QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 5 de maig de 2015

1ª ULTRA TRAIL ESTELS DEL SUD. “Parc Natural dels Ports” (108km, 4636d+)

En Marc Balañá, com a membre de l’equip de competició Borges Trail, ens explica de primera ma la seva vivència a 2-5-2015.

PREAMBUL:

Durant els entrenos d’aquest hibern, m’ha passat pel cap escriure un llibre que mes o menmys es diría, mitja vida fent ultres, explicant millors i pijors vivències, així com a entrenaments, etc....Segur que hem faltarien pàgines.
Si algo puc dir del cert que te l’Ultra Trail que no tenen les altres curses de run, es la planificació a llarg plaç que tenen els entrenaments...Igual que les curses...les vivències i la satisfació si el resultat final es l’esperat...Tot s’engrandeix de forma exponencial i potser es per això que atrapa tant a la gent que o prova. Acabar un ultra es clarament un somni fet realitat i si a sobre quedes dels primers ja t’hi pots cagar !!!
Has tastat la pitjor droga del mon !!! Et va canviant la personalitat i passes a ser d’una altre pasta, veient la vida rutinaria de la societat desde una altre sintonía i t’ajuda molt al dia a dia.

ANEM AL GRA:

Aquest 2015, després d’un periode d’esqui de muntanya amb competicions i tot amb l’experimentat i amic Jacob Salvadó m’ha anat molt be per a posar-me en solfa i sembla ser que l’adaptació al run està sent bona....Donar gracies al Jacob per la part que li toca (portant-me acollat a les curses jeje).
Passat aquest període (desembre-març) dubto si seguir amb ultres o fer màxim marató, els entrenaments no tenen res a veure, l’ultra demana moltes mes hores i mes curt menys hores i mes intensitat...Finalment decideixo seguir encara amb ultra, disposo de temps i salut, dos conceptes que per desgràcia, son bens massa preuats per a desaprofitar.

6:30 Gallus i Gallines cap dins el corralito de sortida:
Ja no hi ha pas enrrere, els deures fets i tot un parc natural per recorre i demostrar-ho !

Control de material estrticte per a la seguretat dels corredors com cal hi ha 7:00 arranquem desde sota del cim del Caro, 170 corredors, alguns acabarán al km67, els altres tancarem tot el cercle al Parc natural amb arribada al lloc de sortida.

FINS Km21 PAÜLS. Una trampa mortal.
Temperatura bona per correr (15º), pujades màxim de 200d+, baixades llargues, les ganes a tope i les cames fresques. Una trampa mortal pel que no tingui clarissim d’on be hi ha on va....Se surt massa ràpid com sempre, jo amb fre de ma posat, mentalment fins a Paüls meu prenc com un calentament, com si aquesta part no existis, arribo a Paüls i penso que començo a correr. Vaig el 15 hem sembla.



FINS Km33 ROQUES DE SANT BENET, km45 ARNES. Son les 9:30 i fa una calor de la hostia.
Ja veig que el terreno i els km no serán el principal problema, aquest serà la calor i la humitat per les cotes vbaixes i barrancades, on sobreviure a un ritme decent segur ens posiciona en bon lloc.
Sortim de Paüls de la ma amb en Jordi Pamies, gran atleta i bon entrenador, de la meteixa edat que jo, i amb el que ja hem coincidit varies curses i ens coneixem perfectament, ell be de fer la ultra de Montseny i ben segur que ja està finet del tot, almenys molta grassa al cos no li veig, jeje.
En Pamies es un bon amic, pero també mes competitiu que cap altre si se li penja un dorsal al pit, jeje. Com entrenador te fama de maxacón o sigui que ell per regla de 3 es matxaca el doble i per últim i així ho demostren els resultats a altres curses (sobretot en distàncies mes curtes) es un “CLASE-A” (això vol dir que genèticament ja es bo). Jo hem considero una “CLASE-B” (genèticament parlant) tot i que en ultra on el tema metabòlic de l’alimentació hem consideraria “CLASE-A”.
Tot aquest rotllo el foto perque, voldría venir a dir, que si a ell no el falla el tema gasolina o tinc pelut !!! Avegades li ha fallat i l’he vençut, com a molts altres “CLASE-A”.
Seguint el fil de la peli pel desert dels Ports amb rius, jeje, dir que en tota la baixada fins a Paúls l’amic o no, jaja, Pamies, tot i baixar suau no m’ha passat pas.
Sortint del poble enfilem una forta sendera tècnica de (650d+), on deixo marxar en Pamies, li gastaré el nom ja ho se, pero es que aquesta cursa es com si l’haguessim fet sols fins a 18km de meta, que hem tingut convidat....Jo regulo, se que he de pujar còmode i tranquil, la calor apreta, es pujada de pals i guanyar nomes 5’ a dalt de tot pot fer-te fora de cursa, perdent un ritme de creuer bo. El temps s’ha de retallar en zones fàcils, corrent ràpid.
Començo la baixada per sender tècnic i les cames no hem van, baixo molt lent, fins i tot paro a fer un riu i deixo passar a 3 corredors, poc a poc hem vaig adaptant muscularment a la baixada i els recupero, m’havia espantat i tot, i es que avegades aixo passa, jo crec que son com a auto alarmes que te el cos de seguretat, dissipant fatiga per a que no et facis mal, als 10’ ja estava be...Adelanto aquests 3 i segueixo, mes endavant adelanto un parell de corredors mes, un d’ells, un altre amic l’Eloi Ortiz, que havía baixat una mica el ritme i finalment va fer una meritoria 10º posició, junt amb Eloi Pallares, del que dono gracies a la seva senyora per la magnifica assistència que hem va fer, aquestes dones ja tenen el cel assdegurat, segur, jeje.
Acabada la baixada tècnica amb mes pendent, seguim sendera travessant rius amb pujades i baixades curtes que et van fent madurar fins que entrem plenament a la vall del riu, amb sendera planera i neta que va picant avall, on imposo ritme viu a la caça del que hi hagi per devant, pel cami m’anima el Germà Guash que estava d’espectador pasejant, gracies !
Segueixo apretant el peu, aqui amb la musiketa posada, a 3km del poble d’Arnes, entrem en pista plana hi ha nivell segueixo a ritme i atrapo en Pamies, anem junts fins el poble.
Al avituallar algú altre passem ja, devem anar el 10 ja, 3’ justets per omplir aigua i agafar avituallament i arranco, Pamies m’acompanya jeje...
Aqui el lider de cursa Alex Izquierdo ens diuen que ens porta 35’ d’aventatge.

FINS Km67 BESEIT. No surten ni les serps, i els arbres no creixen del pedregall i calor.
Prenc el Pamies a roda fins al toll de vidre, allí si no recordo malament pren ell iniciativa i tira tota la pujada de pals i jo darrera a remolc. Al coronar adelantem al gran atleta Ivan Tiscar, de la Sènia, també de la nostra edat i (4º classificat 39’ darrera meu). En curses mes curtes me fa la pell 2 vegades i li sobra temps. Salut Ivan !!!
Comencem el descens cap a beseit, pero primer fem tota una sendera plana d’uns 3km, on aprofito per menjar una mica de sòlid, coc fet de casa, anant disolent amb aigua, estem en un desert. A la sendera tiro jo, un cop ingerit el coc a ritme bastant alegre, Ivan es despenja, a en Pamies li va de PM jeje.....Baixada per sendera pedregosa i plena de toms laaaargaaaaa, (400d-) bastant verticals, un cop baix be un repetxo de (100d+) on en Pamies marxa i hem despenjo, arriba a Beseit 1’ avans que jo i surt també 1’ avans, jo en tot moment faig la meva gestió de cursa, se que es de la forma que li puc treure mes partit.
Avans d’arribar a Beseit passem en Jaume Folguera, gran atleta de fons i amb el que vaig compartir un any la Selecció Cat. Ultres, un bon amic, de la nostra edat i que fa tans anys com jo que practica la disciplina ultra (casi 20 anys !!!), te moltes rampes i l’obliguen a caminar.

FINS Km88 FONT FERRERA. Aquí comença el ultra.
Surto amb 8h58’ a les cames, son les (16h) i el sol encara es viu !!! Alex Izquierdo lidera la cursa amb 17’ davant nostre, li hem retallat algo.
A partir aquí vaig sol, el ritme el mantinc, no hem noto defallit pero se el que falta i vaig regulant, en Pamies sembla que ha volgut posar una marxa mes i quan pica fort amunt sembla que te mes força (li fot al ferro del gim, Y LO SE, hi jo ultimament, e optat per fer mes km i menys gim, aixo es nota). Jeje.
Passem pujades molt dretes en tot el que es la zona preciosa del Parrissal i coronant el Corral del Quinto (Km80), a partir aquí ja només m’entra la fruita i tiro molt de poma i platan als avituallaments, intercalant algun gel per sobreviure, se que no es el millor per l’estomac, però el tinc be...Baixo del Corral del Quinto i pujo cap al refu.Font Ferrera força ràpid, es sendera neta que puja suau i després pista, ho faig tot corrents hi ha bon ritme, son les (20h), i ja no fa tanta calor, me noto be i apreto durant uns 5km, arribant al refu, veig a en Pamies que camina i hem frego les mans, penso que va tou....Avituallo ràpid, queden 20km per meta, els primers 14 ràpids i els 6 últims de unes 7 sifonades tècniques (100d+100d-).
Ell s’asseu un moment i penso ke va tocat, hem creixo....Ens diuen que Alex a sortit fa 2’ i seia a una cadira algo marejat i que va mig caminant.....BUFFF, HEM PASSA PEL CAP QUE PUC GUANYAR LA CURSA...

FINS a META CARO (108km). Me kedao acollonido !!!

Arranco amb rabia pista amunt i en Pamies m’esperona assegut, APRETA K EL PILLES SEGUR !!!.....BUFFF, penso, si hem diu això es que ell no pot i m’anima a mi....BUFFF.
Tiro a gas mentre menjo algo de formatge i pavo sense pa, el cos hem demana grassa i proteïna, me noto amb força pero se que es vital....En 1km transcorregut, me giro i tinc en Pamies tan sols a 100m, i jo vaig rapid...Sembla que per guanyar serà mes ell el problema que no en Alex....Passo a gent a peu i hem diuen que el primer està alli mateix, que l’han vist caminant i que ha ensopegat i tot....BUFFF....En Pamies m’atrapa i desseguit atrapem Alex que va caminant.
Sorprenentment s’enganxa darrera en Pamies, jo inclús incremento el ritme, digne de una cursa de 20-30km, rapid en serio, rapid....Per desenganxar l’Alex almenys....Si anava caminant ensopègant, el mes normal del mon es que el deixessim...Passen 2km i tot igual....BUFFF. Ja no veig victoria clara.
Alex ensopega,,,després torna ensopegar i sentim una forta caiguda (anem per pista ample casi sense pedres). Anavem els 3 enfilats rodan per pista, en Pamies i jo parem de cop ens girem, recollim els pals i ajudem aixecar l’Alex de terra, amb una mica de ferida al genoll, diu que está marejat, que ja fa rato no menja res....BUFFF.....Quan está de peu, torno a obrir gas de nou, rápid, i els tres enfilats de nou per la pista....JODER, NO HAVIA VIST MAI RES IGUAL I FA TEMPS QUE CORRO.....En un repetxo encara per pista faig últim intent apretant mes el ritme tot i que fan la goma...Aguanten be....Queden 14km per meta i soc jo el que decideix regular, els últims 6km son durs i si algú arriba mort alli l’enterren !!! Pos mira com canvia la peli, marxa en Pamies i Alex darrera anant fent la goma i jo tot i portant ritme maco hem quedo enrrera TOMA YA !!! No ric perque no hem fa gracia. Gens ni mica, mes aviat impotencia.
Finalment en Pamies guanya merescudament la cursa amb (14h25’), en Alex entra segon en (14h36’) i servidor tercer en (14h38’), amb una cursa amb meteo de calor duríssima, en la que no he patit gaire hi he sapigut gestionar prou be. MOLT FELIÇ DEL TREBALL-RESULTAT OBTINGUT.

Gracies a totes les felicitacions i ànims rebuts per telèfon, xarxes socials, així com l’ajuda dels esponsors principals com:
BORGES
EASSUN
RENDIMENT RACE
NATURETIME EVENTS
PH-QUIROGEL
MEGAPLUS
BUSSETUS ESPORT
ESPORT GIM TARRAGONA
 
ORGANITZACIO TRAIL ROQUETES UN 10 !!!
ETC...

Següent parada ULTRA VOLTA LA CERDANYA 120Km 6000d+,  13 juny....
Sortim a les 12 de la nit !!!








BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute