Entrades
CRÒNICA
Aquest
diumenge, 14 d’octubre s’ha celebrat la 7ªCursa de Muntanya de
Tivissa, puntuable
per la Copa Catalana de curses de muntanya de la FEEC.
La
cursa de 23,4Km
i quasi 4000m de desnivell acumulat
i han pres part quasi 300 corredors, entre els quals, el sub-23 Eloi
Borràs Fort
i el sènior Marc
Balañá Prats,
corredors de l’equip BORGES
TRAIL,
han decidit afrontar aquesta prova, reconeguda com a molt tècnica
pel seu tipus de terreny tan pedregós, de desnivells pronunciats,
amb tramps de cordes i cadenes.
http://www.muntanyesdetivissa.cat/introduccio/
Marc
diu:
Tot
i amb ganes de córrer, previ a donar la sortida, ja se del que va
aquesta pel·lícula i el terreny va en contra meva, ja que es molt
tècnic impedint-me de portar un ritme de creuer alt, ja estic a les
acaballes de la temporada i les bones sensacions ja comencen a tenir
que desitjar.
Eloi
diu:
Es
una cursa coneguda, ja que l’any
passat ja hi vaig córrer i em se el recorregut, amb les cames plenes
d’energia i l’estratègia pensada de ja fa dies!
-
La cursa arranca puntualment
a les 9h, en un carrer del poble de Tivissa que pica cap baix, la
gent per no variar massa surten a tope....La primera forta pujada per
sendera aviat ens frena i toca començar adoptar el ritme de carrera
si no ens volem quedar sense gasolina a mitja cursa.
Marc
diu: el
nivell es alt, ja que la prova puntuava per la “Copa Catalana” hi
ha els millors de tota Catalunya, en curses de muntanya. Jo vaig fent
a la meva, poc acostumat a aquest tipus de cursa tan ràpides i
altament tècniques, procurant gaudir al màxim de les vistes i
l’agrest recorregut de la mateixa, me deixat els dos gels
energètics al cotxe i vaig tirant de plàtan i galetes de xocolata
dels controls, banyat d’aquarius dolcet.
A mitja cursa, una petita torta de peu avisa de la dificultat del
terreny anunciada, camino 5m i continuo sense mes problema, mes o
menys anant mantenint la posició nº40, recuperant posicions pujant
i tornant-les a perdre baixant.
A 5km de meta, vaig una mica tocat, carregat de la part posterior de
les cames i afluixo un pelet la marxa, mentre m’atrapen els bons
amics i companys d’entrenament d’Obrint
Traça, en Pere i l’Albert,
que agafant una mica de roda faig un km amb ells fins que hem deixen.
Finalment
entro a meta amb 42º
posició, en 2h51’ content
de l’aventura viscuda. Amb posterior bany a la piscina amb l’amic
Xavier Solé, parillada de carn i final de festa amb entrega de
premis pels que han estat millor.
Ara
toca pensar en la cursa de la setmana vinent al Puigseclam Extrem, on
donaré per finalitzada la temporada.
Eloi
diu:
Tots
sabem els quilometres que té la cursa, i que en quan el desnivell,
la mes dura de la copa... Per part meva surto reservant
forces, però sense perdre de vista als rivals directes.
A
mitja cursa ja em
trobo amb un bon grupet de 5 o 6 persones, anem atrapant els de
davant i alguns es queden enrere. Les cames responen molt bé, sense
fatiga i anant molt lleuger, crestejant i mirant el Delta, en
aquets moments estic gaudint de la cursa!!
En
els últims quilòmetres em sorprenc a mi mateix, vaig lleuger i
encara puc córrer a llocs on l’any passat m’arrastrava, faig els
últims quilometres amb en Roberto i en Pau del Matxacuca animant-se
els uns als altres.
Entrant
en 6a
posició general i 2n sub-23.
Contentíssim amb el resultat i amb les sensacions, amb un temps
de 2h27’
baixant uns 5 minuts el temps de l’any passat, quan en teoria
encara no estem forts. Em quedo amb ganes de seguir entrenant i mirar
cap endavant.
