Skyrace Comapedrosa, 6ena prova de les Sky Runner National Series

El passat diumenge 26, l'Aleix Toda va córrer en la Skyrace Comapedrosa, que com el seu nom indica, no es tractava d'una cursa de muntanya habitual, sinó d'una skyrace en tota regla. El recorregut de 21 km i 2300m de desnivell positiu estaven caracteritzats per un terreny amb un grau de tecnicitat molt elevat, amb sortida a Arinsal i coronant el Comapedrosa, el sostre d'Andorra a 2.943m per sobre el nivell del mar.

L'Aleix  havia tingut males sensacions en els entrenaments durant la darrera setmana, però les ganes van fer que no es perdés aquesta cita i es posicionés a la línia de sortida, compartida amb grans d'aquest esport com en Pere Aurell, Marc Pinsach o Oihana Kortazar entre d'altres.

Així que es va donar la sortida a les 9h, tota la multitud vam sortir carrer avall per encarar ràpidament un senderó que zigzaguejava tot pujant sota l'ombra enmig d'un bosc Marc Pinsach encapçalava el cap de cursa i l'Aleix, força més enrera, devia anar en una 25-30 posició. La primera pujada era de 8 km i pujava 1250 m d+ fins al Pic de les Fonts (2748m), els corredors feien el que podien alternant caminar amb córrer i a l'Aleix cada vegada li costava més esforç aguantar un ritme que habitualment era còmode, mentre que diversos corredors, entre ells la Oihana el passaven.

Tot seguit es seguia un senderó tot crestejant que oferia unes vistes inmillorables de les valls del voltant, baixada tècnica i s'arrivaba al refugi del Pla de l'estany, on hi havia un avituallament i un nombrós grup de gent animant.

A partir d'allí s'iniciava la dura pujada de 900m d+ en 2 km fins al cim del Comapedrosa, on la pendent obligava a anar de 4 potes en el primer tram, per després obrir-se pas entre blocs de pedra i finalment altre cop de 4 potes per enfilar fins al final de la pujada.

La baixada no era menys tècnica, enmig de crestes afilades els corredors es llançaven avall a tot drap i l'Aleix intentava no perdre el ritme d'un corredor que feia estona que anaven junts. No va ser fins arribar a l'Estany Negre, que en agafar el senderó de baixada ja cada vegada menys tècnic, que l'Aleix es va trobar millor i va poder mantenir un bon ritme que li va permetre avançar uns 10 participants fins arribar a meta en 23ena posició.

Tot i que el resultat havia estat molt inferior a l'esperat, l'experiència de poder fer aquella cursa va ser espectacular tant pel que fa al recorregut, vistes, sensacions de ser tan petit al costat d'aquelles inmenses muntanyes, de la companyia de grans atletes, etc.

Moltes gràcies a l'organització per la gran cursa que van preparar, ja que tot detall estava curosament pensat. També gràcies a tots els col·laboradors Ph-quirogel, Megaplus, Eassun, Rendiment-race, Sport Gym Tarragona, Bussetus i Coreevo.

I sobretot felicitats als campions de la prova, en especial al Pere Aurell, que a partir de la primera baixada es va situar al capdavant i va acabar vencedor de la prova demostrant una habilitat sense igual en les baixades tècniques i també en la pujada al Comapedrosa, marcant un rècord de la prova.

Cls Dor Cognom,Nom Categ Publicitat Temps Diferencia

1    60          AURELL,Pere SEN-M LA CAMETA COIXA        02:46:42
2     2          PINSACH,Marc SEN-M DYNAFIT TEAM             02:54:35        7:53 min.
3    172      OLMEDO,Mario SEN-M BICHA                              02:58:48        12:06 min.
23 216       TODA,Aleix SEN-M BORGES TRAIL                     03:26:57        40:15 min.

1    1         KORTAZAR,Oihana SEN-F SALOMON ETIXX   03:21:15         34:33 min.
2   27        FARGUES,Maria SEN-F ECPCGR                          03:27:53        41:11 min.
3    4         IBARBIA,Aitziber SEN-F EUSKAL SELEKZIOA 03:30:24        43:42 min.

Per a més info:
http://events.ocisport.net/ca/2015/skyrace-comapedrosa-10/

PODI DE MIKEL BESORA A LA COPA ESPANYA

El corredor Mikel Besora va anar a la Copa Espanya a Galisia (Ourense - Chandrexa de Queixa) un poble de muntanya on es va disputar la cursa per muntanya Chandrexa de Quexa puntuable per la Copa Espanya i Campionat galleg.

La prova consistia en córrer 33km.amb 2000 metres de desnivell positiu, i 2000-.

Diumenge 12 de juliol a les 9 del matí els corredors van sortir i entre el top.15 general i tres primers promeses anava en Mikel Besora. Al principi va ser una cursa rapida amb trams trencacames.

Cap al km.10 en Mikel es troba be encara i així decideix quedar-se endarrere els dos primers promeses reservant energia ja que la cursa es pot fer molt llarga.

Cap al km.12 es pren un gel megaplus i veu aigua, en una de les pujades decideix adelantar al segon promesa cosa que no fa be per que en pocs instants torna a ser adelantat per aquest.

Cap al km.14 l'aigua de l'avituallament esta calenta i li senta malament, la qual cosa ha de fer una parada técnica per allà prop on pugues.

Seguidament, ja amb la panxa be torna a correr a un ritme fort a veure si pot anar a pels rivals i poder intentar millorar posicions.

Els km.pasen i cap als últims km.es troba un corredor andaluç i a partir d'aquí comença una rivalitat entre els dos atletes.

Entren al poble i en l'últim km. d'asfalt i a un ritme proper a 3'/m. en Mikel adelanta al corredor andaluç arribant a meta en 14º posició general i 3º promesa, en un temps de 3h.34' a uns 20' del primer corredor absolut.

Volem agraïr el suport de l'equip, a la Selecció Catalana i als nostres col·laboradors:

Borges, Eassun Spain, Ph-Quirogel, gimnasio Sport Gym Tarragona, Rendiment-Race, Megaplus, Bussetus Sport.

Gran victòria de la Núria Gil en la Buff Epic Run

Aquest passat dissabte es va disputar a Aigüestortes, concretament a la localitat de Barruera, la 2a edició de la cursa Buff Epic Run. En aquesta edició com a novetat es van disputar dues proves més, la mitja marató de muntanya de 21 kms. i la marató de 42 kms.

Pel que fa a la mitja distància, la de 21 kms. era d’un recorregut d’inici a El Pont de Suert fins a Barruera, amb un desnivell positiu de 1050 m. Com en les dues altres proves va tenir una gran participació tancant inscripcions ben aviat, a 300 corredors.

Des de l’inici s’esperava una cursa molt ràpida ens els 10 primers quilòmetres i així va ser.  És allí on la Núria fent valer la seva rapidesa en curses curtes de seguida es va posar en una còmode segona posició femenina, mantenint un bon ritme de cursa que a mesura que passaven els quilòmetres anava retallant fins que ja en el seté quilòmetre es va posar al capdavant, mantenint aquesta posició fins a la línia de meta. Potser degut a aquesta inexperiència en curses d’aquesta distància, la Núria a partir del quilòmetre 12 va començar a tenir algun problema físic, rampes als bessons i adductors, fet que va fer que baixés el ritme de cursa fins al punt d’arribar a parar-se totalment en vàries ocasions per estirar i recuperar, veient com la segona i tercera classificada anaven retallant distància, arribant en l’últim avituallament juntament amb la segona. Ja en els últims 4 quilòmetres de baixada les rampes van respectar-la i això va fer que pogués acabar i tornar a mantenir un ritme suficientment ràpid per creuar la línia de meta en primera posició a 10 segons de la segona classificada amb un temps de 2h 20’ 05’’.

El guanyador en la categoria masculina va ser Tomàs Lichy, seguit de Albert Pujol i en tercera posició Paul Mathou. Pel que fa a la categoria femenina, com deiem la guanyadora va ser la Núria Gil seguida de Beatriz Real i en tercera posició Sara Jarillo.

Borges Trail fa podi a la Seminocturna de Riudecols

Aquest passat dissabte, es va disputar la rapidíssima cursa Seminocturna a Riudecols, prova puntuable dins el Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp, organitzada per TRETZESPORTS.

En aquesta ocasió va anar a provar sort en Tavi Fossas, únic representant del Borges Trail – AAEET Valls, que després d’un llarg període fent només maratons, es tornava a incorporar a les curses “curtes” de la província.

La sortida com no, va ser de llampec tot planejant pel riu, on cada cop anava enfilant-se més el desnivell. Entre la pols, i la creixent pujada, es van començar a succeir les primeres baixes del grupet capdavanter, però a poc més d’un kilòmetre de la sortida, el primer corredor, en Juli Vilches, ja no es veia.

Poc a poc, la pista s’anava fent més i més dreta, i els corredors del davant s’anaven alternant les primeres posicions fins al punt de començar la pujada tècnica per pedres. Aquí, i sota la mirada del dron que els gravava, en JuanFran, el jove Aleix S, en D.Harrison, Xavi C, Javi Sánchez i en Tavi entre altres, van formar una pinya que es va estar disputant de la 2a a la 6a posició durant tota la cursa.

En aquesta primera pujada, en Javi i en Tavi anaven útims, però en canvi a la ràpida baixada pel senderó, aquest dos últims, van posar la directa i van baixar embalats tot adelantant al grupet i posar-se capdavanters. Un cop tornava a pujar per pista de forma sostinguda, en Tavi que anava segon –molt lluny del primer- va ser atrapat pel grupet encapçalat per en Harrison acompanyat de l’Aleix. 

Però a la següent baixada, el nostre corredor del Borges tornava a passar-los ràpidament, ja que notava que li frenaven el ritme de baixada, de manera que durant un bon tros de la cursa en Tavi va anar 2on. Ja al voltant del km 13, quan el camí tornava a planejar, l’alt ritme de la cursa, va començar a passar-li factura, i va ser així, com altre cop el mateix grup d’en Harrison tornaven a arrebassar-li la posició i li augmentaven distància. L’únic que va poder fer en Tavi, i gràcies als 2 km de pujades i baixades tècniques que els reservaven abans de l’arribada, va ser recuperar una posició per així, entrar 5è de la general molt satisfet per haver pogut aguantar el ràpid ritme que s’havia imposat.

I per acabar, una bona hidratació i avituallament d’arribada amb força síndria, botifarrada i piscineta.

Agraïr a Tretzesports la feina d’organitzar i amenitzar aquest tipus de curses que ajuden a dinamitzar el territori i a fer pinya entre els amants de la muntanya.

Per més info, classificacions i fotos: http://www.tretzesports.es/seminocturnariudecols/index.html

Evidentment agrair el suport als nostres espònsors: PH-Quirogel, Eassun, Bussetus Sport, Borges, Rendiment-Race, Mega-Plus i a l’equip BORGES TRAIL –AAEET Valls.

El Borgestrail-AAEET campió de la Marató per Relleus de Santes Creus. En mixtes acabem en segona posició.

Aquest dissabte 4 de juliol s’ha celebrat la 6a edició de la Marató per Relleus de Santes Creus. Es tracta de completar una marató en equips de sis membres que han de córrer diferents distàncies fins arribar als 42k195m.

                En la seva sisena edició la prova està més que consolidada i cada any és una festa de l’atletisme del Camp de Tarragona. El fet de ser en equips, l’entorn de Santes creus i un recorregut de 1,5kms on es fan les voltes, fan que s’hi aplegui força gent i un gran ambient. Tot i tractar-se d’una prova competitiva, l’ambient entre els equips és fantàstic i és tota una festa.

                Per la nostra part, la nostra intenció era de presentar dos equips, un de masculí i un de mixte, al cent per cent borgetti els dos. Però el nostre equip està format per només quinze corredors, dels quals cinc causaven baixa per diversos motius. Tenim deu corredors disponibles i ens en falten dos. Tenim un problema. Una opció era renunciar a un dels equips,....però per nosaltres i per la pròpia competició creiem que val la pena presentar els dos equips. Gràcies a la generositat del Senén Escoda i l’Àlex Llaveria podem fer el complet.

                Ja tenim els equips, ara toca combinar-los i fer estratègia i al toro!

                L’equip masculí estava format per Senén Escoda, Robert Tarragó, Àlex LLaberia, Marc Balañà, Eloi Borràs i Sergi Hidalgo. Tela, tela tela!

                L’equip mixte el formaven Xavi Prim, Pilar Rus, Ronald Fargas, Núria Gil, Biel Secal i Lourdes Cayetano. També tela!

                Vam fer dos equips amb membres especialistes en diferents disciplines, que per un dia serien atletes, tasca gens fàcil, però l’esperit d’equip ho pot tot. A més, comptàvem amb el suport i presència del nostre company i amic Carles Martí, que s’està recuperant d’una recent i delicada intervenció. El necessitàvem a prop i va complir, ens donava la força i ara ens tocava a nosaltres donar la talla.

                A la graella de sortida hi havia grans equips, Runner’s TGN, CA Francolí, Runspeed, Trail Tarraco, Blue Line, Tarragona Fondistes, Corredors Valls, BorgesTrail-AAEET,...entre altres.

                Es dóna la sortida amb una calor brutal a les sis de la tarda i qui agafa el millor ritme és el Kai Langel, la resta a vista, queda molta cursa, però el Kai va molt fort. Aquí hi tenim el Senén Escoda en homes, que porta bastant de temps sense competir, però la classe no l’ha perdut i aguanta força bé l’arrencada del Trail Tarraco. En mixtes arrenca primer el Xavi Prim que va com un coet i a cada volta treu més distància i acaba el seu relleu amb un avantatge de 2 minuts sobre el Runner’s, que preveiem que serien els grans favorits en mixtes. Havien completat gairebé 8 kms. El Prim havia de fer el 10,5k en comptes del 8k però havia de marxar a mitja cursa. Segons en homes i primers mixtes, bon inici, moral a tope.

                El segon relleu continua sent del Trail Tarraco, nosaltres en homes, tenim al Robert Tarragó en pista, que faria un bon relleu de 4,5 kms i mantindria l’avantatge desfavorable, una gran aportació després d’unes setmanes d’incertesa amb la fascitis. En mixtes, tenim a una Pilar Rus esplèndida que ampliava l’avantatge en gairebé tres minuts, la cosa va bé, estem allà en els dos fronts. Tot això ja no ens ho treu ningú.

                En el tercer relleu ja tocava un 10,5k. Per la nostra part surt un torpede anomenat Àlex Llaveria que recuperava tot el desvanatge i se situava primer, establint una diferència a favor d’un minut. En mixtes, el Ronald Fargas afrontava el relleu amb un rival difícil, però dóna la talla tot i que el Juanan li recupera tot l’avantatge. Hi havia intercanvi de lideratge en homes i en mixtes, però tothom anava a tope, els grans protagonistes al davant en les dues grans lluites eren Trail Tarraco, BorgesTrail, Runner’s, CA Francolí, Corredors Valls, RunSpeed i BorgesTrail.

                Comença el quart relleu i anem líders en homes i segons en mixtes, en homes arrenca el nostre ultrafondista de muntanya Marc Balañà, que ha de fer a full un 4,5k. Ho fa i de primera, francolins i llops apreten, però suportem la pressió, els dos últims relleus en homes teníem dos bons coets preparats i ho sabíem. En mixtes la Núria Gil i la Mireia Sosa mantenen un duel molt igualat, amb tres tombs n’hi va haver per les dues parts i la Núria se’n surt retallant una mica fent un  grandíssim relleu,  demostrant les seves dots atlètiques. Anem líders en homes i segons al mixte a uns vint segons. Emoció  total a Santes!

                Comença el cinquè relleu, un nou 10,5 k que seria gairebé definitiu. Surt el senglar de Capafonts, Eloi Borràs, convertit en un guepard amb una samarra Borges. Vola, senzillament vola, francolins i llops van forts, però ell vola,....i xala. Gran feina! En el mixte res a poder millorar, al Biel Secall li toca el torn amb el gran Ferran de Torres. Sense comentaris, entre un que no està ràpid i que l’altre vola el final era previsible. Aquests van ser els relleus determinants i que sentenciaven la prova, tant en homes on teníem la victòria encarrilada, com en mixtes on la victòria ja era impossible.

                El sisè relleu era el de consolidar tota la feina dels equips, per la nostra part surt la bala de la Ràpita, el Sergi Hidalgo. Si algú preveia recuperar a l’últim relleu, ell, amb el seu gran estil de galgo, els ho va desmuntar. Molt gran, entrava a meta triomfant. En segona posició en homes seria el Trail Tarraco i tercers el CA Francolí. En mixtes sortiria la Lourdes Cayetano que, conscient que és impossible atrapar als Runner’s fa un relleu molt sacrificat per a ella, 4,5kms en asfalt. Entregada fins a l’últim instant, com sempre, entra donant la segona plaça en mixtes al nostre equip. Tercers entraven els RunSpeed Tarraco.

                Una gran resultat del nostre equip, en una modalitat on no en som especialistes, vam saber estar a l’alçada i contribuir, juntament amb els altres equips, a fer cada dia més gran aquest event. Un event on durant gairebé tres hores es competeix a tope, envoltats de gran ambient. En acabar, un sopar de germanor previ a l’entrega de premis acabava de posar la cirereta a aquesta gran festa atlètica. Moltes felicitats a tots els equips, per a nosaltres va ser un plaer de competir i de compartir. L’any vinent més, .....i millor!!

                Va per tu Murray!!

Aleix Toda queda segon a la Marató dels Cims, darrere de Marc Pinsach

Dissabte 27 de juny va tenir lloc la Marató dels Cims a la població d'Ordino, a Andorra; prova paral·lela a la Ronda dels Cims. La Marató constava de 42,5 km amb 3000m d+, sortint de 1300 m d'alçada fins arribar al cim del Casamanya, punt més elevat de la cursa, a 2800m i tornar a baixar fins al poble d'Ordino.

L'ambient que es respirava des de divendres era espectacular, tot el poble estava a vessar de corredors, acompanyants i gent que passava per allí i va aprofitar per acostar-se a mirar de quin event es tractava. Divendres matí havien sortit els corredors de la Ronda dels Cims (170km) i divendres nit sortien els de la Mític i la Celestrail, de 112 i 83 km respectivament.

A les 8 del matí de dissabte es donava la sortida de la cursa en la que jo participava, la Marató, amb en Marc Pinsach i la Núria Picas com a convidats. En la sortida ens trobàvem 630 corredors, que per com anaven equipats i les pintes que tenien, hem semblava que quedaria força enrera, jo hem proposava quedar entre els 30 primers. Així que junt amb dos craks, en Jonatan Cuesta i en David Itarte de la Sènia, fem control de material i entrem dins el calaix de sortida

Per donar la sortida l'organització posa música clàssica i petards amb serpentines, tret de sortida i tots a córrer! Dec anar en la 70a posició, m'ho prenc amb calma però aprofitant que l'inici era planer i el ritme fàcil de mantenir vaig guanyant posicions. Passo a la Núria Picas, aquesta és la 4a setmana consecutiva que fa una marató, aquesta noia no té límits! Vaig tirant envant i hem col·loco just darrere del primer grup que s'havia format, amb en Marc Pinsach al capdavant.

Al km 2 la cosa comença a pujar més dreta i afluixo el ritme. Al davant porto uns 20 corredors i veig a en Jonatan que va entre els primers, aquest tio està molt fort! Els km van passant per senderons enmig d'un bosc frondós, tot humit i verd. Passant per la vora de rius i de vegades el mateix camí es convertia en un riu. Començava a fer calor però la major part del recorregut proporcionava una bona ombra.
Km 7,7: Portem una bona estona de pujada i hem passen 3 corredors, entre ells en Ramón Curto, un referent de les Terres de l'Ebre que està recuperant la forma després d'una lesió. Començo a dubtar, estic anant prou fort? Tot i així hem consciencio de que encara queda molta cursa per endavant i que no he de gastar cartutxos tan aviat. Fem una bona baixada enmig d'un prat d'herba i topem amb el primer avituallament (km 13), on un nombrós grup de gent ens anima i ens ofereix aigua, isotònic i tot d'aliments sòlids. Acaba la baixada i aquí atrapo i passo a dos corredors. I vinga som-hi a per la segona pujada de 1200m d+, això es faria llarg, però cada vegada hem trobo millor i vaig passant algun corredor.

Km 19: Fem el segon avituallament a Sorteny i tornem a tirar amunt. Ens trobem a 2000m d'alçada. Segueixo al mateix ritme que tota la pujada, però no s'hem fa pesat, sé que puc mantenir aquesta velocitat de creuer molta estona, i per la meva sorpresa vaig atrapant a corredors, entre ells en Ramón, ens donem ànims i segueixo endavant. Ara el paisatge canvia, ja no hi ha arbres i el terra és pedregós, les vistes no tenen preu, des d'aquesta alçada ja començes a tenir una bona perspectiva dels voltants. Al llarg de tot el camí voluntaris i excursionistes m'animen pel meu nom (el porto escrit al dorsal), quina passada, aquesta gent fa que realment et sentis com a casa!

Pujant cap al Casamanya, punt més alt de la cursa (2800m) encara passo a una colla més de corredors que anaven força junts. Arribo a l'avituallament del Coll d'Arenes, reposto líquid i ara sí que enfilem cap al cim del Casamanya (km 25). Quina pujada més guapa! Mig grimpant com hem permetien les forces arribo a dalt i hem trobo altre cop amb un mun de gent animant. Impressionant! A més hem diuen que vaig 3er! No m'ho puc creure! Davant tinc un corredor, que dedueixo que és en Jonatan Cuesta i en primer lloc hi deu seguir anant en Marc Pinsach. Hem diuen que el 2on hem porta 3' d'avantatge, així que ara comença l'adrenalina i toca baixar a full gas.

Baixo a tot drap per aquell paisatge tan típic pirinenc, amb un senderó de terra envoltat d'herba baixa, darrere ja no veig ningú. Hem sento lleuger i vessant de motivació per no deixar aquell ritme que crec que hem pot permetre atrapar el 2on. En arribar a l'avituallament del Coll d'Ordino hem diuen que el 2on hem porta només 2'. Anem en bon camí!

Entro en un senderó i segueixo a bon ritme, a les pujades les cames hem començen a dir que camini pero jo hem forço a còrre-les totes. Arribo a un creuament amb un camí més ample i hem trobo amb en Jonatan, no m'ho crec! Però mala notícia, no hi han cintes i no sabem si tirar camí amunt o avall. Sort d'un excursionista que ens diu que és amunt, i fent-li cas tornem a trobar rastre de cintes i tornem a agafar un ritme endiablat, tot planejant i baixant muntanya avall.

Quan arribem al km 35, segueixo al mateix ritme i veig que en Jonatan té problemes per seguir, hem prenc un gel i hem vaig allunyant camí avall tot travessant rius i entre boscos que oferien sombra. Quan en algun tram s'havia de pessar per un tram on tocava el sol de ple, les forces s'esfumaven i 200m es feien eterns, però ja quedava poc, s'havia de fer el possible per mantenir la posició.

Veig el poble d'Ordino una mica més avall, però la cosa encara no s'acaba, faig una pujada que hem deixa mort i segueixo avall, ara ja sí per acabar entrant a Ordino i enmig de més gent de la que mai havia vist en la meta d'una cursa arribo a meta eufòric, amb totes les forces exprimides, satisfet com mai abans de l'esforç que havia realitzat, amb el cap ple de tots els paisatges que havia vist només en aquelles 4h55' que havia tardat en arribar a meta. Tot de gent hem pregunta que com m'ha anat, hem felicita i m'indiquen on puc repostar líquid i sòlid. Jo no havia vist mai aquest ambient, això és una experiència incomparable, et fa sentir com si coneguessis a tothom. Encara no hem crec que he arribat, tot i que amb 20' de diferència, darrere del Marc Pinsach, un dels referents de les curses de Muntanya, a més de català igual que jo, d'una edat molt similar a la meva i que també és un crack com a persona.

M'agradaria donar les gràcies a l'organització per donar-me l'oportunitat de realitzar tal experiència per aquells paratges, i per haver tingut tanta cura en els detalls. De veritat que es nota que darrere d'aquest event hi ha moltíssima feina i sobretot ben feta!

Gràcies al meu entrenador Quim Royes, nutricionista Albert Martínez, a la meva família esportiva Borges Trail i a tots els col·laboradors: Ph-quirogel, Eassun Spain, Artesania Megaplus, Bussetus, Rendiment-race, Coorevo, Sport Gym Tarragona.

Podis masculí i femení:

1

04:35:12  Marc PINSACH RUBIROLA (ESP)
Dynafit Team

2

04:55:33  Aleix TODA MAS (ESP)
Borges Trail

3

04:56:36  Jonatan CUESTA SANTAMARIA (ESP)
Trail cer la senia

1

Núria PICAS (ESP)
Buff Pro Team05:23:05

2

Michèle LODGE DE FERRANTI (AND)
Club Pirinenc Andorrà05:34:11

3

Sabrina SOLANA PIGNOREL (AND)
05:59:08