QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 17 de juny de 2014

Marató Emmona

Ja feia temps que em rodava pel cap fer la marató de l’Emmona i aquest any tan bon punt van obrir les inscripcions sense dubtar vaig inscriure’m, així sabia que ja seria un objectiu a tenir en compte aquest any.
 El divendres amb l’equip del Joc produccions, que filmava diferents tramps de la cursa, ens vam dirigir cap a Sant Joan de les Abadesses, ja que l’Emmona comença ven d’hora i millor ser-hi el dia abans. Una petita fira de productes i algunes xerrades donava  la benvinguda als corredors i un ampli dispositiu per entregar els dorsals al Palau de l’Abadia. Després d’ anar a buscar el dorsal  i ja amb la bossa preparada pel dissabte, un petit xàfec va fer que el brifing és fes en una sala de la Casal Jaume Nuno, en comtes de fer-ho al jardí, cosa que va fer que la sala es quedes petita. Per això vaig decidir saltar-me el brifing  i vaig anar a fer petar la xerrada amb antics companys de batalla i amics que normalment  només ens veiem en cas  de cursa, entre ells: Alguns  Diedres, En Jordi Pàmies  etc.. i alguns personatges coneguts dins el món del trail running que es deixaven veure per allí, com Arnau Julià el exciclista Roberto Heras,
 Tant bon punt vàrem acabar de sopar amb els companys del Joc produccions, en Joan, Tomy i Carles i jo ja amb els nervis a flor de pell, ens  vaig dirigir cap a dormir ja que s’havia de matinar bastant, decidint a última hora dormir a la furgo, més tranquil que no pas dormir al alberg del poble.
 A les 5 del matí i encara amb les lleganyes als ulls una mica de fruita, va ser el meu esmorzar. Després de vestir-me i prepar-ho tot em vaig dirigir cap a la línia de sortida, on aproximadament 800 corredors vinguts de diferents parts d’Espanya i fins i tot alguns extrangers ens disposabem a realitzar la marató (48kms +4100) o en cas dels més valents, l’ultra ( 110kms +8400). Sortida espectacular a les 6 del matí, realitzan una volta pel bonic poble de Sant Joan de les Abadesses i sortin per l’espectacular pont vell , que ja ens portaria a l’inici de la primera pujada que tot i que no se massa dura ja començaria a calentar les cames de bon de matí. Primers quilòmetres bastant ràpids i fins i tot la primera pujada al puig estela es va fer curta, tot i que la calor ja era present desde primera hora. Tan bon punt arribats al cim, la primera baixada es va convertiria en el punt més difícil de la cursa ja que una pendent molt pronunciada i l’herba mullada encara de l’humitat de primera hora va fer que les relliscades i les caigudes fossin el més normal pels corredors. Després de la difícil baixada i ja amb algunes caigudes a sobre, ens dirigíem cap al poble de Pardines, encara molt frescos (KM 17) avituallament per carregar energies, omplir bidons i som-hi a fer la seguent pujada cap a la serra de la Canya, on amb uns 8kms es pujaven 1000 metres, tot i això el terreny era molt agradable i fins i tot a trams bastant rodador, però sense deixar de pujar amb alguna baixada molt de tant en tant.
 Fins al  Coll de la Marrana (KM33) tot i seguir pujant les forces anaven fent. Ja amb molt de desnivell positiu fet les forçes van començar anar minvant, i tot i que l’avituallament no era massa generós una mica de beguda isotònica i unes mossegades de xixopower, farien que la forta pujada que tenia davant , en dos quilòmetres pelats, pujar 300 metres( venint ja de pujar 500 metres en uns 5 quilòmetres i  després de baixar dels tres pics) culminant amb el cim de bastiments (punt més alt de la marató, 2881 metres). Sense pensar-mo massa vaig tirar amunt i ajudat pels ànims del nombrós públic vaig arribar a Bastiments, pensant que la duresa del circuit s’havia acabat i que aparti d’aquí seria un passeig.  No sabia el que m’esperava,  ja que tot i haver fet gairebé tot el desnivell positiu, tenia per davant un dels trams més tècnics i llargs que tenia el circuit i sumant el cansament i les hores que portava ( 6 aproximadament) faria que fins a arribar a la meta es transformes en una odissea, l’únic que em donava forces per arribar era l’espectacularitat del paissatge, ja que crestejar i carenejar per aquesta part del Pirineu és impressionant. Pic del Freser, Pic de l’Infern,Fossa del gegant,Rocs Blancs,Puig de Fontnegre i Pic de l´Àliga que culminaria la bellesa de carenejar per Núria i on ja es veia la meta , on les forçes tornen per acabar de donar-ho tot fins al final.
 Gran arribada a meta al Santuari de Núria amb molts aficionats i turistes contemplant com arribaven els corredors.
 Només queda agrair a l’organització per la fantàstica cursa amb una logística impressionant tot i la dificultat del terreny, també agrair a tots els amics i companys ( diedres, Pàmies, obrint traça, atmosfera trail, etc..) pel gran cap de setmana i als companys de Joc produccions ( Tomy, Carles i Joan) per la filmació de la cursa que tot i els inconvenients, van realitzar un gran seguiment.

 Gràcies Borges Trail, pels ànims,eassun que en alguns tram em vaig ficar les ulleres, rendiment race que vaig sortir amb els bidons carregats d’energia, bussetus per la comoditat de les malles la cinta de cap i la sorpresa de veure’t per allí ( Jordi),  ph quirogel, el primer que vaig fer després de la dutxa és ficar-me el vostre producte.









0 comentaris:

BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute