La Riera de Gaià

El diumenge dia 21 de desembre es va celebrar la cursa de muntanya a la Riera de Gaià ,es podia participar amb dos recorreguts, 7 i 21 km , i els nostres atletes Ronald Fargas i Lourdes Cayetano ho van fer en la distància d 21 km.

El nostre company Ronald Fargas després d'haver participat, fa dues setmanes, a la marató de Castelló , va decidir participar-hi,i comprovar el seu estat.
Després de participar a Castelló,el Ronald va decidir deixar l'asfalt,i traslladar els entrenaments i proves a l'àmbit de la muntanya...i el resultat del entrenaments de la marató, es van veure reflexats a la cursa de muntanya de La Riera.

Amb uns primers tres quilòmetres molt ràpids , el Ronald va anar dins del grup capdavanter, amb una quinzena de corredors. A partir del km6, el grup comença a perdre unitats. Tres corredors marxen del grup , i la resta , ja cadasqú al seu ritme , el Ronald , a les baixades va aguantant el ritme , però a les pujades recupera posicions que havia perdut a les baixades.

A partir del km 11 , el Ronald es queda sol , i mirant el bon ritme que porta (4'15''-4'25''), decideix que als trams de pista i de pujada, donar-ho tot , muscularment es troba molt bé. Manté el ritme constant fins a l'arribada de la Riera de Gaià , entrant en 10e lloc i 4t de la cat. de Veterans.
El que tenia que haver estat un entrenament de qualitat postmarató , va suposar un retrobament molt positu de sensacions en cursa. 

Pel que fa a la part femenina la Lourdes es va atrevir en el recorregut de 21 km, un recorregut amb no molt desnivell però més dur del que aprentment la gràfica mostrava. Es va situar a partir del km 2 en primera posició i la va poder mantenir fins al final. Ens comenta que se li va fer pesada perque era una cursa ràpida i molt trencacames però per sort va poder agafar distància al inici i arribar primera amb un temps de 1h47'.

Caurem 5 vegades i ens n'aixecarem 6! En Ronald a la Marató de Castelló.

El passat diumenge 7 de desembre , en Ronald Fargas , va participar a la marató de Castelló de la Plana , amb el repte de millorar la seva marca actual en aquesta distància , que és de 2h54'.

A les 09:00h, es dóna la sortida, matí fred i ventós , i uns 3000 participants inicien aquesta prova.

El Ronald , amb el repte d'assolir 2h50-52' , marca al pas pel km10 40'12" , trobant-se molt còmode , rodant amb un grup d'uns deu corredors. Al següent pas per la mitja , marca 1h25' , molt animat per aquests parcials, segueix amb el grup, ara li toca apretar les dents, ja que és un tram ascendent i amb el vent de cara.

Al arribar aprox al km30, i amb un parcial de 2h04' tot se'n va a norris....una sobrecàrrega als cuadriceps i als isquios , fa que poc a poc hagi de baixar el ritme....però lluny de desanimar-se i abandonar , juntament amb el treball físic per aguantar , es mentalitza per arribar fins el final... aquesta gran prova té això!! 

El Ronald,entra finalment amb un temps de 3h14', lluny de l'objectiu inicial, però a vegades , i sobretot a la Marató , el resultat , ve donat per la suma de molts factors...Segurament que prèn nota del que va passar , i encararà amb més motivació els propers reptes , endavant i sempre endavant!!! Tot suma 

Cursa dels Cingles: La festa de la muntanya a Vilaplana

El diumenge passat es disputava la ja mítica cursa organitzada per Obrint Traça: “La Cigles”, en tres modalitats: la extrem de 33km, la trail de18 km amb uns 1.000mD+ i la caminada, en la que hi participaven dos corredors del BORGES TRAIL: en Tavi Fossas, i la Nuria Gil que debutava amb l’equip degut a la llarga parada per lesió.

Emmarcada en mig d’un temporal de pluja i vent, la cursa es preveia dura i complicada, però això no va arronsar als quasi 600 inscrits que estaven delosos de xafar fang pels voltants de les antenes i del poble abandonat de la Mussara.

Així doncs, a les 9h es donava el tret de sortida a la cursa Trail, just en el moment que començava a ploure. L’únic corredor del Borges Trail, en aquest cas era en Tavi Fossas, que no s’hi presentava gaire convençut, doncs havia patit una caiguda la setmana anterior i encara arrossegava un fort encostipat. Tot i així, les ganes de disfrutar de la muntanya van ser més fortes que el cansament i la por de recaure, i ben puntual sortia com un coet darrere de’n Xavi Ayala, Javi Sánchez, Piol Vilà,

Toni Calderón, etc.... Ja des del principi es van trobar amb un vell amic, en Xavi Espelta, amb el qual farien la pujada cronometrada fins a les antenes junts. Cal dir que la muntanya estava espectacular: aigua a dojo, fang en la justa mesura, verdor i una bona temperatura. L’únic problema, és que un cop s’arribava a dalt i es començava a baixar pel senderó, els corredors es trovaben que el sender s’havia convertit literalment en un riu, i no hi havia més que sucar els peus contínuament, cosa que alentia el ritme.

Ja en aquesta primera baixada tècnica, en Xavi va pendre la iniciativa i va anar obrint pas i donant-li confiança a en Tavi, doncs degut al genoll tocat, baixava amb una certa por. Un cop es tornava a remuntar i  a pujar en direcció al refugi i després al poble, aquí va ser quan en Tavi, tot i anar per sota de les seves possibilitats, va decidir deixar el ritme còmode que portava i va decidir apretar una mica més, ja que aquesta era la última cursa del circuit i no volia cedir gaires posicions a la classificació. D’aquesta manera, tot intentant accelerar una mica en l’últim tram empedrat de pujada, a la baixada des del poble fins a meta, va fer al contrari, baixar ritme i anar segur sense arriscar, però tot i i axí, fer-la en uns 22 minuts.

Això sí, tan en compte com havia anat pel camí, i al posar el primer peu al formigó, en Tavi va relliscar i va acabar rodolant com una croqueta. Però això no va ser suficient per parar-lo, ans al contrari, es va aixecar i quan va veure que el corredor de darrere amb qui havien compartit pujada, l’havia quasi atrapat, en Tavi va posar la directa i no només no el va atrapar, si no que es va distanciar pràcticament un minut, arribant en dotzena posició de la classificació.

I en mig d’un ambient –tot i la pluja- quasi festiu, i després de dues hores de gaudir de la natura, l’arribada i el retrobament amb els companys i amics, un bon caldo calent i un tall de llonganissa, i el millor dels massatges amb PH-Quirogel a mans de la Nuria, finalitzava un dia de cursa genial i molt, però que molt ben organitzat. Bravo pels organitzadors!

Aquí teniu el relat en primera persona de la Núria:

Tot hi haver estat parada un mes per lesió  i no portar un entrenament com hagués volgut, les ganes de gaudir de la cursa dels Cingles hi eren i aquest va ser l’objectiu; disfrutar i poder recórrer el total dels 18km de recorregut sense molèsties. Ja coneixent les limitacions des d’un principi que, a més a més, es sumaven les inclemències del temps, el ritme de cursa que vaig agafar va ser lent des del començament i amb total atenció sobretot a les baixades, evitant que el turmell pogués tornar a ressentir-se per un petit mal gest, acabant finalment en 11a posició.

Satisfeta d’ haver pogut estar en aquesta cursa i d’acabar-la amb l’objectiu aconseguit!

Ara només queda esperar les classificacions finals del Circuit del Baix Camp organitzat per Tretzesports, i continuar treballant dur per assolir tots el reptes que els nostres corredors es proposin.

Per veure resultats i fotografies: http://www.cursadelscingles.com/resultats.html

Els borgettis també en tres dels quatre podis de la Mitja Marató de Tarragona 2014

Res els intimida, sempre donen la talla, sigui on sigui. Amb respecte, però també gran entrega.

                Avui tocava posar rumb a la Mitja de Tarragona, un event de molta volada al Camp de Tarragona i on el nostre equip sempre hi participa. També comptava amb una cursa de 10k i entre les dues modalitats hi havia uns 3.000 inscrits. El temporal de pluja i vent del cap de setmana ha endurit molt la prova, i les aspiracions de grans marques s’esvairien per complet i per a tothom.

                Entre ells hi havia cinc borgettis. La Pilar Rus, el Robert Tarragó i el Biel Secall farien la Mitja i la Lourdes Cayetano i l’Eloi Borràs el 10K. Les apostes eren arriscades per cadascun d’ells per diversos motius, dos nivells a l’asfalt, un retorn post lesió, una tornada de vacances i descans,...

La Pilar, ve de fer una gran temporada el 2014 i ha estat descansant i no venia massa preparada. Podem dir que comença la pre-temporada, però el seu compromís i l’esperit competitiu que la caracteritza la va convèncer a participar-hi. Comptaria amb la companyia del Robert, que després d’una lesió en la preparació de la cursa quedava obligat a anar a altres ritmes. Durant gran part de la cursa ha tingut opcions de fer segona i ha anat alternant posicions, ha estat un frec a frec molt intens al final per disputar de la segona a la quarta posició. Finalment ha fet quarta amb 1h27'33'', a només deu segons de la tercera i a quaranta de la segona, una gran cursa i un podi de prestigi més per a ella. Ha estat un resultat molt participat i celebrat també pel Robert que amb 1h27'30'' ha fet una gran labor de pacer, donant-ho tot fins al final. La guanyadora en dones seria la Maria Vasco (Runner's) amb 1h24'29''.

 

Seguint amb la Mitja, tenim el Biel Secall. Després de la lesió del passat abril a la Copa Catalana de Curses de Muntanya, que el mantindria apartat de la competició, desistint de moment de la muntanya, els últims dos mesos ha començat a rodar de ple i es motivava per posar-se un dorsal de nou. Les seves aspiracions eren les de fer un temps per sota 1h24’. Ha sortit a tope i així ha anat tota la cursa, finalment ha fet el 60è de la general amb un temps real de 1h22’33’’. El millor de tot és la seva recuperació total, ara toca treballar de valent si vol tornar a donar guerra. El guanyador de la prova absolut seria Otmane Btaimi (Bikila) amb 1h10'20''.

 

Pel que fa al la Lourdes, una novella de l’asfalt i que aquest any s’ha iniciat en el running, però per muntanya i ha guanyat a tot arreu on ha participat, també s’hi atreviria. Li feia molt de respecte l’asfalt, aquests ritmes alts i constants. La veritat és que és sorprenent com s’ha adaptat al running de muntanya, però provar un 10K com el de Tarragona i fer la quarta amb 41'50'' demostra de quina pasta està feta. Una crack. Un podi més. La guanyadora seria la Marta Camps (Altafulla) amb 39'56''.

 

Finalment, l’Eloi. Tot un bala a la muntanya i al·lèrgic confés a l’asfalt,....al final ha caigut. Aquest any es planteja fer la cursa dels Nassos, competitiu com és, no hi vol anar de qualsevol manera i què millor que fer un 10K per “provar sensacions”. Les sensacions li han permès d’anar amb els millors i entrar cinquè amb un temps de 34’34'', que li permet sortir en un bon calaix als Nassos. Veurem com allà també la farà grossa, doncs té ganes i li queda un mes per millorar. en homes guanyaria Naoufal Erraoni (Bikila) amb 32'55''.

 

En definitiva, dels cinc borgettis, tres han pujat als podis top5 de tota una Mitja Marató de Tarragona 2014. Això només està a l’abast de grans equips, formats de grans atletes.