Traca final del Circuit del Camp de Tarragona a la Marxa dels Roures 2016

El dia 30 d'octubre hi va haver la darrera cita del Circuit de curses de muntanya del Camp de Tarragona a la localitat de Montblanc.
Dins una preciosa capella medieval s'ultimaven els preparatius mentre els participants del canicross es situaven a la línia de sortida.

Després d'alguns contratemps, a les 9:30 es donava la sortida de la cursa de 24 km anomenada la Clàssica Marxa dels Roures, que és la que comptava per a la classificació del Circuit del Camp de Tarragona.

Entre els participants hi havien l'Ester Casajuana, l'Aleix Solé, l'Aleix Toda i l'Octavi Fossas del Borges Trail.

L'Aleix Toda va sortir a un ritme altíssim, enganxat als talons de Lluisma Mas, que va començar liderant la cursa. Poc després d'abandonar el poble es començava a pujar i l'Albert Ollé va passar a l'Aleix, per anar-se'n junt amb en Lluisma.

Després de poc en Xavi Ayala també va atrapar i sobrepassar l'Aleix, que veia que no podia seguir el ritme de menys a més que portava el corredor de l'Atmosfera Trail.

Poc a poc la cursa va anar transcorrent pel mirador de la Pena, baixant altre cop avall entre algunes petites pèrdues entre les quals l'Aleix es trobà a Albert Ollé, que degut a un error en un creuament havia passat d'encapçalar la cursa a anar en 3a posició. Albert i Aleix van trobar de nou el camí i mentre el primer marxava a un ritme impossible de seguir per l'Aleix, la cursa va arribar al darrer repetxó amb posterior baixada d'uns 2 km cap a Montblanc.

Finalment l'Aleix va arribar a meta en 4a posició, a 7' de Lluisma Mas, que havia protagonitzat una excel·lent carrera, emportant-se la victòria i per tant assolint la 2a posició al Circuit del Camp de Tarragona i deixant a l'Aleix Toda en 3a posició d'aquest circuit.

Mikel Besora i Ester Casajuana guanyen la cursa Un Tomb Pel Montsant, 3a prova del Circuit del Camp de Tarragona

Diumenge 17 d’abril es presentava com un dia ideal per dur a terme una cursa tal com la de Un Tomb Pel Montsant, amb sortida a la Morera de Montsant i atentament organitzada pel Trail Tarraco en el marc de la 3a cursa del Circuit del Camp de Tarragona.

S’oferia la possibilitat de realitzar dues modalitats de cursa, la llarga amb 23 km i 1450 md+ i una de curta amb 15 km i 780 md+. Els que llegiu aquestes línies i no hagueu fet mai el circuit us preguntareu, com pot ser tal desnivell amb tal distància? Doncs sí, els organitzadors del UTPM ho van aconseguir! Una cursa espectacular tant a nivell d’organització, com per recorregut i paisatgísticament parlant.

Tot seguit els nostres corredors relataran la seva pròpia cursa:

Ester Casajuana

Afrontava aquesta tercera cursa del circuit del Camp del Tarragona amb més ganes que mai, després de les males sensacions que havia tingut a la Portella, tenia ganes de demostrar-me a mi mateixa que estic fent un bon treball, i el que és més important que començo a confiar una miqueta més en mi. Era la primera cursa de la temporada que anava descansada per temes laborals, així que no hi havia excusa a fer una bona cursa o si més no a intentar-ho. 

Coneixia la primera part del recorregut, i sabia que era un terreny que m’hi sento còmode així que només donar el tret de sortida tot els nervis que tenia van marxar i em vaig concentrar a fer la meva cursa, els primers kilòmetres els vaig fer amb la Núria Gil, fet que em va anar molt bé per agafar un bon lloc ja que en els primers kilòmetres venien trams estrets i era important col·locar-te bé. Quan vam començar la primera pujada ja em vaig sentit molt còmode de cames així que vaig decidir anar pujant a un bon ritme però a l’hora reservant forces perquè sabia que la segona pujada era força dura. Vaig disfrutar molt en cada tram que feia, quan vam arribar a dalt a la Serra Major vaig agafar un bon ritme del cual em sentia molt còmode i a l’hora admirar les grans vistes del Montsant. 

La baixada cap al Pantà de Margalef la vaig disfrutar moltíssim, tot i que se’m va fer una mica llarga i al arribar abaix els quàdriceps estaven ressentits. Finalment a l’hora d’afrontar la última pujada i més dura de la cursa em sentia tant bé que allí va ser on vaig començar avançar varis corredors i vaig fer una pujada de menys a més. Allí crec que em vaig adonar realment del treball que porto fet fins ara i vaig pensar “aquí comença la cursa!”.  Així que la última baixada cap a la Morera la vaig fer amb una felicitat enorme de veure que ja arribava i que estava tant bé! 

La meva cara de felicitat de l’arribada a la meta ho diu tot, vaig guanyar però el més important de tot es que vaig disfrutar molt!

Núria Gil

La Núria ens explica que en els primers kms de cursa anava juntament amb la seva companya d’equip, l’Esther Casajuana, fins al començament de la pujada al grau de l’escletxa on  l’Esther va començar a agafar cada vegada més avantatge. La Núria, que anava en segona posició, es va quedar amb un grup de nois fins que, en el moment de començar la baixada que conduïa fins a Margalef, i ja sense notar bones sensacions a les plantes dels peus des d’un inici de cursa,  va notar com cada vegada més a nivell dels dos talons començaven a sortir-li ampolles. Abans d’arribar a Margalef, va ser adelantada per Mª Eugenia Munté. Un cop passat Margalef, els kms anaven fent-se cada vegada més durs, en cada recolzament notava sensació de cremor a nivell plantar. Així que solament quedava anar baixant de ritme fins arribar a la meta. Finalment, entrant tercera per darrera d’Esther Casajuana i Mª Eugenia Munté.

Mikel Besora

La sortida va ser molt ràpida i Mikel es va posicionar al grup capdavanter, seguint al primer corredor.

Al cap de 4km. el primer corredor es desgasta i Mikel agafa el lideratge, seguit a prop de Joaquín del club Spiridon.

Mikel que porta el lideratge, pujant l'escletxa dosificant i arribant a dalt de tot, al cim, en primera posició cedeix el lideratge a Joaquín que va com una moto. Mikel va a roda per tal de dosificar i 'pensar' una bona estratègia de contraatac.

Joaquín i Mikel arriben junts al pantà de Margalef, Mikel pujant es troba còmode i per moments vol augmentar el ritme però amb sang freda continua darrere vigilant el primer corredor.

Cap al km.16-17 pujant corrent tots dos, Mikel fa un canvi de ritme i agafa el lideratge, Joaquín reacciona i el seguirà uns metres fins que Mikel es distanciarà una mica mes fins deixar un marge de 50 metres. Una llarga i tècnica baixada fins al poble de Morera de Montsant arribant a meta Mikel Besora com a guanyador absolut en un temps de 2h.12' per completar 23km. amb 1500+.

Aleix Toda

L’Aleix tenia moltes ganes de fer aquesta cursa, ja que no coneixia el circuit i la zona l’atreia molt. A més el dia mig ennuvolat semblava que acompanyava a les bones sensacions del nostre corredor.

En la línia de sortida ja es podien veure nombrosos corredors de nivell, tret de sortida i un corredor seguit de Mikel Basora encapçalen el primer grup. El primer tram era perillós si es volia acabar la cursa en condicions, ja que els primers 3,7 km eren en baixada fins la Cartoixa d’Escaladei, fins on Aleix va mantenir una 3a posició tot intentant no perdre de vista al Mikel i al 1er corredor, que en alguns trams portaven un ritme per sota dels 3 min/km, l’Aleix ja veia que això li passaria factura més tard, però va decidir apostar fort i no despenjar-se.

Just en arribar a l’inici de la primera gran pujada del circuit de 550md+ en 5,5 km, Toda regula baixant el ritme i es sobrepassat per Joaquin Navarro i Javi Delgado, que es posen a perseguir a Basora, desapareixent tots tres de l’abast visual de Toda i el corredor que anava en 1a posició es posa a caminar i es queda enrere.

Mentrestant, Toda encapçala un grup junt amb Pol Vilà i Lluisma Mas, grupet que ja és típic en les curses que s’han celebrat en aquest circuit. La pujada va ser dura, amb l’al·licient del magnífic grau de l’escletxa. Arribada dalt de la Serra Major i baixada entre zigues-zagues per senderó cap al pantà de Margalef, on Pol Vilà va aprofitar per passar a Toda i posicionar-se en 4a posició absoluta.

Tot just començar la 2ona gran pujada, de 660md+ en 4 km (l’any vinent aquest tram serà una cursa de KV el dia abans del UTPM) l’Aleix atrapa i passa a Pol Vilà i es posa a roda de Javi Delgado. A mitja pujada, collons com pica això!! Però aquest senderó era guapíssim! Toda aprofita que s’ha pres un gel i les sensacions són bones i es posa davant de Delgado, que tenia molèsties. Vilà es despenja del grup i Toda i Lluisma es van intercanviant les posicions en un seguit de destralades durant tota la pujada, on finalment i traient forces de ves a saber on, Toda acaba coronant en primera posició la Serra Major i aprofita llavors els trams planers per guanyar alguns metres d’avantatge respecte a Lluisma.

Passada per l’idíl·lic clot del Cirerer, on hi havia el darrer avituallament i on Aleix va passar a l’Esther Tuset, del CE L’Areny que acabaria guanyant la cursa curta (aquesta noia apunta maneres!) i gràcies als ànims dels voluntaris de l’avituallament Toda agafa forces per enfrontar la baixada final, en la que el nostre corredor va gaudir de les impressionants vistes de l’entorn, arribant en 3a posició a meta amb un temps de 2h15’37’’, molt satisfet de les sensacions que anem agafant gràcies a Quim Royes i també gràcies a que la fisioterapeuta Núria Gil li havia arreglat els iliotibials.

Octavi Fossas

Pel que fa al Tavi, que aquest cop anava sense cap mena de preparació, doncs últimament no havia pogut fer cap entrenament específic, afrontava la prova amb certa por. Sabedor de la dificultat –tan tècnica com de desnivell- va sortir molt conservador. Carregat amb tres gels per si de cas i molt ben alimentat les hores prèvies a la cursa, la sortida cara avall va ajudar a no carregar tan les cames, de manera que quan van començar les fortes rampes i l’ascensió a través de l’escletxa, van fer uns quants quilometres amb el seu company d’equip Ronald tot observant el meravellós paisatge. 

Tot just abans d’acabar aquesta llarga i empinada pujada, la companya d’equip Ester, el va passar –com ja es habitual-, però com que després venia baixada, la va tornar a atrapar i la van fer plegats. És a dir, en el tram de pujada, anava acompanyat d’en Ronald i en el tram de baixada, de l’Ester. Això va ser un bon motivador, estar acompanyat dels teus sempre és positiu. Un cop va arribar a l’avituallament del pantà de Margalef, va haver de parar una estoneta llarga, doncs aquella baixada tan i tan llarga va sobrecarregar els quàdriceps d’en Tavi. A partir d’aquí tornava una altra pujada que semblava no tenir fi, i aquí ho va fer sol, però sort de dosificar els gels, que al final encara va tenir un raconet d’energia per avaçar algun que altre corredor.

I un cop al coll, on hi havia l’últim avituallament, la Judit, el va seguir tot oferint-li aigua i preguntant pel seu estat, cosa que va agrair moltíssim. Ja a partir d’allà, quedaven els cinc últims quilometres tots de baixada i arribada altre cop a la Morera, on arribava destartalat i exhaust. Sort que l’arribada l’esperaven les petites amb els braços oberts.

Això demostra que tot i no estar físicament entrenat, és important treballar la ment i aquí es nota la importància d’estar motivat, doncs en una cursa d’aquest nivell, on es pateix tant, si no es té el cap clar, és fàcil abandonar en qualsevol revolt. Si has preparat la ment, aquesta està preparada per combatre les dificultats i la duresa pròpia de la muntanya, i sobreposar-se al desgast i al cansament i traient energies d’allà on no en queden.

Així doncs, arribava a meta el 33è, gens satisfet amb les sensacions físiques obtingudes i amb el ferm convenciment de treballar molt de cara a les properes curses, ja no per fer bons resultats, si no per poder disfrutar dels meravellós entorn que tenim i de la companyia dels amics.

Ronald Fargas

Aquest passat diumenge, el Ronald Fargas(BorgesTrail), tornava a  trepitjar el terreny Trail després de la lesió. Una prova que va transcòrrer pel Parc Natural del Montsant. Una distància de 23km, prou exigent, amb descensos llargs i pujades que tampoc és quedaven enrere. Una sortida prou ràpida, ja que eren 5km de descens pel camí dels Cartoixans, fins al peu de l'ermita de la Pietat. Aquí s'iniciava la pujada de 6km fins al capdamunt del Montsant, a la Cogulla, passant primer pel grau de l'Escletxa.Amb les forces intactes, el Ronald juntament amb el seu company Octavi (BorgesTrail) es mantenien dels 20 primers.

Tot seguit, un descens de 5km, que portava als corredors fins al pantà de Margalef, en aquest tram el Ronald va disminuir el seu ritme, ja que el turmell i bessó que es va lesionar, de tant en tant, avisava....aixó va fer que perdés alguns llocs. Ara tocava el darrer ascens, pel sender de la cova de la Taberna que els portaria fins el Clot del Cirer, 4,5km d'un sender amb trams de riu sec, però molt humit. Ja desprès del clot del Cirer, i anant recuperant posicions, el Ronald iniciava un tram planer per la serra Major, i el següent descens pel grau de la Grallera, baixant-lo amb més rapidessa del que tocava pel turmell,  entrava a la arribada de la Morera en el lloc 40 i el 10e de la seva categoria. Molt content per tal com havia respòs el peu esquerre en alguns moments, ara toca ja posar poc a poc les coses al seu lloc...salut i kms!!!

Moltes gràcies a l’organització, en aquest cas al Trail Tarraco, per haver organitzat una cursa esplèndida amb un recorregut fantàstic!

Tota això no seria possible sense la col·laboració de Borges, Ph-quirogel, Eassun, Bussetus, Sport Gym Tarragona i Coreevo.

Per a més informació i resultats podeu consultar l’enllaç:

http://untombpelmontsant.com/

Cursa 4 Termes a Mont-roig del Camp, primera cita del Circuit del Camp de Tarragona

Aquest any la Cursa dels 4 Termes prometia des de bon principi, i es que era la prova que estrenava el Circuit del Camp de Tarragona, un nou circuit organitzat des dels mateixos clubs del Camp de Tarragona. Setmanes abans del dia de la cursa ja s’havien exhaurit les 600 inscripcions, amb uns 350 corredors a la cursa llarga, uns 140 a la cursa express i uns 110 en la modalitat de caminada.

Els circuits eren pràcticament els mateixos que els de l’any anterior, el llarg amb 25 km i 1150 md+, l’express constava de 14 km i 450 md+ i la caminada 12 km i 380 md+.

Una hora abans de la sortida el poliesportiu de Mont-roig del Camp ja estava ple de gom a gom, amb caliu de rialles i crits de retrobament entre amics d’aquest esport. Així que amb uns 10’ de retard, es donava la sortida a la cursa llarga, en la qual hi participaven l’Ester Casajuana, l’Octavi Fosses, el Salvador Martí i l’Aleix Toda, buscant posar a l’equip del Borges Trail entre els primers equips del circuit.

Tot seguit, cada corredor del Borges Trail ens relata la seva experiència pròpia:

Ester Casajuana

Primera cursa de la temporada afrontada amb molts nervis, avui m’estrenava com a Borges Trail, començava el circuit del Camp de Tarragona, i després de portar dos mesos entrenant d’una manera regular tenia ganes de saber quines eren les sensacions, i com estava realment. Però aquesta setmana venia d’un fort encostipat i tot i la victòria, les sensacions no han estat les millors. 

Només sortir me col·locat com a primera fèmina i durant la cursa no n’he vist a cap més, tot i així anava amb por de no saber a quina distància tenia la segona classificada. Fins al kilòmetre 16 he anat  força bé, les pujades les he fet a un ritme molt constant i còmode, i als plans intentava portar un bon ritme. Però els últims 8km m’ha faltat força, sobretot a les pujades corredores, però amb els ànims que et donaven els caminadors que t’anaves trobant al circuit la veritat es que m’ha ajudat molt. Després de la última pujada i l’arribada a l’ermita i veure força gent animant, amics i companys d’equip, m’han fet agafar forces per afrontar la última baixada, tot i que m’ha costat ja que les cames estaven tocadetes.

Ara, amb moltes ganes de seguir treballant pensant que això només ha fet que començar!

Salvador Martí

Per la meva part, vaig anar a la cursa amb la intenció de començar-me a posar a prova, tot i que davant del nivell de corredors que hi havia tenia clar que havia de ser prudent. Després d’una sortida força controlada i amb bones sensacions, faig els 7primers quilometres entre els 10 primers corredors, on en la primera baixada tècnica perdo contacte amb els companys de cursa i al final de la mateixa soc atrapat per un grup de cinc corredors. A partir d’aquí, marxo amb un corredor guanyant metres amb la resta del grup, però en un canvi de sender ens equivoquem de ruta i ens fa perdre 2 o 3 minuts i que el grup perseguidor ens adelanti. 

Tot i així, aconseguim contactar amb els atletes i seguim en grup bona part de la cursa. És en la última baixada tècnica on torno a perdre contacte amb el grup i ja no els torno a recuperar, anant en solitari bona part de l’últim tram de la cursa, acabant en 14ea posició i amb un temps de 2h24’. Content per les sensacions en cursa, tot i que falta molt polir les pujades i sobretot agafar confiança en les baixades.

Octavi Fossas

Amb una mica de retràs, després d’haver saludat a una infinitat d’amics runners i de preparar-se pel fort vent, en Tavi, engegava el circuit amb moltes ganes.

El diumenge era el dia a posar a prova l’entrenament practicat aquests últims mesos, i com es diria vulgarment: posar-se el coet al cul. Com era d’esperar, la sortida pel poble va ser tremendament ràpida, només aptes pels més forts, i ell va ser prudent i va decidir sortir amb l’Ester. Va ser a les primeres rampes pels senderons, però, que en Tavi es va trobar muscularment cansat i amb els quàdriceps bloquejats, de manera que va haver de rebaixar les seves pretensions i afluixar una mica més el ritme. A poc a poc, l’Ester se li allunyava, a l’igual que molts altres corredors, no feien més que passar-lo.

Sort que va decidir ser prudent, i així reservar-se pel que vindria.

Quan ja portaven 1/3 part del circuit, anant per sota el seu ritme, i per tal d’afrontar una de les pujades més llargues i fortes que hi havia a la cursa, en Tavi es va pendre mig gel MEGAPLUS, i això li va donar ales, suministrant-li l’energia que fins ara li havia mancat. En Tavi es va reposar del cansament i a partir del km 11,5 va avançar la seva companya d’equip, i va començar a avançar tots aquells que l’havíen passat. Així doncs, la moral i la motivació van anar creixent a par que el seu ritme, i així, fins i tot, a les baixades, va avançar un munt de posicions. D’aquesta manera, va poder mantenir un molt bon ritme pels camins planers i així distanciar-se dels seus opnents més propers.

El resultat final va ser satisfactori, arribant en 31ena posició, doncs va constatar que si la setmana anterior hagués fet més repòs, la cursa hauria anat molt millor, però si ens quedem amb les sensacions últimes, en Tavi es dóna per satisfet i amb moltes ganes que vinguin les properes curses del circuit.

Aleix Toda

El recorregut començava per dins el poble per tal d’estirar el grup abans de travessar la carretera de Colldejou i d’entrar al primer senderó, intentant evitar els tamponaments. Aquí hi va haver un petit error, ja fins aquest punt una moto guiava al grup capdavanter i en anar a aparcar la moto després del camí pel que s’havia de passar, els corredors van seguir perseguint la moto igualment, desviant-se uns metres. Petit malentès que els corredors van corregir ràpidament.

Va ser en aquest punt on Kilian Garcia, de l’Alliberadrenalina es va escapar en solitari, i jo uns metres al darrere perseguit per un gran grup de corredors que s’anava estirant.

El ritme és elevat, però còmode, cal guardar forces perquè s’acosta la primera pujada de la cursa. Travessem ràpidament un petit barranc, després el barranc de Rifà, amb les seves pedres soltes de grans dimensions que el caracteritzen. M’hi trobo còmode i aprofito per agafar uns metres als meus perseguidors. Encarem cap a la muntanya i osti com bufa el Mestral! Avances dos metres i en retrocedeixes un! Arribem a la primera pujada, en la que en Javi Delgado del TAYMORY-SPIRIDON, hem passa i la resta de corredors m’atrapen, hem falta gas a la pujada! Però tampoc vull forçar la màquina que estem tot just al principi!

Tram tècnic per la Serra de les Pedreres, on el senderó anava fent tobogans enmig del bosc i sortida a una pista ample que ens duria fins als pous de la Mena per començar a enfilar la 2ona pujada, la més llarga de la cursa, d’uns 250 m de desnivell positiu en 2km.

De nou, hem comencen a atrapar una colla de corredors i m’avança en Lluima Càceres, del Patxangerus d’Alforja, que hem va agafant metres de distància. En coronar l’Escagassat comença la pista i allí es on vaig apretar, deixant distància als corredors de darrere i mantenint amb en Lluisma. Començem a fer el tomb a la muntanya blanca i aprofito els primers trams tècnics per avançar al Lluisma i apretar.

Arribo a l’Aufinac i crec que vaig força bé, encara tinc forces i porto un bon ritme, hem canten que els primers hem porten uns 2’, però de cop en Javier Heras, del Serres del Mestral m’atrapa a tota velocitat i fins i tot ens intercanviem la posició diverses vegades, fins que a les set crestes, on aquest any el vent ens va respectar (en aquest punt aeri el vent t’ataca des del costat esquerre i quan el vent bufa fort, sembla que t’hagi de prendre volant), vaig posar-me al davant, sense aconseguir desenganxar-me.

Passem pel motlló dels 4 Termes, motiu del nom de la cursa i baixem desenfrenadament Escagassat avall per on feia una estona havíem pujat. Baixem per la pista que ens du direcció a la Font d’en Solé a un ritme pròpi d’uns 10k d’asfalt i encarem cap a travessar el Rifà, on hi ha una petita aglomeració de participants de la cursa curta que ens cedeixen pas tot animant-nos.

Travessem per sota la carretera de colldejou i vinga amunt cap a l’Areny pel darrere, on en Javi hem torna a deixar enrere. Baixada tècnica direcció Vilanova i aprofito la pujada a pel senderó de les Cordes cap a l’Areny per deixar una mica al Javi. Enfilem la muntanya de l’Ermita i ara ja sí que és tot baixada! Petit error per part meva, ja vaig encegat i en Javi hem torna a atrapar. Passem per la plaça de l’ermita entre un ambient pròpi d’una Copa del Món, impressionant, pell de gallina entre crits i tot passant per un passadís humà.

Baixem per l’empedrat i camí vell avall fins al barranc de les nines, apreto però en Javi no cedeix un pel, hem trepitja els talons. Hem foto de cap pel terra però ràpidament torno a agafar el ritme i ja encaro el darrer barranc cap al poliesportiu, arribant finalment en 3er lloc i amb el Javi just al darrere.

Finalment, toca agrair al C.E.L’Areny de Mont-roig de Camp la seva implicació en tot detall durant tot el dia, ja que a diferència d’altres competicions, en aquesta es respirava un caliu especial en la que convidava als corredors a que es quedessin a gaudir de la companyia un cop acabada la cursa, ja sigui pels massatgistes, pel pa torrat amb llonganissa o per tots els premis que es van repartir. De nou reitero que aquest circuit sembla que picarà fort, i es que amb la presència de tants components de cada equip això sembla un dinar familiar! Salut i cames!

Resultats

Cursa llarga

Posició	Dorsal	Nom	Cat	T.Oficial	Club
1	199	Kilian Garcia Ruiz	SR M	02:13:57	CLUB EXCTA. ALLIBERADRENALINA
2	171	Javi Delgado López López	VT M	02:14:53	C.A. TAYMORY-SPIRIDON
3	820	Aleix Toda Mas	SR M	02:15:39	BORGES TRAIL- AAEET

Posició	Dorsal	Nom	Cat	T.Oficial	Club
43	154	Ester Casajuana Reyes	SR F	02:42:57	BORGES TRAIL- AAEET
53	262	M.eugenia Munté Mateu	SR F	02:45:37	ASS.E. CORNUDELLA DE MONTSANT
66	141	Sandra Burgues Llao	SR F	02:50:31	TRAIL ROQUETES ASS. ESPORTIVA I CUL

Cursa curta

Posició	Dorsal	Nom	Cat	T.Oficial	Club
1	320	Javi Sanchez Dominguez	VT M	01:15:24	ASS.EXCTA. CATALUNYA DE REUS
2	462	Jordi Vidal Garcia	JR M	01:17:33	CLUB PATXANGUERUS D?ALFORJA
3	310	Sergio López Martín	SR M	01:20:04	CLUB EXCTA. TRAIL TARRACO

Posició	Dorsal	Nom	Cat	T.Oficial	Club
35	434	Marta Rosell Comí	SR F	01:38:47	CLUB EXCTA. ALLIBERADRENALINA
36	306	Alba Font Bruch	SR F	01:38:53	FISIOTERÀPIA ALBA FONT
43	327	Loli Zamora Hidalgo	VT F	01:42:12	GYMLUKSPORT

ZEGAMA-AIZKORRI 2015

Per fí després de tant de temps, de tants dies entrenant sota el sol tòrrid, de fer sèries durant hores, de treball molt dur....per fí, tot aquest esforç, es veuria recompensat en poder participar a la marató de les maratons. I fins que no es fa, no es pot parlar per boca d’altres, doncs l’experiència de poder córrer pels prats verds, de trescar fins a caure extenuat per l’Aizkorri, de trepitjar fang durant kilòmetres i kilòmetres, de caure dotzenes de vegades, de sentir el teu nom milers  de vegades en boca dels altres, on un nombre ingent de públic t’alçava amb la seva cridòria per damunt de les pedres i et feia volar quan les forces ja escassejaven, de plorar fins a perdre la visió sota un mar de llàgrimes, d’experimentar la duresa de la muntanya més salvatge, de disfrutar més que mai, practicant el teu hoby preferit....en fí, “d’experimentar“ més que mai, no es pot dir que hagis fet ZEGAMA.

És una d’aquelles proves que fins que no has començat, no estàs mai segur d’haver fet els deures, d’haver entrenat prou, d’haver esmorzat bé, de portar tot el que necessites, on et revises les butxaques una i mil vegades, que un cop passats, 5, 10, 20 kilòmetres, encara estàs pendent dels teus muscles i sensacions, de si aguantaran, de no apurar-los molt per intentar acabar costi el que costi.... i així, amb aquestes pors, que poc a poc s’anaven dissipant donaven pas al sentiment d’eufòria tot observant els magnífics paratges que envoltaven als corredors, on la natura esclatava en la seva màxima intensitat i verdor.

Pel que fa a la cursa en sí, en Tavi se la va prendre més com a experiència que no pas una prova competitiva, doncs el nivell que hi havia (uns quants craks mundials....poca broma, eh?), li feia descartar sortir a pimera línia com havia fet en tantes altres curses.

Una cosa important, és que en Tavi només portava dos gels Megaplus d’inhibliak , ja que s’havia estudiat el perfil i s’havia programat els llocs exactes on prendre els gels, les barretes, les sals, l’aigua, etc..., doncs comptava amb el gran assortiment que hi havia a cada avituallament, que per sort, n’hi havia moltíssims (un cada 3-4 kms, fins i tot menys!) i això li permetia emprendre les primeres rampes amb confiança.

Primer de tot, es feia un tomb pel poble, per tot seguit, iniciar una pujada molt forta de 2 km on es començava a estirar el grup. Per acabar d’adobar el que es preveia una cursa dura, ja a partir del km.2 el fang feia acte de presència fen-te patinar com si es tractés d’una pista de gel en alguns cassos, i on els peus s’enganxaven com si es portessin ventoses en d’altres.

Es pot dir que la cursa –excepte algunes baixadetes- pujava fins al km 16,5 ininterrompudament, però els paratges per els que es passava feien que els km no es notessin tant.

I què dir de l’ambient! Es pot dir que al llarg de la prova et trobaves amb milers de persones i totes elles et cridaven pel nom i t’animaven com si els anés la vida.

Hi havia punts estratègics, on la pujada era més forta i pronunciada i allí s’ajuntaven centenars de persones i cada rampa es convertia en una festa.

Llocs com per exemple, la pujada des de Otzaurte, els prats de Ultzama, la forta pujada passant per Atabarreta i Allarte fins arribar al primer cim: Aratz amb fred, vent i boira espessa.

Després d’aquí venia una baixada per prats d’alta muntanya amb una herba verda i molla que també dificultaven la baixada continuant per camins empedrats relliscosos a més no poder, endinsant-nos dins de coves naturals amb ermites a dins, i planejant fins a trobar l’altre fortíssima pujada que arrencava a Sancti Spiritu que passava per l’ Aizkorri, punt més emblemàtic i fotogènic de la cursa i la interminable pujada acabava al cim més alt del País Vasc: l’Aitxuri, no sense abans fer una perillosa i esquerpada cresta.

A partir d’aquí s’iniciava una baixada que més que baixada es podria considerar un barranc amb gespa, provocant una desena de caigudes de cul al Tavi i als seus competidors d’aquell moment. Això sobrecarregava les cames i feia perillar la continuïtat de la cursa. Després,  s’arribava als plans alpins d’Arbelar i Urbia molt agradables de córrer, per encarar una altra pujada molt forta fins al coll d’Andraitz.

Per festa, altre cop el fang: en Tavi no n’havia vist mai tant, ni tan espès, ni tan profund ni tan continuat al llarg de tants i tants kilòmetres. Segons els seus càlculs, tot aquest fangar, tot i ser baixada, el va fer perdre uns 15 minuts, doncs la marxa es feia més lenta i complicada. I des d’aquí, planejant per camins i senderons, ja només quedava restar els kilòmetres fins al final.

Pel que fa al desenvolupament de la cursa, és com si haguessin posat les parts més dures i alhora espectaculars de totes les curses que en Tavi ha fet fins al moment, doncs les pujades tècniques interminables donaven pas a unes baixades perilloses i esquerpades com cap altre, però tot junt i concentrat.

Excepte els corredors èlits, que sí competien, donava la sensació que la resta, anava senzillament a acabar-la i a gaudir del recorregut.

D’aquesta manera en Tavi, trobant-se amb corredors de diferents nacionalitats, veient-se avançat per dotzenes de catalans, bascos, espanyols, europeus diversos....avançava com podia i com li permetien les cames, però per sobre de tot això, era poder estar allà i córrer, saltar, relliscar, grimpar, derrapar i disfrutar!

Val a dir, que tot seguint els consells i entrenaments d’en Jordi Pàmies en Tavi s’assegurava una bona cursa, ja que sense ell, no creiem que hagués pogut acabar.

Això sí, els últims kms tot passant per fagedes increïbles, en Tavi ja li escassejaven les forces, però gràcies altre cop a l’alè del nombrós públic, arribava a meta corrent amb molt bon ritme que gràcies a la seva dona MªCarme, va esclatar en una gran emoció tot fonent-se en una gran abraçada.

El temps final va ser de 5h41m, i la posició la 239 de 475 participants, però el que de debò s’emporta en Tavi són les emocions viscudes. Les sensacions al cim de l’Aikorri i l’arribada, on per dues vegades, en Tavi va perdre el control i va acabar plorant com si d’un nen petit es tractés, doncs l’emoció que se sentia a la pell era inigualable. S’hi ha d’estar.

En dues paraules: IM-PRESSIONANT!

Aquí teniu un enllaç a un vídeo que s’aproxima bastant a les sensacions viscudes durant la cursa: https://vimeo.com/128298319

Donar les gràcies per descomptat a la MªCarme, la seva dona pel recolzament incondicional, al Markus, la Nuria i en Xavi per les fotos i l’ànim a peu de cursa, a l’entrenador Jordi Pàmies i als espònsors de l’equip BORGES TRAIL, com són Megaplus, Eassun, Busssetus, PH-Quirogel, Borges.