QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 1 de maig del 2012

I Edició Eivissa Ultrateam

En Ramon ens conta la seva aventura eivissenca:


Ja fa temps que amb el meu amic Pepe d’Eivissa, havíem parlat de que estaria bé fer una cursa junts.

La ocasió se’ns presenta a començaments d’any on veig per casualitat informació d’un triatló de llarga distancia que volen fer a Eivissa i a més pot fer-se en equips. Doncs res... comencem a idear un pla, ell faria la bici, jo correria a peu, però un problema... ens cal algú que sigui capaç de nedar uns 11km en mar oberta. La cosa en un principi no pintava gens bé, la gent que conec em diu que si m’he begut l’enteniment i em diuen que per fer aquesta distància cal un nedador experimentat. Però, tombant tombant, un company de la feina em diu que si ens és igual una noia, que ell en te el contacte. I així va anar... contacto amb la Vanesa, li explico la història, i em diu que cap problema, que ella neda els 11km. Ja teníem “Sirena” i equip. I a sobre, ho faríem en categoria mixte, encara millor.


Aquest passat 28 d’abril, tindria lloc a Eivissa la 1ª edició de l’Ibiza ultrateam, una prova de llarga distància on es combinava, la cursa a peu, la btt, i la natació.
En aquesta primera edició hi prengueren part 420 atletes repartits entre totes les proves, la qual cosa no vol dir que en properes edicions no siguin molt més nombroses, de potencial n’hi ha, encara que al nostre parer calent polir una sèrie de coses.


Així que, dissabte, a les 9 del mati prengueren les sortides de les proves als diversos llocs de l’illa. A sa Caleta la natació, 10’8 km fins a la platja d’es Cavallet. La Vanesa va portar-se com una campiona i els va nedar en 03:29:34, i va quedar en 13è posició fèmina. Va dir-nos que va trobar una mar bastant tranqui-la, amb una temperatura agradable, encara que a la part final del recorregut unes quantes meduses, feien una mica la guitza. Al seu parer creu que faltaven algunes boies de balisatge, i poder alguna piragua guia més.


En Pepe va sortir de Santa Eulària d’es Riu, amb la seva BTT amb destí a Eivissa. Pel camí li calia recórrer els 107km i un desnivell acumulat de 3.365m. En Pepe, poder tenia la major pressió dels tres, per què clar... ell corria a casa i volia fer-ho bé. Hi ho va fer molt bé, tot i el circuit trencacames que hi havia, i la manca de cintes que algun espavilat havia tret, va arribar a meta amb un temps de 06:20:15. el 23è de la general, tot i que diu que hagués pogut fer mitja hora menys sinó hagués estat per alguna de les rampes que va tenir. I val a dir, que tot un Miguel Indurain tant sols li va treure 1’5 minuts.


En Ramon per la seva banda, li tocaria fer els 74km i els 1.378m de desnivell acumulat del trail running, que hi havia de Sant Antoni de Portmany a Eivissa. En Ramon el principal problema que va trobar fou el poc desnivell del recorregut, ja que el control del ritme que te en curses amb desnivell acusat , no li van valdre en aquest traçat. Ell va anar de més a menys, i fins al km 33, estava situat en el segon grup de cursa entre els deu primers. Però a partir del km 40, ja va veure que les coses no acabarien bé, les llargues pistes, l’asfalt i les platges passaren factura. Els darrers 20 km, serien tot un turment, a estones corrent i a estones caminat i estirant, els músculs estaven garrativats com un bastó, finalment va acabar en 20ena posició de la general amb un temps “oficial” de 09:17:40.

Fins aquí, la tarda havia acabat, i més o menys satisfets anàvem cap a casa, amb la incertesa de com havíem quedat per equips, ho sabríem unes hores més tard a la discoteca Pacha, on hi havia el sopar de gala i l’entrega de premis. Una vegada allí, envoltats de la nostra família eivissenca, els quals ens havien donat suport durant tot el dia. (les dues Margues, en Rafita, la Mª Jose, en Toni i en Marc) Varem escoltar com ens cridàvem com a segon equip en categoria mixte. I clar, això de passejar-te i pujar a l’escenari de la Pacha amb la samarreta del nostre equip “mola”. Encara que finalment en les classificacions que hi han penjades avui a la pàgina de la cursa figurem com a tercers. No sabem que ha passat, però tampoc ens preocupa massa, tercers ja ens està bé.








Classificacions en categoria mixte, segons l’organització:

1ers equip Distance                                18:53:10

2ons equip Triatló Sta. Eulària                18:55:14

3ers equip Borges Trail                          19:07:29


més informació:  http://www.ibizaultrateam.com/



TRAIL SERIES CAMBRILS

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia.
 
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute