QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 22 d’octubre del 2014

El Mikel i l'Aleix a la Cursa de Tivissa, la última prova de la Copa Catalana 2014

Per part del Mikel Besora, la cursa va anar de la següent manera:

El passat 12 d'octubre, el nostre atleta del Borges Trail, Mikel Besora, es va presentar a Tivissa a la última prova de la copa catalana. Es presentaba com a sub-23 i també volia donar guerra a la general ja que aquesta vegada estaven barrejats els absoluts amb els sub-23.


A les 9 del matí es donava el tret de sortida i en Mikel sortia amb els primers absoluts, al costat del gran Xavi Espiña corredor de la selecció catalana.
Anava estudiant als seus rivals i al costat d'en Xavi, en una pujada cap al km.6 en Mikel decideix adelantar-lo anant en la posició 4º absoluta.
En una pujada prop del km.9 en Xavi l'adelanta i continua un frec a frec tots dos corredors.
Cap al km.15 en Xavi Espiña s'allunya d'en Mikel fins que al km.18 li diuen al Mikel que en Xavi s'ha retirat degut a una lesió; el terreny a part de ser molt tècnic estava mullat per les pluges dels dies anteriors... i llavors pasa a ser un altre cop 4º absolut i primer sub-23 que anava liderant desde bon principi i arribant a meta amb 14 minuts de diferència amb el segon classificat sub-23.
Amb aquesta última competició en Mikel Besora es proclama campió per segon any consecutiu de la copa catalana sub-23 de la Feec i a mes a mes haguent guanyat amb autoritat en totes les 3 proves que ha disputat per proclamar-se campió.




Per part de l'Aleix Toda, la cursa va anar de la següent manera:

I per fi ha arribat el dia en que es celebra la última prova de la Copa Catalana 2014. La Cursa de Tivissa es caracteritza per tenir un desnivell considerable de 1400m d+ en només 23 km, però el tret més propi d’aquest recorregut és la tecnicitat d’aquest, molt exigent en diversos trams en els que es cresteja, grimpa i es baixa per parets de roca amb l’ajut de cordes. A més aquest any hi havia un afegit que afegiria un plus de dificultat, i és que la nit del dia anterior no va parar de ploure a bots i a barrals i el circuit estava ben mullat.
Només el repte d’acabar la cursa sencer ja prometia, i és que a més els 3 corredors que van al capdavant de la classificació en la Copa Catalana no estaven apuntats a la cursa, cosa que donava més opcions als que quedem al seu darrere per aprofitar-ho i treure’n tots els punts possibles. Com que jo no havia pogut participar a la primera prova de la Copa Catalana, la marató de la Sénia, m’havia d’espavilar per puntuar bé en aquesta per aconseguir una bona plaça a la classificació. Tot plegat feia que aquell dia anés molt motivat i un pèl massa nerviós.
En arribar al poble de Tivissa, escalfo amb en Gerard Jové, un crack que ha vingut des de Ponts per gaudir d’una zona de muntanya desconeguda per ell, i hem poso a la sortida. Avui hem proposo un repte força diferent a l’habitual, si normalment prefereixo sortir sense patir i apretar progressivament avui he decidit que faré el possible perquè el grup capdavanter no hem deixi enrere ni que surtin a tot gas. A la cursa del Taga tothom va sortir a fondo i després d’un km hem vaig trobar un tap en un senderó que hem va fer perdre força temps i no volia que hem tornés a succeir de nou. A més avui he decidit deixar el pulsòmetre al cotxe i córrer per sensacions.
A les 9 es dona la sortida i surto amb els primers, anem un grup força nombrós, entre els quals també es troba el Mikel Basora. El primer quilòmetre va per pista i el grup es va estirant, jo vaig a un ritme que hem sembla còmode i hem poso trepitjant els talons dels dos primers, avui no penso perdre’ls de vista. Comencem una mica de puja-baixa per senderons amb algun punt que obliga a anar en compte d’on es posen els peus i tornem a la pista, on els dos primers agafen una velocitat difícil de seguir, de cop noto que m’estic passant i que és una bojeria intentar seguir-los, no estic tan bé com pensava. Però ja és massa tard, en anar baixant el ritme veig que fins ara he anat massa ràpid i que les cames no hem tiren, noto una certa sensació de desorientació i faig el que puc per no posar-me a caminar. Acabo d’agafar un globo dels bons!
En el següents metres es grimpava per una paret tot pujant a una cresta que es va resseguint durant un km aprox, durant aquell tram no van parar de passar-me corredors, i els meus ànims se n’anaven pel terra, tantes expectatives i mira com he acabat! Amb prou feines puc córrer, i aquest tram de cresta que tant m’agrada m’està fent la guitza, hem desequilibro i patino pel terra un parell de vegades.

És dur, estic patint i els del davant m’estan agafant distància, ja gairebé no veig en Mikel, però no hem dono per vençut i segueixo tirant al meu ritme. Vaig anar amb aquestes sensacions fins que cap al km 9 es tornava a passar per dins del poble de Tivissa. Allí m’esperaven els meus pares i la Laia, la meva xicota, que tots preocupats en veure la meva cara blanca com la llet i les rascades en una cama hem pregunten que si estic bé. Els faig un gest com dient que no però segueixo. Aquí va ser on tot va canviar, de cop al meu cap va començar a funcionar millor, hem prenc un gel, les cames milloren i només hem venen pensaments que això encara no s’ha acabat, que encara queda mitja cursa pel davant.
I així va ser com vaig començar a remuntar la següent pujada a tot drap, amb la ment i cames renovades. Al final de la pujada hi ha molta gent animant, gràcies a ells encara vaig poder seguir a bon ritme per la cresta i la baixada que venia a continuació. I allí tenia la segona pujada forta de la cursa, jo sabia que havia d’aprofitar i no vaig parar de córrer fins que per fi! Vaig atrapar a dos corredors! En Mikel i en Gerard Jové, que caminaven per la forta pendent. Última estirada i m’acoplo a ells, adaptant el seu ritme durant una estona. Veig que puc apretar una mica més i aprofito per passar al davant. En Mikel ve amb mi i ens anem distanciant d’en Gerard.
En Mikel ja ho tenia guanyat, ell li portava un avantatge brutal al segon sub23, i a més m’anima a anar a agafar el corredor del davant. Jo, que tornava a notar la fatiga a les cames li dic que no puc anar més ràpid i anem una bona estona junts fins que en arribar la última pujada ell s’avança uns 100m. La última baixada cap al poble era un compromís entre lliscar per la roca mullada i anar ràpid, així que vaig intentar la segona opció fins que vaig fer un parell de bones aterrissades de cul pel terra, arribant a meta a 20 segons darrera d’en Mikel i per la meva sorpresa 5é de l’absoluta. Es veu que pel camí dos dels corredors que anaven al nostre davant, entre ells en Xavier Espinya, un veterà corredor de la Selecció Catalana que sempre està al capdavant de totes les curses, va abandonar.
D’aquesta manera aquesta carrera ha significat molt per mi. He après que encara que les sensacions t’ho indiquin, pot ser que no sigui el teu dia, també que començar a un ritme massa fort pot fer esvair l’objectiu que t’hagis marcat ràpidament; però no tot va ser negatiu! Sinó que també vaig aprendre que gràcies als ànims de les persones que estimes es pot aconseguir l’impossible i que gràcies a poder compartir part de la cursa amb l’amic Mikel hem vaig poder donar guerra fins a l’últim metre de cursa.
Finalment, aquesta 5ena posició de l’absoluta hem deixa en una 6ena posició en la classificació de la Copa Catalana per aquest 2014. Molt content d’haver arribat fins aquí, ja que a principis d’any no ho hagués dit pas. Moltes gràcies a tots els que m’heu fet costat, els que heu cregut en mi i m’heu animat, al meu entrenador Quim Royes, que és el responsable de tot el que aconseguim, ell posa a les meves mans tot el treball invisible que en realitat és el que compta, la guia per arribar a l’objectiu de cadascú, als companys del Borges Trail, que m’obliguen a superar-me dia a dia gràcies a la motivació i passió que transmeten per aquest gran esport; a la fisio i ara també companya d’equip Núria Gil, que hem prepara les cames pel que faci falta. També agrair als patrocinadors Borges, PH-Quirogel, Eassun Spain, Bussetus i Restart.


Gran paper dels nostres a la TRAIL SERIES COSTA DAURADA

El passat 18 d' octubre es realitzava la cursa de muntanya al poble Cornudella del Montsant on els nostres atletes van anar a córrer cadascú el seu circuit: Lourdes Cayetano i Mikel Besora al circuit curt de 10'5km. aquest cop, Nuri Fortuny i Eloi Borràs al circuit de 26km. y Aleix Toda al circuit de 44km. on debutava com a llarga distancia ultra.

En primer lloc, en Mikel Besora que corria els 10km. amb 360+ de desnivell no va deixar opció als seus rivals i cap al km.1 pujant direcció Albarca va marxar en solitari, cap al km.5 va afluixar una mica quan continuava pujant i no va ser a la baixada desde Sant Joan del Codolar on va acabar de gastar les últimes forçes fins arribar a meta guardant un marge d'uns dos minuts, en total va fer 47 minuts, seguit d'en Kilian García amb 49' i d'en David Lago en tercera posició amb 52'.

Lourdes Cayetano que corria 10km. amb 360+ de desnivell igual que el seu company Mikel, va anar de menys a mes on no va deixar opcions a les seves rivals i va ser la única noia en baixar d'una hora.

En segon lloc, a la cursa de 26km. 1000+ de desnivell pel que fa la Nuri Fortuny va sortir conservadora conscient de la forta calor que patirien i els quilòmetres que tenien per davant.
Va veure que als primers compassos de la cursa marxaven pel davant Mònica  Boquera i una altre corredora. Cap al quilòmetre deu va poguer avançar a aquesta darrera. Poc a poc va anar retallant distància amb la cap de cursa fins a tenirla a vista sobre el quilòmetre vint però ja no va poguer atraparla i arribaria a meta amb un minut i deu segons de diferència amb la guanyadora.

L' Eloi Borràs per la seva part, sortia a buscar un bon resultat. Només sortir ja es va situar en posicions capdavanteres, i vora el quilòmetre 3 va marcar un ritme que va desfer el grup capdavanter fins quedar en un grupet amb David Vidal, (que corria sense dorsal) i amb Samuel Pulido.
En coronar la Roca Corbatera, es en Samuel qui estira el grup i despenja a David Vidal. Tot crestejant el Montsant amb unes vistes impressionants fins arribar al grau que portava els corredors cara avall fins la Morera del Montsant.
Al començament de la baixada l'Eloi es va posar en primera posició i no va ser fins al quilòmetre 18 on va poder agafar distància a Samuel Pulido. A partir d'allà li va tocar patir de valent per aguantar ritme fins a meta, la qual va creuar en 1º posició amb un temps de 2h.08'50'', seguit de Roger Valls amb 2h18', i en tercera posició entrava Samuel Pulido amb un temps de 2h19'

Per la part de l'Aleix Toda, que va córrer la ultra de 44km. i 2000+ de desnivell, va sortir en posicions capdavanteres tot i no ser la seva distància, ja que era la seva primera prova de ultra. 
Cap al km.3 es queda en solitari i amb un bon ritme el manté fins i tot arribant a un marge de diferència sobre el segon classificat de mes de 5 minuts.

Al pas per Morera de Montsant pasat els 30km. l'Aleix a causa de la calor forta del dia, (s'ha de pensar que sortien a les 12h. del migdia), va haber de beure molta aigua i rendiment-race per recuperar-se de la fatiga muscular.
A partir d'aquí, va fer mes gran el marge de diferència sobre el segon arribant a meta en primera posició en 4h.22' seguit d'en Joan Salamanya en 4h.29'

Desde Borges Trail volem agraïr el suport dels nostres col·laboradors: Borges, Ph-Quirogel, Rendiment-Race, Bussetus Sport, gimnàs Sport gym TGN, Eassun Spain

dimarts, 21 d’octubre del 2014

El Borges Trail al TAGA EVO 2040

La cursa segons Basora...

El passat 21 de setembre em vaig desplaçar a Sant Joan de les Abadesses per disputar la Copa Catalana Taga Evo 2040.
La meva carrera (sub-23) consistia en una mitja marató (21km.) amb 1400 metres positius.

En aquesta carrera, com en moltes unes altres, sent copa catalana hi ha un nivell considerable de corredors que vénen de molts llocs a competir-la, corredors integrants de la selecció catalana i fins i tot hi ha vegades que vénen d'altres seleccions.
Sabent el nivell el qual hi hauria entre altres corredors cal destacar a Carles Artigues corredor sub-23 igual que jo i que sabent que donaria guerra decideixo anar controlant la carrera des de mes enrere amb sang freda reservant forces per a la baixada, que en ser molt tècnica i en el bon estat de forma en el qual arribada a la cita sabia que m'aniria bé aquesta estratègia.

Anant al gra:
A les 9 del matí després d'un previ escalfament sortida molt ràpida conjuntament amb els sènior i júnior que ells recorrien 26km. i 14km. respectivament dels 21km. que havíem de recórrer els sub-23.
Com he dit en línies anteriors, surto mes enrere, col·locat prop de Carles Artigas qui tira de la carrera.
Arribant al km.5 hi ha un avituallamient i passem de llarg els dos (Carles i jo), en el qual seguim ascendint i passant quilòmetres arribem al km.8 on bec aigua i agafo un plàtan. Carles segueix de llarg i es va uns metres.
I pinso per a mi: tranquil si no s'hidrata i menja plàtan per prevenir enrampades possiblement li passarà factura i, així va ser... més endavant es veurà el perquè va anar així.
Arribem a la pujada de 800 metres positius i 2-3km. de distància en el qual segueixo a uns metres de Carles.
Durant la pujada em trobo el meu company d'equip Aleix Toda que anem junts fins a dalt de tot, ell continuará la seva cursa llarga sénior, a sigut un gran moment de felicitat compartir amb ell aquell tram de cursa.

Continuant guardant bales per als últims km. (queden mes de 10!) arribo al avituallamiento del km. 12 i bec dos gots de aquarius a xarrups perquè no dolgui la panxa i agafo un plàtan encara que sense ganes de menjar-ho ho engoleixo per prevenir enrampades.

Aquí canvia totalment la carrera, km. 13 Carles li veig a 100 metres de distància que va flaquejant i se'm va anant i, per rareses del cos humà jo vaig a mes i em trobo cada vegada millor.
Continuo amb Aleix Tota pujant al Puig Estela i em diu anem Mikel que enxampes a Carles; jo li dic: queden 8km. i ho tinc a 1 minut confia en mi que ho enxamparé, es que no s'ha hidratat ni *avituallado i es com està!
Seguidament, en la baixada tècnica vaig retallant segons però encara no els suficients fins que mancant 4km. li veig que flaqueja i veig que serà possible agafar-ho, és mes ve l'últim avituallamient i com un raig passo de llarg a la recerca del primer sub-23 en aquest moment que era en Carles.
Mancant 3km. després d'anar gastant bales quen estic darrere seu, li pregunto com està i resulta ser que està ple d'enrampades i amb dolors en la planta del peu tal com jo pensava... total que li avanço i em poso en primera posició fins a arribar a meta en 2h.14minuts amb 3minuts d'avantatge sobre el segon classificat.
Una cursa molt dura i tècnica amb les seves 22km. i 1400 metres de desnivell positiu.









La cursa segons Toda...

Just fa un any que hem vaig apuntar a aquesta cursa que hem semblava màgica, fins i tot havia fet el recorregut unes setmanes abans, i llavors per la meva mala sort una lesió hem va impedir córrer-la. És per aquest motiu que portava un any sencer esperant aquest dia amb molta il·lusió i aquest diumenge 21 de setembre hem vaig poder situar a la línia de sortida junt amb dos grans corredors i amics, en Mikel Besora i en J.Mª Pijuan.
El cel es presentava ennuvolat, ens trobàvem a uns 16º i jo no podia controlar les ganes de començar, així que amb els nervis a flor de pell un tret en l’aire dona inici a tota una massa de corredors atapeïda que surten disparats per sobre el pont romànic de Sant Joan de les Abadesses. En un primer tram d’asfalt per sobre la ruta del Ferro, trobo que hi ha un gran nombre de corredors que van a un ritme molt elevat que hem fa por seguir amb vista als 1270 m de desnivell positiu que haurem de superar els primers 11,36 km.
Poc després comença la pujada i entrem en un senderó molt humit, allí hem vaig adonar del meu error, ja que una bona part dels corredors que tant gambaven al principi ara ja deixaven enrere el seu ritme, alguns inclús es posaven a caminar, i a mi entre corredors i fang hem costava molt trobar forats per poder guanyar posicions.
Arribant a Can Camps comença el camp d’herba obert on m’esperen els meus pares i la meva xicota, allí és on vaig aprofitar els ànims que hem van transmetre, que es van convertir en força per pujar marxa i agafar un ritme que hem va permetre començar a passar gent tot enfilant la pujada cap al Puig Estela, una pujada que en alguns punts era tan inclinada que fins i tot era millor anar a quatre potes. En arribar a la part alta de la cursa vaig atrapar al Mikel. No havia pogut compartir mai cap cursa amb ell d’aquesta manera i poder anar junt amb ell per un bon tram de la carena de la serra Cavallera fins que el seu recorregut (sub 23) es desviava cap avall va ser una experiència impressionant, compartint la part de la cursa amb millors vistes, animant-nos un a l’altre.
Llavors vaig seguir cap al Taga, punt culminant de la cursa on ens esperava un bon grup de gent entre voluntaris i altres que venien a animar.  Tomb per darrera la creu del cim i cap avall fins al Coma d’Olla. Allí començava la baixada, i en aquell moment hem va envair una sensació molt difícil d’explicar, hem sentia a gust, el paisatge i les olors recarregaven les forces i el terreny tou i humit hem demanava que baixés aquella muntanya tan ràpid com les cames hem permetessin, així que des d’aquell punt fins a Can Camps vaig baixar amb l’accelerador pitjat fins al fons, gaudint com mai he gaudit en cap altre cursa, una baixada per recordar. Durant la baixada vaig poder passar un parell de corredors.
En arribar a Can Camps la meva novia i els pares hem van tornar a carregar de forces amb els seus ànims. Sembla estrany com pot ajudar a nivell psicològic que els teus hagin vingut fins l’altre punta de Catalunya perquè saben que per tu és important, i allò m’obligava a donar-ho tot fins al final. Vaig córrer sense poder atrapar a ningú més de la cursa llarga fins que en arribar al poble vaig poder veure a un corredor, però ja no vaig poder atrapar-lo, acabant en desena posició, molt satisfet.
En acabar, ràpidament vaig saber que aquella havia estat la cursa en la que m’ho havia passat millor de la meva vida esportiva, una experiència inoblidable, una passada. Moltes gràcies a l’organització per celebrar aquest event any rere any amb tantes ganes i dedicació.
Moltes felicitats als Borgetis JMª Pijuan per la seva tercera posició en la cursa, sempre demostrant que és un fora de sèrie, i al Mikel Besora per acabar en primera posició de la cursa sub 23, a aquest noi no hi ha qui el pari, sempre aconsegueix tot el que es proposa i a més ningú li ha regalat mai res, sinó que és un símbol d’esforç, constància i creure en un mateix.

La cursa segons en Pijuan...

Per altra banda, en J.Mª Pijuan va començar davant de la cursa, pujant com una bala i arribant al cim del Taga en segon lloc, darrera d'Eric Moya. En la baixada, tot i anar a tot drap es va veure superat per un imparable Pere Aurell, que acabaria guanyant la cursa mentre que Pijuan arribaria en 3er lloc, assegurant-se la segona posició de la Copa Catalana per aquest any 2014.

PILAR RUS GUANYA EL CIRCUIT de “Running Series TTE”

El passat  diumenge 19 d’Octubre va tenir lloc l’ultima cursa de circuit Running Series de TTE  a la ciutat de Tortosa.
Més de 250 atletes van participar a l’ esdeveniment esportiu mes important de Terres de l’Ebre “CURSA PL Ciutat de Tortosa”.
Davant del Pavelló firal de remolins Municipal d’Esport va ser el lloc escollit per a la sortida i l’arribada de la carrera, un recorregut totalment pla, característiques que feien preveure una cursa molt ràpida, exceptuant alguns trams de terra que podien dificultar el ritme fort constant .
A les 10h del mati donaven tret de sortida els 10 km, entre tots aquest atletes es trobava representant del Borges Trail AAEET  la Pilar Rus, també es destacaven grans corredors com En Ferran Torres, Xavi Queral, i en Gerard Monteverde, i en noies grans altetas com la Mireia Guarner, Gemma Colomé i la Neus Espinach.
La sortida es feia neutralitzada uns 300m per tal de pogués sortir els 10km exacte fins al pavelló.
Un cops col-locats i arribat a la veritable sortida s’espera uns segons per tal de reagrupar a tothom i es dona tret de sortida.
La Pilar va sortir amb el grup capdavanter, la carrera te tota la pinta que serà molt dura amb la xafugor que esta caient i el circuit ràpid, la nostra borgettis respon molt be ficant-se cap davant aguantant un bon ritme fins al km5 marcant un temps de 18’50” a partir d’aquí intenta baixar una mica ritme per por de perdre forces a les cames i es despenja d’un grup de nois que porten un ritme massa alt per amb ella, també veu que te lluny a la segona això li dona mes seguretat per portar un ritme contant fins al km 7 fins passar el tram de terra on es mes difícil portar un ritme alt, ja entrant un altre cop a Tortosa, la Pilar tornar augmentar ritme, ja que es veu amb bones sensacions i saps que pot aguantar fins arribar a meta guanyant la prova amb un temps de 38’44’’ i s’emporta les Running Series 2014. De les deu curses del circuit, ha participat en vuit i les ha guanyades totes, senzillament espectacular! 
La carrera va estar perfectament senyalitzat, per voluntaris i abalisat amb els quilòmetres marcat en tot el recorregut, felicitar a l’organització una vegada més demostrant la seva bona feina.
El guanyadors de  masculi i femeni, respectivament:
1er  Xavi Queral         temps33’09’’              1a Pilar Rus                temps 38’44’’
2on David Sanchez    temps34’07’’                          2a Mireia Guarner      temps 39’46
3er Ferran De Torres  temps34’37’’              3a Gemma Colomer   temps 40’40’’
Enllaç resultats:
http://www.cursapltortosa.blogspot.com.es/
Enllaç web:

http://www.cursapltortosa




diumenge, 12 d’octubre del 2014

Pilar Rus a un punt per guanyar el Circuit!

El passat  diumenge  5 d’ Octubre va tenir lloc la penúltima cita puntuable del CIRCUIT RUNNING SERIES TERRES DE L’EBRE. 139 corredors van participar a la 7a edició dels 10 QM La galera.

El carrer de Peixateria a l’alçada del Casal municipal ha estat el lloc escollit per a la sortida i l’arribada de la prova i s’ha convertit en una gran festa del Running. on tothom ha vibrat amb un espectacle esportiu de primer nivell,
Una sortida conjunta, molta calor i 10 quilometres per endavant , entre tots aquest atletes es trobava un representat del borges Trail AAEET, la nostra Pilar Rus.
Carrera ràpida però al mateix molt dura, circuit molt trenca cames on la Pilar va dosificar fins al Qm5 on un fals planell d’asfalt va augmentant ritme despres vindrien  fortes rampes fins al Qm8 arribava la baixada va aguantar un ritme alt fins que va veure que anava cap davant i a mes de 2 minuts de la segona on els últims 2 Qm va decidir baixar ritme i fer les ultimes dues rampes suaus i entrant a meta com a guanyadora de la proba.
El Circuit finalitza el pròxim 19 d’Octubre, amb la prova de Tortosa organitzada per la Policia Local.
El guanyadors de  masculi i femeni, respectivament:
1- Llorens Sales Ferre        33:44 Roca Miloca Excursionista
2- Xavi Queral Forcadell    33:49 Fondistes Amposta
3-Sergi Hidalgo Blade       34:43 Runnersworld Tarragona

1-Pilar Rus Garcia               40:14 Borges Trail AAEETT
2-Neus Espinach Castellvi  43:24 Trail Roquetes
3-Eva Roig Castell              45:29 Club BTT Montbike Amposta





dimarts, 7 d’octubre del 2014

Crònica de la Mitja Marató del Priorat, 4-10-2014

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a la Vila de Falset, la primera Marató i Mitja Marató del Priorat, dins el marc incomparable del Priorat, recorrent pistes i senders entre els camps de vinyes i cellers.
Concretament BORGES TRAIL, ha portat dos dels seus corredors, en Miquel Besora i en Marc Balañá, que feien la Mitja Marato de 21Km i 700d+, amb un total de 188 participants, que sortien puntualment a les 9:30 del matí de dins la Cooperativa de Falset.
En Miquel Besora o va viure de la següent forma:
Va sortir a roda darrere en David, els primers km.son en pista i va pujant passant el km.5 en 19' a un ritme força alt, continua a roda per tal d'anar agafant bones sensacions fins que al km.8 en David al venir una pujada bastant en pendent aquest flaqueja i en Mikel l'adelanta, a partir d'aqui continuarà la cursa en solitari hidratant-se en els avituallaments i menjant plàtan per tenir la suficient energia fins arribar a meta en primera posició i un temps de 1h.33'.
 
En Marc Balañá ens explica:
La idea era anar a fer un rodatge de qualitat, ràpid però controlat, com a bon entreno de cara al últim gran objectiu de la temporada UTSM de 100km, d’aquí 15 dies. Va ser per això que hem vaig quedar amb la Mitja Marató, aconseguint així un bon entrenament a ritmes alts sense cremar massa bales.
Arranquem i surto amb el pulsòmetre posat, controlant no passar-me de voltes rodant ràpid, per un circuit inicialment de pista ample molt ràpida i una segona part amb mes desnivell i sender, paro que igualment et permetia anar a ritmes alts com m’agrada...
Ven aviat formem un grup capdavanter amb en Miquel, 4 corredors mes i jo, fins a km2, on em deixo caure una mica controlant pulsacions i en Miquel marxa amb dos corredors mes.
Jo hem quedo en un segon grup amb dos corredors mes, on un d’ells al (km3) ja es despenja fora de punt, jo rodo molt còmode, sorprenentment còmode. Anem rodant junts amb Roger Reguant, que mes habituat a la muntanya el vaig traient de punt, fins que hem deixa marxar.
Ja vaig 4º, segueixo la marxeta a un ritme guapo sempre entre 160-170p, fins que atrapo a un dels corredors que havia marxat amb en Miquel (km11), estava desfondat, per no haver controlat el ritme del principi, el cor, si el passem de l’umbral, te els minuts comptats !!!
Ja vaig 3º, pensant de totes totes k aquesta serà la posició a meta, sense relaxar a les baixades, de sendera semi-tècnica disfrutona a tope,  pensant ke encara hem pillaria algu altre, hem prenc el gel, creuem un fiu amb aigua fins el ginoll, GUAU !.... (km15) tenim la última pujada i la mes llarga de uns 2km per sender corredor però que va castigant, pujo be, noto quee tinc motor per rato encara, jeje, i veig allà davant un que camina, penso que deu ser algú que anima o passeja, però no, es en David Sanchez (Atletes Altafulla) gran atleta i millor persona !!, que segons hem diu, s’avia despistat i al intentar recuperar havia “petat” en veurem venir segueix corrent, paro al atrapar-lo veig que no va, i jo vaig com una moto !!! Jjajaja, venia a entrenar però noto com corre aquest motor nou, se xala molt en aquestes curses tan ràpides quan tens gas nou , ja vaig 2º i així arribo a meta, en un temps de 1h37’. Súper content, no tan sols pel que e disfrutat en aquesta cursa súper ben organitzada, sinó per la bona forma en la que arribo a la última recta de la temporada, amb el gas que sembla no acabar-se.
Finalitzem la jornada millor impossible, orquestra en directe, paella d’arròs, premis i dos membres del BORGES TRAIL, un cop mes, a dalt de tot del podi !!!

UN 10 A LA CURSA I LA SEVA ORGANITZACIO !!!





divendres, 3 d’octubre del 2014

Cursa de Muntanya de Castellvell

Aquest passat diumenge 28 de setembre  es va dur a terme la Cursa de Muntanya de Castellvell, la desena prova puntuable dins del circuit de curses i caminades de muntanya del Baix Camp 2014. La cursa va constar de 16650 metres amb un desnivell  de 800 i pico positius. La prova va començar  amb uns 3 km de pista amb unes bones rampes de pujada i a partir del km 4 la prova va transcórrer per senderons molt bonics, alguna baixada més tècnica, trialera, tallafocs,…acabant els últims km per pista un altre cop.
En aquesta prova hi van participar els nostres atletes: Eloi Borràs, Ronald Fargas, Octavi, Carles Marti i Lourdes  Cayetano. El tret de sortida es va donar a les 9 h, amb un total de 98 participants, la sortida no va ser molt ràpida però la pujada inicial ja va anar posant a cadascú al seu lloc. El temps va aguantar bastant be dins l’esperat que deien les prediccions, així i tot, es va poder disfrutar d’unes gotetes de pluja a partir de mitja cursa.
Aquest cop la corredora Lourdes Cayetano va tenir el gran plaer de ser acompanyada pel seu company en Carles Martí, que degut a que no es troba al seu millor estat de forma va decidir fer un bon acte acompanyant-la tota l’estona, animant-la i esperant-la i així prendres la prova com un entrenament . La Lourdes ens explica que no va tenir gaires bones sensacions els primers kms però poc a poc es va anar trobant millor. Des de la sortida ja es va col·locar en primera posició i la va poder mantenir fins a la línia de meta on va arribar en primera posició amb un temps de 1h 37’ juntament amb en Carles. A 13’ de la segona classificada Vanessa Molner i a 17’ de la tercera classificada Judit Juncosa.
Eloi Borràs per la seva part, sortia al grup davanter amb la intenció de fer una bona cursa. Fins el km 3 va seguint el ritme que imposen els primers corredors, i es a partir d'allà, on les pujades es comencen a fer mes intenses on l'Eloi decideix posar-se al davant i començar a agafar distància, així també podent baixar amb més calma. En la resta de quilòmetres s´imposa un ritme mitja/alt, sobretot en pujades, ja que venia a aquesta cursa per començar a agafar ritme. Finalment després de 16km arriba en primera posició a Castellvell.
En Tavi, que aquest cop no va poder sortir a primera fila, degut a l'estretor de l'arc de sortida, va fer una cursa a tot el que donaven les seves forces.
Recent arribat d'una estada pel Pirineu d'Osca, portava molts kilòmetres i desnivell a les cames, amb el que Tot i la sortida tan controlada, era difícil mantenir-se a les posicions capdavanteres.
A poc de sortir del poble, començava la pujada que duraria bastants kilòmetres, ja va notar el cansament, però lluny d’arronsar-se, va anar a donar-ho tot. Durant tota la cursa que va anar fent la goma amb companys com Josep Bertran del Conca Senglars i Javier Lozano del CE TRAIL Tàrraco.
Va ser en general una cursa amb trams força tècnics de baixada, on en Tavi remuntava algunes posicions, per perdre-les als trams de pujada, que solien ser més planers i menys tècnics.
No va ser fins a l'últim avituallament, on el nostre corredor del Borges, es va aturar a fer un glop d'aquarius, va ser passat per en Javier Lozano i per més que a la baixada asfaltada l’intentés atrapar, ja li va ser impossible, arribant doncs, en dotzena posició i en general força content de les sensacions, doncs tal i com venia del Pirineu, en Tavi s'esperava acabar en més mal estat.

Esperem que per les dues curses que manquen per acabar el circuit, en Tavi recuperi l'energia i pugui optar a alguna posició de podi.
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute