Sandra Burgués 3a i Aleix Toda 1er en la Cursa del Pastisset, 1a cursa del circuit ebrenc de Curses de Muntanya

La Cursa del Pastisset del passat 22 de gener, organitzada per l’entitat Fent Sendera, va ser l’encarregada d’inaugurar el circuit ebrenc de curses de muntanya amb els seus 28 km y 1700 d+. Paral·lelament també es desenvoluparien la cursa curta de 18 km i 1000 d+ (categoría júnior) i la cursa pels cadets de 12 km i 400 d+.

 Allí es presentaven tot estrenant el nou any de curses els integrants del Borges Trail Pau Vila, Sandra Burgués i Aleix Toda, disposats a donar guerra en la prova reina de 28k.

El nivell esperat era alt, amb noms com Carlos Bartrina, ultrero amb un palmarès impecable; Pol Vilà, que cada dia va a més; Javier Heras, un assidu dels podis allà on va; Lluisma Mas, subcampió del circuit el darrer any, etc. També tenia previst participar el gran Jessed Hernández, tot i que finalment no va poder disputar la cursa degut a problemes personals i va fer acte de presència tot animant i repartint els premis.

Video de la presentació: 
https://www.youtube.com/watch?v=Py6gkFdvDlg&feature=youtu.be

L’Aleix Toda ens explica la seva experiència:

Eren les 9 del matí quan es va donar la sortida entre pluja fina, diversos corredors marcaven un ritme alegre tot sortint del poble per la carretera direcció a Mora, mentre que jo estava a l’aguait un pas pel darrere. Ràpidament ens endinsem en un barranc amb terreny molt tècnic, sobretot pel fet de que era tot roca mullada i patinava com una mala cosa. Diverses patinades em fan posar seny i anar en compte per no prendre mal, mentre que en Mustapha Bassiyd, del UEC Tortosa, fa gala de la seva habilitat tècnica i s’escapa al capdavant.

Quan surto del barranc vaig 7é i aprofito la pista ample per enganxar als primers poc a poc, ajuntant-me amb un corredor i en Lluisma Mas, del Montbike. Arribem al 1er avituallament (km 5) i els primers ens perdem tot seguint el recorregut que era de la caminada, sort que en arribar un corredor que es coneixia la cursa fa un crit i ens avisa perquè resseguim les nostres passes i trobem el bon camí.

Ens tornem a posar primers amb un corredor, en Lluisma i jo. Aprofito que em sento fresc i en començar el senderó de pujada cap al Racó del Customà pujo marxa i començo a guanyar metres al Lluisma, que em va seguint amb una columna d’uns 10 corredors just al darrere. Aquest tram és espectacular de veure, és una ruta realment preciosa en la que es pot veure les formacions rocoses típiques de la zona mentre es passa per senderons salvatges.

Arribem al 2on avituallament (km 8) i tot seguit veig dos camins marcats, li pregunto a la voluntària de l’avituallament però no sap per on hem de seguir! Quin xou! De cop comencen a arribar la resta de corredors i decidim tirar pel de la dreta, quan a mig pujar de nou arriba un corredor que es coneix la cursa i ens avisa tot cridant que és l’altre direcció la que hem de prendre. Tornem-hi, tirem avall i en aquest moment arriben més corredors, encapçalats per Pol Vilà, del C.E.L’Areny, i que ja es posen a seguir el camí correcte. Jo m’he quedat en 6 ena posició i es forma un tap mentre avancem per un senderó de pujada estret que ja comença a picar (pujada dels familiars).

Vaig avançant corredors quan puc i poc a poc atrapo al LLuisma, li dic que junts podem atrapar al Pol, que ha aconseguit escapar-se sol i ja es veu en la distància i no sembla que tingui intenció d’afluixar.

Em poso 2on i apreto però no aconsegueixo retallar distància, el Pol va molt fort. Arribo al punt més alt (Creu de Santos km 15) on s’ha d’anar per fitxar amb el xip i tornar pel mateix lloc, el Pol ja està tirant avall i em dona ànims, jo no puc amb la meva ànima fins que de cop veig que tal com fa 2 anys (que també vaig fer la cursa) hi havia disfressat un voluntari de Bob Esponja, en aquesta ocasió hi havia un Astèrix i un Obèlix, brutal! Per molt fet caldo que vagis se t’escapen les llàgrimes del riure.

Fitxo i vinga ara pràcticament ja és tot baixada, cal anar amb cap i no fotre’s de cap per les roques mullades però els senderons enmig d’alzines són espectaculars, em motivo i em llanço avall. Els voluntaris em donen referències de que el Pol em porta 2 minuts d’avantatge, que veig complicat de retallar. Em perdo de nou uns metres cap al km 17 per un senderó que baixava a la dreta i quan torno a lloc el cap em diu que ara sí que ho tinc negre per atrapar al 1er, i sobretot que vagi mirant les espatlles a no ser que vingui algú per darrere.

Però poc a poc en les meves converses internes (sembla estrany tot el que es pot arribar a dir un mateix durant una cursa, on el cap acostuma a ser el múscul que marca la diferència) em dic que encara queden 10 km per arribar a meta i que m’ho estic passant genial, que la temperatura és ideal i que m’encanta llançar-me per aquests senderons plens de fang avall, així que agafo un ritme que ni jo mateix creia que podia aguantar i el mantinc fins al km 26, on tot sorprès veig al Pol al meu davant, l’animo a que s’enganxi, que ja queda poc, fem junts l’avituallament del Coll del Motxo, però em diu que no té bones sensacions i me’n vaig sol a tot gas tot seguint la pista ample avall.

Tram final on tot el camí té un pam de fang i ja entro al poble en 1a posició on a banda i banda dels carrers em rep la gent del poble, corredors de la cursa curta i tot de gent que ha vingut a veure com uns quants “bojos” aprofitem la pluja (i l’aiguaneu en alguns moments) per anar a fer 28 km pel fang de les muntanyes de Benifallet.

M’agradaria fer especial menció a la Núria, una metgessa que formava part de l’organització i que en veure que el meu amic Pol li havia agafat una mica d’hipotèrmia a l’arribada, ens va acollir a casa seva de la millor manera possible i va deixar el Pol com nou. Moltes gràcies per la teva ajuda Núria!

Enhorabona al Pol Vilà perquè a banda d'arribar en segona posició va aconseguir ser el més ràpid en el tram cronometrat de pujada, a l'Ismael Sabaté del C.E.L'Areny per la seva 3a posició a la cursa de 18k, al Daniel Castillo per la seva implacable victòria a la cursa cadet de 12k, aquest noi puja molt fort, i als companys d'equip Sandra i Pau, en la seva condició de corredors i a la Giulia i al Francesc que es van acostar per donar-nos ànims en cursa i fer festa després!

La Sandra Burgués ens explica la seva vivència:

Arranquem temporada amb la cursa del Pastisset 2017 (Benifallet) 29K i 1800+. Tot i que per ser la primera la vaig trobar una mica llarga les sensacions van ser prou bones. El fred i el terreny banyat per la pluja ,van afegir-li un puntet mes de dificultat. 

Al final vaig poder disfrutar del recorregut i acabar en 3a posició absoluta. Contenta amb el resultat encara que queda molt a millorar.

Enhorabona a organització i voluntaris, un any mes, pel bon treball realitzat.


En Pau Vila ens explica la seva cursa:

La Primera de l’any!      

Encara lluny del primer objectiu de la temporada, diumenge es disputava la cursa del Pastisset de Benifallet amb un recorregut de 29km +1700, les previsions meteorològiques no eren bones, però la cursa valia a pena. Vaig començar reservant, però anava passant els kilòmetres i estava còmode amb el grup de corredors que anaven al davant. 

A la part mes alta sobre km 15, encara anàvem un grup del 3er al 7e molt a prop, però la baixada es va anant estirant el grup. Durant la baixada a partir del km 20 vaig tenir problemes amb els isquios, vaig baixar el ritme per no patir cap lesió. Entrava a meta amb 7e posició en 3h i 2min i amb bones sensacions, apart de gaudir molt de la cursa pel recorregut, el temps que feia on inclús a la Creu de Santos queia algunes volves de neu que encara la farien més divertida.

Podeu veure tota la info de la cursa a: http://www.lacursadelpastisset.esy.es/ca/home.html

Classificació masculina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre    Tiempo    Diferència   Club Categoria 

1         1    Toda Mas Aleix          2:52:53         0          BORGES TRAIL 

2       165   Vilà Pol                     2:55:34      0:02:41   CLUB ESP. L\'ARENY SM 

3        23    Bartrina Gea Carlos  2:58:07      0:05:14   CLUB ESP. PEDALA.CAT BALAGUER SM

Classificació femenina cursa 28k:

Pos Dorsal Apellidos Nombre                 Tiempo Diferència     Club Categoria 

1      89     Marínez Rodríguez Raquel     3:35:21      0:00:00     VF 

2     124     Prades Alquezar Mªpilar        3:36:36     0:01:15      VF 

3      35   Burgues Llao Sandra                 3:38:24     0:03:03     BORGES TRAIL 

Sobretot voldríem agrair el tracte que l’entitat Fent Sendera va donar als participants, on a banda de deixar-nos gaudir de les seves muntanyes, també van organitzar una festa final, entre repartiment de premis, dinar, germanor i multitud d’obsequis per a tots els assistents.

Tot això no seria possible sense l’ajut de BORGES, EASSUN, PH-QUIROGEL, BUSSETUS, TARRAGONA SPORT GYM, SILICON CODE.

Enllaç a la notícia del diari de Tarragona: http://www.diaridetarragona.com/deportes/79528/aleix-toda-y-raquel-martinez-ganan-la-cursa-del-pastisset#.WIZBh3SCP20.twitter

Video des de la vista d'un corredor de la mà de Miguelón: https://www.youtube.com/watch?v=MwhVgQ1ftow

Fins la pròxima!

Traca final del Circuit del Camp de Tarragona a la Marxa dels Roures 2016

El dia 30 d'octubre hi va haver la darrera cita del Circuit de curses de muntanya del Camp de Tarragona a la localitat de Montblanc.
Dins una preciosa capella medieval s'ultimaven els preparatius mentre els participants del canicross es situaven a la línia de sortida.

Després d'alguns contratemps, a les 9:30 es donava la sortida de la cursa de 24 km anomenada la Clàssica Marxa dels Roures, que és la que comptava per a la classificació del Circuit del Camp de Tarragona.

Entre els participants hi havien l'Ester Casajuana, l'Aleix Solé, l'Aleix Toda i l'Octavi Fossas del Borges Trail.

L'Aleix Toda va sortir a un ritme altíssim, enganxat als talons de Lluisma Mas, que va començar liderant la cursa. Poc després d'abandonar el poble es començava a pujar i l'Albert Ollé va passar a l'Aleix, per anar-se'n junt amb en Lluisma.

Després de poc en Xavi Ayala també va atrapar i sobrepassar l'Aleix, que veia que no podia seguir el ritme de menys a més que portava el corredor de l'Atmosfera Trail.

Poc a poc la cursa va anar transcorrent pel mirador de la Pena, baixant altre cop avall entre algunes petites pèrdues entre les quals l'Aleix es trobà a Albert Ollé, que degut a un error en un creuament havia passat d'encapçalar la cursa a anar en 3a posició. Albert i Aleix van trobar de nou el camí i mentre el primer marxava a un ritme impossible de seguir per l'Aleix, la cursa va arribar al darrer repetxó amb posterior baixada d'uns 2 km cap a Montblanc.

Finalment l'Aleix va arribar a meta en 4a posició, a 7' de Lluisma Mas, que havia protagonitzat una excel·lent carrera, emportant-se la victòria i per tant assolint la 2a posició al Circuit del Camp de Tarragona i deixant a l'Aleix Toda en 3a posició d'aquest circuit.

Cursa de Pratdip, 1a edició de moltes més

El passat 25 de setembre es disputava a Pratdip la 1era edició de la cursa de Muntanya de Pratdip, la penúltima del circuit de curses de muntanya del camp de Tarragona.

La cursa constava de 24kms i 1400+, recorrent així els bonics paratges de la Serra de Llevaria.
Per part del Borges Trail teníem com a representació al Tavi, Aleix Toda i a l’Aleix (Jnr.) Solé.

Aleix Solé ens explica:

M’aixecava a les 6pm, seguint així el meu ritual de desperta’m 2:30-3h abans de començar la cursa. Esmorzo, una bona dutxa per acaba’m de despertar i cap a Pratdip!
Em presentava a la línea de sortida sabent que tocaria patir, venint de dos caps de setmana competint amb curses de 40 i 50 minuts, la Marató per relleus de Vinyols i Taga Evo (Copa Catalana) respectivament; molta xispa però poca xixa que se’n diu jejeje, però disposat a donar-ho tot.

A les 8:30 es dona el tret de sortida, que per variar, es surt a un ritme frenètic. Arribo a les primeres rampes dures, on comença a situar a cadascú on toca i jo em col·loco a roda del meu bon amic Ferran Borrell i Eloi Ortiz, xino xano coronem cim (Puig d’en Cabrafiga) amb 50min.

Baixada ràpida i tècnica, on en cap moment em trobo a gust estomacalment i m’obliga a baixar marxes per poder seguir endavant.

Km 9, aprofito per menjar i beure i encara la pujada amb forces. Aquesta segona era la pujada a Mont-redon per la Cresta de la Seda, simplement impressionant!

 Aquí és on em noto còmode i aprofito per incrementar el ritme i avançar posicions fins que corono el segon cim de la cursa (Mont-redon) i on a partir d’aquí em tocaria patir el meu propi “calvari” fins a meta, on entro de la mà molt emotivament amb Jordi Romero amb 3h i 5min, uffffff!!!

Al final 20è a la general i 1er júnior, i d’aquesta manera col·loca’m PROVISIONALMENT líder del circuit (sempre fa il·lusió jejeje)


L'Aleix Toda ens explica la seva cursa:

Només sortir i ja enfilavem cap al castell de Pratdip, quin principi més dur! Baixada cap a la carretera que passa per davant del poble a tota galeta, intentant perseguir al galgo Edu Queralt i a un altre corredor. Encara no haviem fet un quilòmetre que ja estava cansat! Però en entrar en els camins direcció cap a Bonmont l'Edu es va escapar junt amb el Joaquim del Taymory i jo en 3er lloc encapçalava una bona grupeta de corredors, que s'anava estirant a mesura que pujàvem el cabrafiga.

Senderons estrets i arbusts de mig metre a banda i banda seria el paisatge del que gaudiriem en aquest dia ennuvolat i fresc, perfecte per exprimir-nos a gust. Coronem el Cabrafiga en Kai Langel, un corredor del Taymory i jo, tots tres molt junts, distància que vam mantenir fins a la següent pujada cap al Mont-redon, on hem vaig poder escapar lleugerament i anar agafant una mica d'avantatge.

La pujada al Mont-redon va ser espectacular, enmig de la boira i grimpant per la roca, crits d'ànims entre amics i corredors fins arribar al poble de Llaveria, on la Blanca Sotilla ens esperava amb la seva càmara per immortalitzar el moment, gràcies Blanca!

A partir d'allí començà la baixada progressiva i tècnica en molts trams fins arribar a Pratdip, no sense un repetxó final a dins del poble com a últim recordatori de com és aquell particular terreny.

Finalment vaig poder arribar fins a meta, acabant en 3a posició i impressionat d'aquests camins tan espectaculars, que tot i propers a casa meva, desconeixia en la seva major part.

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest event! Entre ells el grup excursionista Trail Tarraco, tots els voluntaris i corredors.

Tot això no seria possible sense el suport de BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN i COREEVO.

http://cursapratdip.com/

http://tretzesports.es/resultats_curses3/Index.php?Id=462

Carles Martí i Aleix Toda a la Skyrace Comapedrosa, 21km i 2300md+ SKYRUNNER WORLD CHAMPIONSHIPS

Més de trecents corredors és van donar cita el passat cap de setmana per disputar i gaudir
d’un prova de la copa del món de curses de muntanya, que és va dur a terme en el petit poble
d’Arinsal a Andorra.

Es disputaren dos curses ( de 15 i 22 quilòmetres), tot i que només la llarga puntuava per les
Skyrunner World Series.

Un circuit cent per cent de muntanya i amb un desnivell positiu de gairebe 2300 metres els va
posar a prova a tos els participants

Una primera pujada de 1300 de desnivell positu en vuit qulòmetres ja va trencar de bon principi la cursa, situant ja cada corredor en el seu lloc.

I després de una pujada tant llarga, dos quilòmetres de baixada van servir per poder agafar energies per la pujada que acabaria de trencar totalment la cursa, pujada desde el refugi del pla de l’estany fins al cim del comapedrosa ( sostre d’andorra amb 2942 metres), dura pujada de 1000 metres de desnivell amb poc més de dos quilòmetres per un camí sense marcar i una llarga tartera eterna.

En Carles Martí va fer una cursa molt conservadora, coneixedor del circuit i la duressa del circuit. La primera pujada agafar un ritme alt però comode, que el va permetre poder afrontar la segona pujada en un bon estat de forma i poder passar a diversos corredors, tot i això després de fer el cim del comapedrosa no va voler arriscar en la llarga baixada i és va veure adelantat per alguns corredors més agosserats. Tot i això meritòria 74ª posició de la general amb 3h45m, content i gaudint d’una autèntica cursa de muntanya, per un entorn inmillorable amb un gran ambient i en un país fantàstic.

Per altra banda, l'Aleix Toda va intentar sortir en bona posició per evitar l'embús en el senderó de pujada, però el primer tram d'asfalt a un ritme diabòlic li va passar factura i la primera llarga pujada es va fer eterna, amb sensació de tenir les cames buides i sense poder tirar més.

Endavant i endarrera una fila de corredors que no s'acabava, i en arribar a la zona de crestes, poc a poc va anar trobant el seu ritme, fent el que vaig poder i baixant a tot drap cap al Refugi del Pla de l'Estany. Aquesta baixada era molt més tècnica del que semblava, ja que la roca estava mullada i en les zones d'herba era difícil poder col·locar un peu pla, això va fer que molts corredors patissin caigudes, però la seva tecnicitat és una de les característiques per les quals aquesta cursa ha guanyat molt de nom en els darrers anys.

Arribats al refugi tocava escalar, literalment, la paret d'herba que hi havia tot enfilant cap al cim del Comapedrosa, sostre d'Andorra. Així que uns amb pals i els altres a 4 potes, els corredors avançaven com podien fins arribar a la zona de blocs, ja precedint el darrer tram de tartera fins al cim.

Com sempre, el Comapedrosa té un encant especial, i aquell dia ho mostrà enmig d'un toc màgic de boira, que assegurava una temperatura ideal per als atletes. Després de fer cim ja només quedava tot baixada, així que tocava superar en primer lloc les crestes del Comapedrosa, també molt tècniques, i després agafar bon ritme fins a travessar el refugi del Comapedrosa i seguir avall, travessar el túnel del costat del pàrquing de les pistes d'Arinsal i arribar enmig de la multitud a meta, on l'Aleix va haver d'esprintar, per poder mantenir la posició en un duel final amb SanVicente, corredor andorrà.

Finalment l'Aleix va arribar en 48ena posició en un temps de 2h21' en aquesta prova de la Copa del Món. 

Aleix Toda 22é a la BUFF EPIC TRAIL Marathon, Skyrunner World Championship

Hem presentava a aquesta prova després d'haver fet la Marató dels Cims la setmana anterior, les sensacions eren bones i creia el temps acompanyava, fresca de bon matí mentre esperàvem la sortida a Espot.

Ens esperaven ni més ni menys que 42 km i més de 3200 metres de desnivell positiu fins arribar a Barruera, vorejant el sud del parc nacional d'Aiguestortes, un dels indrets més màgics del nostre país.

En la línia de sortida es podien veure els millors d'aquest esport, entre ells, Oihana Kortazar, Maite Maiora, Azara García, Stian Angermund-Vik, Tom Owens, Manuel Merillas, Miguel Caballero, etc

Així que a les 9:30 del matí començà la cursa enmig d'un poble ple d'espectadors animant a veu viva i un helicòpter sobrevolant els corredors mentre agafava les primeres imatges de la cursa. El ritme, frenètic, ens va portar a fer una volta al petit poble fins encarar-nos cap al primer tram de pujada per un senderó estret, pel qual ja es van començar a fer els primers taps.

Aviat vam deixar el senderó per agafar la pista que porta al capdamunt de les pistes d'esquí d'Espot, herba, humitat i corredors esbufegant fins arribar al capdamunt d'aquesta pujada de 1400md+, i si al capdamunt de la pujada ja començava a ser senderó enmig de tartera, en assolir el punt més alt i llançar-nos per l'altre costat, els corredors havíem de parar especial atenció en les pedres que es desprenien sota els peus de la resta per evitar cap accident.

A partir d'allí els senderons transcorrien enmig de camps verds, molt corribles menys en punts molt concrets amb blocs de pedra en la que jo aprofitava per adelantar algun corredor més "pistero".

Poc a poc anava guanyant alguna posició, tot i que no sabia quanta gent tenia per davant. Només el fet de poder còrrer en aquest entorn ja hem donava força per seguir endavant, de motivació que no en falti!

Anant fent kms s'anava passant per preses i refugis plens de gent animant, rius i muntanyes mentre que de cop, miro amunt i veig la darrera gran pujada de 600md+, uff com va costar aquest tram, ja feia kms que la gent hem deia que ja era tot baixada i aquell mur s'hem va endur les forces.

Tot i així, un cop dalt entre la gent que animava hi havia diversos coneguts, entre ells l'Ester Casajuana, que hem van fer posar el cap a lloc i ara ja sí que sí! només quedava la baixada, així que gas i avall!

Amb un bon ritme vaig poder anant atrapant i passant alguns corredors, passant per l'emblemàtic poble de Taüll, Boí, on l'amic Jacob Salvadó i la resta del poble animaven com si els hi anés la vida enmig del repic de les esquelles, que més es pot demanar? Però a falta de 3km per finalitzar la cursa les cames ja no tiraven i el Sol començava a apretar. Aquells 3 km es van fer eterns fins arribar a meta, on la Laia Roig m'esperava i això hem va fer arribar a meta, ja que m'estava agafant un baixon monumental.

Finalment vaig arribar en 4h39' en 22ena posició en una prova de la Copa del Món, no m'ho creia ni jo! El meu cap havia pogut més que les cames i gràcies als ànims de tota la gent vaig poder acabar la cursa molt millor del que m'esperava.

Tot això no seria possible sense Borges, PH-Quirogel, Eassun, Coreevo i Sport Gym Tarragona.

Fins la pròxima! Salut i cames!

Aleix Toda, 4art a la prova andorrana de la Marató dels Cims

El passat dissabte 16 de juliol el corredor Aleix Toda del Borges Trail va participar en la Marató del Cims a la localitat andorrana d'Ordino. La cursa formava part del circuit de les Skyrunning Series Spain & Andorra i tot i que darrerament les sensacions en els entrenaments no eren gaire bones el borgeti es disposava a donar el millor de si mateix en aquesta gran cursa de 42,5 km i 3000md+.

A les 8 del matí es donà la sortida entre musica clàssica i petards i el nostre corredor es va posava entre el grup capdavanter, tot sortint per un tram d'asfalt que permetia anar a un bon ritme, segurament massa elevat però l'eufòria del moment l'exigia.

En començar la pujada l'Aleix va perdre algunes posicions, quedant-se en un 7é lloc i compartint cursa amb en Xavier Andorrà. La cursa, que en aquell tram presentava un recorregut de bellesa difícil de descriure enmig de rius i boscos frondosos, es va anar desenvolupant sense més canvis fins arribar a la vall de Sorteny, on el nostre corredor va mantenir el ritme imposat des del principi mentre que alguns dels altres atletes anaven defallint en la llarga pujada cap a coronar el Casamanya.

En aquesta part de la cursa les vistes eren per quedar-se a seure i contemplar el paisatge, però aquell dia tocava apretar el cul i els grans grups de voluntaris i excursionistes que s'aplegaven a cada cim donaven ales per recuperar forces, superar el tram tècnic amb cadenes fins al cim del Casamanya i avall que fa baixada!

A partir d'aquest punt l'Aleix va deixar enrere als companys als que havia anat passant i es va quedar sol fins arribar en 4a posició a meta enmig d'un ambientasso d'amics, famílies i aficcionats que esperaven l'arribada dels seus respectius atletes.

De nou un 10 per a l'organització, que va mobilitzar més de 400 voluntaris per a totes les curses que es van dur a terme aquell cap de setmana i va aconseguir que cada corredor visqués una experiència única.

Tot això no seria possible sense Borges, Eassun, PH-Quirogel, Coreevo, Sport Gym Tarragona.

Aleix Toda s'emporta la 5ena posició a la Vallibierna Skyrace, prova de la Copa d'Espanya i de les National Skyrunner Series

La Vallibierna Skyrace disputada el passat 5 de juny seria la 4a prova de la Copa d'Espanya 2016 i la 2a de les National Skyrunner Series. Amb 34km i 2700m d+ la gresca estava assegurada, i és que a més l'assistència de corredors de nivell tant de diverses seleccions autonòmiques com independents prometia una disputa interessanten la pugna per pujar al podi; alguns noms eren tals com Zaid Ait Malek, Mario Bonavista, Jseba Larralde, etc.

A les 8:30 es donà la sortida enmig del poble de Vilaller, on l'eufòria va fer que els corredors sortissin a un ritme altíssim (3:30 min/km) per la pista-senderó de 2 km que els duria fins al poble de Ginast amb Zaid al cap de cursa. A partir d'allí començà la primera pujada de la cursa, res a envejar a un km vertical, ja que en 5,5 km pujava 1200 m d+. En aquest punt Joseba Larralde es posava líder de la cursa i se'n anava sol, perseguit per Zaid i la resta de corredors que s'anaven distanciant.

L'Aleix, que coneixia el recorregut de fer-lo l'any anterior, pujava a bon ritme però amb cap i guardant forces per quan es pogués rodar a bons ritmes més endavant. Quan la vegetació ho permetia anava veient el cap de cursa al davant, i el fet de poder mantenir la distància i poder anar passant algun corredor el motivava.

Km 8: Final de la pujada infernal, l'Aleix va en el top 15 però no sap en quina posició. Uff, com costava allargar les cames per agafar bon ritme. Les vistes eren espectaculars, camps verds d'herba, cel net i el sol començava a picar.

En passar per l'avituallament el corredor del Borges es pren un gel i puja un punt el ritme, deixant enrere a un parell de corredors amb els que havia format grupet en la pujada.

Aquell tram es podria definir com "posa el peu on puguis", ja que l'herba no et deixava endivinar els bonys del terra i no et permetia agafar un ritme constant.

Km 12: Següent avituallament i comença la baixada, que ràpidament portà als corredors fins a la vall de Llauset fent camp a través.

Km 15: Comença la segona pujada de la cursa, no tant llarga com la primera però en aquest punt de la cursa els corredors ja anaven tocats. En alguns trams encara hi havia força neu, tot un espectàcle, sort que estava transformada i permetia que els tacs de les bambes es clavessin, tot i que en més d'una ocasió l'Aleix es va fotre de lloros pel terra, maleïnt a la mare que el va *****. El borgetti va aprofitar aquesta pujada per passar 3 corredors que anàven tocats.

Arribats gairebé a la serra de Llauset la cursa girava a l'esquerra i llavors es crestejava per una carena preciosa de pedres afilades, força tècnica, on els ànims dels voluntaris de l'avituallament allí present revifàven a tot corredor, sort d'ells !!!

Ara els corredors del davant es veuen força lluny i l'Aleix es perseguit pels corredors que havia passat a la pujada, així que tocà apretar el cul i oblidar que les cames ja començaven a queixar-se, uff!! i encara quedava molt!

Km 22: En aquest punt el circuit es retroba amb el camí que haviem fet de vinguda i el segueix fins a meta. L'Aleix aprofita els repetxons per augmentar l'avantatge respecte als seus perseguidors i apropar-se a un corredor del davant, passant-lo just abans de començar la darrera baixada.

Sembla extrany, però aquella última baixada va ser la part més difícil de la cursa, ja que a més d'anar tocat i buit de forces, el fet d'estar tanta estona en baixada contínua sense parar deixava els quàdriceps com una pedra, però en aquell moment a l'avituallament li canten al nostre corredor que va en 5ena posició. L'Aleix no s'ho creia, sabia que anava bé però no es pensava que es trovava tan endavant, així que va començar a baixar com un boig avall disposat a donar-ho tot. A mitja baixada l'Aleix es torça un turmell, maleïnt de nou a ... però no passa res! S'ha d'arribar a meta sigui com sigui!

Km 32: Arribat baix al poble de Ginast el corredor borgetti intenta agafar un bon ritme però les cames ja no donen de sí, cremen i demanen a crits parar a caminar, però ja casi que hi sóm! no podem afluixar a 2 km de meta, així que treient forces d'on no n'hi havien, l'Aleix corre com pot fins a Vilaller, on desprès de fotre's de cap pel terra en la pista menys tècnica de tota la cursa, arriba a meta en un temps de 3h53'02'' en 5ena posició de la general, havent baixat 12' respecte el temps de l'any anterior.

El nostre corredor no s'ho creia, dies com aquests són els que fan que valgui la pena tots els esforços i sacrificis fets fins la data, i omplen de forces per seguir cap a altres objectius ambiciosos.

Tot això no seria possible sense la col·laboració de Borges, PH-quirogel, Eassun, Coreevo, Sport Gym Tarragona.

Classificació general masculina:

Posició  Dorsal     Cognom    Nom           Categoria           Any         Equip     Temps     Dif. amb el 1er

1 78 REMON,Daniel        M-SEN ESP 1983    C SELECCIÓN MADRILEÑA   03:43:16
2 43 LARRALDE,Joseba M-SEN ESP 1986    C EUSKAL SELEKZIOA           03:47:18   4:02 min.
3 6 AIT,Zaid                     M-SEN ESP 1984    C SELECCIÓN ANDALUZA     03:48:53   5:37 min.
4 44 OZAETA,Julen        M-SEN ESP 1986    C EUSKAL SELEKZIOA            03:49:05   5:49 min.
5 28 TODA,Aleix            M-SEN ESP 1989    C BORGES TRAIL                   03:53:02   9:46 min.

Classificació general femenina:

1 2 DEBATS,Ragna F_SEN ESP 1979 C TUGA - CATALANA                04:22:33
2 20 FRUTOS,Zur F_SEN ESP 1986 C GRIFONE TEAM - EUSKADI   04:31:38      9:05 min.
3 7 VALLS,Rosa F_SEN ESP 1985 C FOUR FACTORS - CATALANA   04:32:03      9:30 min.
4 148 RIBA,Marta FVETa ESP 1972 C TEAM MILLET - CATALANA   04:50:59     28:26 min.
5 11 DELGADO,Noemi F_SEN ESP 1980 C SELECCIÓN ANDALUZA 04:57:11    34:38 min.

Mikel Besora i Ester Casajuana guanyen la cursa Un Tomb Pel Montsant, 3a prova del Circuit del Camp de Tarragona

Diumenge 17 d’abril es presentava com un dia ideal per dur a terme una cursa tal com la de Un Tomb Pel Montsant, amb sortida a la Morera de Montsant i atentament organitzada pel Trail Tarraco en el marc de la 3a cursa del Circuit del Camp de Tarragona.

S’oferia la possibilitat de realitzar dues modalitats de cursa, la llarga amb 23 km i 1450 md+ i una de curta amb 15 km i 780 md+. Els que llegiu aquestes línies i no hagueu fet mai el circuit us preguntareu, com pot ser tal desnivell amb tal distància? Doncs sí, els organitzadors del UTPM ho van aconseguir! Una cursa espectacular tant a nivell d’organització, com per recorregut i paisatgísticament parlant.

Tot seguit els nostres corredors relataran la seva pròpia cursa:

Ester Casajuana

Afrontava aquesta tercera cursa del circuit del Camp del Tarragona amb més ganes que mai, després de les males sensacions que havia tingut a la Portella, tenia ganes de demostrar-me a mi mateixa que estic fent un bon treball, i el que és més important que començo a confiar una miqueta més en mi. Era la primera cursa de la temporada que anava descansada per temes laborals, així que no hi havia excusa a fer una bona cursa o si més no a intentar-ho. 

Coneixia la primera part del recorregut, i sabia que era un terreny que m’hi sento còmode així que només donar el tret de sortida tot els nervis que tenia van marxar i em vaig concentrar a fer la meva cursa, els primers kilòmetres els vaig fer amb la Núria Gil, fet que em va anar molt bé per agafar un bon lloc ja que en els primers kilòmetres venien trams estrets i era important col·locar-te bé. Quan vam començar la primera pujada ja em vaig sentit molt còmode de cames així que vaig decidir anar pujant a un bon ritme però a l’hora reservant forces perquè sabia que la segona pujada era força dura. Vaig disfrutar molt en cada tram que feia, quan vam arribar a dalt a la Serra Major vaig agafar un bon ritme del cual em sentia molt còmode i a l’hora admirar les grans vistes del Montsant. 

La baixada cap al Pantà de Margalef la vaig disfrutar moltíssim, tot i que se’m va fer una mica llarga i al arribar abaix els quàdriceps estaven ressentits. Finalment a l’hora d’afrontar la última pujada i més dura de la cursa em sentia tant bé que allí va ser on vaig començar avançar varis corredors i vaig fer una pujada de menys a més. Allí crec que em vaig adonar realment del treball que porto fet fins ara i vaig pensar “aquí comença la cursa!”.  Així que la última baixada cap a la Morera la vaig fer amb una felicitat enorme de veure que ja arribava i que estava tant bé! 

La meva cara de felicitat de l’arribada a la meta ho diu tot, vaig guanyar però el més important de tot es que vaig disfrutar molt!

Núria Gil

La Núria ens explica que en els primers kms de cursa anava juntament amb la seva companya d’equip, l’Esther Casajuana, fins al començament de la pujada al grau de l’escletxa on  l’Esther va començar a agafar cada vegada més avantatge. La Núria, que anava en segona posició, es va quedar amb un grup de nois fins que, en el moment de començar la baixada que conduïa fins a Margalef, i ja sense notar bones sensacions a les plantes dels peus des d’un inici de cursa,  va notar com cada vegada més a nivell dels dos talons començaven a sortir-li ampolles. Abans d’arribar a Margalef, va ser adelantada per Mª Eugenia Munté. Un cop passat Margalef, els kms anaven fent-se cada vegada més durs, en cada recolzament notava sensació de cremor a nivell plantar. Així que solament quedava anar baixant de ritme fins arribar a la meta. Finalment, entrant tercera per darrera d’Esther Casajuana i Mª Eugenia Munté.

Mikel Besora

La sortida va ser molt ràpida i Mikel es va posicionar al grup capdavanter, seguint al primer corredor.

Al cap de 4km. el primer corredor es desgasta i Mikel agafa el lideratge, seguit a prop de Joaquín del club Spiridon.

Mikel que porta el lideratge, pujant l'escletxa dosificant i arribant a dalt de tot, al cim, en primera posició cedeix el lideratge a Joaquín que va com una moto. Mikel va a roda per tal de dosificar i 'pensar' una bona estratègia de contraatac.

Joaquín i Mikel arriben junts al pantà de Margalef, Mikel pujant es troba còmode i per moments vol augmentar el ritme però amb sang freda continua darrere vigilant el primer corredor.

Cap al km.16-17 pujant corrent tots dos, Mikel fa un canvi de ritme i agafa el lideratge, Joaquín reacciona i el seguirà uns metres fins que Mikel es distanciarà una mica mes fins deixar un marge de 50 metres. Una llarga i tècnica baixada fins al poble de Morera de Montsant arribant a meta Mikel Besora com a guanyador absolut en un temps de 2h.12' per completar 23km. amb 1500+.

Aleix Toda

L’Aleix tenia moltes ganes de fer aquesta cursa, ja que no coneixia el circuit i la zona l’atreia molt. A més el dia mig ennuvolat semblava que acompanyava a les bones sensacions del nostre corredor.

En la línia de sortida ja es podien veure nombrosos corredors de nivell, tret de sortida i un corredor seguit de Mikel Basora encapçalen el primer grup. El primer tram era perillós si es volia acabar la cursa en condicions, ja que els primers 3,7 km eren en baixada fins la Cartoixa d’Escaladei, fins on Aleix va mantenir una 3a posició tot intentant no perdre de vista al Mikel i al 1er corredor, que en alguns trams portaven un ritme per sota dels 3 min/km, l’Aleix ja veia que això li passaria factura més tard, però va decidir apostar fort i no despenjar-se.

Just en arribar a l’inici de la primera gran pujada del circuit de 550md+ en 5,5 km, Toda regula baixant el ritme i es sobrepassat per Joaquin Navarro i Javi Delgado, que es posen a perseguir a Basora, desapareixent tots tres de l’abast visual de Toda i el corredor que anava en 1a posició es posa a caminar i es queda enrere.

Mentrestant, Toda encapçala un grup junt amb Pol Vilà i Lluisma Mas, grupet que ja és típic en les curses que s’han celebrat en aquest circuit. La pujada va ser dura, amb l’al·licient del magnífic grau de l’escletxa. Arribada dalt de la Serra Major i baixada entre zigues-zagues per senderó cap al pantà de Margalef, on Pol Vilà va aprofitar per passar a Toda i posicionar-se en 4a posició absoluta.

Tot just començar la 2ona gran pujada, de 660md+ en 4 km (l’any vinent aquest tram serà una cursa de KV el dia abans del UTPM) l’Aleix atrapa i passa a Pol Vilà i es posa a roda de Javi Delgado. A mitja pujada, collons com pica això!! Però aquest senderó era guapíssim! Toda aprofita que s’ha pres un gel i les sensacions són bones i es posa davant de Delgado, que tenia molèsties. Vilà es despenja del grup i Toda i Lluisma es van intercanviant les posicions en un seguit de destralades durant tota la pujada, on finalment i traient forces de ves a saber on, Toda acaba coronant en primera posició la Serra Major i aprofita llavors els trams planers per guanyar alguns metres d’avantatge respecte a Lluisma.

Passada per l’idíl·lic clot del Cirerer, on hi havia el darrer avituallament i on Aleix va passar a l’Esther Tuset, del CE L’Areny que acabaria guanyant la cursa curta (aquesta noia apunta maneres!) i gràcies als ànims dels voluntaris de l’avituallament Toda agafa forces per enfrontar la baixada final, en la que el nostre corredor va gaudir de les impressionants vistes de l’entorn, arribant en 3a posició a meta amb un temps de 2h15’37’’, molt satisfet de les sensacions que anem agafant gràcies a Quim Royes i també gràcies a que la fisioterapeuta Núria Gil li havia arreglat els iliotibials.

Octavi Fossas

Pel que fa al Tavi, que aquest cop anava sense cap mena de preparació, doncs últimament no havia pogut fer cap entrenament específic, afrontava la prova amb certa por. Sabedor de la dificultat –tan tècnica com de desnivell- va sortir molt conservador. Carregat amb tres gels per si de cas i molt ben alimentat les hores prèvies a la cursa, la sortida cara avall va ajudar a no carregar tan les cames, de manera que quan van començar les fortes rampes i l’ascensió a través de l’escletxa, van fer uns quants quilometres amb el seu company d’equip Ronald tot observant el meravellós paisatge. 

Tot just abans d’acabar aquesta llarga i empinada pujada, la companya d’equip Ester, el va passar –com ja es habitual-, però com que després venia baixada, la va tornar a atrapar i la van fer plegats. És a dir, en el tram de pujada, anava acompanyat d’en Ronald i en el tram de baixada, de l’Ester. Això va ser un bon motivador, estar acompanyat dels teus sempre és positiu. Un cop va arribar a l’avituallament del pantà de Margalef, va haver de parar una estoneta llarga, doncs aquella baixada tan i tan llarga va sobrecarregar els quàdriceps d’en Tavi. A partir d’aquí tornava una altra pujada que semblava no tenir fi, i aquí ho va fer sol, però sort de dosificar els gels, que al final encara va tenir un raconet d’energia per avaçar algun que altre corredor.

I un cop al coll, on hi havia l’últim avituallament, la Judit, el va seguir tot oferint-li aigua i preguntant pel seu estat, cosa que va agrair moltíssim. Ja a partir d’allà, quedaven els cinc últims quilometres tots de baixada i arribada altre cop a la Morera, on arribava destartalat i exhaust. Sort que l’arribada l’esperaven les petites amb els braços oberts.

Això demostra que tot i no estar físicament entrenat, és important treballar la ment i aquí es nota la importància d’estar motivat, doncs en una cursa d’aquest nivell, on es pateix tant, si no es té el cap clar, és fàcil abandonar en qualsevol revolt. Si has preparat la ment, aquesta està preparada per combatre les dificultats i la duresa pròpia de la muntanya, i sobreposar-se al desgast i al cansament i traient energies d’allà on no en queden.

Així doncs, arribava a meta el 33è, gens satisfet amb les sensacions físiques obtingudes i amb el ferm convenciment de treballar molt de cara a les properes curses, ja no per fer bons resultats, si no per poder disfrutar dels meravellós entorn que tenim i de la companyia dels amics.

Ronald Fargas

Aquest passat diumenge, el Ronald Fargas(BorgesTrail), tornava a  trepitjar el terreny Trail després de la lesió. Una prova que va transcòrrer pel Parc Natural del Montsant. Una distància de 23km, prou exigent, amb descensos llargs i pujades que tampoc és quedaven enrere. Una sortida prou ràpida, ja que eren 5km de descens pel camí dels Cartoixans, fins al peu de l'ermita de la Pietat. Aquí s'iniciava la pujada de 6km fins al capdamunt del Montsant, a la Cogulla, passant primer pel grau de l'Escletxa.Amb les forces intactes, el Ronald juntament amb el seu company Octavi (BorgesTrail) es mantenien dels 20 primers.

Tot seguit, un descens de 5km, que portava als corredors fins al pantà de Margalef, en aquest tram el Ronald va disminuir el seu ritme, ja que el turmell i bessó que es va lesionar, de tant en tant, avisava....aixó va fer que perdés alguns llocs. Ara tocava el darrer ascens, pel sender de la cova de la Taberna que els portaria fins el Clot del Cirer, 4,5km d'un sender amb trams de riu sec, però molt humit. Ja desprès del clot del Cirer, i anant recuperant posicions, el Ronald iniciava un tram planer per la serra Major, i el següent descens pel grau de la Grallera, baixant-lo amb més rapidessa del que tocava pel turmell,  entrava a la arribada de la Morera en el lloc 40 i el 10e de la seva categoria. Molt content per tal com havia respòs el peu esquerre en alguns moments, ara toca ja posar poc a poc les coses al seu lloc...salut i kms!!!

Moltes gràcies a l’organització, en aquest cas al Trail Tarraco, per haver organitzat una cursa esplèndida amb un recorregut fantàstic!

Tota això no seria possible sense la col·laboració de Borges, Ph-quirogel, Eassun, Bussetus, Sport Gym Tarragona i Coreevo.

Per a més informació i resultats podeu consultar l’enllaç:

http://untombpelmontsant.com/

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.

La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.

A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.

Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.

A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 

Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 

Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.

El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.

Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana

Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana

Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts

A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!

I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.

Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca

Podi masculí LTCD