QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 24 de febrer del 2016

El Borges Trail 2on al Campionat de Catalunya per equips a la Cursa de la Cameta Coixa, a Miravet

La cursa de la Cameta Coixa de Miravet és coneguda com una de les referents de Catalunya i voltants, aquest any ja anaven per la seva 8ª edició, moltes felicitats a tots els organitzadors i voluntaris involucrats, ja que és un event que cada any va a més en tots els sentits. A més a més, aquest any calia afegir l’al·licient de que aquesta cursa era el Campionat de Catalunya per equips de Curses de Muntanya de la FEEC, aplegant així encara més corredors d’arreu del territori català. El Borges Trail es presentava a la cursa com a vigent Campió de Catalunya per equips i intentaria anar a per totes per tal de revalidar el títol.




En primer lloc, s’ha de destacar l’entorn, on el recorregut llarg consta de ni més ni menys que de 21 km i 1300md+ amb un 96% de sender tot vorejant el riu Ebre. Endinsant-se per senderons dins de pinars per de cop sortir en un cim pedregós i tècnic que exigia una màxima concentració alhora de triar on fer la següent passa. Paral·lelament també es hi havia la versió Junior, la Cadet i també no hi podia faltar una marxa per als que volien gaudir amb més calma.

Tot pujant cap al castell, on a les 9:30 es donaria el tret de sortida de la cursa, ja et trobes amb voluntaris disfressats de templers, poc a poc et vas adonant de que es tracta d’una cursa especial. Llavors entres al castell i et trobes amb tota la multitud que espera impacient per la sortida, i per si fos poc, la sortida es dona amb una petita representació i un tret de canó.

A primera fila hi havien noms de reconeixement mundial tals com Zaid Ait Malek (vencedor de l’edició anterior) o altres de caràcter nacional com Andreu Simon, Mario Bonavista i també el nostre Mikel Besora Susaño, que tot i trobar-se al principi de temporada estava disposat a donar guerra entre els millors.


Tot seguit, cada integrant del Borges Trail explicarà la seva cursa, tots ells corrent en la modalitat de la cursa llarga, que era la que puntuava pel Campionat de Catalunya per equips:

Ester Casajuana
Amb moltes ganes, diumenge participava al primer campionat de Catalunya per equips, i fins i tot m’atreviria dir que era la primera cursa fora del Camp de Tarragona que corria amb tant de nivell. La idea de competir amb noies amb tant de nom  i amb tanta experiència com la que tenen em motivava molt, i així va ser. A les 9.30 del matí es donava el tret de sortida des de el Castell de Miravet amb un ambient increïble. Vaig sortir confiada de que si corria amb una mica de cap ho podria fer bé, així que vaig sortir a un ritme en el que em sentia còmoda. A les primeres pujades que eren bastant corredores em vaig sentir molt bé, i vaig intentar portar el mateix ritme, sentia que aquell dia les cames anaven bé, i pocs kilòmetres després de la sortida em vaig col·locar tercera fèmina, però sempre tenint a la quarta i a la cinquena molt aprop.  Fins al kilòmetre 12’5 vam anar les tres molt juntes intercanviant-nos les posicions, però quan va començar la cronoescalada, la Silvia Leal (tercera classificada) es va escapar deixant-nos a mi i a la Paloma Lobera (quarta classificada)  enrere.  En la cronoescalada vaig tenir moments en els que em van faltar forces, però tot i així vaig decidir adelantar a la Paloma, però ella no es va quedar enrere i fins a dalt va seguir força aprop meu.  Quan va començar la baixada, força tècnica, és on vaig començar a frenar el ritme, i veure que no podia anar més ràpid del que volia, llavors va ser aquí on la Paloma em va tornar a adelantar i jo vaig tirar la tovallola, fet que més endavant em vaig arrepentir, ja que encara em quedaven forces, però bé cada cursa és una experiència nova, i d’aquesta he après molt. Molt contenta de competir la meva primera cursa com a equip en conjunt, i viure l’ambient tots junts. No vam poder revalidar el títol de campions de Catalunya, però crec que hi ha coses que no estan recompensades amb títols així com el companyerisme i l’entrega de tot un equip, cadascú en les seves circumstàncies, tot i així sub-campions de Catalunya crec que és tot un mèrit amb el nivell que hi havia. Felicitar als meus companys que van fer tots una gran cursa, i als que no van poder venir donar-los les gràcies pels ànims que ens van transmetre. 

Lourdes Cayetano
La Lourdes Cayetano, no arribava al millor moment a aquest repte, però tot i això va decidir que havia de donar un cop de mà al equip. Va tenir que sortir amb més cap que mai, la tàctica seva era anar guardant forçes fins a la meitat de cursa i després segons com es trobés de cames intentar apretar a la segona part ja que era la part on s'acumulava més desnivell. 
Quan al quilómetre 12 va començar la cronoescalada va veure que l'únic que podia fer era  anar mantenint ritme i no apretar perquè les cames no portaven prou hores d'entreno com per augmentar ritme. Va ser una cursa totalment diferent per ella i un repte personal el haver de controlar-se i no anar al màxim però al arribar i saber que havia pogut aportar el seu granet de sorra a l'equip la satisfacció va ser enorme.

Mikel Besora
Em vaig situar a primera línia de sortida, a prop de Zaid Ait, Andreu Simon i Mario Bonavista. En poc mes de 2km. Zaida anava marxant i darrere el seguien Andreu i Mario. Un servidor a roda. Mantenint la posició i amb un ritme constant i sense trencar el ritme, em seguia Jonatan Cuesta per darrere.
A les pujades, vaig notar una millora respecte l’any passat encara que Jonatan el tenia a darrere. En canvi, al pla i baixades marxava i podia deixar a Jonatan durant la estona que durava aquests trams. Tornava la pujada i seguia darrere els 2-3 primers, a un ritme alt, sense ser forçat pensant en el que quedava encara per venir…
Cap al km.11 Zaid passa en 53’, l’Andreu i Mario en 54’ i just darrere a 55’ paso jo, Jonatan a 56’ que tornaria a agafar-nos just arribar al començament de la crono.
A partir de la crono (Jonatan agafa el pernil) i ja no ens segueix ningú.
Zaid canvia el ritme i tira fort amunt, Andreu i Mario també intenten seguir els passos mes endarrere, i jo començo a tenir llagues a les plantes dels peus, la qual cosa no puc portar el ritme que m’agradaria però no em rendeixo. Continuo tirant de cap i de cames amb tot el volum de desnivel i km.que porto damunt en els 2 mesos de preparació i pujo la crono fins al pic final que es marca el xip. A partir d’aquí km.14 encara estic 4rt i veig a Mario a 1 minut.
Tota aquesta baixada tècnica em rebenta la planta dels peus i em passa Ivan Camps, poc després Diego Arroyo… intento seguir-los però els peus fan molt de mal L
km.18 a la pujada de 150+ aconsegueixo veure’ls i poder retallar una mica però quan s’ha de baixar els peus pateixen mes i haig de córrer malament, sense cap tècnica i fent el que es pot.             En 3km. em passen 2 corredors mes. Cap al km.21 entrem al poble i amb Roberto Sancho una esprintada fins a meta per sota 3’m./km.en baixada d’asfalt que aconsegueixo pasar davant i fitxar.
Finalment, 8º general amb un temps de 1h.59’55’’.
Em llenço al terra, em trec les sabates de córrer i estic ko…cap a l’ambulància.
Uns dies de bici estàtica i gimnàs i recuperar bé les llagues…això passa per forçar d’aquesta manera jeje

Aleix Toda
Gràcies al test de la setmana anterior a la cursa dels 4 termes ja sabia com hem trobava de forma, així que vaig intentar sortir entre els 25 primers per evitar els taps en els kilòmetres inicials, que no va ser una tasca senzilla, ja que només sortir del castell els corredors es van llançar pel primer tram d’asfalt avall com si d’una cursa de 10k es tractés. Un cop vam entrar al primer senderó vaig aprofitar per guanyar algunes posicions per agafar un bon ritme de creuer i anar fent sobre sensacions.
De moment aquesta temporada hem trobo fluix a les pujades, caldrà treballar-les, així que quan calia enfrontar alguna forta pendent mans als genolls i amunt, així que mentre algú se m’anava escapant a les pujades, a les baixades i en pla anava guanyant posicions. A mitja cursa, en el moment en que vorejaves l’Ebre, en Lluisma Mas hem va atrapar i ens vam intercanviar diverses vegades les posicions, gràcies a ell vaig poder regular millor l’esforç i tot i la falta d’alè ens intercanviàvem algunes paraules per motivant-nos per pujar la cronoescalada de 300md+ en 2 km, tot i que no feia gaire falta, teníem l’helicòpter gravant-nos just a sobre!
A continuació tocava crestejar per un sender tècnic, la part més aèria de la cursa per baixar a tot gas cap a l’últim avituallament, on vaig aprofitar que allí començava la darrera pujada per pujar marxa i deixar en Lluisma, anant-me’n sol cap a meta apretant per si agafava al Xavi Espinya, que hem diuen que el tinc a mig minut.
Finalment no aconsegueixo atrapar al Xavi i arribo en 14ena posició, molt content del resultat i amb ganes renovades per entrenar fort i millorar de cara a la pròxima.

Eloi Borràs
L´Eloi Borràs per la seva part, sortia afrontant una cursa amb cap.
Sabent que la distància era llarga per l´entrenament que portava a les cames, i que sobretot el que més pagaria era el desnivell, ja que no ha pogut entrenar gaire aquest aspecte, va sortir afrontant uns 12 primers quilòmetres rapidets i conservadors a la vegada, administrant forces per poder anar el mes ràpid possible guardant el que creia convenient per poder afrontar la segona part de cursa.
Es va plantar al quilòmetre 12 amb les cames "dins del que cap senceres" i un cop allà va agafar un ritme que li permetia mantenir la posició, i ell mateix sorprès, de poder arreplegar algun cadàver.
Va ser ja a l' última rampa on va començar a patir rampes als quàdriceps, però sabent que ja ho tenia tot fet, va arribar a l' últim pic per poder-se deixar caure cap a meta.
Arribant molt content amb la cursa que havia fet, deixant-se totes les forces per poder ajudar a l'equip, que es a lo que veníem!

Octavi Fossas
Veure's envoltat de tota aquella pila de craks i corredors feia posar una mica nerviós, doncs la pressió era força acusada. Però sentir-se acompanyat per tants i tants amics, companys de curses i per quasi tot l'equip, donava un al·licient molt especial a aquesta cursa tan magnífica.
Tot i així, en Tavi va sortir a disfrutar i a donar tot el que li fos possible, ja que la cursa de la setmana passada li va anar perfecte per mesurar les seves forces i saber en quin estat de forma es trobava. D'aquesta manera, sabia que ja des del principi, havia de sortir a donar-ho tot i no reservar-se res pel final, doncs sabia que podria anar a tope fins al final.
I així va ser com, un cop el canó de dins el castell va ressonar per el parets, va sortir en tromba juntament amb els altres 300 participants.
Ja a les primeres rampes, les dues noies capdavanters el van passar i en Tavi no va poder fer res més que seguir els seus passos. Per sort no va defallir, doncs es va trobar molt bé en tot el recorregut, i axí va anar avançant a poc a poc a corredors, incloent en Marc B. del mateix equip. I què millor que compartir pujades amb amics, baixades amb companys i plans amb gent de tota la província. Com que ja se sabia en circuit i conexia perfectament el recorregut, també es va saber administrar els gels en els moments oportuns, just per donar-li la força necessària per encarar les pujades més dures i llargues del circuit. D'aquesta manera, tan a les pujades com a les baixades, no defallia en ritme i s'acostava a poc a poc a la Ragna, però no va ser fins a la última baixada tècnica abans d'entrar al poble que la va passar.
En definitiva, una cursa en la que va disfrutar-la i patir-la des de la sortida fins a l'arribada, quedant-li molt bon regust de boca i amb ganes de més. 
Tot es tradueix en el temps aconseguit, rebaixant-lo ni més ni menys que en 5 minuts!  Sentint-se molt orgullós de formar part d'aquest equip!

Sergi Hidalgo
El Sergi no es trobava en les millors condicions per afrontar una cursa de les caracteíistiques de La cameta coixa,ja que havien passat pocs dies desde la seva participació en la mitja Marató de Barcelona, i la manca de descans ja es feia notoria dies abans de la cita a Miravet.
Així va ser, que desde un bon inici va trobar-se fora de lloc i després d’una caiguda , l’únic objectiu era finalitzar la cursa com fos, tot arribant amb un temps de 2:22’00”.

Biel
Per la seva banda, el Biel feia la seva primera cursa de muntanya del 2016. A falta de preparació, es mostrava satisfet de la seva 42ena posició i un temps de 2h23’. Va fer una cursa de menys a més, conservant en els 12 primers kms fins arribar al riu. És en aquest punt que decideix donar-ho tot a la pujada de la Talaia, recuperant a la baixada i afrontant amb garanties la última pujada de la Covalta. La falta encara de rodatges llargs i intensos li va repercutir en l’aparició de rampes al final de cursa. Molt satisfet del resultat i les sensacions, amb el convenciment del marge de millora existent.

Marc Balanyà
Despres de varies setmanes fent bona pretemporada, aquesta vaig descansar força, a l’espera tot i no portar km ràpids a les cames, de poder fer un paper digne per l’equip, anant de menys a mes com sempre…
La sortida com sempre massa ràpida per mi, vaig anar mantenint un ritme fort sense sobrepassar-me, esperant la segona part mes dura, per guanyar posicions, deixant passar a l’Octavi, que baixa millor que jo i anava amb ganes…
Al km8, a les pujades mes d’un ja començava a acusar el ritme fort i anaven afluixant, jo esperençat en poder guanyar bastantes pòsicions a la segona part i amb ganes de fer-ho be, no va poder ser…Al km12 una torta de peu baixant hem va  fer retirar de cursa, ja que cap sentit tenía de seguir mig coix, a part els companys per puntuar ja eren davant meu i en aquest sentit estava tranquil, ja que com equip anavem tots molt motivats per a donar el màxim, sent finalment       2º millor Equip de Catalunya 2016 !!
Ara toca parar de correr fins que el turmell, hem tornio deixar fer-ho, miraré de no perdre la bona forma física que porto de pretemporada, fent bici i altres esports alternatius sense impacte. TOCA SEGUIR !!

















Finalment gràcies a tots els corredors del Borges Trail i després d’un resultat ajustat, vam aconseguir proclamar-nos Subcampions de Catalunya, acabant com a vencedors els del Matxacuca, de Santa Cristina d’Aro i tancant el podi en 3era posició els Runners del Berguedà, tal com indica el seu nom, de Berga. Hem pogut gaudir poc del títol de Campions de Catalunya, ja que l’any passat el campionat de Catalunya per equips va ser al setembre, però de nou hem demostrat que sempre estem allí per deixar-nos la pell en aquest esport que tant ens agrada i que junts formem una gran família.

També cal fer una menció als companys Robert Tarragó, Carles Martí, Salvador Martí, Ronald Fargas, Pilar Rus i Núria Gil, que per diversos motius no van poder ser allí amb nosaltres, però que de ben segur que en la pròxima tornaran a estar allí i que també formen part d’aquest equip que és el Borges Trail.

Moltes gràcies a l’organització i voluntaris, quina passada de cursa. I sobretot, moltes gràcies a tots els sponsors del Borges Trail, sense ells això no seria possible: Borges, Eassun, PH-Quirogel, Artesania Agrícola Megaplus, Gimnàs Sport Gym Tarragona, Bussetus, Coreevo.

Resultats masculins absoluts cursa llarga
Posició
Nom
Categoria
Temps
Diferència
1
Ait,
Zaid
HS
1:52:08
0:00
2
Simon
Aymerich,
Andreu
HS
1:55:29
+3:21
3
Bonavista,
Mario
HS
1:55:31
+3:23
8
Besora
Susaño,
Mikel
HS
2:00:17
+8:09
14
Toda
Mas,
Aleix
HS
2:05:27
+13:19
22
Borras
Fort,
Eloi
HS
2:11:47
+19:39
32
Fossas
Batlle,
Octavi
HS
2:19:08
+27:00
39
Hidalgo
Blade,
Sergi
HS
2:22:00
+29:52
42
Secall
Roca,
Gabriel
HV
2:23:24
+31:16

Resultats femenins absoluts cursa llarga
Posició
Nom
Categoria
Temps
Diferència
1
Molist
Codina,
Marta
DS
2:16:21
0:00
2
Debats,
Ragna
DS
2:19:49
+3:28
3
Leal
Augé,
Silvia
DS
2:24:05
+7:44
5
Casajuana
Reyes,
Ester
DS
2:28:51
+12:30
10
Cayetano
Puertas,
Lourdes
DS
2:41:59
+25:38
13
Batalla
Trilla,
Marta
DV
2:45:29
+29:08


dimarts, 16 de febrer del 2016

Cursa 4 Termes a Mont-roig del Camp, primera cita del Circuit del Camp de Tarragona

Aquest any la Cursa dels 4 Termes prometia des de bon principi, i es que era la prova que estrenava el Circuit del Camp de Tarragona, un nou circuit organitzat des dels mateixos clubs del Camp de Tarragona. Setmanes abans del dia de la cursa ja s’havien exhaurit les 600 inscripcions, amb uns 350 corredors a la cursa llarga, uns 140 a la cursa express i uns 110 en la modalitat de caminada.
Els circuits eren pràcticament els mateixos que els de l’any anterior, el llarg amb 25 km i 1150 md+, l’express constava de 14 km i 450 md+ i la caminada 12 km i 380 md+.

Una hora abans de la sortida el poliesportiu de Mont-roig del Camp ja estava ple de gom a gom, amb caliu de rialles i crits de retrobament entre amics d’aquest esport. Així que amb uns 10’ de retard, es donava la sortida a la cursa llarga, en la qual hi participaven l’Ester Casajuana, l’Octavi Fosses, el Salvador Martí i l’Aleix Toda, buscant posar a l’equip del Borges Trail entre els primers equips del circuit.


Tot seguit, cada corredor del Borges Trail ens relata la seva experiència pròpia:

Ester Casajuana
Primera cursa de la temporada afrontada amb molts nervis, avui m’estrenava com a Borges Trail, començava el circuit del Camp de Tarragona, i després de portar dos mesos entrenant d’una manera regular tenia ganes de saber quines eren les sensacions, i com estava realment. Però aquesta setmana venia d’un fort encostipat i tot i la victòria, les sensacions no han estat les millors. 
Només sortir me col·locat com a primera fèmina i durant la cursa no n’he vist a cap més, tot i així anava amb por de no saber a quina distància tenia la segona classificada. Fins al kilòmetre 16 he anat  força bé, les pujades les he fet a un ritme molt constant i còmode, i als plans intentava portar un bon ritme. Però els últims 8km m’ha faltat força, sobretot a les pujades corredores, però amb els ànims que et donaven els caminadors que t’anaves trobant al circuit la veritat es que m’ha ajudat molt. Després de la última pujada i l’arribada a l’ermita i veure força gent animant, amics i companys d’equip, m’han fet agafar forces per afrontar la última baixada, tot i que m’ha costat ja que les cames estaven tocadetes.
Ara, amb moltes ganes de seguir treballant pensant que això només ha fet que començar!

Salvador Martí

Octavi Fossas
Amb una mica de retràs, després d’haver saludat a una infinitat d’amics runners i de preparar-se pel fort vent, en Tavi, engegava el circuit amb moltes ganes.
El diumenge era el dia a posar a prova l’entrenament practicat aquests últims mesos, i com es diria vulgarment: posar-se el coet al cul. Com era d’esperar, la sortida pel poble va ser tremendament ràpida, només aptes pels més forts, i ell va ser prudent i va decidir sortir amb l’Ester. Va ser a les primeres rampes pels senderons, però, que en Tavi es va trobar muscularment cansat i amb els quàdriceps bloquejats, de manera que va haver de rebaixar les seves pretensions i afluixar una mica més el ritme. A poc a poc, l’Ester se li allunyava, a l’igual que molts altres corredors, no feien més que passar-lo.



Sort que va decidir ser prudent, i així reservar-se pel que vindria.
Quan ja portaven 1/3 part del circuit, anant per sota el seu ritme, i per tal d’afrontar una de les pujades més llargues i fortes que hi havia a la cursa, en Tavi es va pendre mig gel MEGAPLUS, i això li va donar ales, suministrant-li l’energia que fins ara li havia mancat. En Tavi es va reposar del cansament i a partir del km 11,5 va avançar la seva companya d’equip, i va començar a avançar tots aquells que l’havíen passat. Així doncs, la moral i la motivació van anar creixent a par que el seu ritme, i així, fins i tot, a les baixades, va avançar un munt de posicions. D’aquesta manera, va poder mantenir un molt bon ritme pels camins planers i així distanciar-se dels seus opnents més propers.
El resultat final va ser satisfactori, arribant en 31ena posició, doncs va constatar que si la setmana anterior hagués fet més repòs, la cursa hauria anat molt millor, però si ens quedem amb les sensacions últimes, en Tavi es dóna per satisfet i amb moltes ganes que vinguin les properes curses del circuit.

Aleix Toda
El recorregut començava per dins el poble per tal d’estirar el grup abans de travessar la carretera de Colldejou i d’entrar al primer senderó, intentant evitar els tamponaments. Aquí hi va haver un petit error, ja fins aquest punt una moto guiava al grup capdavanter i en anar a aparcar la moto després del camí pel que s’havia de passar, els corredors van seguir perseguint la moto igualment, desviant-se uns metres. Petit malentès que els corredors van corregir ràpidament.
Va ser en aquest punt on Kilian Garcia, de l’Alliberadrenalina es va escapar en solitari, i jo uns metres al darrere perseguit per un gran grup de corredors que s’anava estirant.
El ritme és elevat, però còmode, cal guardar forces perquè s’acosta la primera pujada de la cursa. Travessem ràpidament un petit barranc, després el barranc de Rifà, amb les seves pedres soltes de grans dimensions que el caracteritzen. M’hi trobo còmode i aprofito per agafar uns metres als meus perseguidors. Encarem cap a la muntanya i osti com bufa el Mestral! Avances dos metres i en retrocedeixes un! Arribem a la primera pujada, en la que en Javi Delgado del TAYMORY-SPIRIDON, hem passa i la resta de corredors m’atrapen, hem falta gas a la pujada! Però tampoc vull forçar la màquina que estem tot just al principi!
Tram tècnic per la Serra de les Pedreres, on el senderó anava fent tobogans enmig del bosc i sortida a una pista ample que ens duria fins als pous de la Mena per començar a enfilar la 2ona pujada, la més llarga de la cursa, d’uns 250 m de desnivell positiu en 2km.
De nou, hem comencen a atrapar una colla de corredors i m’avança en Lluima Càceres, del Patxangerus d’Alforja, que hem va agafant metres de distància. En coronar l’Escagassat comença la pista i allí es on vaig apretar, deixant distància als corredors de darrere i mantenint amb en Lluisma. Començem a fer el tomb a la muntanya blanca i aprofito els primers trams tècnics per avançar al Lluisma i apretar.
Arribo a l’Aufinac i crec que vaig força bé, encara tinc forces i porto un bon ritme, hem canten que els primers hem porten uns 2’, però de cop en Javier Heras, del Serres del Mestral m’atrapa a tota velocitat i fins i tot ens intercanviem la posició diverses vegades, fins que a les set crestes, on aquest any el vent ens va respectar (en aquest punt aeri el vent t’ataca des del costat esquerre i quan el vent bufa fort, sembla que t’hagi de prendre volant), vaig posar-me al davant, sense aconseguir desenganxar-me.
Passem pel motlló dels 4 Termes, motiu del nom de la cursa i baixem desenfrenadament Escagassat avall per on feia una estona havíem pujat. Baixem per la pista que ens du direcció a la Font d’en Solé a un ritme pròpi d’uns 10k d’asfalt i encarem cap a travessar el Rifà, on hi ha una petita aglomeració de participants de la cursa curta que ens cedeixen pas tot animant-nos.
Travessem per sota la carretera de colldejou i vinga amunt cap a l’Areny pel darrere, on en Javi hem torna a deixar enrere. Baixada tècnica direcció Vilanova i aprofito la pujada a pel senderó de les Cordes cap a l’Areny per deixar una mica al Javi. Enfilem la muntanya de l’Ermita i ara ja sí que és tot baixada! Petit error per part meva, ja vaig encegat i en Javi hem torna a atrapar. Passem per la plaça de l’ermita entre un ambient pròpi d’una Copa del Món, impressionant, pell de gallina entre crits i tot passant per un passadís humà.
Baixem per l’empedrat i camí vell avall fins al barranc de les nines, apreto però en Javi no cedeix un pel, hem trepitja els talons. Hem foto de cap pel terra però ràpidament torno a agafar el ritme i ja encaro el darrer barranc cap al poliesportiu, arribant finalment en 3er lloc i amb el Javi just al darrere.


Finalment, toca agrair al C.E.L’Areny de Mont-roig de Camp la seva implicació en tot detall durant tot el dia, ja que a diferència d’altres competicions, en aquesta es respirava un caliu especial en la que convidava als corredors a que es quedessin a gaudir de la companyia un cop acabada la cursa, ja sigui pels massatgistes, pel pa torrat amb llonganissa o per tots els premis que es van repartir. De nou reitero que aquest circuit sembla que picarà fort, i es que amb la presència de tants components de cada equip això sembla un dinar familiar! Salut i cames!

Resultats
Cursa llarga

Posició
Dorsal
Nom
Cat
T.Oficial
Club
1
199
Kilian Garcia Ruiz
SR M
02:13:57
CLUB EXCTA. ALLIBERADRENALINA
2
171
Javi Delgado López López
VT M
02:14:53
C.A. TAYMORY-SPIRIDON
3
820
Aleix Toda Mas
SR M
02:15:39
BORGES TRAIL- AAEET

Posició
Dorsal
Nom
Cat
T.Oficial
Club
43
154
Ester Casajuana Reyes
SR F
02:42:57
BORGES TRAIL- AAEET
53
262
M.eugenia Munté Mateu
SR F
02:45:37
ASS.E. CORNUDELLA DE MONTSANT
66
141
Sandra Burgues Llao
SR F
02:50:31
TRAIL ROQUETES ASS. ESPORTIVA I CUL


Cursa curta

Posició
Dorsal
Nom
Cat
T.Oficial
Club
1
320
Javi Sanchez Dominguez
VT M
01:15:24
ASS.EXCTA. CATALUNYA DE REUS
2
462
Jordi Vidal Garcia
JR M
01:17:33
CLUB PATXANGUERUS D?ALFORJA
3
310
Sergio López Martín
SR M
01:20:04
CLUB EXCTA. TRAIL TARRACO




Posició
Dorsal
Nom
Cat
T.Oficial
Club
35
434
Marta Rosell Comí
SR F
01:38:47
CLUB EXCTA. ALLIBERADRENALINA
36
306
Alba Font Bruch
SR F
01:38:53
FISIOTERÀPIA ALBA FONT
43
327
Loli Zamora Hidalgo
VT F
01:42:12
GYMLUKSPORT
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute