QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dilluns, 28 de novembre del 2011

Mitja Marató de Tarraco. 2250 gladiadors i gladiadores i quatre Borges

Aquest passat diumenge es va celebrar la 20a edicio de la Mitja Marató de la ciutat de Tarragona.Per part del Borges Trail- AAEET Valls quatre atletes van pendre part en aquesta magnífica prova, Biel Secall, Octavi Fossas, Joan Vidal i Robert Tarragó juntament amb 2250 participants més en la mitja mes mulitudinària dels últims anys obtenint bons resultats.


Pel que fa al Robert es col.lovava a la línia de sortida per tal de poder sentir-se còmode d'inici agafar un ritme de creuer de principi a fi i constant. Fins al km 7 les sensacions eren regulars, s'intuia que alguna cosa estava afectant al ritme que calia portar durant els 21km. El Robert, sempre lluitant, va intentar arribar fins al 10 per poder analitzar la situació, just abans s'havia despenjat del grup el qual faria que la lluita contra el crono fos individual i encara més difícil.Ja arribant al 13 un malestar general el feia dubtar entre seguir o no, les males sensacions i el cansament acomulat feien que fos molt complicat afrontar els 8 últims km amb plenes garanties. Així i seguint fins al km 15 veia com el ritme anava baixant progressivament i perdent el grup totalment de vista, a partir d'aquest punt l'important era acabar, una de les millors opcions en comptes de no abandonar. Decidit de continuar l'esforç cada cop era més exigent, i el ritme cada cop més baix, afrontant els 3 últims km com els més dificils que havia fet mai, ens relata l'atleta, on gràcies a un bon treball amb equip juntament amb el Biel, es van fer més portadors.Tot i això va poder acabar la cursa amb un meritori temps d'1h20'35" i el 70e de la classificació general, lluny de la seva marca personal, però acabant la prova passés el que passés, on a la línia de meta la seva dona, família, amics, l'estaven esperant.

El Biel, per la seva part, afrontava la cursa sense pressió, era conscient que tanta muntanya a final de temporada el posava resistent però lent. Així doncs, el repte era propar-se a la seva marca de 1:19:33 del 2010. El seu esperit competitiu el va fer sortir amb el grup de davant i, acompanyat durant gran part de la cursa pel mestre Pere Gomés, es va veure immers en un gran ritme. De fet, els parcials fins a meitat de cursa apuntàven a marca. La poca experiència en aquestes curses el desorientava i no sabia si el ritme el podria aguantar, un principiant vaja. En arribar al Miracle i afrontar l'espigó l'esforç va passar factura i va sortir de dubtes. Aquí es va trobar al company Robert que va afrontar els tres últims kms amb ell i va acabar al límit. De totes maneres un molt bon 71è lloc amb 1:20:41.

Bones sensacions també de l’atleta Joan Vidal. Amb un ritme constant, 3min 50 segons el quilòmetre, va saber aguantar la seva posició en tot moment amb un grup unit que va permetre fer més portadora la cursa. Al quilòmetre 10 el corredor del Borges Trail marcava 37 min 43 segons, un ritme lleugerement per sota del proposat. Tot i que els darrers 3 quilòmetres de la prova va patir per aguantar les constants amenaces del bessó dret , contracturat poques setmanes abans de la Mitja Marató de Tarragona, va acabar amb un temps final de 1hora 21 min 44 segons, essent aquesta la seva millor marca en una prova de 21 quilòmetres. Com a anècdota de la seva participació, l'atleta Joan Vidal va estar acompanyat de la primera dona, la rumana Cerasela Pasa, fins a la línia de meta.

En Tavi, que debutava a la Mitja Marató de Tarragona, tenia com a objectiu baixar del 1:30. Només de donar el tret de sortida, ja tenia bones sensacions i confiava plenament en la preparació dels últims dies. Així doncs, en Tavi va agafar el mateix ritme des del primer kilòmetre, i no va afluixar fins a entrar a meta amb uns respectable 1:28:46, tot i que el dolor de genolls que es va anar intesificant, sobretot en el tram de l’espigó. Aquest últim era el més dur, doncs semblava no tenir fí. Però a part d’aquestes petites molèsties, en Tavi va arribar molt satisfet i amb l’esperança d’aconseguir un millor temps per a l’any vinent.

En definitiva,una gran matinal atlètica, amb un gran ambient de públic i molta gent fent fotos. Petits i grans van animar a tope. Tarraco, una gran ciutat on fer un a mitja. Felicitats a tots els atletes que vam complir amb els seus objectius. L'any vinent més. De postre, us deixem amb les "nostres" portades.

dimarts, 22 de novembre del 2011

II KV ROQUETES

L’última prova del 4rt Circuit de les Terres de l’Ebre es va disputar el passat dissabte, i el Carles del Borges Trail-AAEET de Valls no es va voler perdre aquesta prova, al ser una cronoescalada al punt més alt de les Terres de l’Ebre, el cim del Caro (1447 metres) .


 La cursa consisteix en una cronoescalada de 7kms de distancia amb un desnivell positiu de 1363 metres., una aproximació de 2kms i un posterior descens de 9km fins arribar al punt de sortida.La sortida era esglaonada,a mesura que anaven arribant els autobusos al punt de sortida, els corredors anaven sortint  en el moment que volien i d’aquesta manera el primer en arribar a meta no tenia perque ser el guanyador. En Carles va decidir sortir amb un grup de corredors i amics de les Terres de l’Ebre, i mica en mica avançaven posicions, fins que una equivocació els va fer perdre uns minuts d’or. A partir d’allí el grup és va dissoldre i cada un va anar la seva.


 A partir del quilòmetre 5, la duresa del tram final, els més de 850 metres de desnivell positiu a les cames i el mal temps van començar a passar factura, tot i això en Carles va poder aguantar un bon ritme i després de 1 hora 16 minuts i 26 segons, es va plantar al cim del Caro acabant en una bona vintena posició de la general.


 Al acabar un caldo ben calent va servir per afrontar un altre cop el mateix recorregut però aquest cop de baixada i sense la pressió del cronòmetre.Un cop arribats al punt de sortida, autobús i cap a Roquetes i una vegada  arribats al pavelló municipal, dinar per recuperar energies i entrega de trofeus.


 Felicitar a l’organització i a tota la gent de les Terres de l’Ebre per aquest magnífic circuit de curses que ja fa quatre anys que organitzen, i pel bon ambient que es respira a cada una de les 19 curses.

Classificació:

  1 BENJAMI PRADES REVERTER          59:56     - A.E. ALCANAR                

    2 EDUARD PRADES REVERTER         1:02:19    - A.E. ALCANAR                

    3 AHMED EL QAYED                 1:02:22     - UEC TORTOSA

20  CARLES MARTI CANTI             1:16:26    - BORGES TRAIL                

Més informació:  http://kmverticaro.blogspot.com/

dimarts, 15 de novembre del 2011

IX Cursa de muntanya Castell de Burriac

Circuit Català de Curses de Muntanya 2011

Aquest passat cap de setmana 13 de novembre es va dur a terme a la vila d’ Argentona la 9 ena edició de la cursa de muntanya Burriac Xtrem, que també posava fi al 9é Circuit català de Curses de Muntanya.

Una de les curses ja típiques de calendari català de curses de muntanya, que destaca tant per la seva bellesa de paisatges com per la seva duresa de recorregut, sent una cursa bastant corredora però que demana que ho donis tot fins al final, la cursa costa de 24,7 quilometres i més de 2500 mts de desnivell acumulat, el 90 % del recorregut transcorre per senders dins del Parc Serralada Litoral, ens els termes de Cabrera de Mar i d’ Argentona.

La cursa va haver de començar amb un petit retard per culpa de les inclemències meteorològiques, ja que 30 min abans de la sortida un fort ruixat va provocar problemes d’electricitat i desprès de subsanar-los d’aquella manera es va donar el “crit “ de sortida, la temperatura va ser ideal per córrer, aviat es va formar un grupet de 7 o 8 atletes de nivell, entre ells en Josep Mª Pijuan del BORGES TRAIL – AAEET de Valls, el grup va anar junt i intercanviant posicions fins al quilometres 7, a la pujada al Castell de Burriac, va ser en aquesta pujada on en Josep Mª Pijuan va fer un petit canvi de ritme i va obligar al grup a estirar-se, va ser a partir d’aquí quan gaire tothom del capdavant va anar fent la seva guerra per separat, fins al quilòmetre 16 al cap davant anaven compartint la primera posició en Javi Delgado i en Josep Mª Pijuan, va ser en aquest punt, en baixada, on l’Ahmed El Qayed ens va atrapar i una mica més tard ho va fer en Xavi Espiña, va ser aquest últim que va passar llavors a marcar el ritme i poc a poc es va anar distanciant, darrera seu el Javi i l’Ahmed portaven un frec a frec interessant que es va acabar decidint al final només per uns 14 segons a favor de l’Ahmed, darrera entrava en Josep Mª Pijuan, aconseguint proclamar-se campió del Circuit Català.



CLASSIFICACIONS

General masculina

1. Xavier Espiña Martínez (Centre Excursionista Guissonenc): 2:03:17
2. Ahmed El Qayed (UEC de Tortosa): 2:03:57
3. Javi Delgado Lopez (Ass. Esp. Centre Excursionista Vilassar de Mar): 2:04:11

General femenina

1. Mònica Ardid Ubed (U.A.Terrassa): 2:25:10
2. Montse Martinez Guerrero (Ass.Esp.Diedre): 2:34:40
3. Lola Brusau Alos (Club Excta. Uecanoia): 2:39:10



Links:


dimarts, 8 de novembre del 2011

MITJA MARATO CASTELLÓ

Aquest passat diumenge el Borges Trail- AAEET Valls va estar present en la Mitja Marató de Castelló, en aquest cas hi va pendre part l'atleta Robert Tarragó que ens relata el següent:

Era el torn de fer una mitja, tot i potser no sé el millor moment degut a les competicions seguides que he anat acomulat volia probar el meu estat de cara a la mitja de Tarragona, el fet de decidir-me per Castelló a part de ser plana (és Castelló de la Plana), va ser haver parlat amb els amics de Flix i poder marcar-me una sortida amb ells.

Havent parlat amb el "míster", vam quedar que sortiria a 3'40'' i aguantar aquest ritme. Només arribar a Castelló, un dels principals enemics del corredor, el vent hi era present per tots els costats, juntament amb el seu soci, la pluja, factor que no em preocupava tant, però el vent sí.

A la sortida 1500 corredors preparats per córrer aquesta mitja marató que hauran de fer 2 voltes a un circuit totalment urbà, amb la qual cosa permetria que hi hagués molt públic a determinats punts del circuit. El tret de sortida es donà puntual a les 10h. La sortida va ser molt col.lapsada, anant amb molt de compte de no caure. Ja cap al km 2 ja estic situat amb el que crec que podrà ser el meu grup de viatge, allí també hi és l'Alex Estela. Alli aguantem molt bé, portem la mitja que toca.

Arribant al km4 em trobo bé i decideixo probar en solitari però el fort vent em fa baixar el ritme i tornar al grup, ja que notava que no podia anar sol, el vent em frenava constantment, havia de fer molt més esforç i em castigava molt fisicament.

Continuem a ritme, tot i el vent constant, fins al km 16, a partir d'allí el grup d'uns 13 corredors es va trencant i hi ha moments que es forma una fila de corredors, la duresa, nop del circuit totalment pla, però si de la climatològia, no afavoreix. Jo em desfaig una mica del grup i els últims 2km em toca remar en solitari, on els últims 500m semblen no acabar-se mai, aconsegueixo passar per la línia d'arribada amb 1h20'45 quan jo pensava amb el ritme que portava  faria 1h18.

La sorpresa va ser quan l'Àlex Estela em preguntà quina distància m'havia sortit, efectivament, em sortien 600m de més. Llavors les sensacions van ser diferents, van ser que havia anat tal i com havia d'anar, però amb el factor vent en contra.
Una bona mitja per fer una bona marca, sempre que el temps acompanyi minimament i el circuit estigui ben mesurat, no descarto tornar-hi a la propera.
En breu mes fotos,encara no estan a la web.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Montserrat Nord 2011, un final de Copa Catalana duríssim

En categories, Eloi Borràs fa quart i acaba la Copa segon. Biel Secall fa tercer i acaba la Copa tercer. Gènia Miró acaba la Copa tercera. Jordi Toda debuta amb el Borges Trail-AAEET Valls amb nota.





Parlar de la Montserrat Nord, fins ahir, era parlar d'una cursa de muntanya “ràpida”, de 22 kms i uns 2.200 m de desnivell acumulat, amb sortida de Monistrol en direcció a Sta Cecília per enfilar la canal fins a St Jeroni, envoltar el Monestir per la Sta.Cova i baixar pel camí dels Tres Quarts, tot això en dues hores, res,”poca cosa”. Avui no podem dir el mateix. Les pluges dels últims dies han malmès molt la canal de St Jeroni i l'organització va suprimir aquest tram,.....però no l'ascensió a Sant Jeroni i la resta, pel que el recorregut final ha estat de gairebé 27 kms i un pelet més de desnivell acumulat. Pluja, una mica de boira, ambient fresquet, paratges de tardor i un grandíssim nivell els participants. Poriem dir que s'hi van concentrar els millors corredors del nostre país, és la última prova de la Copa Catalana amb els diferents podis per decidir i una cursa amb un atractiu especial per l'entorn.

Tots els millors equips hi eren presents, els Matxacuques, UE Vic, Diedre's, UEC Anoia, Mountain runners, Borges Trail-AAEET,.... Gairebé 400 participants formaven una graella de sortida que feia por. Per citar-ne alguns, Marc Caròs a defensar el seu liderat, Tristany, X Espinya, O Carrasco, Roberto Sancho, Dani Cazalla, Joan Freixa, Edu Solà, Jordi Sànchez, Uroz, Adan Casado, Francesc Pont, Jordi Barrancos, Pau Bartoló, Xavier Sànchez, Xevi Vidal, Judit Casas, Anna Comet, Rosa Valls,....uf, nivellàs del copon. Del Borges Trail-AAEET hi vam anar la Gènia Miró, que es troba en posició de podi en fèmines a la Copa, l'Eloi Borràs, líder en sub-23 que manté un duel amb l'Adan Casado, el Biel Secall, que opta a entrar al podi final en veterans i,......Jordi Toda, si, si, un pisteru i asfalteru que s'estrena a la muntanya de veritat, fins ara havia fet incursions a la mitja muntanya pel Baix Camp. Per tant ja tenim tots els ingredients per tal que la Montserrat Nord sigui una gran cursa i no va fallar.

El dia no només amenaçava pluja sino que ja a la sortida va començar a ploure. D'entrada es va formar un grup d'una cinquantena que marcaven ja una petita distància i pel darrere s'estirava. Els primeres espases de cada equip eren tots en aquest grup. En un plis plas ens trobàvem a Santa Cecília on Espiña, Freixa, Sancho, Sànchez, Caròs ja anaven més distanciats. En aquest punt els nostres tenien controlat el seu tema, anaven de menys a més, avançant posicions. L'Eloi tenia a l'Adan a vista i el Biel tenia als vetes “perillosos” a darrera. L'estratègia d'equip estava funcionant. La Gènia pujava fins aquest punt amb sensació de clavamenta i aprofita l'avituallament per a recuperar-se, cosa que aconsegueix amb el tram boscós que venia que permetria un rodatge més còmode per a ella. El trio format per l'Eloi-Jordi -Biel va continuar unit i va optar per fer la pujada en equip fins a Sant Jeroni, aquest cop evitant la canal però amb una alternativa de més de 4 kms pujant el barranc de Sta Maria que més tard passaria factura. Espiña passava primer pel punt més alt de la jornada presentant opcions sèries a victòria i Marc Caròs el seguia, defensant el liderat de la Copa. Les sensacions de càrdio dels tres borgettis eren molt bones però l'Eloi va sentir les primeres molèsties i va parar a posar-se spray a l'isquio, el nostres passaven pel cim entre els 30 primers. Començava la baixada i el Biel agafa certa distància i van recuperant més posicions, els bessons comencen a avisar i també opta a parar per reflex, l'Eloi perd opcions per culpa de les molèsties que van a més, però amb un excercici de força mental opta per continuar i acabar com sigui i puntuar dignament. El Biel i el Jordi es reagrupen al pla de les Taràntules i inicien un curt però pronunciat descens per una pista asfaltada que acaba de trinxar els bessons del Biel. La Gènia també pateix en aquest tram. En canvi el Jordi se sent com peix a l'aigua i baixa com una moto deixant el grupet del Biel, Pau Bartoló i companyia. Un cop tornen a trobar senderó, a quatre kms de l'arribada es reagrupen de nou i el Biel demana pas i agafa el ritme del grup amb el Jordi al cap fins que nota que els bessons estan al límit i ha de renunciar al ritme frenètic de descens, fins al punt d'haver de parar a estirar diverses vegades. El Jordi es distancia i aprofita uns cin-cents metres de pista per explotar les seves grans condicions rodadores. Per darrera, l'Eloi continuava amb el repte d'acabar oblidant-se del dolor.
                                                  Val més una imatge que mil paraules........
Finalment la cursa va ser guanyada pel Xavi Espiña amb 2:15:51, seguit del Marc Caròs i Rafael Pars. En fèmines la cursa va ser dominada per la Judit Casas, que es va imposar amb 2:45:18, seguida d'Anna Comet i Mercè Arcos.

Els nostres a la general van entrar el 25è el Jordi Toda amb 2:29:37, el Biel el 32è amb 2:33:10 i l'Eloi el 40è amb 2:38:17. Per categories el Biel va fer podi en veterans en quedar tercer i l'Eloi quart sub-23. La gènia va entrar la 7ena fèmina amb 3:17:00, 6ena sènior.

Una gran cursa dels nostres corredors, sempre entre el grup dels millors, que no eren pocs. A la vegada uns grandíssims resultats a la classificació final de la Copa Catalana, cadascun a la seva categoria. Vam tornar cap a casa convençuts que ho haviem donat tot, no ho dubteu.

L'Eloi va presentar batalla amb un frec a frec amb l'Adan Casado per fer-se amb el campionat. La victòria final va ser per l'Adan a qui felicitem des del nostre blog, la preparació va ser l'adequada amb una planificació a consciència del míster, però el problema de l'isquiotibial ho va avortar tot, tot i això, amb una gran força mental, física i esperit de sacrifici va acabar com va poder. Però poca broma, ha acabat segon a la Copa Catalana al seu primer any, el futur és seu. Sense cap dubte tenim una perla a casa nostra. Felicitats.

El Biel, per la seva banda, havia comès dos errors. El primer, prioritzar la preparació pel Circuit del Baix Camp amb curses de mitja muntanya i voler rendir igual a la Copa Catalana, és com una falta de respecte per aquesta competició de gran nivell i ell ho sap. El segon, descartar les dues primeres proves i anar pressionat les altres quatre. A la Montserrat Nord ho va donar tot i l'adaptació de les últimes setmanes ha anat prou bé. Al final ha salvat els mobles i ha acabat la Copa tercer veterà, la màxima possibilitat matemàtica, és un bon resultat, si, però els resultats a cada cursa tant a la general com a la categoria són molt millorables. Només cal mirar un any enrere.

La Gènia, aquest any amb diferents problemes físics, afrontava la Montserrat Nord amb dubtes, alternant bons i mals moments durant la cursa. Calia acabar dignament per defensar el podi en fèmines i ho ha aconseguit.

El Jordi, impressionant. Ha fet curses de mitja muntanya i aquesta era la seva primera cursa de muntanya com Déu mana. Tela quina estrena, en podia haver triat una altra, algú l'haurà enredat. Però el seu paper a la Montserrat Nord ens mostra la seva gran capacitat d'adaptació a la muntanya en un recorregut molt exigent en tots els sentits. Ho va fer de primera, serà la samarra de Borges?, je,je,... Segur que la propera temporada ens farà escriure molt,...al temps, ja fa dies que ho vam advertir.

Un gran dia de cursa de muntanya amb una bona trinxada, uns bons resultats, bon ambient, molts cracks, bona companyia, bona gent, treball en equip i competència sana, molt sana. Corriols, boscos, pujades, baixades, bones vistes, roca, fang,.....ah, i uns animadors del nostre poble incondicionals: la família de l'Eloi al complert i també la Marga, el Sergi i l'Enric, va ser un bon detall. Destacar també la participació del nostre convilatà Nacho Boltà, el 126è amb 3:07:39.



Algunes fotos: https://picasaweb.google.com/102442808135295937472/MontserratNord2011#




Classificacions: http://www.montserratclimbing.com/index.asp?key=&m=22¬icia=63

III CURSA DE LES ROQUES

Ahir, amb una climatologia força adversa, va disputar-se la penúltima cursa del Circuit de les Terres de l’Ebre a Horta de Sant Joan ( Terra Alta).

Aquest any estrenaven nou format i l’únic que podem fer és felicitar-los, amb aquesta nova cursa, muntanyera de veritat, ens trobem juntament amb Paüls i Tivissa, amb un altra cursa de gama extra, que res tenen que envejar a les clàssiques del nostre país.



Com a novetat d’aquest any la sortida es donaria a l ‘àrea recreativa de la Franqueta, dins del Parc Natural Dels Ports. Des d’allí , hem pogut gaudir  d’una gran cursa, gràcies al enorme treball dels organitzadors, ja que s’han recuperat més de 15 km de senda, la qual ens ha permès arribar a la Punta Blanca, la Punta dels Cucons, el Coll de l’Oronal o el Salt de Ferrasó, d ‘entre d’altres paratges de la zona.

A la sortida més de 200 corredors, preparats per afrontar els 26 km i 1500m D+ aprox.

Entre ells cares conegudes com: Javi Delgado, Adolf Aguiló, Pere Castillo, Arturo Sanz, Xavi Espelta, Ragna Debats, Thais Pentinat, Anna Belen Balagué i molts més, amb ganes de donar guerra.

El domini absolut  de la cursa tant en homes com en dones fou aclaparador, Debats i Delgado, van demostrar la seva superioritat treien més de 22’ la primera i més de 14' el segon, als seus immediats perseguidors.



Per part del nostre equip, jo vaig ser l’únic en assistir-hi i amb el 17é lloc de la general dono per acabada la present temporada. Una temporada llarga, dura i amb molts de km, però en la que he pogut prendre part en moltes de les curses que sempre havia tingut ganes de fer. La Transgrancanària, Matxos, la Marxa de la Selva, el Brogit de la Vall, Fredes-Paüls, Puigsacalm extrem  o l’UTMB, amb aquestes i alguna altra, surto a més de 600km tan sols amb curses, i el descans és merescut. L’any vinent més, amb l’objectiu principal de la cursa del Llop, que aquest any, és el que sem va resistir.





Les classificacions de la cursa de les Roques les trobareu a:










Per, Ramon B.

ENTREGA DE PREMIS CIRCUIT RUNNING SERIES.

El passat divendres dia 4 va tenir lloc el lliurament de trofeus a l'E.M.D. de Jesús el proper 20h,30.

Del Borges Trail l'atleta guardonat com a subcampió del circuit va ser el Robert Tarragó Colomer, al finalitzar el circuit en segon lloc absolut.

Finalment la classificació absoluta masculina va quedar de la següent manera:

1- Xavi Royo Curto
2- Robert Tarragó Colomer
3- Luis Fco. Puentes Garcia

En categoria femenina:

1- Pili Vidal Loto
2- Celia Callarissa Bel
3- Judit Juncosa Gibert

diumenge, 6 de novembre del 2011

Cursa del Senglar

Xavi Prim, segon senglar.....




Aquest passat diumenge dia 30 d´octubre hi va haver curses arreu del territori i això vol dir que hi va haver corredors del Borges Trail-AAEET de Valls donant la talla per tot arreu.

En aquest sentit, una d´elles era la Cursa del Senglar a Sant Joan de Mediona en la que en Xavi Prim era la nostra representació. Una cursa de muntanya força ràpida de prop de catorze quilòmetres i 350 metres de desnivell. Les plujes generoses de dies anteriors varen deixar el terreny en unes condicións fabuloses per tot aquell a qui li agradi la muntanya de debò, ja m´enteneu, corriols, pistes, roques i tot en general ben enfangat.

A dos quarts de deu del matí es donava la sortida i ja dss d´aquest moment el ritme va ser molt fort sempre encapçalat pel guanyador de la passada edició Manuel Torres que s´enduia darrere seu un grupet de cinc corredors on es troba en Xavi.

A les primeres rampes en Manel apreta i s´endú um parell de corredors del UEC Anoia amb ell, mentre el Xavi es queda en un tercer grupet a pocs metres.

Els quilòmetres passen entre senderons i pistes que combinen pujades i baixades contínues i Manuel Torres marxa en solitari. El Xavi es troba molt còmode i comença adelantar corredors fins a trobarse en segona posició a mitja cursa.

A partir d´aquí només es va dedicar a regular el ritme per no defallir i controlar en tot moment els seus perseguidors ja que el cap de cursa era massa lluny.

Així doncs, ja no hi va haver mes canvis fins al final i Manuel Torres es proclamava campió per segon any consecutiu i el Xavi Prim entraria tres minuts més tard en segon lloc. El tercer graó del podi va ser per en Juanra Velásquez que entraba a meta mig minut més tard seguit molt d´aprop pel quart classificat en Victor Peña.

dimecres, 2 de novembre del 2011

10 KM JESUS (CIRCUIT RUNNING SERIES)

Aquest passat diumenge es va posar fi al primer circuit running series de les Terres de l'Ebre. Un circuit amb 7 curses de 10km cadascuna, on he pogut disfrutar de tota la gent que ens hem anat veient en cada cursa, un circuit on hem gaudit d'un gran ambient humà a tots els pobles que hem anat.
Aquest circuit m'ha servit per posar-me poc a poc a punt i tornar a agafar la forma després d'haver passat una última temporada amb uns mesos dolents a causa de la lesió, on vaig estar apartat o fent quasi res desde desembre 2010 fins a l'abril 2011. Val a dir que no m'ha agafat de la manera esperada i que he tirat de regularitat i sobrevivint a moltes curses com he pogut, algunes de les quals se m'han fet molt dures, però on hi he posat sempre molta il.lusió.  Ara i tot just amb un mes d'entreno, ja que durant el setembre va ser molt light, entrenos suaus i sense càrregues, amb molt pocs km, he pogut acabar les dos últimes curses sub 36', cosa que m'il.lusiona moltíssim per afrontar la nova temporada.

Aquesta última cursa, a Jesús, havia de ser un pur tràmit, havia de disfrutar de la cursa i fer-ho el millor que a les meves cames li fos possible deprés del que les hi havia fet les dos últimes setmanes.
Veient la línia de sortida on vaig arribar justet ja que un escfament llarg i canvi de pneumàtics, diria que vaig ser l'últim en incorporar-me, vaig veure tots els galgos ben situats i amb bones cares. Noms com Xavi Queralt, Xavi Royo, Ferran De Torres, Sergi Bel, Gerard Monteverde, LLorenç Sales, El Qayed ( el germà petit), David Francome, em delatava aquest grup amb un somriure d'orella a orella, ja que el que un vol és sempre correr amb els millors, allí hi estaven, tindria el plaer de dis frutar corrent amb ells. Sempre aprenent alguna cosa bona de cadascú, sempre.
El circut molt urbà, amb carrers estrets, llargues avingudes, pujant, baixant, un circuit on ho tenies tot, girs de 90, de 180, tot això en un traçat de 5km on hauríem de fer 2 toms i la gent podria disfrutar de tots els corredors en varis punts sense haver de desplaçar-se massa.
La sortida era el que es preveia, un ritme trepidant on la dificultat per col.locar-se va ser difícil, el primer km tot i un gir de 180 i varis de 90, el va passar a 3'16, allí estava amb el grup capdavanter. No va ser fins al km 2 que les meves cames no rebien la senyal que els hi estava enviant el meu cervell, era una senyal real, no me l'estava inventant però les cames van decidir no respondre a aquella ordre que dos setmanes abans havien respost.

Va ser a partir d'aquest moment que vaig decidir fer la meva cursa distanciant-me així del grup capdavanter, controlant el ritme i enviant mes misatges però tot continuava igual, així que ara ja tocava aguantar la posició i el ritme.
A partir del km 5 i quan ja quedava la última volta vaig decidir anar a la busqueda de Gerard Mionteverde, les cames anaven pesadissimes, però poc a poc veia que anava retallant metres i cap al km 6,5 ja el tenia, així que ara tocava fer un últim esforç del km 7 al 10, el Gerard seguia darrera meu i no va ser fins al km 8 on es va despenjar una mica, i fent un últim mil a 3'20'', em va fer arribar en 35'36'', en setena posició d'un total de 200 participants, i acabant així com a subcampió del circuit running series.
Una bonica cursa dirigida per l'amic Xavir Royo i campió absolut del circuit, molt ben organitzada i esperem que segueixi així. Cuida aquesta cursa!
BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute