QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 30 de maig del 2012

mitja marató BARONIA d’ESCORNALBOU




Aquest passat diumenge es va celebrar la II Marató i Mitja Marató Baronia d’Escornalbou on Tavi Fossas hi era present en la modalitat de Mitja Marató, que sortia i arribava a Riudecanyes tot fent un tomb pels bonics pobles de l’Argentera, Duesaigües i Vilanova d’Escornalbou.

A les 9:15, tal i com marcava la organització, sonava el petard de sortida que portaria els corredors a fer gairebé 1.000 de desnivell positiu que es concentraven bàsicament en 2 pujades molt fortes i tècniques.

Ja des dels primers quilòmetres de la cursa, el nostre corredor es va anar posicionant amb el grup capdavanter. A les primeres rampes però, es van formar dos grups de tres corredors cadascun (el primer encapçalat per Sergi Hidalgo i Sergi Bel). A mesura que la prova anava passant i guanyant desnivell en Tavi es va anar acostant al 2on grup, fins i tot, a agafar-ne el lideratge durant tota la forta pujada de 3 km fins al castell-monestir d’Escornalbou. I tot això unit a que el corredor que anava 3r es va perdre, podem dir que en Tavi va arribar a estar en posició de podi durant la meitat de la cursa.

Així doncs, un cop es passava per l’Argentera i fins al poble de Duesaigües, hi havia un tram pla sorrenc molt rodador, en el qual els 2 nois que anaven darrere d’en Tavi van marcar un ritme molt fort. I això unit a la forta calor que començava a fer, van permetre que avancessin sense problema, relegant al Tavi en la 6a posició que ja no deixaria fins al final de la prova.

Al final però, es reservava una sorpresa en forma de pujada molt forta acompanyada d’una asfixiant calor, suposava el punt i final a una dura cursa de muntanya.

D’aquesta manera en Tavi Fossas del Borges Trail –AAEET Valls arribava en 6a posició de la general i 5è de la seva categoria amb un temps total de 1:59:49. Molt satisfet pel resultat i per les bones sensacions obtingudes durant tota la cursa.



Remarcar que la bona organització, el bon muntatge dels avituallaments i un bon nivell de marcatge converteixen aquesta prova en un referent de curses de muntanya de la província, i que a partir d’ara convé seguir molt de prop. Des d’aquí volem felicitar al gran nombre de voluntaris que es van aplegar al voltant de la prova i que van fer molt bona feina.
 
Web de la cursa: http://maratoescornalbou.blogspot.com.es/

dilluns, 28 de maig del 2012

Marató de Muntanya de Berga


En Piju vol dedicar aquest segon lloc al seu company d'equip, Joan Vidal,que ha hagut de deixar de còrrer per una greu lesió d'esquena. Tot esperant que millori aviat, és el que li desitgem, tot l'equip.




 El diumenge 27 de maig, es va celebrar a Berga una nova edició d’una de les curses més dures del calendari català de curses de muntanya, concretament aquesta estava inclosa dins de la IX Copa Catalana.

La Marató de Muntanya de Berga ens tenia guardats 42 km de pura muntanya, amb gairebé 3000 mts de desnivell positiu, amb el punt més alt a quasi be 2300 mts, al cim de la gallina pelada, i el punt més baix es trobava a la mateixa ciutat de Berga a uns 700 msm. durant la cursa es pujava dues vegades a l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, només sortir es pujava també a la Figuerassa, on en poc més de 4 km es guanyaven 770 mts de desnivell positiu.

La cursa la començar puntualment a les 07:00, i desprès d’un petit tomet per la capital i varem començat a pujar, el grup es va començar a estirar ràpidament i ja des de un bon principi al capdavant s’hi posaren en Dani Tristany, del Montain Runners, i el Josep Mª Pijuan del BorgesTrail-AAEET, i ja a la pujada a la Figuerassa en Josep Mª Pijuan es va posar a marcat un bon ritme que va fer que només en Dani Tristany el seguís, els dos varen agafar un ritme còmode i anaren junts fins a Rasos, va ser durant la baixada de Rasos on en Pijuan va anar deixa’n endarrere a en Dani, i afront així tot sòl la pujada a la Gallina Pelada, va coronar el amb uns dos minuts d’avantatge respecte al segon, a partir d’aquí tocava el descens no menys fàcil, la baixada per la canal dels caçadors, una baixada empinada i tècnica, després de passar per l’antic poble de Peguera una altra pujada llarga i dreta, que ens portava per segona vegada a Rasos, va ser en aquesta pujada on en Dani aconseguia atrapa a en Pijuan, ja a Rasos i aprofitant la pujada per la pista de les soques i animat per un bon grapat d’incondicionals seguidors, en Dani va apretar aconseguint així guanyar uns metres sobre en Josep Mª, durant la baixada cap a Espinalvet en Dani anava guanyant metres i en Josep Mª, es començava ha conformar amb segona posició, faltava arribar al santuari de Queralt, i abans hi havia un tram de baixadetes i pujadetes, amb escales, que et recordaven que ja es duien quasi be 40 km, i ja arribats a Queralt uns 3 km d’escales cara avall fins a meta.




1er Dani Tristany Montain Runners 4h35m22s

2n Josep Mª Pijuan BorgesTrail-AAEET 4h37m14s

3r Pau Bartoló Montain Runners 4h38m41s

Al final una cursa molt guapa, molt ben organitzada, amb avituallaments molt complerts, una gran prova totalment recomanable.

Classificacions:
http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-2

dimarts, 22 de maig del 2012

10k Orta

El passat diumenge va tindre lloc la tercera proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, els 10km a Orta que degut a la seva orografia no serien gens plans.
La proba de 10k i quasi 300D+ s'avançaria a les 9:30 degut a les comunions.

Un total de 105 participants, començaven a fer els primers km en una baixada lleugera fins al km 3,5, allí el grup era molt ampli, només s'escoltaven sabatilles impactant a l'asfalt, al davant ens trobavem el Xavi Royo, Ferran De Torres, Jesús Caparrós i jo mateix, al darrera i molt pegats el Xavi Nadal i LLuis Fco.
En arribar sobre el 3,5 ens enfilem per una senda uns 100m que ens porta a la mateixa via verda i alli una constant pujada fins al poble, acabant amb una pendent vertiginosa que deixaran els quadriceps ben tocats per afrontar la segona volta. És sobre el 4,5 que em depenjo una mica del grup, sols uns metres ( no es poden deixar metres, comprobat), que em faran distanciar-me poc a poc dels tres primers.
Al començar la segona volta, en un fort descens, em deixo anar però sense passar-me de ritme, al darrera no veig ningú i al davant tampoc, hi ha algunes curves i no et deixen veure amb claredat ni als del davant, ni als del darrera.
La baixada és ràpida i de pas em serveix per recuperar però els bessons es van fent miques cada cop més; cal arribar bé per pujar bé i que no m'atrapi ningú.
Només començar la pujada veig als del darrera, no veig la distància que els hi porto, però si no paro de correr penso que no m'atraparan (hi havia moments que hagues parat, sobretot a la última pujada brutal). Al davant veig un corredor, és el tercer, no distingeixo qui és, em deu portar uns 150m, però el repte de correr més ràpid pujant ara mateix em costa, vaig treient "fum" pels quadriceps, respiro bé, però les cames no absorbeixen més i em costa pujar més ràpid.

Així que arribant a la última rampa de pujada, els ànims de la gent em porten a meta, amb un temps de 41' i acabant 4art de la general i 1er sènior.
Felicitar sobretot a tota l'organització dels 10k Orta, en especial a Xavi Fortuño, per les seves ganes de fer la cursa i finalment, tot i els dubtes aconseguint un circuit, sí que és dur però també molt divertit, amb gent animant en alguns punts claus. Molt content d'haver particpat i col.laborat amb aquesta proba, no podia faltar-hi i més si és a la Terra Alta.

VERTICAL QUIRI



El passat dissabte dia 19 de maig es va celebrar la primera cursa del circuit de curses verticals a Noves de Segre.

La reconeguda cursa, vertical quiri, cada vegada suma més adeptes i aquest cop 350 corredors de totes les edats i categories van voler gaudir d’aquesta curta, espectacular ( per les seves vistes des del Puigmal fins al Montsant de Pallars), però intensa pujada Sant quiri.



La sortida de la cursa es fa des de la plaça del poble i després de fer una volta pel mateix, s’agafa un camí costa amunt fins arribar a la carena i assolir el cim (1485 metres). El camí té un recorregut de 4’75kms i un desnivell positiu de 850 metres.

En Carles no va voler faltar a la cita i tot i que les previsions meteorològiques no eren massa positives es va plantar a la línia de sortida.

Encara que la cursa havia de sortir a les 17:00, l’organització va retardar la sortida a causa del gran nombre de corredors i espectadors que es concentren en aquesta petita localitat de 147 habitants.

A les 17:30 es donava la sortida a les dones i un quart d’hora més tard als homes.



En una sortida molt ràpida en Carles no va saber aguantar el fort ritme i això va fer que o pagues durant tota la cursa, ja que apart del primer quilòmetre la resta de la cursa transcorria per sender, cosa que feia que avançar posicions representes un esforç extra i a vegades difícil d’aconseguir, tot i els inconvenients una cursa de menys a més van fer que en Carles arribes en 46ª posició i tot i acabar em regust de boca ( ja que hagués pogut aconseguir acabar una mica més endavant), també va acabar content ja que la setmana abans havia patit una petita lesió, que va fer que fins última hora la seva participació sigues dubte fins a última hora.

Pel que fa al capdavant de la cursa, s’imposà l’intractable Agusti Roc seguit d’aprop d’en Jessed Hernandez i completant el podi en Martí Bentanachs. En categoria femenina s’imposa la veterana Carme Millan seguida de Mavi Gil i Elisabet Bertran.

Més informació i classificacions: http://www.escanyabocs.com/

dimecres, 16 de maig del 2012

BORGES TRAIL triomfa a la cursa de Vilaplana-La Mussara



Aquest passat diumenge es va celebrar la 5a edició de la cursa Vilaplana-La Mussara-Vilaplana, (4a cursa puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp) però contant amb algunes diferències respecte altres anys. No només l’augment de kilòmetres i dificultat costarien més de l’habitual, si no que una calor sufocant amenaçava a tots els corredors per igual.
El que va començar sent una bona matinal pels corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls, Nuria Fortuny, Salvador Martí, Carles Martí i Tavi Fossas, va acabar esdevenint amb un parell de podis i molt bones sensacions per la resta de corredors.
D’aquesta manera, a les 9:00h. en punt es donava el tret de sortida als 183 participants que en aquesta ocasió començarien pujant pel camí dels Garrigots, passant pel Mas de Patinya i enllaçant amb la pista dels Masos. Un cop aquí, planejaven una mica per tornar a girar pel senderó de baixada en direcció a Vilaplana, fins que enllaçaven amb la dura pujada de Campanilles i aquest amb el camí de les Airases, directes fins al poble abandonat de La Mussara. Així doncs, es pot endevinar que la pujada s’havia allargat considerablement respecte altres anys. Un cop aquí, es faria una volta d’uns 2,5 km per darrere el poble, per agafar el camí de baixada de les Tosques directe fins a Vilaplana. Total 5 km de baixada molt dura i tècnica que posava a prova fins als més experimentats corredors de muntanya. Pel que fa a la senyalització i als avituallament eren força justets, però això ja ho havien avisat en un correu que van rebre tots els corredors uns dies anteriors a la cursa, amb el que havíem d’anar suficientment preparats.
D’aquesta manera, els corredors del Borges van obtenir uns bons resultats, on la Nuri va ser 1a en fèmines, en Salvador 3er de la general, en Carles 15è (amb caiguda i lesió inclosa) i en Tavi 18è (amb pèrdua inclosa).

Aquí teniu les experiències dels 4 corredors que s’hi van presentar en primera persona:

Nuri:
En la sortida ja va situar-se en les primeres posicions per tal d’evitar en la mesura del possible qualsevol tap en els primers compassos  de la cursa.
La cosa va anar molt bé i ja en les primeres rampes de formigó i veient que totes les seves contrincants es dedicaven a vigilar-se entre elles i la deixaven fer, va començar a tirar en solitari sense mirar enrere. Només de tant en tant i quan el camí ho permetia un  cop d´ull ràpid per assegurar-se de que tot anava sobre el previst. Així doncs la feina era de mantenir el ritme el mes alt possible sempre regulant per no defallir i treure un bon marge que li permetés afrontar la última part de cursa amb certa tranquil·litat.
En aquesta ocasió les forces van estar del costat de la Nuri i tot i que l´itinerari era exigent amb la ja clàssica pujada al poble de la Mussara, va poder aguantar bé i en passar per aquest punt del recorregut la diferència amb el grup perseguidor ja voltava els cinc minuts. A partir d´ aquí ja només es tractava de no correr riscos a la baixada i certificar la que seria la tercera victòria consecutiva  per l´atleta del Borges Trail AAEET en el circuit de curses de muntanya del Baix Camp.
La Nuri parava el crono en una hora i cinquanta-set minuts mentre que la Eva Higuera de Capafonts i la Silvia Francin del Estival Park entraven a meta en segona i tercera posició respectivament en un ajustadíssim final amb dues hores i dos minuts.

Salvador:
Al començament de la cursa vam sortir a un ritme força fluix, però una mica abans d'arribar al primer quilòmetre, el Carles es va posar al davant de la cursa i la gent es va començar a espavilar. En aquest punt, el Toni Calderon es va posar les piles i va decidir tirar de la cursa, llavors es va formar un grup de 4 corredors que van marxar sols. Jo hem vaig quedar darrera d' ells i fer la meva cursa ja que no hem notava del tot fi de cames. Al cap de pocs metres un corredor hem va passar i sen va anar a la caça del grup davanter. Des de aquest punt, vaig anar en solitari, en 6ena posició, fins a la baixada del camí de les Torres, on l'Arturo Neriz, hem va atrapar al final de la baixada, que es el meu punt dèbil, (les haig de treballar molt més). Després de la baixada, tenia mes bones sensacions de cames i a la pujada vaig atrapar a l'Arturo i després d'uns minuts anant amb ell vaig decidir tirar amunt, ja que en les pujades vaig millor al meu ritme i darrera seu notava que anava frenat. Tot i així, vam coincidir amb molts caminants i tenia que anar afluixant i apretant constantment a més a més de demanar pas cada 20 metres perquè la gent hem deixés passar. Abans d'arribar a La Mussara més d'un caminant hem va dir que anava tercer, cosa que no hem quadrava, i vaig pensar que el més probable es que els de davant s'haguessin perdut. A l'arribar a la Mussarra li treia poc a l'Artur i com que sabia que a la baixada m’atraparia vaig decidir no apretar i esperar que m'atrapés i intentar baixar amb ell les Tosques. La veritat es que l'Arturo es va portar super bé, i com que sabíem que els de darrera estaven força lluny i els de davant ens pensaven que ens treien bastant (no sabíem qui eren els que s'havien perdut) vam baixar força tranquils i xerrant durant tota la baixada. A l'arribar a la zona encimentada vam seguir junts, però en l'ultima pujada abans d'entrar al poble l'Arturo es va quedar clavat i jo vaig decidir tirar endavant per així acabar tercer. Un puntet més per l'equip es un puntet!!! Al final de tot, unes sensacions no gaire bones al principi de la cursa però content per la segona part de la cursa i més per les sensacions de no acabar tant apretat com a l'Almoster.

Carles:
Per part del Carles, tot i fer una bona sortida i aguantar en posicions capdevanteres durant tota la pujada, una rebrincada i posterior caiguda al principi de la baixada el va fer perdre moltes posicions, però tot i això va poder aconseguir una meritòria 15ª posició.

Tavi:
En Tavi va sortir a primera fila com sempre, esperant aguantar el màxim de temps el mateix ritme dels capdavanters i així guanyar temps al rellotge d’arribada. Doncs, per sorpresa seva, i a causa d’un molt bon entrenament, el ritme, en comptes d’afluixar, va ser el d’augmentar durant tota la pujada. Tan concentrat estava en la pujada que en Tavi, juntament amb Xavi Sanchez es van perdre, ni més ni menys que 800m i més de sis minuts en una altra direcció! Però abans de començar a lamentar-se, tornava a encarrilar el senderó en la bona direcció tot esperançat que com a mínim ho intentaria tot. Doncs la ràbia va donar ales al nostre corredor fent que hagués d’adelantar fins a 2 vegades a molts corredors que ja havia adelantat en plena pujada: feina prou difícil contant que els senderons eren molt justos i estrets. D’aquesta manera, i seguint la mateixa tònica, tan en les pujades com en les baixades en Tavi es va sentir tan còmode que el ritme no parava d’augmentar en tots els trams. Finalment, i després d’una ràpida cursa, entrava a meta en 18ena posició amb un temps de 1:42h molt satisfet en quant a les sensacions, però decepcionat perquè aquell dia podia haver fet top ten com a mínim.



Així doncs, la classificació final quedava:



Pos. Nom Temps Lloc Cat.

1 Toni Calderón Guillén 1:29:54 1-M3

2 Joan Rosich Llorach 1:32:42 1-M2

3 Salvador Martí Perelló 1:32:53 2-M2

4 Arturo Neriz Bellido 1:33:00 3-M2

5 Pere Rodríguez Sabaté 1:34:07 2-M3

...
15 Carles Martí Cantí 1:41:44 5-M3

18 Octavi Fossas Batlle 1:42:59 8-M3
....
67 Nuria Fortuny Palau 1:57:08 1-F4




 

dimecres, 9 de maig del 2012

Cursa Sant Amand de Ripoll





El passat diumenge 6 de maig es va disputar a Ripoll la segona de les curses puntuables pel Circuit Català de Curses de Muntanya. A les 9 del matí es va donar la sortida a la 12a cursa de Muntanya Mossos d’Esquadra Sant Amand, que durant els 23km de recorregut salvava un desnivell positiu d’uns 1300 metres coronant el cim del Sant Amand, i transcorria per uns paratges espectaculars, que gràcies a la treva meteorològica de la matinal tots els corredors van poder disfrutar.



El representant de l’equip Borges Trail AAEET de Valls va ser Jordi Toda, que disputava la seva segona prova del Circuit Català. Des de l’inici de la cursa el corredor del Borges Trail va situar-se entre els 25 primers corredors i va poder coronar el cim del Sant Amand en la 21a posició que ja va mantenir durant els últims 10km de baixada fins l’arribada a Ripoll amb temps de 2h 20’33”. El guanyador de la prova va ser el corredor de Tortosa Ahmed El Qayed amb un temps de 1h 59’57”, per davant del seu germà Abderrahim El Qayed amb temps de 2h02’02” i d’Aleix Fàbregas amb un temps de 2h05’41”.

El corredor de l’Espluga de Francolí Jordi Pàmies va realitzar una bona cursa acabant en la 13a posició final amb un temps de 2h14’28”, mentre que l’altre atleta vallenc participant a la cursa Eloi Pallarès va finalitzar la prova en 37a posició amb un temps de 2h30’09”.

dimarts, 8 de maig del 2012

Cursa Primavera Salou

 En  Salva ens relata:


El passat diumenge 6 de maig es va celebrar a Salou la 8ena edició de la Cursa Primavera, que destina tota la seva recaptació a la investigació contra la malaltia del càncer. La cursa constava de dos recorreguts un de quatre quilometres de caire més popular i familiar, i una altre de 10 quilometres per als més atrevits que transcorrien per la costa entre les poblacions de Salou i La Pineda.


A les 9:45 del mati, al passeig Jaume I de Salou, es va donar la sortida a uns 650 atletes. Des del començament de la cursa es va forma un grup de cinc o sis atletes que van encapçalar la cursa, entre els quals hem trobava. Tot i així, a partir del primer quilòmetre, el Sergi Hidalgo, guanyador final de la cursa amb un temps de 33’55’’, es va escapar en solitari marcant un ritme molt fort que la resta del grup no podíem seguir. En aquest moment el grup capdavanter es va fragmentar i dos corredors ens vam quedar sols darrera del Sergi. En principi amb el ritme que portaven hem trobava força còmode, però sobre el quart quilòmetre i després d’una forta pujada que hem va trencar el ritme, hem vaig despenjar del segon corredor i poc a poc hem va anar guanyant metres. Les cames no hem responien gaire i vaig decidir dosificar forces per afrontar les dues rampes que quedaven i poder acabar la cursa accelerant el ritme en els últims quilometres. Així doncs, des de aquest punt de cursa vaig seguir en solitari fins al final de la cursa quedant el 3er classificat de la general amb un temps de 37’04’’.




A final i el més important dia, una gran participació en un mati on va fer una temperatura ideal per córrer amb una molt bona organització, i més de 8000 euros recaptats per la lluita contra el càncer.

dimarts, 1 de maig del 2012

I Edició Eivissa Ultrateam

En Ramon ens conta la seva aventura eivissenca:


Ja fa temps que amb el meu amic Pepe d’Eivissa, havíem parlat de que estaria bé fer una cursa junts.

La ocasió se’ns presenta a començaments d’any on veig per casualitat informació d’un triatló de llarga distancia que volen fer a Eivissa i a més pot fer-se en equips. Doncs res... comencem a idear un pla, ell faria la bici, jo correria a peu, però un problema... ens cal algú que sigui capaç de nedar uns 11km en mar oberta. La cosa en un principi no pintava gens bé, la gent que conec em diu que si m’he begut l’enteniment i em diuen que per fer aquesta distància cal un nedador experimentat. Però, tombant tombant, un company de la feina em diu que si ens és igual una noia, que ell en te el contacte. I així va anar... contacto amb la Vanesa, li explico la història, i em diu que cap problema, que ella neda els 11km. Ja teníem “Sirena” i equip. I a sobre, ho faríem en categoria mixte, encara millor.


Aquest passat 28 d’abril, tindria lloc a Eivissa la 1ª edició de l’Ibiza ultrateam, una prova de llarga distància on es combinava, la cursa a peu, la btt, i la natació.
En aquesta primera edició hi prengueren part 420 atletes repartits entre totes les proves, la qual cosa no vol dir que en properes edicions no siguin molt més nombroses, de potencial n’hi ha, encara que al nostre parer calent polir una sèrie de coses.


Així que, dissabte, a les 9 del mati prengueren les sortides de les proves als diversos llocs de l’illa. A sa Caleta la natació, 10’8 km fins a la platja d’es Cavallet. La Vanesa va portar-se com una campiona i els va nedar en 03:29:34, i va quedar en 13è posició fèmina. Va dir-nos que va trobar una mar bastant tranqui-la, amb una temperatura agradable, encara que a la part final del recorregut unes quantes meduses, feien una mica la guitza. Al seu parer creu que faltaven algunes boies de balisatge, i poder alguna piragua guia més.


En Pepe va sortir de Santa Eulària d’es Riu, amb la seva BTT amb destí a Eivissa. Pel camí li calia recórrer els 107km i un desnivell acumulat de 3.365m. En Pepe, poder tenia la major pressió dels tres, per què clar... ell corria a casa i volia fer-ho bé. Hi ho va fer molt bé, tot i el circuit trencacames que hi havia, i la manca de cintes que algun espavilat havia tret, va arribar a meta amb un temps de 06:20:15. el 23è de la general, tot i que diu que hagués pogut fer mitja hora menys sinó hagués estat per alguna de les rampes que va tenir. I val a dir, que tot un Miguel Indurain tant sols li va treure 1’5 minuts.


En Ramon per la seva banda, li tocaria fer els 74km i els 1.378m de desnivell acumulat del trail running, que hi havia de Sant Antoni de Portmany a Eivissa. En Ramon el principal problema que va trobar fou el poc desnivell del recorregut, ja que el control del ritme que te en curses amb desnivell acusat , no li van valdre en aquest traçat. Ell va anar de més a menys, i fins al km 33, estava situat en el segon grup de cursa entre els deu primers. Però a partir del km 40, ja va veure que les coses no acabarien bé, les llargues pistes, l’asfalt i les platges passaren factura. Els darrers 20 km, serien tot un turment, a estones corrent i a estones caminat i estirant, els músculs estaven garrativats com un bastó, finalment va acabar en 20ena posició de la general amb un temps “oficial” de 09:17:40.

Fins aquí, la tarda havia acabat, i més o menys satisfets anàvem cap a casa, amb la incertesa de com havíem quedat per equips, ho sabríem unes hores més tard a la discoteca Pacha, on hi havia el sopar de gala i l’entrega de premis. Una vegada allí, envoltats de la nostra família eivissenca, els quals ens havien donat suport durant tot el dia. (les dues Margues, en Rafita, la Mª Jose, en Toni i en Marc) Varem escoltar com ens cridàvem com a segon equip en categoria mixte. I clar, això de passejar-te i pujar a l’escenari de la Pacha amb la samarreta del nostre equip “mola”. Encara que finalment en les classificacions que hi han penjades avui a la pàgina de la cursa figurem com a tercers. No sabem que ha passat, però tampoc ens preocupa massa, tercers ja ens està bé.








Classificacions en categoria mixte, segons l’organització:

1ers equip Distance                                18:53:10

2ons equip Triatló Sta. Eulària                18:55:14

3ers equip Borges Trail                          19:07:29


més informació:  http://www.ibizaultrateam.com/



TRAIL SERIES CAMBRILS

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia.
 
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute