QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 30 de maig del 2017

Edu Queralt 5é a la Mitja de Tarragona

Edu Queralt:

Diumenge 18 de desembre els borgetis Edu Queralt i Aleix Toda van anar a fer una de les darreres curses de l'any 2016, la Mitja de Tarragona, que s'havia aplaçat degut a les fortes plujes del dia 4 de desembre.

L'Edu s'estrenava amb el Borges de la següent manera:

Hola amics aquest cap de setmana passat vaig tornar a competir, hem vaig inscriure a la mitja marató de Tarragona i pel mal temps la van canviar de data i amb la sort que he pogut recuperar-me de la caiguda que vaig patir.

Fa 1 de novembre vaig caure en bicicleta quan estava fent el temps de repòs , hem vaig obrir el genoll i actualment esta casi recuperat encara hem queda un 15-10% per tenir-lo recuperat.
La veritat es que no m’esperava que el meu cos fos capaç de córrer a aquest ritme. No era pas l’objectiu de la temporada, però volia fer-ho be. Amb tot just 2 setmanes d’entrenament volia estrenar la camiseta del meu nou equip el millor possible.

Hem vaig presentar a Tarragona puntual estrany en mi. Vaig escalfar be, durant el l’escalfament no parava de trobar-me gent coneguda, això es el que m’agrada de córrer a casa.
Hem col·loco a la línia de sortida intento posar-me davant de tot però com que no estic segur de les meves sensacions decideixo quedar-me a segona fila i no sortir a full.

La carrera comença i els nervis i la tensió canvien ja estic dins del meu ambient , hem sento còmode corrent podria anar mes ràpid, però no se si arribaré a meta si forço, per tant hem toca controlar-me. Es forma els dos caps de cursa amb els dos primers i desprès els segon grupet amb els 3 perseguidors i el meu grup que érem 4 dos de la mitja marató i dos dels 10 km. Anem a un ritme alt a 3.15min/km la primera part fins que comença la pujada de la rambla on la velocitat cau en picat.

Desprès d’arribar fins d’alt de la rambla comencem a baixar fins al port s’escapa el noi que portava en mi i m’agafa uns 5 metres que veig que no puc recuperar, tota la part fins al pàrquing de la platja del miracle veient com el vent no hem deixa córrer be i no puc fer caça del quart, miro de relaxar-me anant cap al far veient que no era capaç de anar mes ràpid, hem diuen que jo puc, un amic hem comença animar com un boig que jo puc que he de fer el que soc capaç de fer. Penso en intentar-ho no perdo res, tanco els ulls i miro de córrer mes ràpid contra el vent. Quan els torno a obrir veig que he agafat al 4 al sortir del espigo, miro de quedar-me amb ell per que veig que me passat, finalment ell va un punt mes ràpid al pujar direcció a la meta i lluitant contra el meu cos aconsegueixo arriba a meta destrossat!

Molt agraït amb tots els que m’han ajudat a que pugi estar aquí en aquest nivell, la meva entrenadora  i l’equip fan que tingui mes motivació per aquesta temporada 2017.

Aleix Toda:

Darrerament m'havia notat ràpid en els entrenaments en pla i creia que podia aconseguir una bona marca en aquesta que seria la meva primera mitja d'asfalt.

Just sortir vaig agafar un ritme fort per mantenir-me en un grup que creia que podria seguir, amb companyia sempre és tot més fàcil! Sobretot quan el cap et diu que no pot més.
Fins aquí bé, ara això va durar poc, perquè en el km 7 les cames ja començaven a dir prou i encara quedava molta cursa, així que baixo una marxa, hem prenc un gel i tot just passem pel costat del Parc Central cap dins de Tarragona altre cop que l'estómac s'hem comença a recargolar.

Allí en Robert Tarragó hem dona ànims però jo ja vaig massa tocat i decideixo canviar de mode "anar a rebentar" a mode "per molt que costi res impedirà que creui la meta" així que vaig tirant com puc, cada vegada que algun amic que m'adelanta, sembla un cotxe de carreres al costat d'un Seat 600.

I com si no n'hi hagués prou, a més de mirar el gps i veure el ritme vergonyós que porto, arribo al port de Tarragona i amb el vent que ve de cara només penso en caminar, però faig el que puc i m'autoexigeixo còrrer per molt lent que sigui. Veig l'Edu que ve de cara i li dono ànims i un gel, que tal com tinc la panxa millor no el faré servir i ell m'havia comentat que no en portava cap, a ell li farà més servei!

Així que vaig fent, arribo a la punta de l'espigó, mitja volta i altra vegada el vent de cara, com pot ser que el que quan estàs parat sigui una simple brisa ara hem costi tant avançar! M'ajunto amb un corredor de la mitja que veig que també li ha passat el mateix que a mi i anem una estona junts fins al Serralló, on trec tot el que hem queda a les cames i acabo en 1h20', força per sobre de les meves expectatives, que eren rondar 1h15'-1h16', però com a mínim puc dir que he acabat tot i el que he patit i a més hem donen coca amb xocolata :)

Enhorabona a tots els corredors i gràcies a tots els que us vau acostar a animar-nos!

Moltes gràcies a tots els sponsors BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, SPORT GYM TARRAGONA.



BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute