de 4,5 km i a més els participants de la Cursa dels Nassets, per als més petits.

Tot això no seria possible sense BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, TARRAGONA SPORT GYM, SILICON CODE

Enllaç de la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/cursadelsnassosmontroig/?fref=ts

Resultats general: http://www.cronosports.com/events/2013173/files/General.pdf










dimecres, 23 de novembre de 2016

Dos borgettis a la BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN 2016

El passat 13 de novembre dos borgettis van ser present a la coneguda cursa en ruta BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN, una competició molt dura amb un perfil força trenca-cames.

Aleix Toda ens explica amb paraules seves:
I per casualitat hem trobava a la línia de sortida d’aquesta mítica cursa, la famosa B/SS, la meva xicota tenia ganes de fer-la i la vaig acompanyar. Abans de la sortida tot plegat va ser un xou, per veure la sortida dels primers, que era a les 10:00), i evitar problemes en el tren d’anada vam arribar a Behobia a les 9:20, mentre que nosaltres no sortiríem fins les 11:24.
Pels que com jo no sabeu de que va això de la hora, es tracta de com que en aquesta cursa hi han més de 31000 corredors, cadascun té assignat una hora de sortida diferent segons la marca que pot acreditar en una mitja marató feta en els darrers 2 anys. Ni jo ni la meva xicota teníem marca, així que per això ens va tocar sortir després de que els primers ja s’haguessin dutxat jeje
S’ha de remarcar l’excel·lent tasca duta a terme per part de l’organització, ja que la logística per moure tots els corredors fins a Behobia en trens, recollir els dorsals el dia anterior, sortida en calaixos, etc va transcórrer sense cap problema.
Així que quan ens toca, enmig dels nervis i amb la pell de gallina ens plantem a la sortida, davant d’aquell exèrcit de corredors que miraves enrere i no s’acabava. Nou minuts abans havien sortit els corredors del calaix del davant.
Enmig de música, a 13ºC, cel ennuvolat i aire parat es dona el tret de sortida i surto disparat darrere de dos companys del Taymory-Spiridon i dos corredors més. Des dels primers metres que a banda i banda ja hi havia tot de gent animant als corredors. Mai ho oblidaré, si m’he de quedar amb una cosa d’aquesta cursa, seria amb els crits dels vascs tot cridant: Aupa! Oso ondo! I de tant en tant també ànims amb el meu nom, ja que apareixia al dorsal.
Vaig a bon ritme i no sé si el podré mantenir durant tota la cursa, però el temps meteorològic, perfecte pel meu gust, la gent cridant a banda i banda al llarg dels 20 km, música, corredors a tot arreu. De cop sento que hem criden i la Judit Francín m’anima ja des de darrere, la saludo i segueixo en el meu ball enmig de la gent, ja que hem surt més econòmic fer cabrioles per esquivar gent que no pas anar avisant tota l’estona.
Cap al km 12 els corredors que havíem començat junts s’havien anat quedant i ja només quedava jo, però tocava fer el cap fort i seguir amb el ritme. Sense adonar-me’n ja hem trobava en el darrer repetjó tot entrant a San Sebastian i vaig apretar tant com vaig poder enmig de la gent per encarar la última recta ja al passeig davant del mar. Brutal!
Al final vaig arribar en 1h13’35, molt sorprès i a la vegada content del resultat, en la posició 180 de la general.

M’agradaria agrair especialment a la Laia que hem brindés la oportunitat de poder córrer aquesta cursa, ja que sense ella no hi hagués pas anat i en canvi ara ja tinc ganes de tornar l’any vinent!


Mikel Besora ens explica amb paraules seves:
Per segon any consecutiu em presentava a la cita, amb un dels objectius de la temporada i estava disposat a millorar la meva marca personal i per que no la classificació, encara que això ja depenia del nivel de cada any (aquest a sigut mes elevat).
Els atletes surten molt ràpid, com es habitual i jo em marco un ritme conservador al puntet. Mica en mica anava agafant el ritme.
km. Irún i anem direcció Ventas en ascensió.
El km 5 el paso en 16'59'' (ritme exacte a l' any passat encara que amb millors sensacions, estava dosificant).
A partir d' aquí comença la pujada a Gaintxurizketa.
km 7'5 punt mes alt de la cursa.
Vaig en busca del grup de davant que porten un bon ritme i em vull enganxar a ells.
A l'avituallament bec una mica d'aigua.
Ara baixem cap a Landabarren.
I continuem baixant fins a Lintzirin on paso el km en un temps de 34' 44'' (uns 15'' menys que l'any passat i encara amb millors sensacions que abans).
Em menjo un tros de plàtan que hi havia per l'avituallament.
Abans del km 12 pasem per Errenteria, un poble increible, ple de gent...
Una altre vegada toca pujar, fins a Caputxinos, continuant en baixada progresiva fins Pasaia.
A l'avituallament em poso aigua a la boca.
km 15 i el rellotge em marca una mica mes de 51' (semblant a l'any passat).
A partir d'aquí començo a retallar una mica mes fins al final respecte l'any passat.
Després d'aquí un tram trenca-cames fins a Herrera, km 15'5.
1km de pujada per arribar a Miracruz, segon port dur i que si estas be muscularment aqui comença una segona carrera. I així va ser, a partir d'aquí i pujant vaig començar a retallar temps de l'any passat fins al fins al final.
Després de Miracruz 1km de baixada que tenint en compte les cames vaig a bon ritme de descens progresiu fins al km 17'5 on es troba Ategorrieta.
1h de cursa i porto 17'8km recorreguts.
km 18 i durant 1km amb trams trencacames.
km 19, Zurriola i veig 1h 5' al rellotge i intueixo que pot sortir 1h 08'.
Efectivament, arribo a meta en un temps de 1h 08' 45''  després de 20km i 220 metres de desnivell positiu, amb un recorregut trenca-cames.

2º classificat català, darrere Carles Castillejo guanyador de la prova.
44º classificat general amb mes de 30.000 corredors.



L'equip de Borges Trail vol agraïr als voluntaris i a la organització de la cursa.

A Borges, Ph-Quirogel, Eassun Spain, Coreevo, Sport Gym Tarragona.


dilluns, 21 de novembre de 2016

El corredor del Borges Aleix Toda s'emporta la segona posició a la Cursa de les Roques, última cursa del Circuit de les Terres de l'Ebre

A les 7:50 dia 20 de novembre ens plantàvem el Pol Vilà i jo a Horta de Sant Joan per tal de participar en la Cursa de les Roques, una cursa referent entre les pertanyents al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre i a més amb la fama de tenir el paisatge més espectacular.

Només en divisar el poble a sobre d’un turó ja hem queia la baba, el poble, preciós entre els seus carrers empinats, arcades, façanes i just al costat la imponent muntanya de Santa Bàrbara, amb una prominència sobre el pla que l’envolta que no deixa indiferent. És dit que Picasso es va inspirar en el paisatge d’Horta per crear el cubisme.


Tot i arribar ben d’hora, el poble ja era una festa, ple de corredors amunt i avall. A les 8:30 vam agafar els autocars que ens portarien cap a la sortida, a l’àrea recreativa del Mas de la Franqueta, allò semblava com anar de colònies però tots ja una mica més grandets i disfressats de corredors.

A les 9:30 es donà la sortida per pista asfaltada per a uns 200m començar a enfilar la 1ª dura i llarga pujada que ens portaria a través de senderons fins dalt de les fantàstiques Roques d’en Benet. Pere Aurell i Pol Vilà s’intercanviaven la batuta mentre enfilaven amunt per orquestrar una pujada a un ritme altíssim, mentre que Aleix Toda i Lluisma Mas anirien a un ritme més conservador uns metres per darrere. Arribant a cap al final de la pujada Pere Aurell es va imposar, anant-se’n sol i darrere es formà un grup amb Vilà, Mas i Toda.

En començar la tècnica baixada Vilà faria gal·la de la seva tècnica de baixada per deixar enrere a Toda, que l’anava seguint sense perdre’l de vista i Mas es quedaria una mica més enrere.



I així anà progressant aquesta magnífica cursa, passant per la pujada tècnica de 2,5 km i 450 m d+ fins la Mola d’Atans on començava el “Descens de la cabra”, peculiaritat d’aquesta cursa i que la converteix en precursora amb aquest tram cronometrat de baixada, amb inici força tècnic amb grans roques on s’havia d’anar en compte de no patinar, tot seguit senderons espectaculars amb terra més solta i com si no n’hi hagués prou, en acabar la dura baixada de 700 m d- amb els quàdriceps carregats a més no poder, encara quedava una mica de pista per arribar fins al final d’aquest tram cronometrat.


Un cop finalitzat el descens quedava una llarga pista ample que es va fer molt pesada, per enfilar un dels laterals de Santa Bàrbara i allí va ser on Toda, que en el descens de la cabra havia perdut de vista a Vilà, el tornava a trobar, ja una mica tocat.

Toda animà a Vilà perquè aquest el seguis però aquest s’havia exprimit molt al descens de la cabra i li havia passat factura, mentre que Aleix aprofitava aquells darrers quilòmetres de cursa fins entrar dins al poble d’Horta, on encara els esperava l’últim repetjó abans d’entrar a meta!

Finalment, Toda arribà en 2ona posició 7 minuts darrere de l’intractable Pere Aurell, mentre que Vilà tancava el podi a 1 minut de Toda.

Aleix va estar molt content per haver tingut millors sensacions de les esperades al llarg de la cursa i tot i que no havia destacat ni en pujada ni en baixada, el seu ritme constant l’hi havia permès arribar darrere del gran Pere Aurell, vencedor de la última prova de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya just feia 2 setmanes.

També es va veure sorprès per haver pogut atrapar finalment a Vilà, que havia arribat a encapçalar la cursa i que havia protagonitzat tant unes pujades amb un ritme bestial com descensos vertiginosos. És un plaer tenir un atleta de tant de nivell al mateix poble de Mont-roig del Camp i aconseguir fer un podi Mont-roigenc al 67% en una cursa de nivell com aquesta.


En fèmines, Ragna Debats es va emportar la victòria, mentre que Paula Espinach i Eva Cristina van arribar juntes 50’ més tard.


Pel que fa al descens de la cabra cronometrat, tant Aurell com Debats van aconseguir els millors temps, proclamant-se campions tant de la cursa com del descens.


I per acabar aquesta festa, com millor que amb llonganissa a la brasa i macarrons per amenitzar l’entrega de premis i aprofitar per retrobar-nos amb tots els corredors i amics que assistien Horta aquell dia.

Moltes gràcies a l’organització del A.E.CARANORD per tal d’haver-nos fet gaudir al màxim d’aquest entorn idíl·lic que tenen a Horta de Sant Joan, a més de tractar-nos de la millor manera ja sigui abans, durant o després de la cursa i a Ramón Ferrer pel repertori de fotos amb el que ens ha proveït, s'agraeix molt, de veritat!

També moltes gràcies a BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN, COREEVO, SPORT GYM TARRAGONA pel seu suport, sense ells això no seria possible.


Resultats:

1 - Pere Aurell......................... 2:37:45
2 - Aleix Toda......................... 2:45:55
3 - Pol Vila............................. 2:47:03



1 - Ragna Debats.................... 3:01:24
2 - Paula Espinach.................. 3:49:52
3 - Eva Cristina Llobat........... 3:49:53


Link de la cursahttp://www.aecaranord.com/






divendres, 18 de novembre de 2016

Aleix Solé puja al podí en el Trail Les Ermites (Ulldemolins) i Salva Martí aconsegueix una 8ena posició que el fa guanyador del Circuit Trail Series Curses Curtes

El passat diumenge 13 de novembre és va realitzar el Trail Les Ermites, a la població d’Ulldemolins, essent l’última prova puntuable pel Circuit Trail Series Costa Daurada.

La prova estava formada per dos recorreguts, el llarg de 22,5km i 910d+ i  el curt de 11,6km i 560d+, on gairebé 300 participants prendrien part en alguna les dues distàncies. Entre ells, dos representants del Borges Trail, l’Aleix Solé, que en les acaballes de la temporada faria una última cursa i en Salva Martí, obligat a realitzar la cursa per tenir opcions de cara a la classificació general del Circuit Trail Series Costa Daurada, on tenia forces possibilitats de acabar sent-ne el guanyador, tots dos realitzarien la cursa curta.

Per la seva part, l’Aleix va fer una bona cursa de menys a més acabant la cursa en una meritòria tercera posició, el Salva, que no va tenir el seu millor dia, va aconseguir arribar a meta en 8ena posició, suficient com per proclamar-se campió absolut del Circuit.

Les classificacions general de les dues curses van ser:

Circuit llarg (25,5km 910+):

Categoria Masculina:   Categoria Femenina:

1. Xavier Ayala 1h58’00 1. Alicia Hudelson 2h16’42
2. Gil Lopez 2h01’02 2. Edurne Zazpe 2h31’51
3. Kai Langel 2h01’53 3. Eva Higuera 2h41’53

Circuit curt (11,6km 560+)

1. Abdelkadous Mouj 58’31 1. Ingrid Ruiz 1h15’12
2. Oscar Alfari 59’19 2. Neus Gil 1h16’59
3. Aleix Solé 101’25 3. Bibiana Vico 1h24’35


Tot seguit els nostre atletes ens expliquen les seves sensacions en cursa:

Salvador Martí:

Última prova del Circuit Trail Series Costa Daurada i el Salva tenia moltes garanties de acabar sent el guanyador del circuit, ja que independentment del que fessin els seus rivals en la cursa, amb una 6ena posició en general li donava el triomf en el circuit, tot i així, havia d’acabar la cursa i vigilar els seus rivals. La sortida va ser força ràpida, massa i tot, i fa els primers quilòmetres de cursa amb el seu company d’equip Aleix Solé, on les sensacions ja no eren bones, i a l’arribar a la pujada forta de cursa on és realitzava gran part del desnivell positiu, les cames no van respondre i és va quedar enrere i superat per tres corredors més, fet que feia que quant arribes al final de la pujada és trobes en 8ena posició. En aquest moment, i sàpiguen que els seus rivals directes en el circuit estaven per darrera seu, va decidir conservar la posició i no arriscar més del necessari. Finalment entra 8e a línia de meta i aconsegueix finalitzar el Circuit  Trail Series Costa Daurda de Curses Curtes en primera posició.


Aleix Solé:

A les 10:15 es donava el tret de sortida, tot rodejat de bon ambient i amb un circuit d’11kms per endavant recorrent el Montsant, preciós.
Sortida polvorant, per variar jejeje. Em posiciono juntament amb el Salva, company del BorgesTrail, amb la 4rta i 5ena posició respectivament. Fins el km4 la cursa transcorria per una pista ample que permetia corre molt ràpid. A partir d’aquí començava la cursa de veritat, la pujada a la Serra Major on és aquí on atrapo al 3er classificat i el paso.
Km6,5 aprox. finalitza la pujada. Arribo amb 3era posició i em diuen que tinc el 2n a 1min. Ara tocaven 2kms de sender tot planejant per la Serra Major, tota l’estona avançant corredors de la cursa llarga però insuficient per agafar al 2n classificat.
Km 9 iniciem el descens. Baixada de les que a mi m’agraden, sender però corredor. Últim esforç fins a meta i finalitzo la cursa amb 1 hora 1min i entrant amb 3era posició absoluta i 1era júnior.

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute