QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 23 de novembre de 2016

Dos borgettis a la BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN 2016

El passat 13 de novembre dos borgettis van ser present a la coneguda cursa en ruta BEHOBIA-SAN SEBASTIÁN, una competició molt dura amb un perfil força trenca-cames.

Aleix Toda ens explica amb paraules seves:
I per casualitat hem trobava a la línia de sortida d’aquesta mítica cursa, la famosa B/SS, la meva xicota tenia ganes de fer-la i la vaig acompanyar. Abans de la sortida tot plegat va ser un xou, per veure la sortida dels primers, que era a les 10:00), i evitar problemes en el tren d’anada vam arribar a Behobia a les 9:20, mentre que nosaltres no sortiríem fins les 11:24.
Pels que com jo no sabeu de que va això de la hora, es tracta de com que en aquesta cursa hi han més de 31000 corredors, cadascun té assignat una hora de sortida diferent segons la marca que pot acreditar en una mitja marató feta en els darrers 2 anys. Ni jo ni la meva xicota teníem marca, així que per això ens va tocar sortir després de que els primers ja s’haguessin dutxat jeje
S’ha de remarcar l’excel·lent tasca duta a terme per part de l’organització, ja que la logística per moure tots els corredors fins a Behobia en trens, recollir els dorsals el dia anterior, sortida en calaixos, etc va transcórrer sense cap problema.
Així que quan ens toca, enmig dels nervis i amb la pell de gallina ens plantem a la sortida, davant d’aquell exèrcit de corredors que miraves enrere i no s’acabava. Nou minuts abans havien sortit els corredors del calaix del davant.
Enmig de música, a 13ºC, cel ennuvolat i aire parat es dona el tret de sortida i surto disparat darrere de dos companys del Taymory-Spiridon i dos corredors més. Des dels primers metres que a banda i banda ja hi havia tot de gent animant als corredors. Mai ho oblidaré, si m’he de quedar amb una cosa d’aquesta cursa, seria amb els crits dels vascs tot cridant: Aupa! Oso ondo! I de tant en tant també ànims amb el meu nom, ja que apareixia al dorsal.
Vaig a bon ritme i no sé si el podré mantenir durant tota la cursa, però el temps meteorològic, perfecte pel meu gust, la gent cridant a banda i banda al llarg dels 20 km, música, corredors a tot arreu. De cop sento que hem criden i la Judit Francín m’anima ja des de darrere, la saludo i segueixo en el meu ball enmig de la gent, ja que hem surt més econòmic fer cabrioles per esquivar gent que no pas anar avisant tota l’estona.
Cap al km 12 els corredors que havíem començat junts s’havien anat quedant i ja només quedava jo, però tocava fer el cap fort i seguir amb el ritme. Sense adonar-me’n ja hem trobava en el darrer repetjó tot entrant a San Sebastian i vaig apretar tant com vaig poder enmig de la gent per encarar la última recta ja al passeig davant del mar. Brutal!
Al final vaig arribar en 1h13’35, molt sorprès i a la vegada content del resultat, en la posició 180 de la general.

M’agradaria agrair especialment a la Laia que hem brindés la oportunitat de poder córrer aquesta cursa, ja que sense ella no hi hagués pas anat i en canvi ara ja tinc ganes de tornar l’any vinent!


Mikel Besora ens explica amb paraules seves:
Per segon any consecutiu em presentava a la cita, amb un dels objectius de la temporada i estava disposat a millorar la meva marca personal i per que no la classificació, encara que això ja depenia del nivel de cada any (aquest a sigut mes elevat).
Els atletes surten molt ràpid, com es habitual i jo em marco un ritme conservador al puntet. Mica en mica anava agafant el ritme.
km. Irún i anem direcció Ventas en ascensió.
El km 5 el paso en 16'59'' (ritme exacte a l' any passat encara que amb millors sensacions, estava dosificant).
A partir d' aquí comença la pujada a Gaintxurizketa.
km 7'5 punt mes alt de la cursa.
Vaig en busca del grup de davant que porten un bon ritme i em vull enganxar a ells.
A l'avituallament bec una mica d'aigua.
Ara baixem cap a Landabarren.
I continuem baixant fins a Lintzirin on paso el km en un temps de 34' 44'' (uns 15'' menys que l'any passat i encara amb millors sensacions que abans).
Em menjo un tros de plàtan que hi havia per l'avituallament.
Abans del km 12 pasem per Errenteria, un poble increible, ple de gent...
Una altre vegada toca pujar, fins a Caputxinos, continuant en baixada progresiva fins Pasaia.
A l'avituallament em poso aigua a la boca.
km 15 i el rellotge em marca una mica mes de 51' (semblant a l'any passat).
A partir d'aquí començo a retallar una mica mes fins al final respecte l'any passat.
Després d'aquí un tram trenca-cames fins a Herrera, km 15'5.
1km de pujada per arribar a Miracruz, segon port dur i que si estas be muscularment aqui comença una segona carrera. I així va ser, a partir d'aquí i pujant vaig començar a retallar temps de l'any passat fins al fins al final.
Després de Miracruz 1km de baixada que tenint en compte les cames vaig a bon ritme de descens progresiu fins al km 17'5 on es troba Ategorrieta.
1h de cursa i porto 17'8km recorreguts.
km 18 i durant 1km amb trams trencacames.
km 19, Zurriola i veig 1h 5' al rellotge i intueixo que pot sortir 1h 08'.
Efectivament, arribo a meta en un temps de 1h 08' 45''  després de 20km i 220 metres de desnivell positiu, amb un recorregut trenca-cames.

2º classificat català, darrere Carles Castillejo guanyador de la prova.
44º classificat general amb mes de 30.000 corredors.



L'equip de Borges Trail vol agraïr als voluntaris i a la organització de la cursa.

A Borges, Ph-Quirogel, Eassun Spain, Coreevo, Sport Gym Tarragona.


0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute