QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 9 d’agost de 2016

Vandekames - Circuit Camp de Tarragona i Marató

Vandekames és un punt i a part, una cursa que requereix una preparació especial i específica per ella mateixa.

Només apte pels més forts i preparats per a suportar les altes temperatures pròpies de l’agost i perquè per ella sola ja és prou exigent: pujades molt fortes i prolongades, baixades tècniques, crestes, graus amb escales,  calor exagerada, etc...



Però qui deixaria d’anar-hi?
Una cursa ben organitzada com poques: un ambientàs increïble, amics per tot arreu, una organització i un sopar de luxe....
Evidentment aquests són uns dels arguments de pes per venir a la festa del trail del mes d’agost.

Dues curses on els nostres borgettis van participar:
La Marató de 40k. i 2500+
La cursa de 22km. i 1400+ puntuava al Circuit Camp de Tarragona.


Així va ser la cursa de l' Aleix:



L’Aleix Toda va córrer la cursa negre, de 40 km 2500md+. A diferència de la cursa vermella de 22 km, va començar a les 8h. am, hora en la que encara es podia gaudir de la fresca de la matinada.
D’aquesta manera, 93 corredors van sortir de la plaça de l’ajuntament de Vandellòs en direcció cap a la Bassa de les Genessies. En primer moment la sortida va ser a ritme tranquil on els corredors intercanviaven algunes paraules i guardaven forces en aquest primer km de pista per afrontar la pujada que venia tot seguit. Des de l’inici, Imanol Aleson de l’equip Häglofs va ser el cap de cursa, seguit per Toda i Alejandro Martinez, però aprofitant la primera baixada Alejandro va passar a posicionar-se al capdavant i Toda es va enganxar darrere seu.

Durant la primera meitat de la cursa Martinez i Toda van anar intercanviant algunes converses mentre gaudien de l’espectacular recorregut, les dures pujades i els senders tècnics característics de la zona. Aparentment no venia ningú al darrere i els dos compartien un ritme de carrera similar, tirant Martinez en els trams de pista mentre que Toda aprofitava els trams més tècnics.
No va ser fins just abans d’arribar al Motlló Puntaire (cap al km 30), quan Martinez es va veure afectat per rampes als bessons i es va quedar enrere, de manera que Toda va guanyar un bon coixí de temps. Tot i així quan el nostre corredor arribava a Castelló, la calor ja apretava i les cames no li tiraven, però finalment va poder arribar a meta amb 7’ d’avantatge sobre Martinez amb un temps de 4h48’26’’.


Així va ser la cursa d'en Tavi:

I aquí estava, entre altres Borgetis, en Tavi, que després d’una gran parada física, tornava a córrer per les muntanyes. I quina va escollir, que no fos Vandekames?
Ja només engegar, ja va sortir per sota les seves possibilitats, força enrere, sabedor del que l’esperava més endavant. No volia sortir al ritme que després li passaria factura.

La intenció d’en Tavi, aquest cop, era disfrutar més que competir, doncs encara no estava preparat, i ni molt menys estava al 100% de la seva condició. Tot i així, abans del km 10, ja s’havia pres un gel sencer. Fins allí, bé. A partir de llavors, en compte d’anar a més, va haver de dossificar encara més, i es va enganxar a en Pere Linares, que durant uns kilòmetres van fer tàndem, fins que a la pujada del km 15 va començar a passar factura a les cames d’en Tavi. Rampa va i rampa vé, i així, els últims kilòmetres... fets junt amb l’Eduard Moix. I és costaven molt de passar, i cada kilòmetre costava una barbaritat!
Està clar que l’únic secret per afrontar amb garantíes una cursa d’aquest calibre, és entrenar. I molt! No hi ha més secret. Feina pendent per en Tavi.


Finalment, i després de patir molt els últims kilòmetres, arribava a meta en 23a posició fet una coca però rodejat de les seves princeses.


Així va ser la cursa de la Ester:

L’Ester portava quatre mesos sense córrer per terres Tarragonines  i tenia moltes ganes de que arribés la cursa de Vandekames, tantes curses fora ja trobava a faltar a sentir el caliu dels amics, companys d’equip, i  coneguts d’aquest esport que a tants ens apassiona.


No podia deixar escapar aquesta cursa per poder continuar lluitant per la classificació del Circuit, però anava una mica amb l’expectativa de que com li aniria. Després de fer uns descans merescut  com equador de la temporada , al tornar l’Ester es va lesionar i va haver de parar uns dies més.  Així que feia poc que havia tornat als entrenaments normals i tenia por de no poder donar la talla, ja que la setmana anterior havia corregut al Trail Catllaràs i tot i fer 3era posició les sensacions no van ser massa bones.  Va ser una sortida ràpida en la que altres corredores van encapçalar els primers km’s però quan va començar la primera pujada l’Ester ja es va col·locar com a primera fèmina fins al final. Va ser una cursa en la que va tenir molts alts i baixos  a causa de la calor. A partir del km 10 l’Ester es trobava molt bé, però havia d’anar afluixant perquè tenia principis de rampes i a les pujades no podia tirar el que ella volia.

Així que va haver trams que se’ls  va prendre amb més calma del que podia, fet que la fa estar molt contenta perquè es va notar que ja torna a agafar la forma que tenia abans de les vacances.


Ester va arribar campiona fèmina de la Vandekames 2016.


Així va ser la cursa de Mikel:

Mikel, que porta unes setmanes de volum preparant les curses del setembre, va sortir a intentar donar el màxim posible.
Es dona la sortida i es crea un grupet, entre ells en Joaquín del Spiridon que va vindre de Barcelona a aquesta gran festa, en Lluisma, en Pol i en Javi Heras.
Mikel va intercanviant posicions ja que ningú vol liderar. Serà la calor?
Amb sang freda Mikel s'amaga entre el grupet i van fent passar els km.
Arriba un moment en una baixada tècnica que Mikel pren el lideratge i amb fila india el segueixen els corredors anteriorment anomenats.

Passat el km. 8 en Pol es despenja del grup i Joaquín agafa una 'pájara' mentre que Javi, Lluisma i Mikel segueixen.
Cap al km. 10 Mikel te una punxada al soli, una molèstia que la deixarà correr durant una estona...
km. 12 ja no pot aguantar el ritme que vol ja que el soli li demana que s'aturés.
Mikel sent una frustació el veure com marxen i no pot fer res per seguir-los encara que, amb un ritme mes tranquil va darrere veient com s' allunyen.
No hi ha mes remei que cambiar el xip i intentar acabar la cursa.
Pel cap li pasa parar-se per allà a una pedra però amb ganes d'arribar a meta diu que ni pensar-ne.
La cursa se li fa molt i molt dura, cap al km. 14 a de parar a fer una parada tècnica, potser l'aigua freda li a fet un tall de digestió, que repetirà al km.16.
El pasen Joaquín i Pol mes tard on li donen ànims.

Del km.16 al 22 un calvari que acaba amb la felicitat d' arribar a meta i poder descansar.
Mig marejat i amb la sobre-càrrega al soli passa per la 'itv'.


Li diuen que res greu (de miracle) tot queda en una sobre-càrrega, podia haver estat pitllor.


Finalment, amb un pas davant de l'altre arriba 4º a la general amb poc mes de 2h.30'. La satisfacció d'haver-se superat va ser màxima i el caliu de la gent propera va ser increible.




Des de l'equip de Borges Trail volem agraïr el suport de BORGES, PH-QUIROGEL, EASSUN SPAIN, COREEVO, SPORT GYM TRGN.

Moltes gràcies a tots els voluntaris, acompanyants, fotògrafs, el gran Marc Fernàndez, en Conrad, l' Arturo, i en general, gent que gaudeix d' aquest esport, per estar allí en els moments en els que més vau fer falta.
Sense els vostres ànims no haguéssim vist clar com s' hagués acabat la cursa.

0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute