QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 24 de febrer de 2016

El Borges Trail 2on al Campionat de Catalunya per equips a la Cursa de la Cameta Coixa, a Miravet

La cursa de la Cameta Coixa de Miravet és coneguda com una de les referents de Catalunya i voltants, aquest any ja anaven per la seva 8ª edició, moltes felicitats a tots els organitzadors i voluntaris involucrats, ja que és un event que cada any va a més en tots els sentits. A més a més, aquest any calia afegir l’al·licient de que aquesta cursa era el Campionat de Catalunya per equips de Curses de Muntanya de la FEEC, aplegant així encara més corredors d’arreu del territori català. El Borges Trail es presentava a la cursa com a vigent Campió de Catalunya per equips i intentaria anar a per totes per tal de revalidar el títol.




En primer lloc, s’ha de destacar l’entorn, on el recorregut llarg consta de ni més ni menys que de 21 km i 1300md+ amb un 96% de sender tot vorejant el riu Ebre. Endinsant-se per senderons dins de pinars per de cop sortir en un cim pedregós i tècnic que exigia una màxima concentració alhora de triar on fer la següent passa. Paral·lelament també es hi havia la versió Junior, la Cadet i també no hi podia faltar una marxa per als que volien gaudir amb més calma.

Tot pujant cap al castell, on a les 9:30 es donaria el tret de sortida de la cursa, ja et trobes amb voluntaris disfressats de templers, poc a poc et vas adonant de que es tracta d’una cursa especial. Llavors entres al castell i et trobes amb tota la multitud que espera impacient per la sortida, i per si fos poc, la sortida es dona amb una petita representació i un tret de canó.

A primera fila hi havien noms de reconeixement mundial tals com Zaid Ait Malek (vencedor de l’edició anterior) o altres de caràcter nacional com Andreu Simon, Mario Bonavista i també el nostre Mikel Besora Susaño, que tot i trobar-se al principi de temporada estava disposat a donar guerra entre els millors.


Tot seguit, cada integrant del Borges Trail explicarà la seva cursa, tots ells corrent en la modalitat de la cursa llarga, que era la que puntuava pel Campionat de Catalunya per equips:

Ester Casajuana
Amb moltes ganes, diumenge participava al primer campionat de Catalunya per equips, i fins i tot m’atreviria dir que era la primera cursa fora del Camp de Tarragona que corria amb tant de nivell. La idea de competir amb noies amb tant de nom  i amb tanta experiència com la que tenen em motivava molt, i així va ser. A les 9.30 del matí es donava el tret de sortida des de el Castell de Miravet amb un ambient increïble. Vaig sortir confiada de que si corria amb una mica de cap ho podria fer bé, així que vaig sortir a un ritme en el que em sentia còmoda. A les primeres pujades que eren bastant corredores em vaig sentir molt bé, i vaig intentar portar el mateix ritme, sentia que aquell dia les cames anaven bé, i pocs kilòmetres després de la sortida em vaig col·locar tercera fèmina, però sempre tenint a la quarta i a la cinquena molt aprop.  Fins al kilòmetre 12’5 vam anar les tres molt juntes intercanviant-nos les posicions, però quan va començar la cronoescalada, la Silvia Leal (tercera classificada) es va escapar deixant-nos a mi i a la Paloma Lobera (quarta classificada)  enrere.  En la cronoescalada vaig tenir moments en els que em van faltar forces, però tot i així vaig decidir adelantar a la Paloma, però ella no es va quedar enrere i fins a dalt va seguir força aprop meu.  Quan va començar la baixada, força tècnica, és on vaig començar a frenar el ritme, i veure que no podia anar més ràpid del que volia, llavors va ser aquí on la Paloma em va tornar a adelantar i jo vaig tirar la tovallola, fet que més endavant em vaig arrepentir, ja que encara em quedaven forces, però bé cada cursa és una experiència nova, i d’aquesta he après molt. Molt contenta de competir la meva primera cursa com a equip en conjunt, i viure l’ambient tots junts. No vam poder revalidar el títol de campions de Catalunya, però crec que hi ha coses que no estan recompensades amb títols així com el companyerisme i l’entrega de tot un equip, cadascú en les seves circumstàncies, tot i així sub-campions de Catalunya crec que és tot un mèrit amb el nivell que hi havia. Felicitar als meus companys que van fer tots una gran cursa, i als que no van poder venir donar-los les gràcies pels ànims que ens van transmetre. 

Lourdes Cayetano
La Lourdes Cayetano, no arribava al millor moment a aquest repte, però tot i això va decidir que havia de donar un cop de mà al equip. Va tenir que sortir amb més cap que mai, la tàctica seva era anar guardant forçes fins a la meitat de cursa i després segons com es trobés de cames intentar apretar a la segona part ja que era la part on s'acumulava més desnivell. 
Quan al quilómetre 12 va començar la cronoescalada va veure que l'únic que podia fer era  anar mantenint ritme i no apretar perquè les cames no portaven prou hores d'entreno com per augmentar ritme. Va ser una cursa totalment diferent per ella i un repte personal el haver de controlar-se i no anar al màxim però al arribar i saber que havia pogut aportar el seu granet de sorra a l'equip la satisfacció va ser enorme.

Mikel Besora
Em vaig situar a primera línia de sortida, a prop de Zaid Ait, Andreu Simon i Mario Bonavista. En poc mes de 2km. Zaida anava marxant i darrere el seguien Andreu i Mario. Un servidor a roda. Mantenint la posició i amb un ritme constant i sense trencar el ritme, em seguia Jonatan Cuesta per darrere.
A les pujades, vaig notar una millora respecte l’any passat encara que Jonatan el tenia a darrere. En canvi, al pla i baixades marxava i podia deixar a Jonatan durant la estona que durava aquests trams. Tornava la pujada i seguia darrere els 2-3 primers, a un ritme alt, sense ser forçat pensant en el que quedava encara per venir…
Cap al km.11 Zaid passa en 53’, l’Andreu i Mario en 54’ i just darrere a 55’ paso jo, Jonatan a 56’ que tornaria a agafar-nos just arribar al començament de la crono.
A partir de la crono (Jonatan agafa el pernil) i ja no ens segueix ningú.
Zaid canvia el ritme i tira fort amunt, Andreu i Mario també intenten seguir els passos mes endarrere, i jo començo a tenir llagues a les plantes dels peus, la qual cosa no puc portar el ritme que m’agradaria però no em rendeixo. Continuo tirant de cap i de cames amb tot el volum de desnivel i km.que porto damunt en els 2 mesos de preparació i pujo la crono fins al pic final que es marca el xip. A partir d’aquí km.14 encara estic 4rt i veig a Mario a 1 minut.
Tota aquesta baixada tècnica em rebenta la planta dels peus i em passa Ivan Camps, poc després Diego Arroyo… intento seguir-los però els peus fan molt de mal L
km.18 a la pujada de 150+ aconsegueixo veure’ls i poder retallar una mica però quan s’ha de baixar els peus pateixen mes i haig de córrer malament, sense cap tècnica i fent el que es pot.             En 3km. em passen 2 corredors mes. Cap al km.21 entrem al poble i amb Roberto Sancho una esprintada fins a meta per sota 3’m./km.en baixada d’asfalt que aconsegueixo pasar davant i fitxar.
Finalment, 8º general amb un temps de 1h.59’55’’.
Em llenço al terra, em trec les sabates de córrer i estic ko…cap a l’ambulància.
Uns dies de bici estàtica i gimnàs i recuperar bé les llagues…això passa per forçar d’aquesta manera jeje

Aleix Toda
Gràcies al test de la setmana anterior a la cursa dels 4 termes ja sabia com hem trobava de forma, així que vaig intentar sortir entre els 25 primers per evitar els taps en els kilòmetres inicials, que no va ser una tasca senzilla, ja que només sortir del castell els corredors es van llançar pel primer tram d’asfalt avall com si d’una cursa de 10k es tractés. Un cop vam entrar al primer senderó vaig aprofitar per guanyar algunes posicions per agafar un bon ritme de creuer i anar fent sobre sensacions.
De moment aquesta temporada hem trobo fluix a les pujades, caldrà treballar-les, així que quan calia enfrontar alguna forta pendent mans als genolls i amunt, així que mentre algú se m’anava escapant a les pujades, a les baixades i en pla anava guanyant posicions. A mitja cursa, en el moment en que vorejaves l’Ebre, en Lluisma Mas hem va atrapar i ens vam intercanviar diverses vegades les posicions, gràcies a ell vaig poder regular millor l’esforç i tot i la falta d’alè ens intercanviàvem algunes paraules per motivant-nos per pujar la cronoescalada de 300md+ en 2 km, tot i que no feia gaire falta, teníem l’helicòpter gravant-nos just a sobre!
A continuació tocava crestejar per un sender tècnic, la part més aèria de la cursa per baixar a tot gas cap a l’últim avituallament, on vaig aprofitar que allí començava la darrera pujada per pujar marxa i deixar en Lluisma, anant-me’n sol cap a meta apretant per si agafava al Xavi Espinya, que hem diuen que el tinc a mig minut.
Finalment no aconsegueixo atrapar al Xavi i arribo en 14ena posició, molt content del resultat i amb ganes renovades per entrenar fort i millorar de cara a la pròxima.

Eloi Borràs
L´Eloi Borràs per la seva part, sortia afrontant una cursa amb cap.
Sabent que la distància era llarga per l´entrenament que portava a les cames, i que sobretot el que més pagaria era el desnivell, ja que no ha pogut entrenar gaire aquest aspecte, va sortir afrontant uns 12 primers quilòmetres rapidets i conservadors a la vegada, administrant forces per poder anar el mes ràpid possible guardant el que creia convenient per poder afrontar la segona part de cursa.
Es va plantar al quilòmetre 12 amb les cames "dins del que cap senceres" i un cop allà va agafar un ritme que li permetia mantenir la posició, i ell mateix sorprès, de poder arreplegar algun cadàver.
Va ser ja a l' última rampa on va començar a patir rampes als quàdriceps, però sabent que ja ho tenia tot fet, va arribar a l' últim pic per poder-se deixar caure cap a meta.
Arribant molt content amb la cursa que havia fet, deixant-se totes les forces per poder ajudar a l'equip, que es a lo que veníem!

Octavi Fossas
Veure's envoltat de tota aquella pila de craks i corredors feia posar una mica nerviós, doncs la pressió era força acusada. Però sentir-se acompanyat per tants i tants amics, companys de curses i per quasi tot l'equip, donava un al·licient molt especial a aquesta cursa tan magnífica.
Tot i així, en Tavi va sortir a disfrutar i a donar tot el que li fos possible, ja que la cursa de la setmana passada li va anar perfecte per mesurar les seves forces i saber en quin estat de forma es trobava. D'aquesta manera, sabia que ja des del principi, havia de sortir a donar-ho tot i no reservar-se res pel final, doncs sabia que podria anar a tope fins al final.
I així va ser com, un cop el canó de dins el castell va ressonar per el parets, va sortir en tromba juntament amb els altres 300 participants.
Ja a les primeres rampes, les dues noies capdavanters el van passar i en Tavi no va poder fer res més que seguir els seus passos. Per sort no va defallir, doncs es va trobar molt bé en tot el recorregut, i axí va anar avançant a poc a poc a corredors, incloent en Marc B. del mateix equip. I què millor que compartir pujades amb amics, baixades amb companys i plans amb gent de tota la província. Com que ja se sabia en circuit i conexia perfectament el recorregut, també es va saber administrar els gels en els moments oportuns, just per donar-li la força necessària per encarar les pujades més dures i llargues del circuit. D'aquesta manera, tan a les pujades com a les baixades, no defallia en ritme i s'acostava a poc a poc a la Ragna, però no va ser fins a la última baixada tècnica abans d'entrar al poble que la va passar.
En definitiva, una cursa en la que va disfrutar-la i patir-la des de la sortida fins a l'arribada, quedant-li molt bon regust de boca i amb ganes de més. 
Tot es tradueix en el temps aconseguit, rebaixant-lo ni més ni menys que en 5 minuts!  Sentint-se molt orgullós de formar part d'aquest equip!

Sergi Hidalgo
El Sergi no es trobava en les millors condicions per afrontar una cursa de les caracteíistiques de La cameta coixa,ja que havien passat pocs dies desde la seva participació en la mitja Marató de Barcelona, i la manca de descans ja es feia notoria dies abans de la cita a Miravet.
Així va ser, que desde un bon inici va trobar-se fora de lloc i després d’una caiguda , l’únic objectiu era finalitzar la cursa com fos, tot arribant amb un temps de 2:22’00”.

Biel
Per la seva banda, el Biel feia la seva primera cursa de muntanya del 2016. A falta de preparació, es mostrava satisfet de la seva 42ena posició i un temps de 2h23’. Va fer una cursa de menys a més, conservant en els 12 primers kms fins arribar al riu. És en aquest punt que decideix donar-ho tot a la pujada de la Talaia, recuperant a la baixada i afrontant amb garanties la última pujada de la Covalta. La falta encara de rodatges llargs i intensos li va repercutir en l’aparició de rampes al final de cursa. Molt satisfet del resultat i les sensacions, amb el convenciment del marge de millora existent.

Marc Balanyà
Despres de varies setmanes fent bona pretemporada, aquesta vaig descansar força, a l’espera tot i no portar km ràpids a les cames, de poder fer un paper digne per l’equip, anant de menys a mes com sempre…
La sortida com sempre massa ràpida per mi, vaig anar mantenint un ritme fort sense sobrepassar-me, esperant la segona part mes dura, per guanyar posicions, deixant passar a l’Octavi, que baixa millor que jo i anava amb ganes…
Al km8, a les pujades mes d’un ja començava a acusar el ritme fort i anaven afluixant, jo esperençat en poder guanyar bastantes pòsicions a la segona part i amb ganes de fer-ho be, no va poder ser…Al km12 una torta de peu baixant hem va  fer retirar de cursa, ja que cap sentit tenía de seguir mig coix, a part els companys per puntuar ja eren davant meu i en aquest sentit estava tranquil, ja que com equip anavem tots molt motivats per a donar el màxim, sent finalment       2º millor Equip de Catalunya 2016 !!
Ara toca parar de correr fins que el turmell, hem tornio deixar fer-ho, miraré de no perdre la bona forma física que porto de pretemporada, fent bici i altres esports alternatius sense impacte. TOCA SEGUIR !!

















Finalment gràcies a tots els corredors del Borges Trail i després d’un resultat ajustat, vam aconseguir proclamar-nos Subcampions de Catalunya, acabant com a vencedors els del Matxacuca, de Santa Cristina d’Aro i tancant el podi en 3era posició els Runners del Berguedà, tal com indica el seu nom, de Berga. Hem pogut gaudir poc del títol de Campions de Catalunya, ja que l’any passat el campionat de Catalunya per equips va ser al setembre, però de nou hem demostrat que sempre estem allí per deixar-nos la pell en aquest esport que tant ens agrada i que junts formem una gran família.

També cal fer una menció als companys Robert Tarragó, Carles Martí, Salvador Martí, Ronald Fargas, Pilar Rus i Núria Gil, que per diversos motius no van poder ser allí amb nosaltres, però que de ben segur que en la pròxima tornaran a estar allí i que també formen part d’aquest equip que és el Borges Trail.

Moltes gràcies a l’organització i voluntaris, quina passada de cursa. I sobretot, moltes gràcies a tots els sponsors del Borges Trail, sense ells això no seria possible: Borges, Eassun, PH-Quirogel, Artesania Agrícola Megaplus, Gimnàs Sport Gym Tarragona, Bussetus, Coreevo.

Resultats masculins absoluts cursa llarga
Posició
Nom
Categoria
Temps
Diferència
1
Ait,
Zaid
HS
1:52:08
0:00
2
Simon
Aymerich,
Andreu
HS
1:55:29
+3:21
3
Bonavista,
Mario
HS
1:55:31
+3:23
8
Besora
Susaño,
Mikel
HS
2:00:17
+8:09
14
Toda
Mas,
Aleix
HS
2:05:27
+13:19
22
Borras
Fort,
Eloi
HS
2:11:47
+19:39
32
Fossas
Batlle,
Octavi
HS
2:19:08
+27:00
39
Hidalgo
Blade,
Sergi
HS
2:22:00
+29:52
42
Secall
Roca,
Gabriel
HV
2:23:24
+31:16

Resultats femenins absoluts cursa llarga
Posició
Nom
Categoria
Temps
Diferència
1
Molist
Codina,
Marta
DS
2:16:21
0:00
2
Debats,
Ragna
DS
2:19:49
+3:28
3
Leal
Augé,
Silvia
DS
2:24:05
+7:44
5
Casajuana
Reyes,
Ester
DS
2:28:51
+12:30
10
Cayetano
Puertas,
Lourdes
DS
2:41:59
+25:38
13
Batalla
Trilla,
Marta
DV
2:45:29
+29:08


0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute