QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dijous, 31 de juliol del 2014

Mikel Basora campió sub23 del circuit Salomon Mission x3

El passat 26 de juliol es donava cita l'última prova del circuit Salomon Missionx3, el circuit que va començar al maig i acabava aquest mes de juliol.
Per fi arribava el dia desitjat, em presentava a la Pobla de Lillet descansat per disputar els 56km.i 4000 metres positius de desnivell que té la prova.
No arribava en un bon estat de forma ja que porto mesos competint i descansant poc encara que ara el mes d'agost serà més light. Cal dir que fins a novembre no acaba la temporada i el bon descans que comporta per després començar la pretemporada.
Vaig al gra... són les 4a. m. i m'aixeco per desdejunar (en l'alberg no hi havia tot el que el meu nutricionista em diu que coma abans de la carrera però gairebé tot estava!).

A les 6a.m. comença la prova, àdhuc clarejant i anant de menys a més vaig recorrent els primers km. fins al 12 que hi ha el primer avituallament… arribo en 1h.i mitjana, porto bon ritmillo i bastant còmode per reservar bales per als següents km.
Bec aigua, com a plàtan i em porto un tros pel camí… farcit els bidons d'aigua i poso rendiment-race per hidratar-me i recuperar-me de les sals minerals perdudes en els primers km.
Surto ràpidament cap al proper avituallament que serà en el km. 19 i el mateix que abans menjar plàtan i síndria també. Recarregar bidons… el de sempre al final t'ho aprens i ho fas sense pensar del cansat que vas.
Per sort la meva, en el km.19 les forces van bé! A poc a poc i bona lletra.
Continuem la marxa a la recerca de l'equador de la carrera el km.28 on hi ha molta més menjar i beguda energètica per reposar-nos… arribo en unes 4 hores i penso que acabaré en 8 i escaig…
A partir d'aquest avituallament toca pujar cap a la muntanya sobrepuny, són 3km. i 800 metres positius, molt dura pujada aquí noto fatiga i sota una marxa per si de cas m'enxampa l'home del mall.
També per sort la meva en aquesta carrera no es passa dels 2000m. ja que és mitja muntanya i llavors l'altitud no afecta com el passat mes de juny en ulldeter que quina tela.
Mentre estic pujant la muntanya sobrepuny m'avança un sub-23 (em penso que és el 2º i resulta ser que més endavant hi havia un maquina sub-23 davant a uns quants minuts que ja no vaig aconseguir enxampar-li donada la gran forma que presentava!)
Ara aquí vaig a roda el sub-23 no se'm pot escapar!
Darrere de mi vénen més i continu estrenyent les dents sé que després ve una bona baixada i tècnica i aquí atacaré.

Arribo al final de la pujada i m'espera el sub-23 (tàctica que utilitza per no anar solament, aquí pinso: potser és perquè baixa el rendiment en anar solament… li atacaré per aquí).
Baixant vaig pegat a ell i molt còmode i veig que ell no ho està. En un moment de la baixada pels nervis i pressió ensopega i es dóna un cop amb un arbre en la tíbia, atur al seu costat i miro que li ha passat i seguim junts una vegada veiem que està ben i no li a passat gens. Ara no pot córrer molt ràpid perquè es ressent. I vull córrer més ràpid una vegada més li pregunto si necessita ajuda o si vol que cridi a algú per ajudar-li em diu que no que tiri que ell està bé, total que em vaig a tota velocitat saltant i botant costa avall per un bon terreny gaudint com un nen.
Arribant al avituallament del km. 37 començo a plorar de cansament vaig fos això de baixar tan ràpid el que l'adrenalina em permetia m'ha passat factura! M'asseco les llàgrimes amb el buff del Borges trail (el meu equip) i continu per avituallarme, em segueixen els que en la pujada anterior tenia, una línia d'atletes forts que van després dels meus passos, estrenyo les dents com puc per arribar a l’avituallament.
Una vegada aquí com i bec el de sempre i espero al meu amic que he fet: Manu Alarcón si veus les línies una salutació, que gran és aquest xaval! Atleta de la zona de Costa Brava no recordo que poble.
Li espero uns minuts així vaig amb ell i afronto la pujada sense molta agonia en anar acompanyat, encara que pel que veig ell està més fos que jo i quan em giro ja no està :/ segueixo el meu ritme reservant per al final el poc que em queda (més que reservar és aguantar el sofriment que és el que estic fent). Durant molts trams de carrera penso que això no és el meu, el meu és la curta distància ja arribarà això més endavant amb l'experiència i els km.

A poc a poc passen els km. i sí, a poc a poc encara que més ràpid que en Ulldeter, el cos aprèn malgrat portar un mes de la meva primera ultra-trail? Sembla que sí, i també la recuperació… aquesta vegada el cruiximent m'han durat 1 dia menys, vam seguir millorant i aprenent, sobretot gaudint!
En el km. 42 en el punt quilomètric maratonià arribo per menjar i beure molt que les meves forces flaquegen i continu la marxa aquí en solitari. Sé que de coco vaig bé i si la ment sofreix la tinc ben preparada, la meva 90% de l'entrenament és en solitari per no dir més això fa que el meu coco estigui preparat per a aquesta bogeria… ho tinc ben estudiat encara que aquesta distància repeteixo no és per a mi, encara.
Arribo al km. 47 en el refugi d’Ardericó, vaig avançant algun que un altre corredor, encara que pocs, per la qual cosa sembla hi ha més nivell que en Ulldeter ja que en aquesta carrera al final d'aquesta crònica sortiran les 8h.51min. que he trigat a recórrer a les 9h.48min. que vaig trigar en Ulldeter a pesar que el resultat d'ambdues carreres és diferent pel nivell que hi ha aquí en Catllaràs.
Pujo l'última pujada els meus perseguidors d'abans m'atrapen són uns quants i entre l'escamot m'atrapen, bé no millor dit els veig a 100m. darrere de mi i em dic: em queda l'última bala per a la baixada, és molt tècnica i aquí sé que no m'avançaran.
I així és baix a tota velocitat i sí a tota perquè vaig cagant llets costa avall sense por al que pugui passar amb el coneixement necessari per no fer-me mal.
Arribo a un prat on pregunto a la gent que veig que quant queda, i pensat que queda gens i menys em diuen 3km. i m'enfonso.

Ja les forces van en disminució i continu a tota velocitat encara que sense forces ja que penso que darrere ve un devessall de gent a tot drap disposats a enxampar-me i penso que no m'agafaran i així succeeix.
Arribo a la Pobla de Lillet en 8h.51min. i li trec a l'escamot de darrere (només en aquesta gran baixada de 7km. i 800 metres negatius molt tècnics uns 20 minuts. Aquí pinso, com pot ser que malgrat estar fos segueixi a tota velocitat és la ment la que contínua? Aquí en Ultra-Trail això succeeix és la ment la que corre. Perquè si no m'hagués imaginat que hi havia algú darrere, que les balises que marquen el recorregut es convertissin en gossos que volen atacar-me i que l'escamot està darrere no hagués anat tan ràpid per això és la ment la que més pugues… mala sort el cruiximent que agafis després de tanta energia donada aquí jeje cal recordar que pensava i si em passa com al ciclista aquell del Tour de France que l'escamot li va aconseguir cent metres per a meta? I per això corria tan ràpid també fent-me preguntes sense respostes clares en la ment.
Personalment penso que he fet una mala carrera però el resultat final de la lliga surt a la llum el dur treball de tota la temporada un top-10 general i campió sub-23 final. (Aquest resultat era el meu somni quan vaig veure aquest circuit sabia que seria dur però no impossible). El meu somni era fer top-10 i campió sub-23 i així va succeir, em sembla haver quedat exactament en el lloc 6º de la general del circuit amb molt nivell i gent que porta molts km. i carreres d'Ultra-Trail damunt, ara falta veure que pugin el definitiu ranquin. Aquest mes d'agost serà bastant light (quant a competir ja que estaré un mes sense competir solament entrenant) ja que queda fins a finals d'octubre principis de novembre més entrenaments i carreres. Aquests descansos van bé per regenerar cos i ment per a futurs esdeveniments. 

Que més dir vull dir… agrair a tota la meva gent, equip Borges Trail i col•laboradors: Borges, Ph-Quirogel. Bussetus Sport, Rendiment-Race, Aquum La Pineda, gimnàs Sport Gym TGN, Eassun Spain.


Vull donar les gràcies a la meva nutricionista Yhasmina que gràcies a les seves rutines de menjar bé m'ajuden a entrenar millor i la meva panxa segueix sense fer-me mal quan corro ràpid. És increïble l'ajuda que aporta una bona pauta en la rutina diària. De debò, gràcies de nou.

I com no donar les gràcies a l’organització pel bon tracte que ens han fet i el be que ens ho han fet passar en aquest dia de trail running!





dimecres, 30 de juliol del 2014

MARC BALAÑÁ PRATS del BORGES TRAIL, dins els 10 millors de la 4ª prova d’ultraresistència, disputada pel CADI, aquest passat 26-7-2014. Prova puntuable pel Campionat d’Ultraresistència de Catalunya

A tres setmanes de la última competició de Ultrarresistència a la Vall de Nuria, el corredor de l’equip BORGES TRAIL, ja es trobava de nou a la línia de sortida d’aquesta 4ª prova, amb els deures ben fets i disposat a donar-ho tot.

Tot començava sortint del bell mig de loa població de la Seu d’Urgell, on l’organització del Cadí Ultratrail ho tenia tot perfectamente preparat (un 10 per ells en tot).

Arranquem a les 6am, amb la fresca matinal que ajuda molt per afrontar els 2000d+ en els primers 18km de cursa, que ens porta directe dalt de tot de la serra del CADI, aquest sector amb els pals s’hem passa ràpid, tot i no adormirme, hem planto al capdamunt en 15ª posició.

Segon sector, es tota la cresta d’uns 15km, amb vistes úniques mentre ens movem tota l’estona entre 2300-2500m per sobre de lloses de pissarra sueltes, que fan un corre amb desgast i dificultós. El sector el passo força ràpid tot i no ser el meu terreny, amb ganes de passar-lo per poder arribar a zona mes ràpida i mirar de recuperar posicions….
A la meitat d’aquest sector atrapo a Juan Joase Oliva del equip LAND, amics i coincidint en molts ultres ja ens coneixem….Ell a Nuria va haver de plegar hi hem va facilitar els seus pals que hem varen salvar la vida…El trobo que camina pel pla, “MALO”, paro i decideixo ajudar-lo amb el que hem sigui possible, NI DEC UNA. Va contracturat de caderes, li facilito un antinflamatori i jo tiro milles, vaig de puta mare….Pero els de devant com corren tu, ni els veig ¡!!

Passem coll PAS DELS GASOLANS, collada que es fa pujant a la Cavalls del Vent i ara la baixem, arribo a REFU.PRAT D’AGUILO, aquí hi ha menjar solid, pero jo ja arribo menjat, pixat i cagat, amb els petits entrepanets que hem vaig cruspint pel cami, carrego aigua amb RENDIMENT RACE, hi ha disfrutar ¡!!
Hostie han passat 6km desde e deixat a Oliva i ja el tinc amb mi de nou, s’ha refet, diu ara va guai, buff, rodem junts per la pista i entrant a sendera el deixo devant, ell es mes ràpid en terreny tècnic si esta be i jo agafo la roda….Duro 10’, en sendera tecnica de baixada, repetxons etc….Cada cop tensa mes i hem va treient del confort necessari per fer un bon paper en 80Km i 11.000m de desnivell acumulat !!

Me trobo be, estic disfrutant a tope i en aquesta cursa estic sent molt regular tot i que el calor fa afluixar ritmes. Es nota la bona planificacio i bon entrenament.

Els 30 últims km de cursa son menys pedregosos i algo mes rodadors, tot i que les precisoses senderes no paren de pujar i baixar i gira que giraras, que sempre enlenteix mes la marxa que per pista.
Al km47, podiem deixar una bossa, alli canvio de sabatilles i pillo unes de mes lleugeres, deixant tambe els pals, ja hem passat alguna unitat, aquí vaig el 13, ara be la part que mes es disfruta en un ultra, zona mes ràpida i on si no hi ha un bon entrenament i alimentacio, es madura rápidamente perdent tot el que has pogut guanyar.
Surto disparat i als 15’ ja guanyo una posició, senders plens de fulles que ajuden amortiguar la pitjada, brutal. Així vaig fent fins al últim avituallament a 6km de meta aproximadament, on mentre estic arribant en baixada hi ha dos corredors, sem posa pell de gallina, nomes e omplir aigua ja que ja e posat la dosis de RENDIMENT RACE al bidó en marxa, omplo dels gots mateix, van tous i sem queden mirant, com si res a fer tinguessin, surto disparat de nou amb mes energía que mai, rodem 15’ baixant fort i baix encara hem recuperen, encara revisculen, buffff….Pillo un gel, nomes hem queden 2 dits d’aigua per allo ke fem de no arrossegar mes pes del compte, ara el motor demana suc….bufff….Els deixo una mica avans de fer els últims 200d+, veig botelli aigua sobre capo d’un corxe negre a ple sol amb 2 dits d’aigua, jeje, me la beg per engullir el gel, es calentota pero vital per l’organisme viu ¡!! Pujo fort hi hem vaig girant, ja no be ni el tato (com diria amic Albert Gine, a tragar fum !!, quina sensacio mes guapa i unica, corono i Baixo 15’ mes a full fins a meta, amb una 10ª posicio i un temps de 10h47’, sense un desgast notori.

Ara aprofitarem per a fer una setmana de KIT-KAT i donar oxigen a l’organisme, fent altres coses que entrenar i compartir entrenaments suaus amb Mar Alsina Llurba, natacio pel mar, etc….
Donar gracies a tots els esponsors i amics que feu costat, el sacrificio mereix la pena de veritat !!

La seguent cursa i última de La Copa d’Ultres, sent “ULTRA TRAIL COMTES D’ERILL” (Esterri d’Aneu)

el pròxim 6-9-2014, en una distancia i desnivell molt similar.






dimarts, 29 de juliol del 2014

Gran actuació de la Pilar Rus a la 37º Cursa de l’Espluga Francoli!

El passat  dissabte 26 de juliol a les 19hores més de 750 atletes van participar a la 37a Cursa Atlètica de l’Espluga Francolí dintre del calendari de la Federació Catalana d’atletisme i  la mes antiga de Catalunya, es tracta d’una prova de 15 quilòmetres prou dura degut a la distància, desnivell i també a les altes temperatures pròpies del mes de juliol.
També per primera vegada i com a novetat la cursa del 5 quilòmetres i que han sortit de forma paral.lela amb la de 15 quilòmetres.


La corredora del Borges Trail, Pilar Rus encara que la setmana no va ser un dels millors en tema de preparació ella sempre disposada de penjar-se un dorsal i motivada per donar guerra entre les fèmines.
A les19h es dona el tret de sortida primers quilòmetres una volta al poble, la nostra Borguettis surt capdavanter amb 5 nois intractables, la Pilar intenta no perdre de vista però vol ser intel-ligent i vol esperar fins al km5 i no trobar sorpreses i siguin noies de la curta, dosifica amb ritme constant, pas del km5  veu que les noies no han girat, ara comença la carrera,  la Pilar puja ritme fins atrapar a les tres noies capdavanter passant per monestir de poblet ningú baixa ritme això esta apunt de explotar veien com corren i la forta calor, els organitzadors via watchap van informant a meta del primers corredors sembla unes olímpiades!! espectacular informant al públic a meta.


Arriben a d’alt de tot semblava que no arribaria mai toca baixar, quin estil de corre que tenen les dues primeres una tècnica increïble que això les far volar a la baixada, Janeth Becerra vola en solitari fins a meta amb un temps de 1:00:52 el segon lloc es per l ’Angélica Esparza amb un temps de 1:01:54 i el tercer lloc gran lluita els dos últims km marcant  sentencia i la nostra Pilar que la forta calor la deixa sense mes   com a tercer lloc a la gran atleta Rosa espachs amb un temps de 1:02:57, deixant una espectacular actuació de la nostra Pilar Rus amb un temps de 1:03:01. I contenta pel  resultat i estar davant de grans atletes.
En categoria Masculina Pedro Javier Vega guanya en solitari amb un temps 51 minuts, lluny del record de 46:06 minuts, en segon lloc Guillem Fernández amb un temps de 52:31 minuts,  a molta distancia del primer classificat, i també del tercer, Ferran de Torres que ha fet la cursa amb 53:30 minuts


http://www.caesplugui.cat/cursa/




El BORGES TRAIL puja al podi en la primera edició del “ DUATLÓ VALLTER”

El passat 27 de Juliol es va realitzar a Setcases la primera edició d'una prova combinada entre la bicicleta en ruta i el trail d' alta muntanya. La Bibiana portava molt de temps buscant una experiència com aquesta no gaire habitual. Tres dies abans de la gran cita i sense pensar-s'ho dues vegades va fer l' inscripció i cap al Piri que hi falta gent!!


La part de ruta consistia es ascendir durant 12km un dels ports de 1a categoria amb més carisma de Catalunya. Molt exigent amb rampes de fins al 14% i un desnivell positiu de 1.000m que finalitzaria amb 7 corbes de paella que precedeixen la coronació del port.

La transició es realitzaria a Vallter 2000 (2.100m), a partir d' aquí s' afrontaria a 10km igual d' espectaculars per la seva bellessa que per la exigència del terreny tècnic i dels desnivells tant positiu com negatiu ( un total de 1.800 aprox.). Els 198 corredors començarien amb una dura pujada fins la carena de Coll de Mantet (2409m), continuant cap al Pic de la Dona ( 2702m), un altra ascensió per coronar el Pic de Bastiments (2883m), Coll de la Marrana (2525m) i baixada ( d' aqueste de ronyons ) cap a Vallter de nou.

La prova es podia relitzar en modalitat individual, equip mixte o equip masculí o femení.
La corredora del Borges no tenia gaire clara la primera part, aquell port tenia pinta de que li faria apretar les dents degut a la falta de rodatge amb



bici, i així va ser...va arribar en última posició a la transició, pel davan de l' ambulància es clar (…).
Al fer la transició no va patir l' impacte, més bé es trovava molt bé. Per fer la bici no havia escalfar i tambè ho va pagar, però pel trail ja anava a punt.
Ficar-se les sabatilles i poder encarar la primera ascensió sense dificultat avançant posicions la va motivar. No cal dir que també va apretar les dents més d' un cop, però ja era diferent, estava disfrutant moltíssim.
La cursa va ser gairebé d' autosuficiència, tansols van muntar avituallament a la transició per motius de normativa.

Durant la prova et podies trobar amb un munt de gent fen recorreguts que alhora t' animaven i fins i tot t' oferien aigua, que grans !
La Bibiana va finalitzar l' aventura amb 3:06 a les cames emportant-se una tercera posició general. La guanyadora va ser Raquel del Aguila 02:32 i en segona posició Anna Buxo 02:34
Els guanyadors absoluts van ser Pere Aurell 01:47, Genis Zapater 01:50 i Xavi Padros 01:55.


dijous, 24 de juliol del 2014

Marató per relleus de Santes Creus 2014

El dia 12 de juliol de 2014, per 5é any consecutiu, va tenir lloc la Marató per relleus de Santes Creus. Aquesta prova competitiva té la peculiaritat de ser diferent a la resta de les que es celebren per la província de Tarragona, atraient multitud de clubs i tot tipus de corredors de tota la província i inclús de fora d’ella.
La gràcia resideix en que la prova consisteix, tal com el seu nom indica, en cobrir la distància mítica de la marató (42,195 km) en 6 relleus. Cadascun dels 6 integrants de cada equip tenia assignada prèviament una distància concreta a recórrer. El primer relleu havia de fer 7.695 m, el segon 4.500 m, el tercer 10.500 m, el quart 4.500 m, el cinquè 10.500 m i el darrer 4.500 m.

Així que cada equip havia de fer la seva pròpia estratègia, pensant amb antelació quin seria el millor corredor per a cada tipus de distància i en cada moment de la cursa.
I això no acaba aquí, sinó que una altra característica que identifica la cursa és que el recorregut consisteix en donar voltes a un circuit urbà de 1,5 km, que transcorre per tot el poble de Santes Creus, i que conté tota mena d’irregularitats com són pujades, baixades, escales, girs de 180º, etc. Durant la prova, tot el circuit estava envoltat de participants que no corrien en aquell moment i de gent que havia vingut a animar, fet que motivava com si d’un event esportiu mundial es tractés.

En aquesta cursa hi prendrien part dos equips per part del Borges Trail, l’equip mixt, guanyador de l’anterior edició, i un de masculí.

Per part de l’equip masculí, la cursa va transcórrer de la següent manera:  
 Salva arranca la cursa amb el 1º Relleu, la sortida de la cursa es força conservadora i això fa que en les dues primeres voltes al circuit es mantingui un grup capdavanter d’uns vuit atletes. En aquest grup el Salvador es troba força còmode ja que el ritme no es gaire exigent, a partir de la tercera volta al circuit el ritme va augmentant i el grup es trenca, on el Salvador intenta seguir el corredor del Runners Tarragona, tot a així, després d’uns metres i amb algunes molèsties estomacals, l’atleta del Borges decideix regular forces i seguir fer una ultima volta acompanyat del corredor del Fondistes Tarragona els quals van arribar junts a la zona de canvi de relleus per passar el relleu al company Eloi en cinquena posició.
Eloi  agafa el 2ºRelleu , ell ja sortia amb diferencia amb els contrincants, tant per davant com per darrere. Al tindre un relleu curt va sortir a un ritme bo, i va anar mantenint aquest mateix durant tot el seu relleu de 4,5km. A cada volta anava veient com retallava distància als de davant, i va acabar amb un molt bon regust de boca, aven-ho donat tot i orgullós de poder col·laborar amb l´equip.
L’Aleix Toda s’encarregaria de fer el 3er relleu de l’equip masculí, de 10,5 km que en total eren 7 voltes al circuit. Era la primera vegada que competia després de veure’s obligat a parar degut a una llarga lesió, i venia a fer tot el possible perquè el Borges Trail pugés al podi.
En el moment en el que l’Eloi li va passar el 2º relleu de 4,5km, després de que aquest protagonitzés una magnífica actuació (aconseguint la mitjana de ritme més ràpida de la cursa 3’30”/km)  l’equip es situava en la 4a posició, per darrera de l’Evasion running, que es disputava frec a frec la primera posició amb el Trail Tarraco i també just per darrera del Runners Tarragona, amb el seu corredor Juanan que acabava d’iniciar el 3er relleu. 
Així que l’Aleix va sortir disparat a uns 5’’ per darrere d’en Juanan, que mentre marcava un fort ritme tota la primera volta, l’Aleix s’adonava de que estava anant per sobre de les seves possibilitats i que si no afluixava no aguantaria fins al final. Així que el corredor del Borges va agafar una posició més conservadora, escapant-se en Juanan, que a cada volta estava més distanciat. A partir de la segona volta l’Aleix va pagar car l’excés d’eufòria en la sortida, ja que les cames li pesaven i es trobava completament faltat de “xispa”. Mantenint un ritme constant de la 2a a la 6a volta, en la última va decidir apretar tot el que el cos li va permetre, tot i que no va ser gaire, passant el relleu al borgeti Marc Balanyà.
Marc Balañá arranca amb el 4t relleu de 4,5Km, un relleu ràpid, que va gestionar be amb les forces que li quedaven de l’ultra que havia fet la setmana anterior, a una mitja de 3’50”/km, on va gaudir al màxim corrent ràpid fent tres voltes al circuit ratoner amb pujades i baixades, mantenint aquesta bona 4ª posició, amb un alt nivell de competidors.
Toño Gironés  arranca amb el 5é relleu,  gestionant molt bé les forces i acabant en una excel·lent marca.
Finalment, en Jonathan va ser l’encarregat de rematar la jugada en equip, sortint disparat des d’un bon inici, veient com el corredor del C.A.Francolí estava molt a prop. No es podia permetre perdre pistonada o l’agafarien, i després de donar-ho tot en una última volta, va aconseguir entrar a meta deixant l’equip masculí del Borges Trail en una meritòria 4a posició.

Per altra banda, els corredors de l’equip mixt ens expliquen les seves experiències a continuació.

En Mikel Besora ens relata la seva carrera:
Corro en el primer relleu de l'equip mixt amb l'equip Borges Trail, sortida molt ràpida juntament amb el Salva Martí de l'equip masculí i també de l'equip Borges Trail, en Roger Serrano triatleta professional i amb Jorge de Andres (tots dos d'equips masculins), tots quatre anem a un ritme força ràpid que en la primera volta deixa despenjats als darrers corredors. Cap a la segona volta ens quedem solsament en Roger Serrano i jo que vaig darrere seu controlant el relleu.
Una mica més endarrere es troben Jorge de Andres i Salva Martí.
Cap a la tercera volta ja amb un bon marge de diferència de temps sobre el tercer atleta del relleu, en Roger decideix apretar una marxa i continuo amb el seu ritme darrere seu, gira el cap i veu que estic aguantant darrere seu i continua al mateix ritme.
Cap a la quarta volta continuem junts fins que pugem cap a l'arc del canvi de relleus on quedarà una última volta just abans d'aquesta pujada escolto esbufegar en Roger (que després hem va dir que era una tàctica seva per despistar-me!) i decideixo pujar una marxa a veure com reacciona em posso primer i marxo cap a dalt de tot del poble passant per l'arc de canvi de relleus i darrere passa en Roger, encara que en Roger es de l'equip masculí decideixo intentar anar al màxim de les possibilitats per tal de treure un bon temps al relleu i passar als meus companys.
Ja cap a la baixada, en Roger m'atrapa i en el pla es posa al meu costat, portem un ritme molt ràpid, 3'10'' o aixií fins que al final veig com a falta de 500m. va marxant en el pla... i apretant les dents no aconsegueixo atrapar-lo (l'home del mazo m'ha agafat) i ja tiro com puc fins el canvi de relleu a la meva companyia Pilar Rus... 15 segons darrere d'en Roger Serrano que ha fet un gran relleu.

La Pilar Rus ens relata la seva carrera:
Després d’un gran mati intens i arrossegant una setmana de molta hores de feina, arriba el dia D, en Mikel surt al primer relleu fent una carrera espectacular, em passa el relleu, estic bastant motivada això fa que les cames funcionin surto molt disparada intentant mantindre un bon ritme i no perdre posicions es la part difícil per que venen fortíssim els relleus masculins, la primera volta estic be de cames se que puc estirar a les baixada i pujar ràpid, afrontem la segona volta vaig molt be, però es quan a la pujada final els bessons comencen a pica amb fortes rampes i em preocupa fins i tot amb por de lesionar-me, pot ser la calor i escalfament mínim, m’han marcat la carrera, decideixo baixar el  ritme al que portava, toca fer la carrera amb cap, i no fer cap barbaria així que afronto les ultimes voltes a ritme creure amb un temp 18’06’’ a ritme de 4’/km i entregant el relleu al meu company d’equip en Jordi Aumedes.

Tot seguit, Jordi Aumedes va ser l'encarregat de fer el 3er relleu, que comportava córrer 10,5km. En Jordi va començar regulant forçes en la primera volta, cosa que gairebé cap corredor aconseguia pel fet de la multitud donant ànims per tot el circuit. Poc a poc va anar augmentant ritme fins acabar amb un molt bon resultat, passant el relleu a la Paula Hritiuc.
Per la seva banda, Paula Hritiuc va començar la primera volta com un llamp, cosa que li va costar car en les dues voltes restants, en les que va anar perdent ritme. Tot i així, va aconseguir fer un dels millors temps en fèmines. La Paula va passar en relleu a en Robert Tarragó.

En Robert Tarragó ens relata la seva carrera:
Començo el relleu, dossificant, controlant ritme, es pot fer llarguíssim si no ho controlo, cal anar calentant les cames en les dures pujades, serán 7 voltes. La idea? deixar un bon relleu i millorar el temps de l'any passat.
Una greu butllofa al peu esquerra em pot impedir acabar els 10,5, només això podrá impedir-ho, ho tinc clar. El dia abans en prou feines podía caminar, em preocupa força.
Ja sobre la segona volta, els girs son durs per la butllofa, cada cop que dono el gir em resento.
A partir de la 3a volta feta, a només 4 voltes per fer, veig clar que ho faré, que no perdré ritme.
cada volta, em trobo bé, estic baixant bé i pujant em trobo cómode.
Van passant les voltes i acabo en una mitja de 3'51''/Km segons Garmin, l'any passat 4'08'', content quan veig el crono del meu rellotge i content perquè he deixat un bon relleu a la Noemí, que afrontarà com a ella "li agrada" els útlims 4,5km.
La Noemí Aumedes, amb un estat de forma genial, va a un gran ritme les tres voltes, no li afecta la calor, ni la pressió de ser la última. Corre com si res acabant les 3 voltes a un ritme uniforme i alt. En la última recta, travessant l’arc que dona la benvinguda a la plaça del poble, tots els corredors i corredores del Borges Trail van acompanyar la Noemí, travessant la meta tots plegats, en primera posició dels equips mixts, compartint un gran moment, un moment que representa un equip unit, que ha compartit un gran dia i que per sobre del resultat obtingut, el més important és que tots plegats hem compartit un gran dia.

Cal agrair l’esforç de tots els voluntaris que van ajudar a que la prova es pogués dur a terme en tals bones condicions, incloent tots els voluntaris que apuntaven el temps per volta de cada corredor, ja que es corria sense xip. Moltes gràcies a tots! Sense vosaltres res de tot això no hagués estat possible.
La festa es va acabar amb l’entrega de trofeus i un bon sopar de pa amb tomàquet i embotit, on bona part del poble hi va col·laborar.
De ben segur que aquell dia va significar una gran experiència per a tots els participants, i també per a tots els que van venir a animar. Tothom va poder prendre part en l’actuació, cadascú des de la seva posició i vam poder gaudir d’un dia de germanor entre equips, compartint el que ens uneix esportivament i personal.

Els vençedors en totes les categories van ser:
Equips mixts:
Nom equip           Origen            Categoria                       Temps                            Mitja/Km
43-BORGES TRAIL AAEET (Mix) Valls-BORGES TRAIL AAEET Mixt 02:47:36 03:58
32-RUNNERS TARRAGONA MIXT Tarragona-CA Runners Tarragona Mixt 02:56:31 04:11
23-CORNELLÀ ATLÈTIC Cornellà de Llobregat-Cornellà Atlètic Mixt 03:00:06 04:16

Equips masculins:
Nom equip           Origen            Categoria                       Temps                            Mitja/Km
11-BLUE LINE EVASION REUS 2 Reus- Masculí 02:34:34 03:40
31-RUNNERS TARRAGONA MASCULÍ Tarragona-CA Runners Tarragona Masculí 02:36:20 03:42
28-LLOPS - 01 Tarragona-C.E. Trail Tarraco Masculí 02:36:58 03:43
42-BORGES TRAIL AAEET (Mas) - Masculí 02:42:10 03:51
Equips femenins:
Nom equip           Origen            Categoria                       Temps                            Mitja/Km
26-LLOBES - 01 Tarragona-C.E. Trail Tarraco Femení 03:12:47 04:34
22-TARRAGONA FONDISTES FEMENÍ Tarragona-Tarragona Fondistes Femení 03:33:44 05:04

15-RUN SPEED FEMENINO Tarragona-RUN SPEED TARRACO Femení 03:38:10 05:10

dimecres, 23 de juliol del 2014

Trail Series Colldejou (semi-nocturna 2014)

El passat dissabte 19 de juliol, es va realitzar la segona edició de la Trail Series Colldejou, cinquena prova puntuable del circuit Trail Series Costa Daurada que organitza naturtime events, amb dues distàncies a escollir, 10 i 21km que recorrent la Serra de Llaberia i passa per espais mítics com la Mola de Colldejou, Coll de Guix i vistes sobre la Costa Daurada i la Serra del Montsant.

            Representant l'equip Borges Trail, trobariem a Nuri Fortuny, Aleix Toda, Tavi Fossas i Eloi Borràs que farien la cursa llarga de 21km i 1400metres de desnivell positiu, i també a Lourdes Cayetano i Salvador Martí que disputarien la cursa curta de 10km i 600 metres de desnivell positiu.

            La sortida de la cursa es va donar a les 19h de la tarda, amb un ambient molt calorós que donaria un plus més de dificultat a la prova. De bon inici, Raúl Gomez, es posa a tirar del grup i aquest es posa en fila des de el primers metres de la prova marcant un fort ritme des de l’inici de la mateixa. L’Eloi Borràs, també es situa al capdavant de la cursa, i més endarrere els segueix l’Aleix Toda que retorna en competició en muntanya després d’una llarga lesió. Per darrera, la resta d’atletes del borges intenten col·locar-se en bones posicions per afrontar la dura pujada a La Mola.
            Tot i no ser el seu terreny, Raul Gomez (Evasion), s’emporta amb gran autoritat la prova curta, marcant un bon registre de 55minuts i record de la prova, seguit per Edu Gutierrez 56’34’’ i Victor Del Aguila 57’46’’. Lourdes Cayetano, que fa una espectacular pujada a La Mola, s’emporta la victòria en categoria femenina, marcant un registre de 1h05’11’’, i rebaixant el record de la prova en més de 10 minuts. Completant el podi femeni, Edurne Zazpe i Berta Estagues, arribant a més de 7minuts de la corredora del Borges Trail.
            Per altra banda, en el circuit llarg, la victòria se la va endur un gran Sergi Rodriguez amb un temps de 2h03’11’’, seguit de Josep Benaiges i Ramon Curto respectivament, malauradament, l’Eloi Borràs va abandonar la cursa en el quilòmetre 7 per una torçada de turmell i posteriors males sensacions. L’Aleix, faria una cursa molt intel·ligent acabant en una més que meritòria quinta posició i retrobant bones sensacions en cursa. En Tavi, que no va tindre el seu millor dia, entraria en 19ena posició seguint sumant punts per la general del circuit. En categoria femenina, la Nuri Fortuny, va fer una molt bona cursa i va acabar en segona posició amb un temps de 2h54’44’’, per darrera de la corredora Nuria Gil, del CN Ploms, completant el podi femení en tercera posició, Monica Boquera, del Running Peace World.
Classificacions:
http://naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=54

Els nostres atletes ens explican les seves sensacions:

Nuri Fortuny:
Pel que fa a la Nuri sortida amb el grup de  les primeres ficant-se de seguida en segona posició. La Nuria Gil del Reus Ploms es posaria al capdavant ja en les primeres rampes de la pujada a la Mola mentre darrera d'ella la nostra  corredora i la Cristina Fargas del Facvac la seguien de ben aprop.
Al pas pel quilòmetre cinc de cursa la Cristina es retiraria degut a una forta torçada de tormell que no li va permetre seguir. Anirien passant els quilòmetres i la situació de cursa no variaria ja que es mantenien les distàncies entre les dos primeres. Pel darrere si que hi havia algun canvi ja que la Mónica Boquera s'aproximaria  a la Nuri fins a adelantarla en la última baixada tècina del circuit per allà al quilòmetre setze. En sortir a la pista que ja aproximava els corredors a Colldejou la Nuri va poguer fer un últim canvi de ritme assolin un altre cop la segona posició i deixant enrrere a la Mónica per entrar a meta segona classificada amb un crono de 2.54 . La Nuria Gil ho feia un minut abans guanyan la cursa i finalment la Mónica defensava la tercera posició entrant a meta amb 2.56.

Lourdes Cayetano:
La Lourdes Cayetano va participar en la cursa curta de 10 km i 670+. Quan es va donar el tret de sortida es va intentar col·locar el més endavant possible per no trobar tap al iniciar-se el senderó. Va situar-se en primera posició només començar la pujada més important de la prova, la "mola", intentant guanyar el màxim temps possible en l'ascens per així tenir més marge durant la baixada, ja que era una baixada tècnica i complicada i la Lourdes no domina encara gaire aquest àmbit. 
Durant la baixada va caure (sense fer-se res, per sort!!) i li va agafar flato, però va anar marxant al baixar el ritme i va poder arribar a la meta en primera posició amb un temps rècord de 1h 05'!!!



Salvador Martí:
Arribo a la cursa amb no gaires bones sensacions, el fet de haver treballat la nit anterior i no haver pogut descansar fa que hem noti més cansat del normal. Tot i així hi ha ganes de córrer i més al veure tantes cares conegudes en la sortida de la cursa. La sortida es un pel massa ràpida per mi, però decideixo intentar portar un ritme viu, ja que una vegada feta la pujada a La Mola la resta de cursa es força fàcil. En el segon quilòmetre, i en plena pujada, començo a notar la fatiga i decideixo afluixar el ritme per dosificar i apretar al final de la cursa. Faig una baixada prudent i en arribar a la zona de pista forestal incremento el ritme, deixant endarrere dos corredors que m’havien atrapat baixant i poden adelantar a un altre a falta de dos quilòmetres per meta. A final entro en 6ena posició, amb no gaires bones sensacions en cursa però content de poder haver corregut per aquesta zona de muntanya tan exigent.


Tavi Fossas:
Tot i no haver disposat de temps per entrenar, en Tavi es va presentar a la cursa per tal d'esgarrapar els màxims punts possibles i de compartir una tarda amb els companys d'equip. La cursa va ser molt dura, i el patiment va estar allí, però en Tavi no estava disposat a abandonar de cap de les maneres, aconseguint arribar a meta amb un bon temps tot i que la cursa era una de les més dures del circuit. S'ha de dir que l'entorn de la serra de Llaveria i la Mola són magnífics i que en mirar al voltant et donaven forçes per seguir endavant.

Aleix Toda:
Aquesta cursa era molt important per mi, la setmana anterior havia fet la Marató per relleus de Santes Creus amb tot l’equip i no va anar tan bé com esperava, així que la Trailsèries Colldejou passaria a ser una segona oportunitat que hem concedia a mi mateix, l’estreno de nou a les curses de muntanya després d’haver passat un temps a l’ombra degut a una lesió.
En arribar al poble es respirava un gran ambient, ple de gent coneguda de les curses, del meu poble, del meu equip, tot de gent que tenia ganes de donar guerra.
A la sortida hem vaig col·locar a segona fila, no volia que hem passés com l’any passat, que vaig sortir com si m’empaités una fera per patir problemes estomacals a mitja cursa. A les 19:00 es va donar el tret de sortida i tots a fer la volta al poble, amb el company del Borges Trail i amic Eloi Borràs tirant del cap de cursa. Abans d’acabar el primer km, ja perdia de vista al grupet capdavanter amb l'Eloi entre ells i jo hem quedava en 8ena posició de la cursa llarga, ja que al capdavant també hi havia algun dels corredors de la cursa curta, que també havien sortit junt amb nosaltres.
En la primera forta pujada a la Mola, m’enganxo darrere d’en Toni Calderón, que s’estava recuperant d’una lesió i va venir a gaudir de la cursa sense forçar massa. Anem a un ritme constant que crec que hem permetrà anar de menys a més, o com a mínim això espero.
Arribem al cim, jo en 5ena posició de la llarga, rebo els ànims del amics Marc i  Pilar, companys d’equip, que m’ajuden molt psicològicament i tot seguit ufff, com m’agrada aquesta baixada des del cim de la Mola fins al Coll del Guix, no me’n cansaria mai! Podria haver avançat però no hem serveix de res si a la següent pujada m’han de tornar a passar tots. Llavors veig a l’Eloi que hem diu que abandona per una molèstia, quin greu em sap, el tiu portava un ritme impressionant.
Després d’un tram de pista comença la pujada pel Cavall Bernat cap a Llaveria, en la que torno a adoptar la mateixa estratègia anterior, sense pressa però sense pausa,  amb el Toni Calderón al davant, que hem va agafant distància mica a mica. Arribem al final de la pujada i hem passen dos corredors que a la pujada se m’havien enganxat als talons. De cop comença un puja i baixa de senderons pedregosos, aquí es respira aire fresc de veritat!, fet que hem carrega d’energia, passo als dos corredors que m’havien avançat i vaig llançat a buscar en Toni, que també augmenta el ritme uns metres per davant meu.
A partir d’aquí vaig anar gaudint dels senderons i paisatges fins que vaig arribar al poble, on tots els nens i nenes que hi fan estada de colònies ens esperen tot animant a crits, moltes gràcies a tots! Sortint del poble s’agafava senderó i cap als revolts (km 15), on les cames ja començaven a pesar. De sobte sento passes darrera, hem giro i veig en Ramón Curto, líder del Circuit de les Terres de l’Ebre que m’empaita ràpidament i hem passa volant tot donant-me ànims. Els següents 3 km els vaig fer pràcticament en solitari fins que a la distància vaig veure en Gerard Anton, del Trail Tarraco. Se’l veu tocat i a falta de menys de 3 km per la meta començo a apretar progressivament, no tinc clar que pugui atrapar-lo però faré tot el possible. Quan quedava un km per meta apreto les dents i passo al Gerard. Sé que si no segueixo amb aquest ritme hem tornarà a passar! Però finalment ho aconsegueixo i arribo 5é de la general de la cursa de 21km, amb un temps de 2h 7' molt satisfet d’haver-me retrobat amb les bones sensacions i d’haver deixat enrere la lesió.
M’agradaria agrair a tots els que han col·laborat a que aquesta cursa hagi estat possible, ja que el recorregut és immillorable (aquest any inclús més que l’anterior).







dimecres, 16 de juliol del 2014

Cronica cursa i caminada d'Arbolí

Aquest passat diumenge es va dur a terme la I Cursa de muntanya d'Arbolí, que es corresponia amb la 6a prova puntuable pel Circuit de Muntanya del Baix Camp.


Una prova dura i exigent que es desmarcava d'altres proves del circuit, on el recorregut n'era l'atractiu principal: 21km i més de 1.000m d+ per un entorn privilegiat i ben indicat, permetien als prop de 160 corredors i caminants gaudir al màxim de la natura.
Entre els corredors, ens trobàvem cares conegudes i rivals de circuit, com en Javi Sanchez, Xavi Ayala, Nacho Bolta, Javier Heras... i entre ells, en Tavi Fossas, l'únic representant del BORGES TRAIL - AAEET Valls.


A les 19:30 tocades es donava el tret de sortida, i sabedors del dur circuit que els esperava, la sortida va ser molt controlada i gens ràpida. Els primers kilòmetres, que planejaven bastant, ja es començaven a dibuixar el que serien les posicions finals.
Contràriament al que poguéssim imaginar, després, es baixava uns quants quilòmetres més, i allà en Tavi mantenia un bon ritme dins dels 5 primers. Va ser a partir de la primera pujada, i les consecutives, -doncs el circuit els preparava moltes sorpreses-, va començar a afluixar el ritme degut a la poca preparació que portava el nostre corredor, fins que es va adaptar a un ritme per sota del que ell estava habituat. D'aquesta manera, i gràcies a una beguda amb electrolits, en Tavi va poder continuar la cursa, doncs les rampes el van deixar clavat al km 17. A partir d'aquí, ja no es va deixar avançar més i arribava amb forts dolors a les cames.
Com que el dia encara és prou llarg, pràcticament ningú va haver d'encendre el frontal, doncs quasi tots arrivaben amb la llum d'una lluna espectacular.

Només dir que aquesta cursa s'ha posicionat dins del circuit, no només per la tecnicitat, si no pel bon ambient, l'impecable organització i l'entorn en general.
Finalment en Tavi entrava 10è de la general i 2n de la seva categoria.
Des d'aquí animem al poble a continuar organitzant aquest magnífic event.


Per mes info, classificacions i fotos, http://www.tretzesports.es/seminocturnaArboli/



dimecres, 9 de juliol del 2014

LA NURIA-QUERALT

Aquest passat Dissabte 5-7-2014, s’ha disputat la tercera cursa puntuable per La Copa de Curses de Ultra-Resistència de la FEEC, “LA NURIA-QUERALT”.

Aquesta te la sortida des del Santuari de la Vall de Núria i acaba a la població de Berga, després de creuar nombroses pistes i corriols d’alta muntanya, assolint un desnivell positiu de 5500m i negatiu de 7500m.
La sortida va ser a les 10:00h amb 200 corredors, amb una jornada d’estones de sol i núvol sense arribar a ploure en cap moment.

En aquesta entretinguda cursa, el corredor de BORGES TRAIL, Marc Balañá Prats, es va plantejar de plegar a la primera llarga pujada, ja que, optant per no usar els pals, se li van carregar les cames de forma notable, mentre altres corredors el passaven mes acomodament. Tot baixant cap al control es va anar refent, i en aquest, al KM25, un amic i gran corredor Juan Jose Oliva, hem cedia els seus pals, ja que ell es retirava, al portar fatiga acumulada de curses prèvies.  Això li va salvar la vida i es va acabar la pesadilla del voler plegar.

Poc a poc, es va anar trobant millor, mantenint-se entre les posicions 15 i 20. Però no va ser fins al KM60 que realment va poder notar, amb la baixada de temperatura de la jornada, unes bones sensacions de carrera, atrapant a la primera dona i compartint tota la última llarga pujada de 1000d+ fins al refugi d’Ensija, situat a cota 2200m.
Al KM70 començava un descens tècnic, seguit de pistes corredores, on realment va disfrutar podent treure tot el seu potencial de l’entrenament realitzat, distanciant a la primera dona Laia Diaz, 30’ a meta, així com assolint una meritòria 9ª posició general en 14h10’ de cursa, gents malament per no haver estat a gust durant el 75% de la cursa.

Ara toca quedar-se amb les molt bones sensacions dels últims km, i descansar be per afrontar amb mes ganes i força que mai la següent cursa de La Copa d’Ultres, sent “LA CADI ULTRATRAIL”
el pròxim 26-7-2014.








BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute