QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eloi Borràs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eloi Borràs. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’abril del 2016

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.
La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.
A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.
Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.
A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 



Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 
Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.
El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.
Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana
Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana
Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts
A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!



I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.


Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca



Podi masculí LTCD




divendres, 9 d’octubre del 2015

L'Eloi puja a dalt de tot del podi a la 1a cursa de Mercabarna

Diumenge passat es va disputar a Barcelona la 1ª cursa Mercabarna, en les distàncies de 5 i 10km, podent visitar les seves instal·lacions d´una manera ben divertida.

Eloi Borràs va decidir pendre sortida dins la cursa de 5km, on sortia a buscar un bon ritme de cara a pròximes competicions.
A la línea de sortida un total de 1500 corredors disposats a recorrer els 5 o 10km segons haguessin escollit. Tot just donar el tret de sortida la cursa s´estira imposant cadascú el seu ritme. L´Eloi surt davant a veure a quins ritmes volien córrer, I de sobte es troba en 1a posición estirant del grup. Amb un ritmet de 3:20min/km l´Eloi es trova còmode i el manté durant tota la cursa, per darrere el grup es va separant i queden davant de tote ll i el corredor Sergi Cinca, el qual l´ajuda a fer una mica mes cómode la cursa tirat el 3er km, i desitjant-li un bon final fins a meta on arriba en primera posició.
Pòdi masculí 5km:
-Eloi Borràs Fort   16:49min
-Angel Ucendio   17:10min
-Carlos Jimenez    17:21

Pòdi femení 5km:
-Ana Martinez   19:20min
-Natalia Cobos   20:33min
-Patriacia Fernàndez   20:24 min

Pòdi masculí 10km:
-Sergi Cinca   34:33 min
-Javier Garcia   35:46 min
-Daniel Rueda   36:03 min

Pòdi femení 10km:
Eva Pupim   42:34 min
Sònia Gallego   43:26 min
Marina Gonzàlez   44:24min

Sempre amb el suport de:

Eassun, Megaplus, Rendiment-race, PH-Quirogel, Bussetus..





dimarts, 21 d’abril del 2015

Eloi Borràs s'emporta la 4a Mitja marató de muntanya de Mont-Ral, demostrant un gran estat de forma

El passat diumenge es va celebrar la 4a Mitja marató de muntanya de Mont-Ral. Una cursa molt bonica que transcorre per petits indrets de les muntanyes de Prades, tocant ja a la vesant de l´Alt Camp.
Eloi Borràs, que en prenia la sortida, amb molta calma, es va situar en 2a posició els primers quilòmetres, va ser un cop passada la roca foradada al quilòmetre 2, que va allargar la passa en baixada, i s´allunyava de Marc Guinjoan. Tot i perdés al quilòmetre 7 i haver de tornar a recuperar la 1a posició, l´Eloi es va saber imposar un ritme alegre que va poder mantenir fins a meta, i poder entrar en 1a posició amb un temps de 1h 58min, per davant de Marc Guinjoan 2on i Miquel Angel Vall 3er.

Un altre cop de moral positiu per seguir entrenant de cara a aquesta temporada.


divendres, 21 de novembre del 2014

Trail les Ermites 2014

Diumenge passat es va celebrar a Ulldemolins la última prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada, La Trail les Ermites. Una prova que contava amb dos distàncies, una cursa de 10km i una altra de 22,5km i 913m de desnivell positiu.

Més de 220 atletes prenien sortida repartits en els dos recorreguts, en la cursa llarga es on hi havia aquest cop tota la representació del Borges Trail.

L'Eloi Borràs per la seva part, venia a Ulldemolins a tancar el circuit, ja que els altres 3 guanyadors ( Mikel Besora i Lourdes Cayetano al circuit curt 10km, i Nuri Fortuny al circuit llarg 20km) ja estaven definits. L'Eloi sortia a fer una cursa regulada, ja que el proper cap de setmana té una prova de 10km asfalt que ja porta preparant un més, i no volia desgastar molt el cos. Va aprofitar el tipus de circuit per anar ràpid als tramps plans i no gastar pujant ni patir lesions baixant. El fet de que el circuit fos bastant rodador va afavorir a l´Eloi, ja que va poder mantenir la 2a posició que va agafar des dels primers quilòmetres fins al final, fins i tot a mitja cursa va poder atrapar al primer classificat (Victor Agreda), que posteriorment se'n tornaria a anar fins a guanyar la cursa.
Amb aquest resultat l´Eloi es proclamava com a campió del Circuit TrailSeries Costa Daurada, en el circuit llarg, i tancava així el 4rt podi aconseguit pels seus companys d'equip!

La Lourdes Cayetano, com que a la penúltima prova del circuit a Cornudella ja havia complert amb l'objectiu de proclamar-se campiona en el circuit curt de les Trailseries; en aquesta última prova podia permetre's el plaer d'anar a disfrutar de la cursa llarga d'Ulldemolins de 22km.
Per problemes gàstrics va decidir sortir amb molt de seny ja que el seu cos es trobava debilitat. No sabia si podria acabar-la o hauria de plegar al km 11 quan passaven a mig recorregut per meta, però per sort les coses van anar molt millor de l'esperat. La sortida va ser molt controlada i en la primera pujada forta va intentar guardar les màximes forces possibles, tot i això es va situar en primera posició, fins que al km 12 va ser agafada per la segona classificada, fet que va fer que hagués d'esmerar-se més en el segon tram del circuit. El segon tram va tenir bones sensacions a excepció del 2 últims km on les cames ja començaven a passar factura i el terreny tornava a picar cap amunt, tot i així va arribar a meta en primera posició amb un temps de 2h20'. 
Per acabar ens comenta que el circuit li va semblar molt molt bonic i que es sent molt satisfeta amb els resultats obtinguts durant tot el circuit ( no se'ls esperava) i en general amb el seu rendiment en el primer any de runner.

 Amb la feina feta i el circuit ja sentenciat,la Nuri sortia aquest cop amb ganes de disfrutar de la cursa i acabar una temporada que s'ha fet un pel llarga.
Ja de bon inici es posicionaria bé amb el grupet de les primeres agafant un ritme prou ràpid però alhora còmode per assegurar arribar als últims quilòmetres amb prou forces. Sempre trobant-se més a gust en els trams de pujada  on anava mantenint la posició i recuperava els metres que perdia en les baixades respecte a les seves contrincants.
Així doncs van anar passant els quilòmetres fins a l'última baixada del circuit on perdia la quarta posició en favor de Laia Duaigües. Ja no va canviar res fins a la linea de meta i la Nuri entrava cinquena  de la general molt  contenta de la temporada i com a guanyadora del circuit.

En Tavi va decidir sortir molt ràpid per intentar-se col·locar en les posicions capdavanteres, i així intentar mantenir la posició i el ritme, doncs al final, segur que algun velocista l’atraparia en alguna pista planera.
El circuit, que començava amb 4 km de pista amb pujades i baixades curtes que tot i no semblar-ho, però carregaven d’allò més, en Tabi es va veure superat per un parell de corredors, els quals va intentar seguir l’estela i no els va perdre de vista.
A partir d’aquí, s’iniciava l’únic tram tècnic de tot el circuit, començant amb 1,5km de forta pujada on va poder recuperar una posició. La pujada, que s’havia de fer ajudat de les mans a les cames, culminava amb l’arribada a la segona ermita.
Després de crestejar per dalt, venia la baixada per senderó, a on en Tavi va atrapar al corredor que anava per davant seu. Com que es tornava a passar per la sortida i venien uns quants km de pista planera, aquest corredor va tornar a agafar distància i en Tavi va tornar a quedar-se sol. A partir d’aquí, s’entrava a un senderó que encara que fos molt bonic, trobar-te als corredors de cara en trams molt estrets no era gaire agradable, doncs n’hi havia algun que semblava que corrés sol.
I així, apretant al màxim el ritme per no acabar caminant, a la última pujada asfaltada, en Tavi entrava 10è a meta molt cansat de cames, però orgullós del ritme i les sensacions.
Veurem el recompte final de punts, i quina serà la posició final d’en Tavi dins el circuit TrailSeries. En breu es desvelaràn les classificacions finals.


La classificació final va ser:

Maculina:
1er- Victor Agreda 1h 49' 50''
2on- Eloi Borràs 1h 52' 53''
3er- Kai Langel 1h 54' 58''
10è- Octavi Fossas 2h 08' 25''

Femenina:
1a- Lourdes Cayetano 2h 20' 29''
2a- Maider Fraile 2h 24' 22''
3a- Sandra Gabarró 2h 30' 36''

5a- Nuri Fortuny 2h 35' 19''











divendres, 3 d’octubre del 2014

Cursa de Muntanya de Castellvell

Aquest passat diumenge 28 de setembre  es va dur a terme la Cursa de Muntanya de Castellvell, la desena prova puntuable dins del circuit de curses i caminades de muntanya del Baix Camp 2014. La cursa va constar de 16650 metres amb un desnivell  de 800 i pico positius. La prova va començar  amb uns 3 km de pista amb unes bones rampes de pujada i a partir del km 4 la prova va transcórrer per senderons molt bonics, alguna baixada més tècnica, trialera, tallafocs,…acabant els últims km per pista un altre cop.
En aquesta prova hi van participar els nostres atletes: Eloi Borràs, Ronald Fargas, Octavi, Carles Marti i Lourdes  Cayetano. El tret de sortida es va donar a les 9 h, amb un total de 98 participants, la sortida no va ser molt ràpida però la pujada inicial ja va anar posant a cadascú al seu lloc. El temps va aguantar bastant be dins l’esperat que deien les prediccions, així i tot, es va poder disfrutar d’unes gotetes de pluja a partir de mitja cursa.
Aquest cop la corredora Lourdes Cayetano va tenir el gran plaer de ser acompanyada pel seu company en Carles Martí, que degut a que no es troba al seu millor estat de forma va decidir fer un bon acte acompanyant-la tota l’estona, animant-la i esperant-la i així prendres la prova com un entrenament . La Lourdes ens explica que no va tenir gaires bones sensacions els primers kms però poc a poc es va anar trobant millor. Des de la sortida ja es va col·locar en primera posició i la va poder mantenir fins a la línia de meta on va arribar en primera posició amb un temps de 1h 37’ juntament amb en Carles. A 13’ de la segona classificada Vanessa Molner i a 17’ de la tercera classificada Judit Juncosa.
Eloi Borràs per la seva part, sortia al grup davanter amb la intenció de fer una bona cursa. Fins el km 3 va seguint el ritme que imposen els primers corredors, i es a partir d'allà, on les pujades es comencen a fer mes intenses on l'Eloi decideix posar-se al davant i començar a agafar distància, així també podent baixar amb més calma. En la resta de quilòmetres s´imposa un ritme mitja/alt, sobretot en pujades, ja que venia a aquesta cursa per començar a agafar ritme. Finalment després de 16km arriba en primera posició a Castellvell.
En Tavi, que aquest cop no va poder sortir a primera fila, degut a l'estretor de l'arc de sortida, va fer una cursa a tot el que donaven les seves forces.
Recent arribat d'una estada pel Pirineu d'Osca, portava molts kilòmetres i desnivell a les cames, amb el que Tot i la sortida tan controlada, era difícil mantenir-se a les posicions capdavanteres.
A poc de sortir del poble, començava la pujada que duraria bastants kilòmetres, ja va notar el cansament, però lluny d’arronsar-se, va anar a donar-ho tot. Durant tota la cursa que va anar fent la goma amb companys com Josep Bertran del Conca Senglars i Javier Lozano del CE TRAIL Tàrraco.
Va ser en general una cursa amb trams força tècnics de baixada, on en Tavi remuntava algunes posicions, per perdre-les als trams de pujada, que solien ser més planers i menys tècnics.
No va ser fins a l'últim avituallament, on el nostre corredor del Borges, es va aturar a fer un glop d'aquarius, va ser passat per en Javier Lozano i per més que a la baixada asfaltada l’intentés atrapar, ja li va ser impossible, arribant doncs, en dotzena posició i en general força content de les sensacions, doncs tal i com venia del Pirineu, en Tavi s'esperava acabar en més mal estat.

Esperem que per les dues curses que manquen per acabar el circuit, en Tavi recuperi l'energia i pugui optar a alguna posició de podi.

dimarts, 24 de juny del 2014

Trail Series Alcover 2014

El passat dissabte 21 de juny, es va realitzar la Trail Series Alcover, amb sortida i arribada al Mas de  Forés i recorrent els indrets espectaculars que formen la Vall del Glorieta. La cursa es realitzava a les 18h en dos formats, un circuit llarg de 20km i gairebé 1100m de desnivell positiu, on hi participaven 3 representants del Borges Trail, Eloi Borràs, Núria Fortuny i Tavi Fossas, i un circuit curt de 10km i 570m de desnivell positiu, on també hi participaven altres 3 representant del Borges Trail, Mikel Besora, Lourdes Cayetano i Salvador Martí.
            Així doncs, en la zona del Mas de Forés, sobre les 6 de tarda i amb un cel mig ennuvolat,  es va donar sortida a la 4rta prova puntuable del circuit Trail Series que organitza naturtime, amb la representació amplia de 6 corredors del Borges Trail- AAEET Valls amb ganes de omplir el podis de les dues curses.

       Des de bon inici de la cursa és va formar un grupet de 5 corredors que encapçalaven Mikel Besora i Eloi Borràs, seguint el fort ritme inicial que imposava Sergi Hidalgo (C.E Trail Tarraco), a poc metres els seguia Salvador Martí, mantenint un ritme més conservador i per darrera en Tavi Fossas que faria una cursa de menys a més, i Lourdes Cayetano i Nuri Fortuny que dominarien ja de bon inici tant la cursa de 10km com la de 20km respectivament.
           Finalment, tant l’Eloi Borràs, com Mikel Besora van imposar el seu ritme i és van  fer amb la victòria tant de la cursa llarga com de la curta, igualment ho van fer, i amb gran superioritat, la Lourdes Cayetano i Nuri Fortuny, també guanyat les dues curses en categoria femenina. I completant la gran tarda de l’equip Borges Trail, un Tavi Fossas retrovant sensacions i finalitzant 8é de la llarga i Salvador Martí completant la tercera posició en el circuit curt van fer tenyir de vermell els podis de la Trail Series Alcover 2014.

Seguidament, els nostres atletes ens relaten les seves vivències:

Mikel Besora:

Per la meva part havia de fer la cursa curta ja que estic fent la lliga curta per tal de veure sensacions de curses mes importants.
Em situo a la sortida i sortida ràpida Sergi Hidalgo es posa davant de tot tirant la cursa estic darrere seu, còmode i esperant el moment per poder passar davant però, de moment tant l'Eloi com jo seguim darrere seu. En la pujada forta l'Eloi  decideix marxar en solitari cap endavant i jo em quedo darrere fent la meva cursa.
Vaig primer i ara queda baixada! vaig baixant amb un ritme ràpid que em permeti gaudir i anar a tope a la vegada, arribo als últims quilòmetres de cursa i agafo un ritme de 3'15'' en pla fins al final de cursa que arribo a meta en temps record (uns 3minuts) a diferència de l'any passat. 49 minuts per completar la cursa curta amb un desnivell de 500 metres positius.

Eloi Borràs:

L'Eloi arribava a Alcover amb uns molt bons entrenaments a les cames, va sortir valent al davant, amb el company Mikel,  en Sergi Hidalgo i Alex Izquierdo. Va ser al km 3-4, on va decidir augmentar el ritme i marxar en solitari. A partir d'allà una cursa regulant forces i vigilant a les baixades, ja que encara està recuperant d’una lesió en el turmell.           

Núria Fortuny:

Ja de sortida ben posicionada a ritme de les primeres de la curta i afrontant la primera pujada fins l'Aixaviga  amb bones sensacions però concentrada en regular. La forta calor i el perfil de la cursa no permetrien a ningú tirar coets abans d'hora així doncs el saber dosificar les forces era primordial.
Ja en el control de l'Aixaviga la Nuri encapçalava la cursa conjuntament amb l'atleta del Trail Mollet Maribel Martos. Anirien passant els quilòmetres fins arribar a l'Albiol on les dues seguien juntes però després del pas pel poble en un tram de baixada la Nuri marxaria en solitari aguantant un bon ritme mentre la Maribel perdia posicions. En aquesta mateixa baixada la Marta Parés del Bikila que venia remuntant posicions es posava per uns moments a l'alçada de la nostra corredora però en la última pujada fins Les Virtuts la Nuri feia un atac definitiu per marxar ara sí determinada a guanyar la cursa. Finalment entrava  a meta amb dues hores i trenta tres minuts , la Marta ho faria dos minuts mes tard i omplia el podi la Mònica Boquera amb dues hores i trenta set minuts.

Lourdes Cayetano:

La Lourdes va disputar la cursa de 10 km situant-se al capdavant des de la sortida. Va anar guanyant posicions fins que va acabar la pujada i al últim tram de baixada pronunciada va ser adelantada per tres atletes masculins. Tot i això, una satisfactòria 1a posició en la categoria femenina amb 1:01' i 13a posició de la general.

Tavi Fossas:

Pel que fa al Tavi, que no arribava gaire preparat, va decidir canviar l'estratègia de la cursa instat pel seu company en Salva Martí: fer la cursa de menys a més. Així doncs, va decidir sortir amb el grupet de darrere i amb un ritme que li permetés aguantar tota la cursa, doncs l'havien advertit que no era gens fàcil. I gràcies als consells d'en Salva, la cursa va sortir rodona. Com que els primers kilòmetres van ser -tot i la forta pujada cap al niu de l'Àliga- a un ritme més tranquil de l'habitual, això li va permetre reservar-se les forces pels kilòmetres que encara quedaven per davant, així, tot dosificant, va anar avançant posicions durant tota la cursa. I aquesta motivació extra, va ser fonamental per poder arribar prou bé, donat que els últims kilòmetres, tornaven a tenir una forta i llarga pujada. Finalment, i després d'una forta lluita contra sí mateix, arribava en una meritòria 8a posició, molt content per la seva resposta física i per haver pogut disfrutar d'un recorregut espectacular.

Salvador Martí:

El Salva va decidir fer una cursa mes a aviat conservadora sense deixar-se emportar pels ritmes alts de cap de cursa i així evitar patir les males sensacions de les últimes curses. En els primers quilòmetres és manté dins les posicions de podi de la cursa de 10km, compartint els primers quilòmetres amb Alex Izquierdo, corredor de la llarga que faria un final de cursa espectacular, al desviament de la cursa curta, es atrapat per un corredor del C.N Mataró amb el qual comparteixen gran part de cursa a un ritme força viu i sostingut. És en la baixada on Salva perd contacte amb el jove corredor del C.N Mataró que baixa força més ràpid que ell.
Al final, arribada a meta en poc més de 53’, en tercera posició de la general curta i retrobant bones sensacions perdudes en cursa per muntanya. 

Classificacions:

Cursa Llarga 20km 1100d+

1-. Eloi Borras Fort                 Borges Trail AAEET-Valls     1h50’51’’
2-. Alex Izquierdo Acon         Independent                           1h52’19’’
3-. Sergi Hidalgo Blade          C.E Trail Tarraco                   1h55’39’’

1-. Nuria Fortuny Palau         Borges Trail AAEET Valls      2h33’52’’
2-. Marta Parés Corbella       Athletic Track Mountain         2h36’14’’
3-. Monica Boquera Mestres Running Peace World            2h37’13’’

Cursa Curta 10km 570d+

1-. Mikel Besora Susaño       Borges Trail AAEET-Valls     49’24’’
2-. Albert Ruz Quadrada        CN Mataró                             53’12’’
3-. Salvador Martí Perelló      Borges Trail AAEET-Valls     53’56’’

1-. Lourdes Cayetano Puertas Borges Trail AAEET-Valls   1h01’57’’
2-. Edurne Zazpe Perez         Madteam                                1h04’58’’

3-. Flo Plumier                       UE Ripollet                             1h11’52’’










BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute