QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



divendres, 30 de setembre de 2016

Cursa de Pratdip, 1a edició de moltes més

El passat 25 de setembre es disputava a Pratdip la 1era edició de la cursa de Muntanya de Pratdip, la penúltima del circuit de curses de muntanya del camp de Tarragona.


La cursa constava de 24kms i 1400+, recorrent així els bonics paratges de la Serra de Llevaria.
Per part del Borges Trail teníem com a representació al Tavi, Aleix Toda i a l’Aleix (Jnr.) Solé.

Aleix Solé ens explica:


M’aixecava a les 6pm, seguint així el meu ritual de desperta’m 2:30-3h abans de començar la cursa. Esmorzo, una bona dutxa per acaba’m de despertar i cap a Pratdip!
Em presentava a la línea de sortida sabent que tocaria patir, venint de dos caps de setmana competint amb curses de 40 i 50 minuts, la Marató per relleus de Vinyols i Taga Evo (Copa Catalana) respectivament; molta xispa però poca xixa que se’n diu jejeje, però disposat a donar-ho tot.

A les 8:30 es dona el tret de sortida, que per variar, es surt a un ritme frenètic. Arribo a les primeres rampes dures, on comença a situar a cadascú on toca i jo em col·loco a roda del meu bon amic Ferran Borrell i Eloi Ortiz, xino xano coronem cim (Puig d’en Cabrafiga) amb 50min.
Baixada ràpida i tècnica, on en cap moment em trobo a gust estomacalment i m’obliga a baixar marxes per poder seguir endavant.

Km 9, aprofito per menjar i beure i encara la pujada amb forces. Aquesta segona era la pujada a Mont-redon per la Cresta de la Seda, simplement impressionant!

 Aquí és on em noto còmode i aprofito per incrementar el ritme i avançar posicions fins que corono el segon cim de la cursa (Mont-redon) i on a partir d’aquí em tocaria patir el meu propi “calvari” fins a meta, on entro de la mà molt emotivament amb Jordi Romero amb 3h i 5min, uffffff!!!

Al final 20è a la general i 1er júnior, i d’aquesta manera col·loca’m PROVISIONALMENT líder del circuit (sempre fa il·lusió jejeje)


L'Aleix Toda ens explica la seva cursa:

Només sortir i ja enfilavem cap al castell de Pratdip, quin principi més dur! Baixada cap a la carretera que passa per davant del poble a tota galeta, intentant perseguir al galgo Edu Queralt i a un altre corredor. Encara no haviem fet un quilòmetre que ja estava cansat! Però en entrar en els camins direcció cap a Bonmont l'Edu es va escapar junt amb el Joaquim del Taymory i jo en 3er lloc encapçalava una bona grupeta de corredors, que s'anava estirant a mesura que pujàvem el cabrafiga.


Senderons estrets i arbusts de mig metre a banda i banda seria el paisatge del que gaudiriem en aquest dia ennuvolat i fresc, perfecte per exprimir-nos a gust. Coronem el Cabrafiga en Kai Langel, un corredor del Taymory i jo, tots tres molt junts, distància que vam mantenir fins a la següent pujada cap al Mont-redon, on hem vaig poder escapar lleugerament i anar agafant una mica d'avantatge.

La pujada al Mont-redon va ser espectacular, enmig de la boira i grimpant per la roca, crits d'ànims entre amics i corredors fins arribar al poble de Llaveria, on la Blanca Sotilla ens esperava amb la seva càmara per immortalitzar el moment, gràcies Blanca!

A partir d'allí començà la baixada progressiva i tècnica en molts trams fins arribar a Pratdip, no sense un repetxó final a dins del poble com a últim recordatori de com és aquell particular terreny.

Finalment vaig poder arribar fins a meta, acabant en 3a posició i impressionat d'aquests camins tan espectaculars, que tot i propers a casa meva, desconeixia en la seva major part.





Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest event! Entre ells el grup excursionista Trail Tarraco, tots els voluntaris i corredors.

Tot això no seria possible sense el suport de BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN i COREEVO.

http://cursapratdip.com/

http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=462






dijous, 29 de setembre de 2016

Mikel Besora 4º general al Campionat de Catalunya de curses per muntanya Feec i 1º sénior

El passat diumenge 25 de setembre, Mikel Besora va ser present al Campionat de Catalunya de curses per muntanya Feec.
Aquest campionat es va fer a Alcanar, a la desena edició de la Pujada al Montsià.


La cursa amb gairebé 25km. i 1300+ / 1300- m. de desnivell es va fer en un sol sentit, sortint del Mas de Miralles (Amposta) i acabant el seu recorregut al Centre Cívic d' Alcanar.

Tot apunt per l' endemà

Amb gran part de l' organització, grans persones

A les 7 del mati un conjunt d' autobusos van portar als atletes a la sortida.
A les 8, amb un calentament previ, es va donar la sortida i es va formar un primer grupet de varis corredors.
Eduard Hernández, Ferran Sampere i Mikel Besora se situaven a les primeres posicions de la general.
Amb el pas del temps Mikel anava agafant el ritme, encara que no anava gaire còmode continuava davant intentant agafar el bon ritme.
Albert Ollé, vingut de Barcelona, el va adelantar pujant i Mikel decideix anar al seu propi ritme per tal d' agafar bones sensacions.


Poc després en una baixada tècnica Mikel l' adelanta i comença a tenir bones sensacions.
Als avituallament cada 30' minuts beu aigua i cada 30'-40' es menja un tros de plàtan.

Pujant a la Torreta Mikel continua 3º a la general i Pere Aurell pasa davant just fer el cim.
Ara toquen uns km. de cresta i molt tècnica!
Mikel decideix seguir el ritme de Pere durant una estona i no es capaç de baixar tan ràpid i al seu ritme veu com marxa poc a poc.
Una vegada abaix pensa que l' atraparà però no va ser així.


Després de 2h. 17' de cursa (una part tècnica i una part corredora) Mikel arriba 4º a la general a la Pujada al Montsià - Campionat de Catalunya de curses per muntanya Feec.
Al no haver premis acumulatius, li donen el 1º sénior.

1º Classificat: Eduard Hernández (Matxacuca).
2º Classificat: Ferran Sampere (Four Factors).
3º Classificat: Pere Aurell (Ous Reig).
4º Classificat: Mikel Besora (Borges Trail).
5º Classificat: Lhoussain Abaghad (Uec Tortosa).


Fotografia amb els 3 primers classificats sénior (al no haver premis acumulatius)

1º Mikel Besora
2º Lhoussain Abaghad
3º Lluisma Mas

Ara a Mikel Besora li queden les següents curses abans d' acabar la temporada:
1 octubre: Mitja Marató del Priorat.
13 novembre: Behobia-San Sebastián (País Basc).
Del novembre al desembre una transició entre aquesta i la propera temporada. Una mica de descans i desconexió i encarar la pròxima temporada.


Volem agraïr el suport de Borges Trail i els nostres patrocinadors:
BORGES, EASSUN SPAIN, PH-QUIROGEL, COREEVO, SPORT GYM TARRAGONA.
A la organització i als voluntaris.


dissabte, 24 de setembre de 2016

El Borges Trail 1ers en equips mixtes en la 1a Marató de Relleus de Vinyols i els Arcs



El passat dissabte dia 10 de setembre es va celebrar la 1a marató per relleus a la localitat de Vinyols i els Arcs. Aquesta tipologia de cursa, que ja triomfava des de feia anys en el territori tarragoní en la Marató per relleus de Santes Creus, fomenta el treball en equip, ja que per tal de recòrrer la distància maratoniana s'ha de constar d'un conjunt de 6 atletes.
Aquests atletes poden ser tots femenins, tots masculins o bé meitat d'uns i meitat dels altres per formar els equips mixtes (cas del Borges Trail).

El recorregut va constar d'un circuit circular de 1,5 km per dins de la població, al qual s'anava fent voltes fins assolir la distància corresponent.
La distància a recòrrer per cadascun dels corredors del Borges, igual i establerta segons l'ordre de sortida seria:

1er: 7,695 km  Corredor: Aleix Toda
2on: 4,5 km  Corredor: Núria Gil
3er: 10,5 km  Corredor: Eloi Borràs
4rt: 4,5 km  Corredor: Ester Casajuana
5é: 10,5 km  Corredor: Mikel Basora
6é: 4,5 km  Corredor: Pilar Rus

D'aquesta manera a les 17h de la tarda es donava el tret de sortida al 1er relleu des del passeig dels plataners de Vinyols enmig d'un Sol i xafogor que va fer que a l'Aleix el primer relleu se li fes molt i molt dur. L'Aleix, poc acostumat a proves tant explosives i deixant-se portar pel ritme de la resta de participants, va començar a un ritme més alt que el convenient. Ja ho diem sempre que el cor tira més que el cap, i sobretot quan el recorregut està a vessar d'amics, coneguts i familiars animant. Després de 5 voltes i una mica més que es va afegir per fer la distància de 7,695 km, l'Aleix va arribar en 7ena posició i li va passar el relleu a la Núria Gil.



Núria Gil va fer una gran cursa, passant el relleu a Eloi Borràs.


Eloi Borràs per la seva part :
Arribava a Vinyols amb just 3 setmanes d´entrenament, però a la vegada amb moltes ganes de córrer.
Vaig sortir a un ritme constant i que creia que podria mantenir durant tota la cursa.
Amb l´ambientàs que hi havia era molt fàcil córrer, i els ànims constants van ajudar a fer passar els quilòmetres. El circuit trencacames i girs de 180º no ajudaven a portar un ritme constant, però a la vegada la part de baixada amb alguna escaleta era d´allò més divertida, i podia sentir realment la velocitat.
Sens dubte lo millor de la diada va ser el bon ambient i el retrobament amb els companys de fatiga!! Espero una propera.


Eloi Borràs li passà el relleu a Ester Casajuana, que faria un temps espectacular i cediria el relleu a Mikel Basora.




Mikel Besora va agafar el relleu de Ester Casajuana; va córrer el relleu nº5 de 10’5km. amb un total de 7 voltes a un circuit de 1’5km. cada volta.
Tot i la calor que feia per la tarda a Vinyols, va anar de menys a mes i amb bones sensacions va recorrer les 7 voltes en un promig de 3’24’’m./km..
Va pasar el relleu a la seva companya Pilar Rus.

Així que finalment la Pilar Rus va arribar enmig de crits i eufòria en una 1a posició en equips mixtes i 5ena en categoria absoluta.

Gran jornada de retrobament entre amics, on aquest format de cursa dona la possibilitat de que els corredors que no estiguin fent el relleu estiguin fent petar la xerrada o bé fent una cervesa (millor si ja han acabat el relleu xD). A més el fet de formar equip aferma la germanor entre els diferents participants i fa que la victòria es converteixi en un mèrit col·lectiu.

Moltes gràcies als companys de l'Associació Excursionista de Vinyols i al Vinyolsrunning per tot l'esforç i implicació, heu aconseguit un gran resultat en el 1er any i de ben segur que això encara es pot millorar en les següents edicions.

Gràcies als sponsors Borges, Eassun, PH-Quirogel, Coreevo.









El local Eloi Borràs s'emporta la victòria a la Cursa de Capafonts

El passat diumenge 18 de Setembre els disputava a Capafonts la 10ª edició de la cursa de muntanya, memorial Sònia Pifarré.

La competició constava de dues curses, una de 21km amb 1000m de desnivell positiu, i una altra de 10km, que també es podia fer en format caminada.
Un total de 150 corredors prenien la sortida repartits en les dues curses. Amb un dia esplèndid per córrer.

Per part del Borges Trail ens representava l´Eloi Borràs, atleta que a hores d´ara esta vivint a aquesta població de les muntanyes de Prades.


Eloi Borràs ens explica:

M´aixecava a casa, amb l´estomac regirat ja que em tocava córrer al meu poble. Els bessons estaven una mica agarrotats, ja que havia estat de boda el dia abans, però al començar a escalfar ja es va posar tot a lloc.


Em presentava a la línia de sortida decidit a lluitar fins l´últim quilòmetre, i allà em trobava amb el Lluisma, que ja havíem coincidit dues setmanes abans i sabia que anava fort…
Va ser una sortida a ritme, no molt elevat, però si alegre. Al cap d´uns dos quilòmetres ja quedàvem 3 corredors al cap de cursa, i al primer sender de baixada a l’ermita de Barrulles sense cap mena d'intenció vaig quedar sol.

Tenia intenció de encarar la pujada amb algú que m´acompanyés, ja que era el meu punt dèbil, però per sorpresa meva vaig poder afrontar els 400m positius amb molta força, i al veure que arribava a dalt sol i amb força ja vaig decidir anar a per la cursa a tope!
Vaig anar flanquejant tots els Motllats a un ritme ràpid, I aprofitant les baixades que ja em conec pam a pam per treure distancia al perseguidor.

La sorpresa de la cursa va arribar a la cova de les Gralles, on un sac de gemecs i una gralla feien ressonar les muntanyes amb música tradicional. LA PELL DE GALLINA.
Ja al final de cursa, va ser quan vaig començar a notar la falta d´entrenament, amb unes rampes als bessons i als abductors que en algun moment vaig arribar a pensar que em deixaven fora de cursa…
Però per sort, el plàtan va fer efecte, i amb la ment clara vaig anar fent fins a creuar la meta en 1ª posició i amb un temps de 1h 52min 26seg.  Molt content amb les sensacions durant la cursa.
Felicitar al Club d´Esports de Capafonts per l´organització, i de ben segur que la festa s´anirà fent grossa!!




Agrair de nou el suport a PH-Quirogel, Eassun, Coreevo i Borges que ens ajuda cada dia a seguir endavant en la nostra aventura!

Pòdi Masculí 21km:
1er
Eloi Borras
01:52:26
2on
Lluisma Mas Caceres
02:00:05
3er
Borja Fernández Fernández
02:08:2




Pòdi Femení 21km:
1er
Alba Font Bruch
02:34:56
2on
Verónica Gimeno Sala
02:43:01
3er
Núria Navarra Augé
02:45:10





Pòdi Masculi 10km:
1er
Marc Toda Vericat
00:45:21
2on
Óscar Sancho Queipo
00:46:35
3er
Jose Fernandez Garcia
00:47:30





Pòdi Femení 10km: 
1er
Mayte Nadal Rubio
00:56:29
2on
Laia Gil Clapera
00:57:57
3er
Eva Jurado Cortés
01:00:01


dijous, 22 de setembre de 2016

Incansable Marta Batalla subcampiona a la Rialp Matxicots

Què puc dir de la Rialp Matxicots que no hagi llegit o sentit ja? Una de les millors curses que he fet mai, un 10 per la organització, el recorregut, els avituallaments, l’atenció al corredor i el bon ambient. Arribava el divendres tarda a la població de Rialp sola, aquest cop sense la família, tot i que compartint cotxe amb companys de les Terres de l’Ebre que amablement em van recollir a Valls. A l’entrega de dorsals ja es respirava un no sé què, un ambient de gran ocasió. S’aplegaven més de mil corredors, una gran xifra, tenint en compte la gran oferta que hi ha. Entre ells molts amics i coneguts d’arreu del territori. Briefing, sopar i a dormir aviat.

Dissabte sortida amb frontal a les 5:30, un matí fred i una mica ventós, cosa que em feia estar intranquil.la tenint en compte que enfilaríem fins pràcticament 2900m.  Arrenco la cursa contenta, a ritme alegre i sense adonar-me’n em planto al primer poble i al segon i al tercer. Miro el rellotge i veig que portem ja 900m de desnivell positiu i m’esgarrifa pensar el què queda. Ens tenen preparada una doble vertical o sigui que en 18 kms farem 2400m+. En començar a enfilar pel Coll del Triador el fred es fa notar i em poso paravent i guants. En aquest punt vaig segona fèmina, tot i que la primera fa la versió Extrem de 82km. A partir de certa alçada cau aigua-neu i sort que ja porto els guants. Com es pateix quan és massa tard i ja no tens tacte!  Ens arriba una rampa de vertígen fins assolir el Montsent de Pallars i poc després el Montorroio. Aquí la Lucía Caballero m’ha passat i jo potser he pecat de conservadora.

A la baixada fins el Pas de La Mainera m’enganxo a ella. Porta un ritme alt però arribem juntes a l’avituallament i km 25 de cursa. Menjo un entrepà de pernil i m’enduc fruita per menjar durant els propers metres. També prenc el primer gel. Encarem la pujada a les Picardes i pica...pica molt!!. Són 600 metres positius en 4 kms que en condicions normals no serien gran cosa però es clar, ja en portem 2600. En aquest punt m’agafa una alegria interna perquè sé que després de la següent baixada m’espera el Pep a l’estació d’Espot. En aquesta baixada em passa el Gaizka, que fa l’Extrem, i m’anima a que apreti. Me diu que em veu rebé. S’agraeix.


De ben lluny ja veig el Pep que m’espera i correm plegats mig quilòmetre pista d’esquí per avall, a tota pastilla, o això crec jo. Recordo clarament que a partir d’aquest punt són dues pujades, o sigui, uns 700 metres més i s’ha acabat. Un altre entrepà, aquest cop de Nocilla, i a apretar tot el que pugui. Ja no val reservar-se.  La següent pujada la recordo feixuga però arriba la baixada cap a Caregue i aquí xalo. Em sembla una baixada familiar, de les que m’agraden a mi, amb arrels que et fan saltar i divertida.  Baixo amb un grupet de corredors enganxats darrera. Que no em demanin pas és bona senyal, senyal que vaig a bon ritme. La llarga distància té això, has de saber dosificar, però no et pots passar i ser massa precabuda. A l’últim “repetxon” fins a Surp fa moltíssima calor, fins i tot m’aturo a mullar-me el cap en un reg, al costat d’unes ovelles que em miren sorpreses jejeje.

En l’últim quilòmetre ens separem dels de l’Extrem i saludo la Neus i l’Anouk, dona i filla del Gaizka, que em xoquen la mà i m’animen efusivament. Vaig segona i em queda un quilòmetre. Ara si que no m’ho crec!!! ...veig un quad que m’espera i la sorpresa és meva quan m’escorta fins a meta tot pitant i aturant tot el trànsit de vehicles. Ai mare MEEEETA!!! 9 hores i 38 minuts!!! Em dono per satisfeta per les sensacions pel que he disfrutat i si a més acompanya un bon resultat, millor que millor.

A l’arribada un avituallament impressionant, música, una dessuadora de finisher, les felicitacions de tothom, una foto amb el pòdium femení, unes paraules d’agraïment a la organització i una merescuda dutxa amb aigua calenta!!! Això no es troba a tot arreu.

Gràcies Jose pels grans entrenaments per preparar aquesta cursa.
Gràcies Pep per venir-me a buscar a Rialp.
Gràcies organització per una cursa de p.. m...
Gràcies Borges, Coreevo, Eassun i PH-Quirogel.
Gràcies companys i amics pel seguiment i missatges de felicitació.






BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute