BORGES TRAIL triomfa a la cursa de Vilaplana-La Mussara

Aquest passat diumenge es va celebrar la 5a edició de la cursa Vilaplana-La Mussara-Vilaplana, (4a cursa puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp) però contant amb algunes diferències respecte altres anys. No només l’augment de kilòmetres i dificultat costarien més de l’habitual, si no que una calor sufocant amenaçava a tots els corredors per igual.

El que va començar sent una bona matinal pels corredors del BORGES TRAIL-AAEET Valls, Nuria Fortuny, Salvador Martí, Carles Martí i Tavi Fossas, va acabar esdevenint amb un parell de podis i molt bones sensacions per la resta de corredors.

D’aquesta manera, a les 9:00h. en punt es donava el tret de sortida als 183 participants que en aquesta ocasió començarien pujant pel camí dels Garrigots, passant pel Mas de Patinya i enllaçant amb la pista dels Masos. Un cop aquí, planejaven una mica per tornar a girar pel senderó de baixada en direcció a Vilaplana, fins que enllaçaven amb la dura pujada de Campanilles i aquest amb el camí de les Airases, directes fins al poble abandonat de La Mussara. Així doncs, es pot endevinar que la pujada s’havia allargat considerablement respecte altres anys. Un cop aquí, es faria una volta d’uns 2,5 km per darrere el poble, per agafar el camí de baixada de les Tosques directe fins a Vilaplana. Total 5 km de baixada molt dura i tècnica que posava a prova fins als més experimentats corredors de muntanya. Pel que fa a la senyalització i als avituallament eren força justets, però això ja ho havien avisat en un correu que van rebre tots els corredors uns dies anteriors a la cursa, amb el que havíem d’anar suficientment preparats.

D’aquesta manera, els corredors del Borges van obtenir uns bons resultats, on la Nuri va ser 1a en fèmines, en Salvador 3er de la general, en Carles 15è (amb caiguda i lesió inclosa) i en Tavi 18è (amb pèrdua inclosa).

Aquí teniu les experiències dels 4 corredors que s’hi van presentar en primera persona:

Nuri:

En la sortida ja va situar-se en les primeres posicions per tal d’evitar en la mesura del possible qualsevol tap en els primers compassos  de la cursa.

La cosa va anar molt bé i ja en les primeres rampes de formigó i veient que totes les seves contrincants es dedicaven a vigilar-se entre elles i la deixaven fer, va començar a tirar en solitari sense mirar enrere. Només de tant en tant i quan el camí ho permetia un  cop d´ull ràpid per assegurar-se de que tot anava sobre el previst. Així doncs la feina era de mantenir el ritme el mes alt possible sempre regulant per no defallir i treure un bon marge que li permetés afrontar la última part de cursa amb certa tranquil·litat.

En aquesta ocasió les forces van estar del costat de la Nuri i tot i que l´itinerari era exigent amb la ja clàssica pujada al poble de la Mussara, va poder aguantar bé i en passar per aquest punt del recorregut la diferència amb el grup perseguidor ja voltava els cinc minuts. A partir d´ aquí ja només es tractava de no correr riscos a la baixada i certificar la que seria la tercera victòria consecutiva  per l´atleta del Borges Trail AAEET en el circuit de curses de muntanya del Baix Camp.

La Nuri parava el crono en una hora i cinquanta-set minuts mentre que la Eva Higuera de Capafonts i la Silvia Francin del Estival Park entraven a meta en segona i tercera posició respectivament en un ajustadíssim final amb dues hores i dos minuts.

Salvador:

Al començament de la cursa vam sortir a un ritme força fluix, però una mica abans d'arribar al primer quilòmetre, el Carles es va posar al davant de la cursa i la gent es va començar a espavilar. En aquest punt, el Toni Calderon es va posar les piles i va decidir tirar de la cursa, llavors es va formar un grup de 4 corredors que van marxar sols. Jo hem vaig quedar darrera d' ells i fer la meva cursa ja que no hem notava del tot fi de cames. Al cap de pocs metres un corredor hem va passar i sen va anar a la caça del grup davanter. Des de aquest punt, vaig anar en solitari, en 6ena posició, fins a la baixada del camí de les Torres, on l'Arturo Neriz, hem va atrapar al final de la baixada, que es el meu punt dèbil, (les haig de treballar molt més). Després de la baixada, tenia mes bones sensacions de cames i a la pujada vaig atrapar a l'Arturo i després d'uns minuts anant amb ell vaig decidir tirar amunt, ja que en les pujades vaig millor al meu ritme i darrera seu notava que anava frenat. Tot i així, vam coincidir amb molts caminants i tenia que anar afluixant i apretant constantment a més a més de demanar pas cada 20 metres perquè la gent hem deixés passar. Abans d'arribar a La Mussara més d'un caminant hem va dir que anava tercer, cosa que no hem quadrava, i vaig pensar que el més probable es que els de davant s'haguessin perdut. A l'arribar a la Mussarra li treia poc a l'Artur i com que sabia que a la baixada m’atraparia vaig decidir no apretar i esperar que m'atrapés i intentar baixar amb ell les Tosques. La veritat es que l'Arturo es va portar super bé, i com que sabíem que els de darrera estaven força lluny i els de davant ens pensaven que ens treien bastant (no sabíem qui eren els que s'havien perdut) vam baixar força tranquils i xerrant durant tota la baixada. A l'arribar a la zona encimentada vam seguir junts, però en l'ultima pujada abans d'entrar al poble l'Arturo es va quedar clavat i jo vaig decidir tirar endavant per així acabar tercer. Un puntet més per l'equip es un puntet!!! Al final de tot, unes sensacions no gaire bones al principi de la cursa però content per la segona part de la cursa i més per les sensacions de no acabar tant apretat com a l'Almoster.

Carles:

Per part del Carles, tot i fer una bona sortida i aguantar en posicions capdevanteres durant tota la pujada, una rebrincada i posterior caiguda al principi de la baixada el va fer perdre moltes posicions, però tot i això va poder aconseguir una meritòria 15ª posició.

Tavi:

En Tavi va sortir a primera fila com sempre, esperant aguantar el màxim de temps el mateix ritme dels capdavanters i així guanyar temps al rellotge d’arribada. Doncs, per sorpresa seva, i a causa d’un molt bon entrenament, el ritme, en comptes d’afluixar, va ser el d’augmentar durant tota la pujada. Tan concentrat estava en la pujada que en Tavi, juntament amb Xavi Sanchez es van perdre, ni més ni menys que 800m i més de sis minuts en una altra direcció! Però abans de començar a lamentar-se, tornava a encarrilar el senderó en la bona direcció tot esperançat que com a mínim ho intentaria tot. Doncs la ràbia va donar ales al nostre corredor fent que hagués d’adelantar fins a 2 vegades a molts corredors que ja havia adelantat en plena pujada: feina prou difícil contant que els senderons eren molt justos i estrets. D’aquesta manera, i seguint la mateixa tònica, tan en les pujades com en les baixades en Tavi es va sentir tan còmode que el ritme no parava d’augmentar en tots els trams. Finalment, i després d’una ràpida cursa, entrava a meta en 18ena posició amb un temps de 1:42h molt satisfet en quant a les sensacions, però decepcionat perquè aquell dia podia haver fet top ten com a mínim.



Així doncs, la classificació final quedava:



Pos. Nom Temps Lloc Cat.

1 Toni Calderón Guillén 1:29:54 1-M3

2 Joan Rosich Llorach 1:32:42 1-M2

3 Salvador Martí Perelló 1:32:53 2-M2

4 Arturo Neriz Bellido 1:33:00 3-M2

5 Pere Rodríguez Sabaté 1:34:07 2-M3

...
15 Carles Martí Cantí 1:41:44 5-M3

18 Octavi Fossas Batlle 1:42:59 8-M3
....
67 Nuria Fortuny Palau 1:57:08 1-F4

 

Cursa Sant Amand de Ripoll

El passat diumenge 6 de maig es va disputar a Ripoll la segona de les curses puntuables pel Circuit Català de Curses de Muntanya. A les 9 del matí es va donar la sortida a la 12a cursa de Muntanya Mossos d’Esquadra Sant Amand, que durant els 23km de recorregut salvava un desnivell positiu d’uns 1300 metres coronant el cim del Sant Amand, i transcorria per uns paratges espectaculars, que gràcies a la treva meteorològica de la matinal tots els corredors van poder disfrutar.



El representant de l’equip Borges Trail AAEET de Valls va ser Jordi Toda, que disputava la seva segona prova del Circuit Català. Des de l’inici de la cursa el corredor del Borges Trail va situar-se entre els 25 primers corredors i va poder coronar el cim del Sant Amand en la 21a posició que ja va mantenir durant els últims 10km de baixada fins l’arribada a Ripoll amb temps de 2h 20’33”. El guanyador de la prova va ser el corredor de Tortosa Ahmed El Qayed amb un temps de 1h 59’57”, per davant del seu germà Abderrahim El Qayed amb temps de 2h02’02” i d’Aleix Fàbregas amb un temps de 2h05’41”.

El corredor de l’Espluga de Francolí Jordi Pàmies va realitzar una bona cursa acabant en la 13a posició final amb un temps de 2h14’28”, mentre que l’altre atleta vallenc participant a la cursa Eloi Pallarès va finalitzar la prova en 37a posició amb un temps de 2h30’09”.

Cursa Primavera Salou

 En  Salva ens relata:


El passat diumenge 6 de maig es va celebrar a Salou la 8ena edició de la Cursa Primavera, que destina tota la seva recaptació a la investigació contra la malaltia del càncer. La cursa constava de dos recorreguts un de quatre quilometres de caire més popular i familiar, i una altre de 10 quilometres per als més atrevits que transcorrien per la costa entre les poblacions de Salou i La Pineda.



A les 9:45 del mati, al passeig Jaume I de Salou, es va donar la sortida a uns 650 atletes. Des del començament de la cursa es va forma un grup de cinc o sis atletes que van encapçalar la cursa, entre els quals hem trobava. Tot i així, a partir del primer quilòmetre, el Sergi Hidalgo, guanyador final de la cursa amb un temps de 33’55’’, es va escapar en solitari marcant un ritme molt fort que la resta del grup no podíem seguir. En aquest moment el grup capdavanter es va fragmentar i dos corredors ens vam quedar sols darrera del Sergi. En principi amb el ritme que portaven hem trobava força còmode, però sobre el quart quilòmetre i després d’una forta pujada que hem va trencar el ritme, hem vaig despenjar del segon corredor i poc a poc hem va anar guanyant metres. Les cames no hem responien gaire i vaig decidir dosificar forces per afrontar les dues rampes que quedaven i poder acabar la cursa accelerant el ritme en els últims quilometres. Així doncs, des de aquest punt de cursa vaig seguir en solitari fins al final de la cursa quedant el 3er classificat de la general amb un temps de 37’04’’.

A final i el més important dia, una gran participació en un mati on va fer una temperatura ideal per córrer amb una molt bona organització, i més de 8000 euros recaptats per la lluita contra el càncer.

I Edició Eivissa Ultrateam

En Ramon ens conta la seva aventura eivissenca:


Ja fa temps que amb el meu amic Pepe d’Eivissa, havíem parlat de que estaria bé fer una cursa junts.

La ocasió se’ns presenta a començaments d’any on veig per casualitat informació d’un triatló de llarga distancia que volen fer a Eivissa i a més pot fer-se en equips. Doncs res... comencem a idear un pla, ell faria la bici, jo correria a peu, però un problema... ens cal algú que sigui capaç de nedar uns 11km en mar oberta. La cosa en un principi no pintava gens bé, la gent que conec em diu que si m’he begut l’enteniment i em diuen que per fer aquesta distància cal un nedador experimentat. Però, tombant tombant, un company de la feina em diu que si ens és igual una noia, que ell en te el contacte. I així va anar... contacto amb la Vanesa, li explico la història, i em diu que cap problema, que ella neda els 11km. Ja teníem “Sirena” i equip. I a sobre, ho faríem en categoria mixte, encara millor.



Aquest passat 28 d’abril, tindria lloc a Eivissa la 1ª edició de l’Ibiza ultrateam, una prova de llarga distància on es combinava, la cursa a peu, la btt, i la natació.
En aquesta primera edició hi prengueren part 420 atletes repartits entre totes les proves, la qual cosa no vol dir que en properes edicions no siguin molt més nombroses, de potencial n’hi ha, encara que al nostre parer calent polir una sèrie de coses.

Així que, dissabte, a les 9 del mati prengueren les sortides de les proves als diversos llocs de l’illa. A sa Caleta la natació, 10’8 km fins a la platja d’es Cavallet. La Vanesa va portar-se com una campiona i els va nedar en 03:29:34, i va quedar en 13è posició fèmina. Va dir-nos que va trobar una mar bastant tranqui-la, amb una temperatura agradable, encara que a la part final del recorregut unes quantes meduses, feien una mica la guitza. Al seu parer creu que faltaven algunes boies de balisatge, i poder alguna piragua guia més.



En Pepe va sortir de Santa Eulària d’es Riu, amb la seva BTT amb destí a Eivissa. Pel camí li calia recórrer els 107km i un desnivell acumulat de 3.365m. En Pepe, poder tenia la major pressió dels tres, per què clar... ell corria a casa i volia fer-ho bé. Hi ho va fer molt bé, tot i el circuit trencacames que hi havia, i la manca de cintes que algun espavilat havia tret, va arribar a meta amb un temps de 06:20:15. el 23è de la general, tot i que diu que hagués pogut fer mitja hora menys sinó hagués estat per alguna de les rampes que va tenir. I val a dir, que tot un Miguel Indurain tant sols li va treure 1’5 minuts.



En Ramon per la seva banda, li tocaria fer els 74km i els 1.378m de desnivell acumulat del trail running, que hi havia de Sant Antoni de Portmany a Eivissa. En Ramon el principal problema que va trobar fou el poc desnivell del recorregut, ja que el control del ritme que te en curses amb desnivell acusat , no li van valdre en aquest traçat. Ell va anar de més a menys, i fins al km 33, estava situat en el segon grup de cursa entre els deu primers. Però a partir del km 40, ja va veure que les coses no acabarien bé, les llargues pistes, l’asfalt i les platges passaren factura. Els darrers 20 km, serien tot un turment, a estones corrent i a estones caminat i estirant, els músculs estaven garrativats com un bastó, finalment va acabar en 20ena posició de la general amb un temps “oficial” de 09:17:40.

Fins aquí, la tarda havia acabat, i més o menys satisfets anàvem cap a casa, amb la incertesa de com havíem quedat per equips, ho sabríem unes hores més tard a la discoteca Pacha, on hi havia el sopar de gala i l’entrega de premis. Una vegada allí, envoltats de la nostra família eivissenca, els quals ens havien donat suport durant tot el dia. (les dues Margues, en Rafita, la Mª Jose, en Toni i en Marc) Varem escoltar com ens cridàvem com a segon equip en categoria mixte. I clar, això de passejar-te i pujar a l’escenari de la Pacha amb la samarreta del nostre equip “mola”. Encara que finalment en les classificacions que hi han penjades avui a la pàgina de la cursa figurem com a tercers. No sabem que ha passat, però tampoc ens preocupa massa, tercers ja ens està bé.



Classificacions en categoria mixte, segons l’organització:

1ers equip Distance                                18:53:10

2ons equip Triatló Sta. Eulària                18:55:14

3ers equip Borges Trail                          19:07:29


més informació:  http://www.ibizaultrateam.com/



TRAIL SERIES CAMBRILS

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia.