ROMEUFONTAINE 2012

El passat diumenge, 22 de Gener, es va celebrar la III edició de la Romeufontaine, una cursa de 40 kms i 1800m de desnivell+, que transcorria pels bells paratges de Font-romeu.

A dos quarts de vuit del matí, i amb una temperatura de 2º, es donava el tret de sortida a 262 participants, entre ells, 18 fèmines. Encara de nit, s'observaven tot de frontals en moviment i amb ganes de disfrutar de la muntanya, poc a poc cada corredor anava agafant la seva posició, formant-se petits grups, tots ells tenint present les plaques de gel i la foscor. La neu i el gel eren un afegit especial, juntament amb els magnífics paisatges que acompanyaven en tot moment als participant mentre anaven ascendint, esquivant el gel, enfontsant-se en la neu, … Alhora, els acompanyà un temps excel.lent, amb temperatures estiuenques, en plè hivern. Tota la vestimenta de la sortida, a mesura que s'anàvem sumant quilòmetres, anava sobrant, això sí, menys els grampons, obligatoris i necessaris, per a poder córrer tranquil i estalviar-se caigudesi contusions vàries. Tot i així, la neu jugava males passades ja que els tenia forats amagats.

Aquesta vegada l'equip Borges Trail hi va tenir presència, la Gènia es va animar a córrer-la, amb ganes, però al mateix temps, amb dubtes i nerviosisme ja que duia uns dies prenent-s'ho amb calma, degut a unes molèsties al maluc dret. Quina mandra aixecar-se a les 5'30h. de la matinada per anar a córrer, i amb el fred que pelava a fora, però ja no hi havia volta enrera, a abrigar-se fort, fer un mos, concentració i cames ajudeu-me. Ho tenia molt clar, escoltar les sensacions físiques i controlar les psíquiques. Les premises que tenia present en tot moment eren: calma, disfrutar i repetir-me els consells vàris de persones apreciades i enteses en la matèria. Sortida conservadora i, mica en mica, agafant confiança amb el terreny, ja que el fet d'haver-me de posar els grampons en qualsevol moment em generava una certa tensió i agobi. Tot i així, anava pujant amb un ritme còmode, que em permetia disfrutar i anar avançant a d'altres corredors. Una vegada el terreny gelat era més continu, fou el moment idoni per posar els grampons, prova de foc, per comprovar si donaven el resultat desitjat i em permetien córrer amb traquilitat i disfrutar de les muntanyes que m' envoltaven. Per mi, aquesta cursa fou un bon test per experimentar el què és una marató de muntanya ja que, tant a nivell nutricional, com físic i mental (córrer sola), vaig poder experimentar noves maneres d'alimentar-me i conèixer el meu cos durant la cursa. Tot plegat resultà ser un dia especial ja que tot i estrenar-me corrent amb neu i gel, vaig tenir unes grans sensacions, un millor resultat i, alhora, inesperat: 4t lloc a la general i 3ª sènior, amb un temps final de 4'39h.

Els guanyadors d'enguany foren:

Fèmines:

- Judit CASAS (Diedre) 3'58h.

- Valerie MASSON 4'24h.

- Christelle CASENOBE 4'27h.

- Eugènia MIRÓ ( Borges-trail) 4'39h.



Masculins:

- Guillaume BEAUXIS 3'03h.

- Oscar PEREZ 3'03H.

- Thibaut BARONIAN 3'04h.





Veure resultats: http://www.chronoraid.fr/



Per, Gènia

FINAL DE LA COPA DE LES NACIONS DE CURSES DE MUNTANYA

El passat 7 d’Octubre varem ser testimonis directes de la última prova del primer circuit Mountain Running Internacional Cup. Aquesta va disputar-se a la serralada del Atlas al Marroc.

El traçat de la cursa fou molt dur i exigent amb 42 km de distància i 3300m de D+ i on el pic del Toubkal era el sostre de la cursa amb 4167 m d’alçada.

Els guanyadors foren: Michel Rabat (Catalunya Nord) en categoria masculina i Núria Picas (Catalunya) en la femenina. Aquests dos mateixos atletes serien els que s’emportarien també la victòria final del circuit, on Catalunya seria la guanyadora per nacions i el Diedre d’Osona ho seria per equips. En definitiva un altre gran èxit de l’esport català.

Per saber més detalls de com va anar la cursa, us aconsellem que llegiu la crònica molt acurada que ha fet el Marc Erra de Diedre a : http://www.diedre.cat/index.php/component/k2/item/51-toubkal-marathon

La experiència fou molt agradable i el fet de compartir una setmana amb els corredors catalans i bascos seria realment gratificant.

L’alberg Azdour Hassan Ben Mohamed, http://www.natur-atlas.com/  fou el lloc escollit per hostatjar-nos a Imlil, en Hassan, el propietari va tractar-nos com si fóssim de la família, a més els preus son molt econòmics, recomanable al 100%, ara amb el nou alberg encara el farà més aconsellable.

Seguint amb la mateixa tònica podem dir que els berebers de la zona foren molt acollidors i ens van donar suport en tot moment, dels nens dels pobles per on passàvem també ens he n’emportarem un bon record tan pels ànims rebuts, com per l’acompanyament que feren amb nosaltres dels darrers km, tot una satisfacció.

Per part del Borges Trail el Ramon Barceló fou l’únic afortunat que va poder-hi anar, el seu temps seria de 07:38’ i va quedar en la 38ena posició de la general d’una cursa on i van prendre part un centenar de corredors, d’aquests una vintena van retirar-se i sis foren desqualificats per fer trampes i no passar pel cim, en teoria el lloc seria el 32, suposo que ja ho actualitzaran.

Des d’aquí os animem a fer-la, tot i que el gran treball que comporta organitzar una cursa en aquests països, fa que la prova de l’any vinent estigui penjant d’un fil.

Per veure més fotos i les classificacions finals podeu fer-ho a : http://picasaweb.google.es/home

http://www.toubkaltrail.com/