QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 7 d’abril de 2016

Aleix Toda s'emporta la prova de 72 km (LTCD), Marta Batalla la de 46 (HTCD) i Eloi Borràs queda 3er en la de 21 km (TMCD21) en el marc de curses de la Costa Dorada del passat cap de setmana del 2-3 d'abril

El cap de setmana del 2-3 d’abril es va cel·lebrar tota una festa del trail running al municipi de Prades, on es disputarien la Ultra Trail de la Costa Dorada (UTCD), de 90 km 4500d+ i que era Campionat de Catalunya de proves d’Ultraresistència,  Long Trail de la Costa Dorada (LTCD), de 72 km i 3600d+, Half Trail de la Costa Dorada (HTCD), de 46 km i 2800d+, Trail Muntanyes de la Costa Dorada 21 km 868d+ (TMCD21) i per últim la Trail Muntanyes de la Costa Dorada 10 km 468d+ (TMCD10). 

Aquest esdeveniment estava organitzat per Naturetime, que havia desplegat avituallaments i voluntaris per tots els diferents recorreguts, oferint una cursa ecològica on el corredor ha de portar el seu propi sistema d'emmagatzematge d'aigua, ja que no hi han gots en els avituallaments i s'intenta respectar al màxim l'entorn.

Sortida de la UTCD i LTCD

Per part del Borges Trail prendrien sortida de la LTCD l’Aleix Toda, en la HTCD la Marta Batalla i en la TMCD21 l’Eloi Borràs. Tot seguit els nostres corredors ens expliquen les seves vivències en cursa:

Eloi Borràs

A les 9.30 del dematí es donava el tret de sortida a la Trail, i tocava començar a jugar al que seria la gestió de cursa. El fet de córrer a casa era una gran avantatge, es el meu jardí i em conec cada pam d´ell, per tant sé que hem recorregut i tot el que ens queda per davant a cada moment.
La cursa arranca molt ràpida, just al primer quilòmetre hi ha una pujada d´uns 500m bastant dura, que s´ha de gestionar be, allà el Sergi i el David ja agafen una distància, i la resta de corredors ens quedem enrere, aquesta distància es manté fins dalt del primer pic, (Pla de la guàrdia) on ja de cara avall deixant anar les cames aconsegueixo passar el David i arribo a agafar el Sergi.
A partir d´allà agafem un bon ritme i ens anem donant relleus amb el Sergi, passant junts per l'ermita de l’Abellera, on trobo el suport i ànims de la Carlota i dels meus pares que em donen aquell plus per segui i per lluitar en el segon tram de cursa.
Es al km12 de cursa on tot i trobar-me molt be físicament el bessó dret es clava i em deix tirat... segueixo trotant com puc durant uns metres però la cosa no millora. Paro a beure aigua i em prenc un gel, i es llavors quan em passa el David, que molt amable em pregunta si estic be i m´ofereix un dels seus gels.
A partir d´aquí em toca pujar al Tossal de la Baltasana, i dirigir-me cap al poble corrent el mes ràpid possible sense que el bessó s´alteri... tot resant perquè el 4rt corredor no vingués gaire fort, així poder pujar al tercer calaix del podi.

En resum, un bon dissabte de muntanya i bona companyia que em deix un bon regust de boca de cara a seguir millorant. La temporada es llarga.

Marta Batalla

El passat dissabte 12 d’abril participava en la Half Trail Muntanyes de la Costa Daurada, una cursa de 46 kms i 2800m de desnivell positiu que sortia de la localitat de Vilaplana per arribar a Prades. Era la prova definitiva per afinar de cara a la Copa de Resistència que comença el proper 17 d’abril. A Vilaplana em van venir a veure sortir amics del món del trail, la qual cosa em va fer sentir molt i molt bé. Vaig sortir decidida de bon començament, amb bones sensacions i vaig enfilar Campanilles amb força fins coronar la Mussara. A la baixada força tècnica vaig mantenir un ritme alegre i sense pràcticament adonar-me’n era a l’Albiol amb 13 kms a les cames i 1200 m+ ja fets. 



Allí m’esperava una part de la família per donar-me aquella empenta que sempre va tan bé. A la baixada fins Mas Forès em vaig animar, potser massa, ja que més endavant ho pagaria una mica. Tant és així que a la pista final abans d’Alcover, em vaig despistar amb una de les meves cançons preferides i vaig fer 500m de més que hauria de desfer. Era el km 18 i mig, 19 i mig per mi. Vaig decidir prendre un gel a l’avituallament ja que començava la dura pujada a Montral on m’esperava la família al complet.  A Montral era hora d’hidratar-se bé, refrescar-se la cara i menjar una mica de fruita a l’avituallament. Recordo una senyora que em va dir que anava entre els 20 primers corredors, una dosi extra de motivació. Abans de la següent parada a Capafonts vaig passar tres corredors. Només arribar a la població vaig distingir clarament el crit d’un company d’equip que deia “ja la tenim aquí”. Recordo pràcticament passar de llarg l’avituallament i només agafar un parell de bidons que em tenien preparats. Era el km 34 i me sentia encara amb forces. Aquí començava la darrera pujada de la cursa que portaria a l’Ermita Abellera i acabaria al Tossal Baltassana. 
Fins l’ermita les coses van anar bé. Em ve al cap el Biel dient-me que seny que això ja ho tenia a tocar,  però a partir d’allí vaig haver de treballar el cap i la pista que enfilava fins la Baltassana se’m va fer eterna. Tenia les cames buides i només pensava en arribar a meta en primera posició després d’haver-la pogut mantenir al llarg de més de 40 km. El meu marit m’esperava abans de la Baltasana i en veure’l vaig entendre que Prades era a tocar de veritat. Ja olorant la meta, vaig fer els darrers 3 km de baixada sense ni adonar-me’n i només tocar l’asfalt dels carrers de Prades ja vaig veure al final del carrer els meus fills que m’esperaven. Els últims metres per vorejar la plaça i meeeeta.
El meu objectiu era acabar la cursa en unes 7 hores i al final van ser 6 hores i 35 minuts. Em dono per satisfeta no només pel resultat sinó per les sensacions que vaig tenir.
Un agraïment especial al Pep, l’Arnau i la Júlia per la paciència de seguir-me d’avituallament a avituallament. Sense ells no seria el mateix. Al Biel pels crits d’ànim i la confiança en les meves possibilitats, a tots els espònsors que ens faciliten poder portar a terme els nostres somnis més fàcilment i a tota la gent que m’ajuda i m’aguanta dia rere dia com amics, companys d’equip i entrenador. Aquesta victòria va dedicada a tots ells.

Aleix Toda

Sortida de Vilaplana
Són les 9 menys algo i hem trobo a la Plaça de la Font de Prades, on enmig d’un rebombori de corredors amunt i avall, nervis en l’aire amb ganes de que comencin les dues curses de més llarga distància del conjunt que es celebraran avui, la Ultra Trail de la Costa Dorada i la Long Trail de la Costa Dorada, essent aquesta darrera la que jo participaré. Tinc molts dubtes, mai he superat els 46 km i aquesta vegada tocarà fer-ne 72 amb 3600m d+, no sé com reaccionarà el meu cos a partir de mitja cursa ni sé si les cames se’m quedaran clavades o si el que tinc pensat menjar serà massa o massa poc, la veritat, vaig força perdut però tinc moltes ganes de fer-la i m’ho plantejo com que si en algun moment no puc més, doncs a caminar fins a meta.

A les 9 en punt el campanar marca la sortida i ràpidament formem un grup de 4 corredors, 3 de la ultra (Kilian Garcia, Albert Viñau i Jose Ramón Santos) i jo de la long. Penso que anem molt ràpid, però no els vull perdre de vista perquè com que ells fan la ultra hauria de poder aguantar el seu ritme i així no cal anar sol. A la primera baixada Santos es queda enrere i ja no el tornem a veure més, mentre que els altres 3 seguim junts, ara a un ritme més baix i molt còmode. Passem per Albarca amb 1h5min, 3 minuts més ràpids del que estava previst pel primer corredor, això fa pensar que estem anant molt ràpid però jo hem sento bé i tot el grupet anem al mateix ritme anant intercanviant algunes paraules i gaudint del paisatge, fantàstic en aquest punt en que entrem al lateral de la serra major.

Fantàstica vista aeria al final de la 1a pujada just en sortir de Prades

Comença la baixada cap a Cornudella, hem deixo anar i deixo enrere als dos companys de viatge, passo pel control amb 1h33min de cursa, m’avituallo i cap a Siurana, on hem prenc amb calma la pujada i en arribar al poble (2h2min) hem perdo una mica i en Kilian m’atrapa. De conya! Ara ja no vaig sol! Baixem junts per l’altra banda de Siurana per un senderó increïble, on ens trobem diversos escaladors, travessem diversos gorgs, alguns d’ells gairebé secs i anem enfilant cap a Castillejos. Arribant a l’avituallament de Castillejos en Kilian baixa el ritme i me’n vaig sol, ara queden uns 8 km de baixades suaus cap a Vilaplana que es fan molt fàcil i passen ràpidament.

Avituallament a Vilaplana
Arribo a Vilaplana a les 12:47, un quart d’hora abans del que tenia previst, però de moment hem sento fresc, així que m’avituallo, agafo barretes i gels que tenia a la bossa de vida (fins aquesta cursa no sabia ni que era això d’una bossa de vida i la veritat es que va molt bé!), intercanvio 4 paraules amb l’amic Edgar Bonet (els seus ànims en aquest punt hem van ajudar molt) i som-hi amb la pujada que hauria de ser la més dura de la cursa, Vilaplana-la Mussara (600m d+ en dos km).

Aquesta pujada m’agrada i la gaudeixo, anant a un ritme còmode. Corono la Mussara (km 47) i enmig d’ànims d’un parell de voluntaris i alguns excursionistes segueixo cap al refugi on en Pablo hem diu que vaig molt bé i hem llanço muntanya avall per les tosques, direcció a l’Albiol per un senderó que per sort ofereix ombra i s’està fresc, m’encanta aquest tram. Llavors era quan es separava el recorregut de la Long Trail i de la Ultra, on jo tirava direcció cap a les antenes per una pujada que entre la forta pendent i el sol que feia en aquell moment es va fer molt llarga.

Sortint de Capafonts
A partir d’allí va ser quan durant uns quants km s’anava per pista ample, per aquella zona no hi havia ningú, el sol picava molt i els km començaven a costar de passar. I encara en quedaven uns 17 per arribar a meta!! Així que calia buscar motivacions, pensar en el que m’agradava estar allí, corrent per la muntanya, érem només la muntanya i jo, i a més estava descobrint un munt de paisatges i camins nous que de no ser perquè si parava ja no tornaria a arrancar m’hagués quedat una estona a contemplar-los.

De cop arribo a la roca foradada i aquí comença altre cop un senderó de baixada, com s’agraeix deixar la pista ample! Encara puc baixar força bé fins a Capafonts, on m’avituallo, els voluntaris, molt simpàtics m’arranquen un somriure i en tornar a arrancar noto que de cop les cames se m’han quedat clavades!! Fins ara no me n’havia adonat, però en parar m’ha vingut tot el dolor de cop! Així que costa d’arrancar però quan el motor torna a estar calent ja torno a poder córrer més o menys en condicions direcció a l’ermita de l’abellera. Un cop allí penso que ja no queda gaire pujada, però la pista que va pujant poc a poc fins al Tossal de la Baltassana s’està fent molt i molt llarga, vaig fent com puc, amb calma, ja gairebé estic a Prades i ara no puc decaure.

Arribo al Tossal de la Baltassana i ara sí que ja vaig fet caldo, tinc els tendons iliotibials d'ambdues cames inflamats i les cames no m’aguanten a la baixada que he de fer fins a Prades. Hem dic a mi mateix que ja casi esta! Queda molt poc! Així que baixo com puc i... per fi veig el poble!! Ja hi sóc!! Quantes emocions, en un instant hem passa pel cap tota l’experiència viscuda les darreres 7 hores i mitja, el resum de tot el que he vist, tot el que he sentit, tot el que he pensat... quina passada! I finalment entro a la plaça de la font de Prades en 7h34’54’’ en primera posició i amb una satisfacció que no hem cap dins del pit. Repte aconseguit, ara a pel pròxim! Seguirem lluitant cada dia per assolir els nostres somnis, que no sigui per falta de ganes!



I per acabar, cal remarcar tot l’esforç i implicació per part de l’organització, que es mereix un 10, ja que marcar tants km de cursa en diferents circuits i organitzar la logística de tot el que demanen les ultres amb bosses cap aquí, cap allà, nombrosos avituallaments, etc.

Enhorabona a tots i cadascun dels participants de totes les curses, ja que només el fet de plantar-se a la línia de sortida ja és un fet que si bé de vegades és temerari, també cal coratge per afrontar els propis reptes i superar-se constantment. Per aquest motiu, tant com si vàreu poder finalitzar la vostra prova com si no, esperem que tots n'hagueu tret profit, ja sigui com a satisfacció d'haver assolit el vostre repte, o com a motivació per aconseguir-lo la pròxima.


Tot això no seria possible sense els nostres col·laboradors Eassun, Ph-quirogel, Artesania agrícola megaplus, Sport Gym Tarragona, Bussetus. Moltes gràcies a tots!

Per a més informació:

http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=88

Resultats:

https://results.chronotrack.com/event/results/event/event-20621?&lc=ca



Podi masculí LTCD




0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute