QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dilluns, 9 de maig del 2016

Bateig de l'Ester Casajuana en distància marató

L’Ester afrontava la primera cursa de les MISSIONX3, tot i estar acostumada a curses més curtes afrontava aquesta amb moltes ganes i sobretot amb ganes d’ aprendre poc a poc el què és córrer distàncies més llargues.  Va sortir força conservadora,  però a partir del km 10 tot i anar prou bé de sensacions va començar a pensar que encara li faltava molt i va afluixar el ritme pensant que més endavant podria tirar més. Els primers 20km va anar entre quarta i cinquena posició, però ja arribant a Cadaqués la cinquena corredora la va adelantar i l’Ester no va tenir prous ànims per continuar lluitant,  així que va acabar en una sisena posició, tot i així contenta pel gran nivell de corredores que hi havia, i sobretot per fer aquesta gran cursa, tant a nivell d’organització com de recorregut. Ara ja pensant en  les següents curses de les MISSIONX3, ja que estem parlant de distàncies de 55Km i 60km, tot un repte per ella afrontar aquestes distàncies de les quals no està acostumada. 



Imponent Marta Batalla en la Half Trail Estels del Sud tot i el nivellàs dels participants, segona prova de la Copa de Resistència de la FEEC

El passat cap de setmana em desplaçava a Arnes per disputar la Half Trail Estels del Sud amb 65km i 3000 m D+. Era la segona cursa de la Copa de Resistència organitzada per la FEEC i hi anava amb el dubte de si estaria recuperada de la primera prova que vaig fer dues setmanes abans.

Ens vam traslladar a la localitat ebrenca el dia abans, vaig poder assistir al briefing i ens vam instal·lar a la zona d’acampada proporcionada per la organització. Durant el briefing ja ens van avançar que la metereologia no acompanyaria i que hi hauria més material obligatori. Durant la nit va estar plovent però sortosament hi va haver una treva de matinada que va permetre viure la espectacular sortida que tenien preparada junt amb la ultra que incloïa focs artificials i diables despenjant-se campanar avall. 











Els primers quilòmetres coincidíem amb la ultra i com sempre, es va sortir a un ritme alt. Les posicions del davant en noies ja es van establir des dels primers quilòmetres. La primera, l’atleta Emma Roca i la segona, Dolors Morcillo van col·locar-se en primera i segona posició i així van arribar a meta. La tercera, quarta i cinquena vam arribar al Caro (23km i 1135m D+) sota la pluja a pocs segons de diferència. La pujada va ser molt dura sobretot al tram final i el terra mullat no ajudava massa. A l’avituallament, on m’esperava la família, vaig menjar un plàtan i pa amb Nutella, vaig reomplir els bidons i vaig sortir amb bones sensacions pensant que ja havia superat el primer tram de la cursa. El següent tram anava fins a Paüls i aquí va ser on vaig patir de valent. Entre els kms 25 i 35 el vent bufava de valent i m’impedia avançar amb seguretat, m’havia d’ajudar dels bastons per no perdre l’equilibri i potser m’hauria d’haver tret l’impermeable ja que s’inflava com una vela amb l’aire, però a la vegada feia fred i no ho vaig fer. En aquest punt és on vaig perdre la referència de la tercera classificada, i ja no la vaig poder atrapar en el que quedava de cursa. Vaig gaudir de la baixada a Paüls per senders tècnics i pedregosos, típics de la zona, i que a poc a poc em comencen a agradar ja que he agafat seguretat i habilitat per baixar-los. Al poble de Paüls hi havia un dels avituallaments més importants de la cursa, ja que estàvem al km 45, portàvem 2000 metres de desnivell positiu a les cames i tocava afrontar la pujada a la Gilaberta amb 600 metres D+ en poc més de 5 km. Em vaig avituallar bé, menjant pa amb formatge, fruita, fruits secs i reomplint líquid. Començava la calor i venia un tram dur, però estava sencera de cos i ment així que amb l’empenta dels crits d’ànims dels meus fills vaig deixar enrere el poble. Començava el darrer tram, una mitja marató intensa que després de la pujada dura i trencadora em va portar per boscos i prats fins al peu de les Roques Benet. 

Arribo a l’avituallament passades les Roques Benet en una quarta posició, m’hidrato amb aigua a l’avituallament i comença un tram d’asfalt. Em sento encara amb forces així que decideixo apretar el ritme. Error! Em passo el trencall a dreta, tot fent un km carretera avall fins adonar-me que no pot ser. Reculo carretera amunt i veig per un sender paral·lel un grup de corredors que havia deixat enrere feia estona. Aquí m’enfonso, al km 58, a 7 kms de meta em plantejo de plegar, amb l’empipada amb mi mateixa per la manca de concentració. Però nooooo! Em diuen el grup de corredors que la cinquena noia els ha passat i en aquest moment decideixo no abandonar i donar tot el que em queda. Corro el més ràpid que puc pels estrets d’Arnes. Uns caminants em diuen que tinc una noia a 1 minut i que sembla molt cansada i això m’acaba d’empènyer per aconseguir avançar-la a 2 kms de meta. Poc després em trobo un corredor amb qui havia compartit molta cursa. Amb ell creuo el poble i arribo a l’arc amb 9 hores i 19 minuts, en quarta posició femenina i 33ena absoluta. El meu marit i fills són allí, esperant-me amb els braços oberts, contents i orgullosos de mi i això és genial!

A mi em queda un gust de boca agredolç, per haver deixat escapar la tercera classificada, per la manca de concentració en moments clau, però amb la satisfacció d’haver pogut fer un final de cursa intens i haver pogut mantenir un ritme mitjà per sota de 8’30 el km en una cursa exigent. 


La propera cita de la Copa de Resistència a la Marató del Cadí. Allí estaré amb ganes de més.






Enhorabona a la organització! Un deu!!!


Gràcies a la meva família pel seguiment. Sense ells no seria el mateix i pels que esperen és tan dur com pels que correm.





Gràcies a #Borges #Eassun #PH-Quirogel i #Coreevo pel seu suport
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute