QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimecres, 3 de desembre del 2014

Cursa dels Cingles: La festa de la muntanya a Vilaplana

El diumenge passat es disputava la ja mítica cursa organitzada per Obrint Traça: “La Cigles”, en tres modalitats: la extrem de 33km, la trail de18 km amb uns 1.000mD+ i la caminada, en la que hi participaven dos corredors del BORGES TRAIL: en Tavi Fossas, i la Nuria Gil que debutava amb l’equip degut a la llarga parada per lesió.
Emmarcada en mig d’un temporal de pluja i vent, la cursa es preveia dura i complicada, però això no va arronsar als quasi 600 inscrits que estaven delosos de xafar fang pels voltants de les antenes i del poble abandonat de la Mussara.


Així doncs, a les 9h es donava el tret de sortida a la cursa Trail, just en el moment que començava a ploure. L’únic corredor del Borges Trail, en aquest cas era en Tavi Fossas, que no s’hi presentava gaire convençut, doncs havia patit una caiguda la setmana anterior i encara arrossegava un fort encostipat. Tot i així, les ganes de disfrutar de la muntanya van ser més fortes que el cansament i la por de recaure, i ben puntual sortia com un coet darrere de’n Xavi Ayala, Javi Sánchez, Piol Vilà,
Toni Calderón, etc.... Ja des del principi es van trobar amb un vell amic, en Xavi Espelta, amb el qual farien la pujada cronometrada fins a les antenes junts. Cal dir que la muntanya estava espectacular: aigua a dojo, fang en la justa mesura, verdor i una bona temperatura. L’únic problema, és que un cop s’arribava a dalt i es començava a baixar pel senderó, els corredors es trovaben que el sender s’havia convertit literalment en un riu, i no hi havia més que sucar els peus contínuament, cosa que alentia el ritme.
Ja en aquesta primera baixada tècnica, en Xavi va pendre la iniciativa i va anar obrint pas i donant-li confiança a en Tavi, doncs degut al genoll tocat, baixava amb una certa por. Un cop es tornava a remuntar i  a pujar en direcció al refugi i després al poble, aquí va ser quan en Tavi, tot i anar per sota de les seves possibilitats, va decidir deixar el ritme còmode que portava i va decidir apretar una mica més, ja que aquesta era la última cursa del circuit i no volia cedir gaires posicions a la classificació. D’aquesta manera, tot intentant accelerar una mica en l’últim tram empedrat de pujada, a la baixada des del poble fins a meta, va fer al contrari, baixar ritme i anar segur sense arriscar, però tot i i axí, fer-la en uns 22 minuts.
Això sí, tan en compte com havia anat pel camí, i al posar el primer peu al formigó, en Tavi va relliscar i va acabar rodolant com una croqueta. Però això no va ser suficient per parar-lo, ans al contrari, es va aixecar i quan va veure que el corredor de darrere amb qui havien compartit pujada, l’havia quasi atrapat, en Tavi va posar la directa i no només no el va atrapar, si no que es va distanciar pràcticament un minut, arribant en dotzena posició de la classificació.
I en mig d’un ambient –tot i la pluja- quasi festiu, i després de dues hores de gaudir de la natura, l’arribada i el retrobament amb els companys i amics, un bon caldo calent i un tall de llonganissa, i el millor dels massatges amb PH-Quirogel a mans de la Nuria, finalitzava un dia de cursa genial i molt, però que molt ben organitzat. Bravo pels organitzadors!










Aquí teniu el relat en primera persona de la Núria:
Tot hi haver estat parada un mes per lesió  i no portar un entrenament com hagués volgut, les ganes de gaudir de la cursa dels Cingles hi eren i aquest va ser l’objectiu; disfrutar i poder recórrer el total dels 18km de recorregut sense molèsties. Ja coneixent les limitacions des d’un principi que, a més a més, es sumaven les inclemències del temps, el ritme de cursa que vaig agafar va ser lent des del començament i amb total atenció sobretot a les baixades, evitant que el turmell pogués tornar a ressentir-se per un petit mal gest, acabant finalment en 11a posició.



Satisfeta d’ haver pogut estar en aquesta cursa i d’acabar-la amb l’objectiu aconseguit!


Ara només queda esperar les classificacions finals del Circuit del Baix Camp organitzat per Tretzesports, i continuar treballant dur per assolir tots el reptes que els nostres corredors es proposin.



Per veure resultats i fotografies: http://www.cursadelscingles.com/resultats.html




BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute