QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 4 d’agost de 2016

Aleix Toda 22é a la BUFF EPIC TRAIL Marathon, Skyrunner World Championship

Hem presentava a aquesta prova després d'haver fet la Marató dels Cims la setmana anterior, les sensacions eren bones i creia el temps acompanyava, fresca de bon matí mentre esperàvem la sortida a Espot.

Ens esperaven ni més ni menys que 42 km i més de 3200 metres de desnivell positiu fins arribar a Barruera, vorejant el sud del parc nacional d'Aiguestortes, un dels indrets més màgics del nostre país.

En la línia de sortida es podien veure els millors d'aquest esport, entre ells, Oihana Kortazar, Maite Maiora, Azara García, Stian Angermund-Vik, Tom Owens, Manuel Merillas, Miguel Caballero, etc

Així que a les 9:30 del matí començà la cursa enmig d'un poble ple d'espectadors animant a veu viva i un helicòpter sobrevolant els corredors mentre agafava les primeres imatges de la cursa. El ritme, frenètic, ens va portar a fer una volta al petit poble fins encarar-nos cap al primer tram de pujada per un senderó estret, pel qual ja es van començar a fer els primers taps.

Aviat vam deixar el senderó per agafar la pista que porta al capdamunt de les pistes d'esquí d'Espot, herba, humitat i corredors esbufegant fins arribar al capdamunt d'aquesta pujada de 1400md+, i si al capdamunt de la pujada ja començava a ser senderó enmig de tartera, en assolir el punt més alt i llançar-nos per l'altre costat, els corredors havíem de parar especial atenció en les pedres que es desprenien sota els peus de la resta per evitar cap accident.


A partir d'allí els senderons transcorrien enmig de camps verds, molt corribles menys en punts molt concrets amb blocs de pedra en la que jo aprofitava per adelantar algun corredor més "pistero".

Poc a poc anava guanyant alguna posició, tot i que no sabia quanta gent tenia per davant. Només el fet de poder còrrer en aquest entorn ja hem donava força per seguir endavant, de motivació que no en falti!

Anant fent kms s'anava passant per preses i refugis plens de gent animant, rius i muntanyes mentre que de cop, miro amunt i veig la darrera gran pujada de 600md+, uff com va costar aquest tram, ja feia kms que la gent hem deia que ja era tot baixada i aquell mur s'hem va endur les forces.

Tot i així, un cop dalt entre la gent que animava hi havia diversos coneguts, entre ells l'Ester Casajuana, que hem van fer posar el cap a lloc i ara ja sí que sí! només quedava la baixada, així que gas i avall!

Amb un bon ritme vaig poder anant atrapant i passant alguns corredors, passant per l'emblemàtic poble de Taüll, Boí, on l'amic Jacob Salvadó i la resta del poble animaven com si els hi anés la vida enmig del repic de les esquelles, que més es pot demanar? Però a falta de 3km per finalitzar la cursa les cames ja no tiraven i el Sol començava a apretar. Aquells 3 km es van fer eterns fins arribar a meta, on la Laia Roig m'esperava i això hem va fer arribar a meta, ja que m'estava agafant un baixon monumental.


Finalment vaig arribar en 4h39' en 22ena posició en una prova de la Copa del Món, no m'ho creia ni jo! El meu cap havia pogut més que les cames i gràcies als ànims de tota la gent vaig poder acabar la cursa molt millor del que m'esperava.

Tot això no seria possible sense Borges, PH-Quirogel, Eassun, Coreevo i Sport Gym Tarragona.

Fins la pròxima! Salut i cames!




BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute