Caurem 5 vegades i ens n'aixecarem 6! En Ronald a la Marató de Castelló.

El passat diumenge 7 de desembre , en Ronald Fargas , va participar a la marató de Castelló de la Plana , amb el repte de millorar la seva marca actual en aquesta distància , que és de 2h54'.

A les 09:00h, es dóna la sortida, matí fred i ventós , i uns 3000 participants inicien aquesta prova.

El Ronald , amb el repte d'assolir 2h50-52' , marca al pas pel km10 40'12" , trobant-se molt còmode , rodant amb un grup d'uns deu corredors. Al següent pas per la mitja , marca 1h25' , molt animat per aquests parcials, segueix amb el grup, ara li toca apretar les dents, ja que és un tram ascendent i amb el vent de cara.

Al arribar aprox al km30, i amb un parcial de 2h04' tot se'n va a norris....una sobrecàrrega als cuadriceps i als isquios , fa que poc a poc hagi de baixar el ritme....però lluny de desanimar-se i abandonar , juntament amb el treball físic per aguantar , es mentalitza per arribar fins el final... aquesta gran prova té això!! 

El Ronald,entra finalment amb un temps de 3h14', lluny de l'objectiu inicial, però a vegades , i sobretot a la Marató , el resultat , ve donat per la suma de molts factors...Segurament que prèn nota del que va passar , i encararà amb més motivació els propers reptes , endavant i sempre endavant!!! Tot suma 

Cursa dels Cingles: La festa de la muntanya a Vilaplana

El diumenge passat es disputava la ja mítica cursa organitzada per Obrint Traça: “La Cigles”, en tres modalitats: la extrem de 33km, la trail de18 km amb uns 1.000mD+ i la caminada, en la que hi participaven dos corredors del BORGES TRAIL: en Tavi Fossas, i la Nuria Gil que debutava amb l’equip degut a la llarga parada per lesió.

Emmarcada en mig d’un temporal de pluja i vent, la cursa es preveia dura i complicada, però això no va arronsar als quasi 600 inscrits que estaven delosos de xafar fang pels voltants de les antenes i del poble abandonat de la Mussara.

Així doncs, a les 9h es donava el tret de sortida a la cursa Trail, just en el moment que començava a ploure. L’únic corredor del Borges Trail, en aquest cas era en Tavi Fossas, que no s’hi presentava gaire convençut, doncs havia patit una caiguda la setmana anterior i encara arrossegava un fort encostipat. Tot i així, les ganes de disfrutar de la muntanya van ser més fortes que el cansament i la por de recaure, i ben puntual sortia com un coet darrere de’n Xavi Ayala, Javi Sánchez, Piol Vilà,

Toni Calderón, etc.... Ja des del principi es van trobar amb un vell amic, en Xavi Espelta, amb el qual farien la pujada cronometrada fins a les antenes junts. Cal dir que la muntanya estava espectacular: aigua a dojo, fang en la justa mesura, verdor i una bona temperatura. L’únic problema, és que un cop s’arribava a dalt i es començava a baixar pel senderó, els corredors es trovaben que el sender s’havia convertit literalment en un riu, i no hi havia més que sucar els peus contínuament, cosa que alentia el ritme.

Ja en aquesta primera baixada tècnica, en Xavi va pendre la iniciativa i va anar obrint pas i donant-li confiança a en Tavi, doncs degut al genoll tocat, baixava amb una certa por. Un cop es tornava a remuntar i  a pujar en direcció al refugi i després al poble, aquí va ser quan en Tavi, tot i anar per sota de les seves possibilitats, va decidir deixar el ritme còmode que portava i va decidir apretar una mica més, ja que aquesta era la última cursa del circuit i no volia cedir gaires posicions a la classificació. D’aquesta manera, tot intentant accelerar una mica en l’últim tram empedrat de pujada, a la baixada des del poble fins a meta, va fer al contrari, baixar ritme i anar segur sense arriscar, però tot i i axí, fer-la en uns 22 minuts.

Això sí, tan en compte com havia anat pel camí, i al posar el primer peu al formigó, en Tavi va relliscar i va acabar rodolant com una croqueta. Però això no va ser suficient per parar-lo, ans al contrari, es va aixecar i quan va veure que el corredor de darrere amb qui havien compartit pujada, l’havia quasi atrapat, en Tavi va posar la directa i no només no el va atrapar, si no que es va distanciar pràcticament un minut, arribant en dotzena posició de la classificació.

I en mig d’un ambient –tot i la pluja- quasi festiu, i després de dues hores de gaudir de la natura, l’arribada i el retrobament amb els companys i amics, un bon caldo calent i un tall de llonganissa, i el millor dels massatges amb PH-Quirogel a mans de la Nuria, finalitzava un dia de cursa genial i molt, però que molt ben organitzat. Bravo pels organitzadors!

Aquí teniu el relat en primera persona de la Núria:

Tot hi haver estat parada un mes per lesió  i no portar un entrenament com hagués volgut, les ganes de gaudir de la cursa dels Cingles hi eren i aquest va ser l’objectiu; disfrutar i poder recórrer el total dels 18km de recorregut sense molèsties. Ja coneixent les limitacions des d’un principi que, a més a més, es sumaven les inclemències del temps, el ritme de cursa que vaig agafar va ser lent des del començament i amb total atenció sobretot a les baixades, evitant que el turmell pogués tornar a ressentir-se per un petit mal gest, acabant finalment en 11a posició.

Satisfeta d’ haver pogut estar en aquesta cursa i d’acabar-la amb l’objectiu aconseguit!

Ara només queda esperar les classificacions finals del Circuit del Baix Camp organitzat per Tretzesports, i continuar treballant dur per assolir tots el reptes que els nostres corredors es proposin.

Per veure resultats i fotografies: http://www.cursadelscingles.com/resultats.html

Els borgettis també en tres dels quatre podis de la Mitja Marató de Tarragona 2014

Res els intimida, sempre donen la talla, sigui on sigui. Amb respecte, però també gran entrega.

                Avui tocava posar rumb a la Mitja de Tarragona, un event de molta volada al Camp de Tarragona i on el nostre equip sempre hi participa. També comptava amb una cursa de 10k i entre les dues modalitats hi havia uns 3.000 inscrits. El temporal de pluja i vent del cap de setmana ha endurit molt la prova, i les aspiracions de grans marques s’esvairien per complet i per a tothom.

                Entre ells hi havia cinc borgettis. La Pilar Rus, el Robert Tarragó i el Biel Secall farien la Mitja i la Lourdes Cayetano i l’Eloi Borràs el 10K. Les apostes eren arriscades per cadascun d’ells per diversos motius, dos nivells a l’asfalt, un retorn post lesió, una tornada de vacances i descans,...

La Pilar, ve de fer una gran temporada el 2014 i ha estat descansant i no venia massa preparada. Podem dir que comença la pre-temporada, però el seu compromís i l’esperit competitiu que la caracteritza la va convèncer a participar-hi. Comptaria amb la companyia del Robert, que després d’una lesió en la preparació de la cursa quedava obligat a anar a altres ritmes. Durant gran part de la cursa ha tingut opcions de fer segona i ha anat alternant posicions, ha estat un frec a frec molt intens al final per disputar de la segona a la quarta posició. Finalment ha fet quarta amb 1h27'33'', a només deu segons de la tercera i a quaranta de la segona, una gran cursa i un podi de prestigi més per a ella. Ha estat un resultat molt participat i celebrat també pel Robert que amb 1h27'30'' ha fet una gran labor de pacer, donant-ho tot fins al final. La guanyadora en dones seria la Maria Vasco (Runner's) amb 1h24'29''.

 

Seguint amb la Mitja, tenim el Biel Secall. Després de la lesió del passat abril a la Copa Catalana de Curses de Muntanya, que el mantindria apartat de la competició, desistint de moment de la muntanya, els últims dos mesos ha començat a rodar de ple i es motivava per posar-se un dorsal de nou. Les seves aspiracions eren les de fer un temps per sota 1h24’. Ha sortit a tope i així ha anat tota la cursa, finalment ha fet el 60è de la general amb un temps real de 1h22’33’’. El millor de tot és la seva recuperació total, ara toca treballar de valent si vol tornar a donar guerra. El guanyador de la prova absolut seria Otmane Btaimi (Bikila) amb 1h10'20''.

 

Pel que fa al la Lourdes, una novella de l’asfalt i que aquest any s’ha iniciat en el running, però per muntanya i ha guanyat a tot arreu on ha participat, també s’hi atreviria. Li feia molt de respecte l’asfalt, aquests ritmes alts i constants. La veritat és que és sorprenent com s’ha adaptat al running de muntanya, però provar un 10K com el de Tarragona i fer la quarta amb 41'50'' demostra de quina pasta està feta. Una crack. Un podi més. La guanyadora seria la Marta Camps (Altafulla) amb 39'56''.

 

Finalment, l’Eloi. Tot un bala a la muntanya i al·lèrgic confés a l’asfalt,....al final ha caigut. Aquest any es planteja fer la cursa dels Nassos, competitiu com és, no hi vol anar de qualsevol manera i què millor que fer un 10K per “provar sensacions”. Les sensacions li han permès d’anar amb els millors i entrar cinquè amb un temps de 34’34'', que li permet sortir en un bon calaix als Nassos. Veurem com allà també la farà grossa, doncs té ganes i li queda un mes per millorar. en homes guanyaria Naoufal Erraoni (Bikila) amb 32'55''.

 

En definitiva, dels cinc borgettis, tres han pujat als podis top5 de tota una Mitja Marató de Tarragona 2014. Això només està a l’abast de grans equips, formats de grans atletes.

Trail les Ermites 2014

Diumenge passat es va celebrar a Ulldemolins la última prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada, La Trail les Ermites. Una prova que contava amb dos distàncies, una cursa de 10km i una altra de 22,5km i 913m de desnivell positiu.

Més de 220 atletes prenien sortida repartits en els dos recorreguts, en la cursa llarga es on hi havia aquest cop tota la representació del Borges Trail.

L'Eloi Borràs per la seva part, venia a Ulldemolins a tancar el circuit, ja que els altres 3 guanyadors ( Mikel Besora i Lourdes Cayetano al circuit curt 10km, i Nuri Fortuny al circuit llarg 20km) ja estaven definits. L'Eloi sortia a fer una cursa regulada, ja que el proper cap de setmana té una prova de 10km asfalt que ja porta preparant un més, i no volia desgastar molt el cos. Va aprofitar el tipus de circuit per anar ràpid als tramps plans i no gastar pujant ni patir lesions baixant. El fet de que el circuit fos bastant rodador va afavorir a l´Eloi, ja que va poder mantenir la 2^a posició que va agafar des dels primers quilòmetres fins al final, fins i tot a mitja cursa va poder atrapar al primer classificat (Victor Agreda), que posteriorment se'n tornaria a anar fins a guanyar la cursa.

Amb aquest resultat l´Eloi es proclamava com a campió del Circuit TrailSeries Costa Daurada, en el circuit llarg, i tancava així el 4rt podi aconseguit pels seus companys d'equip!

La Lourdes Cayetano, com que a la penúltima prova del circuit a Cornudella ja havia complert amb l'objectiu de proclamar-se campiona en el circuit curt de les Trailseries; en aquesta última prova podia permetre's el plaer d'anar a disfrutar de la cursa llarga d'Ulldemolins de 22km.

Per problemes gàstrics va decidir sortir amb molt de seny ja que el seu cos es trobava debilitat. No sabia si podria acabar-la o hauria de plegar al km 11 quan passaven a mig recorregut per meta, però per sort les coses van anar molt millor de l'esperat. La sortida va ser molt controlada i en la primera pujada forta va intentar guardar les màximes forces possibles, tot i això es va situar en primera posició, fins que al km 12 va ser agafada per la segona classificada, fet que va fer que hagués d'esmerar-se més en el segon tram del circuit. El segon tram va tenir bones sensacions a excepció del 2 últims km on les cames ja començaven a passar factura i el terreny tornava a picar cap amunt, tot i així va arribar a meta en primera posició amb un temps de 2h20'. 

Per acabar ens comenta que el circuit li va semblar molt molt bonic i que es sent molt satisfeta amb els resultats obtinguts durant tot el circuit ( no se'ls esperava) i en general amb el seu rendiment en el primer any de runner.

 Amb la feina feta i el circuit ja sentenciat,la Nuri sortia aquest cop amb ganes de disfrutar de la cursa i acabar una temporada que s'ha fet un pel llarga.
Ja de bon inici es posicionaria bé amb el grupet de les primeres agafant un ritme prou ràpid però alhora còmode per assegurar arribar als últims quilòmetres amb prou forces. Sempre trobant-se més a gust en els trams de pujada  on anava mantenint la posició i recuperava els metres que perdia en les baixades respecte a les seves contrincants.
Així doncs van anar passant els quilòmetres fins a l'última baixada del circuit on perdia la quarta posició en favor de Laia Duaigües. Ja no va canviar res fins a la linea de meta i la Nuri entrava cinquena  de la general molt  contenta de la temporada i com a guanyadora del circuit.

En Tavi va decidir sortir molt ràpid per intentar-se col·locar en les posicions capdavanteres, i així intentar mantenir la posició i el ritme, doncs al final, segur que algun velocista l’atraparia en alguna pista planera.

El circuit, que començava amb 4 km de pista amb pujades i baixades curtes que tot i no semblar-ho, però carregaven d’allò més, en Tabi es va veure superat per un parell de corredors, els quals va intentar seguir l’estela i no els va perdre de vista.

A partir d’aquí, s’iniciava l’únic tram tècnic de tot el circuit, començant amb 1,5km de forta pujada on va poder recuperar una posició. La pujada, que s’havia de fer ajudat de les mans a les cames, culminava amb l’arribada a la segona ermita.

Després de crestejar per dalt, venia la baixada per senderó, a on en Tavi va atrapar al corredor que anava per davant seu. Com que es tornava a passar per la sortida i venien uns quants km de pista planera, aquest corredor va tornar a agafar distància i en Tavi va tornar a quedar-se sol. A partir d’aquí, s’entrava a un senderó que encara que fos molt bonic, trobar-te als corredors de cara en trams molt estrets no era gaire agradable, doncs n’hi havia algun que semblava que corrés sol.

I així, apretant al màxim el ritme per no acabar caminant, a la última pujada asfaltada, en Tavi entrava 10è a meta molt cansat de cames, però orgullós del ritme i les sensacions.

Veurem el recompte final de punts, i quina serà la posició final d’en Tavi dins el circuit TrailSeries. En breu es desvelaràn les classificacions finals.

La classificació final va ser:

Maculina:

1er- Victor Agreda 1h 49' 50''

2on- Eloi Borràs 1h 52' 53''

3er- Kai Langel 1h 54' 58''

10^è- Octavi Fossas 2h 08' 25''

Femenina:

1^a- Lourdes Cayetano 2h 20' 29''

2^a- Maider Fraile 2h 24' 22''

3^a- Sandra Gabarró 2h 30' 36''

5^a- Nuri Fortuny 2h 35' 19''

El Borges Trail participa en la última prova de les Skyrunner National Sèries en la modalitat de skyrace i km vertical

El passat 9 de novembre es va celebrar al Parc Natural del Montseny la última prova de les Skyrunner National Sèries, en les modalitats Skyrace i km vertical. Aquest circuit, que agrupa alguns dels millors atletes nacionals d'elit i inclús algun d'internacional, comptava amb la participació de dos dels integrants del Borges Trail, el Marc Balanyà, que participaria en la marató i el Carles Martí, que ho faria en la modalitat del km vertical.

Per una banda, en Marc Balanyà...

En Marc Balañá, amb una temporada 2014, amb tots els objectius assolits, pel que fa llarga distància, va decidir participar en aquesta reconeguda prova d’una forma diferent.

La idea era fer la prova d’una manera diferent, amb dos amics, en Xavi i en Joe, vista des de posicions mes endarrerides del que acostuma anar, podent gaudir del fantàstic entorn del Montseny, els avituallaments i la gent en general, ja que pel darrera sempre vas acompanyat !!

Va ser una cursa impressionant, tant pel que fa un dels millors paratges de muntanya de Catalunya, pujant al Matagalls i el Turó de l’Home, així com per una fantàstica organització.

A la vegada, que vaig poder ajudar a en Joe a finalitzar aquesta dura Marató de muntanya en unes meritòries 7h.

També hem va sobtar molt la gent, que amb tants anys posat a les curses de muntanya, et coneix i saluda, preguntant si estàs be?, que fas tan enrere? Etc….I penso que fer una cursa a l’any tranquil, hauria de ser obligat per a tothom, ja que observes i et dones compte de moltes coses que corrent davant son impossible de veure, així com la quantitat de gent que està arrossegant aquest esport, i que impressiona cada cop mes.

Meravellat pel paisatge i entorn del Montseny, he decidit que al 2015 faré la ultra que i realitzen al mes d’abril.

Donar gracies a tots els espònsors i col·laboradors.

Mentre que per l'altre, en Carles Martí...

 La cursa amb el nom de sitja del llop, surt del petit poble del Montseny ( 520 metres) i s’enfila fins al cim del Turó de l’home ( 1705 metres), recorrent 6’6 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 1185 metres. Una cursa molt ràpida, amb uns primers dos quilòmetres d’asfalt que ja et fan pujar les pulsacions de bon principi. Després de patir l’asfalt segueix pujant sense grans rampes però aparti de la meitat del recorregut la cosa és comença a ficar més costaruda i estreta, tot i això les rampes no són molt exagerades i això fa que sigui una de les verticals més corribles del territori.

 En Carles del Borges Trail, va voler finalitzar la temporada, en mig d’aquesta gran festa, compartint-la amb gran s amics “verticalerus” que també finalitzaren la temporada al Montseny.

 Més de 160 corredors a les 09 del matí i amb un temps bastant agradable, van sortir de3 la plaça Major del Montseny, amb un ritme ja de bon principi bastant fort. En Carles tot i patir en aquests 2 primers quilòmetres va agafar un bon ritme, que va poder conservar en tota la cursa, fins i tot en el tram final on la pendent es feia una mica més pronunciada. Al final una 21ª posició, amb l’objectiu principal complert ( baixar de l’hora) amb un temps de 58’51”. En categoria masculina, lluita aferissada de bon principi entre el corredor de blue Motors Manel Rullan i el jove corredor de l’equip junior de Salomon Marc Trassera, que al fina és decanta pel costat del primer. En categoria femenina s’imposa Àngels Llobera del equip mon aventura, seguida a més de 5 minuts de Núria Laucó i només a tres segons Laura Balet.

 Pel que fa al resultat final de les vertical series , l’Andorrà Xavi Teixidor va imposar-se per davant del seu germà Ferran i de el corredor de spiridon Enric Pruna. Núria Laucó s’imposà en categoria femenina davant de Alba Xandri, que al no participar en aquesta última prova tenia poques possibilitats d’endur-se la victoria.

Més informació:  http://www.skyrunnerseries.es/

http://maratomontseny.com/