QUI SOM I QUÈ FEM...

Benvolguts companys, amics i simpatitzants, ens presentem com un equip de curses de muntanya , que va nèixer ara farà dos anys, amb tota la il.lusió i ganes de viure moltes i grans experiències fent activitat a la muntanya. Les nostres intencions són estar presents en la totalitat dels circuits de curses que es duen a terme des de la federació catalana i per tot Catalunya, a nivell nacional i internacional.



dimarts, 28 de juny del 2016

L'Ester Casajuana s'imposa en la Trail Ulldeter, de les SALOMON MISSIONX3

Aquest dissabte es realitzava la tercera prova de les MISSONX3 que organitza Klassmark patrocinada per Salomon; el Trail d’Ulldeter. L’Ester en un principi anava a fer el circuit de les tres curses llargues, però després d’anar al Campionat d’Espanya convocada per la Selecció Catalana a Cercedilla on va realitzar la prova de 46 km, va decidir que fer el circuit llarg seria massa càrrega per el que porta de temporada i poc temps entre cursa i cursa, així que deixant de banda la classificació de les MISSIONX3 va fer la cursa curta de 30 kilòmetres amb 1600 de desnivell positiu que donava el tret de sortida a Camprodon. Va ser una sortida força ràpida, ja que als poc kilòmetres de sortir la cursa s’enfilava a un corriol molt estret, i era important col.locar-se en un bon lloc.


La part més dura de la cursa es situava en els primers 10 kilòmetres, en els que a l’Ester li van costar força d’afrontar, ja que tenien un fort desnivell, i no es notava massa bé de cames. A partir del kilòmetre 20 es va començar a trobar millor i va augmentar el ritme, ja que li havien dit que tenia la segona corredora a 3’, es sentia molt bé així que va augmentar el ritme, l’ últim tram del recorregut era força corredor i no tant tècnic com la resta, així que va aprofitar per agafar avantatge sobre la segona classificada. Finalment va acabar primera dona amb un temps de 3:37:55, contenta del resultat i de les sensacions finals. Ara toca descansar uns quants dies per continuar la temporada amb més ganes que mai.


Classificació General Dones:

1. EsterCasajuana  3:37:55
2. Imma Boada      3:44:59
3. Paula Reixach   3:59:59





dilluns, 27 de juny del 2016

La Marta Batalla 7a en una duríssima Cadí Trail, tercera prova de la Copa Catalana de Curses de Resistència



La Cadí Trail era la tercera prova de la Copa Catalana de Curses de Resistència de la FEEC i es va disputar a la Seu d’Urgell el dissabte 18 de juny. Una previsió metereològica adversa va fer que la organització modifiqués el traçat original de la cursa ja que recorria 13 km per la carena del Cadí a 2400 m d’altitud on la nit abans havia nevat. El nou recorregut va quedar en 43km i 2400m D+, o sigui, poc més d’una marató. A les 7 del matí sortíem del Parc de la Seu a 700 metres d’altitud, una sortida sempre molt ràpida tot i que després d’un primer tram més correder, començava la dura pujada de uns 1800 m+ en poc més de 10 kms. 

Durant la primera part de la pujada em vaig sentir amb molta força però a partir d’allí vaig notar una petita punxada al maluc que em va anar donant la llauna la resta de la cursa. Vaig lamentar no haver-me endut els bastons que m’haurien descarregat les cames per després poder baixar amb un ritme més alt. Al punt quilomètric 19 assolíem la part més alta de la cursa a uns 2500m d’altitud i on hi havia boira força espessa i feia gelor. A partir d’aquí, i amb les cames ja carregades, començava una baixada amb trams de prat d’herba, senders amb pedra grossa solta, corriols més ràpids i algun tram de pista fins arribar a la població d’Adraen on calia avituallar-se bé perquè aquí ja feia calor i encara quedaven més de 10 kms per meta. A la població es feia un petit bucle i vaig veure que portava una fèmina a poc més d’un minut. Vam anar juntes fins a meta i ens vam disputar la posició en l’últim quilòmetre. 

Vaig entrar en 7ena posició femenina i 68ena absoluta d’un total de 300 corredors amb un temps de 5h21’. Tenint en compte les males sensacions que ja van començar ben aviat i el podi femení format per Roser Español, Gemma Arro i Marta Riba, estic contenta d’haver pogut acabar-la i sumar punts per continuar en primera posició de la Copa de Resistència després de Pels Camins dels Matxos i Estels del Sud.

Ara toca recuperar forces per Valls d’Àneu, la quarta cursa de la Copa, d’alta muntanya i molt exigent, que es disputa el proper 2 de juliol.

Gràcies a tothom pels ànims rebuts abans i després de la cursa. Quan les coses no surten com una esperava que t’animin, t’ajuda a aixecar el cap més ràpid i mirar cap al següent objectiu.

Agraïments a #Borges #Eassun #PH-Quirogel i #Coreevo pel seu suport

dilluns, 20 de juny del 2016

Salva Martí s’imposa en la modalitat curta del Trailseries Albiol (Vall del Glorieta)

El passat dissabte 18 de juny, es va celebrar a la petita localitat de l’Albiol, la segona edició del Trailseries Albiol, tercera prova del Circuit Trail Series Costa Daurada 2016. El Trail es composava per tres modalitats, la cursa llarga de 19,6km i un desnivell positiu de 950d+, cursa curta de 12,5km i 710d+ i una caminada amb el mateix recorregut que la cursa curta.

Un total de 200 atletes es presentaven a l’Albiol per realitzar alguna de les tres modalitats on Salva Martí, corredor del Borges Trail prendria part en la cursa curta.


A les 17h30’ és va donar el tret de sortida de la cursa llarga i caminada, on des de bon principi es va marcar un ritme força alt, sent-ne el guanyador Marc Guinjoan del CERAP Riudamos amb un temps de 1h52’50’’ seguit per Jesús

Sanchez i Miguel Angel Monterreal ocupant la segona i tercera posició respectivament amb un temps de 1h54’56’’ i 1h57’06’’. Pel que fa a les noies, la victoria va ser M.Eguenia Munte 2h08’58’’ seguida per Edurne Zazpe i Eva Tapia amb un temps de 2h17’30’’ i 2h30’20’’ respectivament.

La cursa curta va tindre sortida 50’ més tard que la llarga i a les 18h20’ es va donar el tret de sortida. La sortida va ser també força ràpida on de seguida es va formar un grupet capdavanter de tres corredors entre els quals hi havia el corredor del Borges Trail Salva Martí. Aquest grup es va anar intercanviant les posicions però va anar unit fins el 7e quilòmetre de cursa, on un dels integrant va patir una torça de turmell i va perdre contacte, en l’última baixada, el corredor Badaloní Blai Hermoso va agafar uns metres d’avantatge i es situava líder arribant a l’inici de l’última pujada que portaria directe a l’Albiol als corredors amb un 30sg d’avantatge, però Salva Martí, que s’havia guardat una mica de força per afrontar la pujada amb garanties va anar retallant distància progressivament i va adelantar al líder la cursa a tant sols 250metres de meta, arribant en primera posició amb un temps de 1h13’45’’, seguit per Blai Hermoso i Joan Mariné amb un temps de 1h14’10’’ i 1h15’59’’ respectivament.


Pel que fa a la categoria femenina, la victòria va ser per Neus Gil amb un temps de 1h28’40’’ seguida per Ingrid Ruiz i Sandra Serrano amb un temps de 1h31’11’’ i 1h43’03’’ respectivament.

Així doncs, es va donar per finalitzada una bona tarda competitiva dins del magnífic paratge natural de la Vall del Glorieta amb un cursa molt atractiva i exigent. La pròxima cita del Circuit Trail Series serà el 9 de juliol en el Trail de Colldejou.


divendres, 17 de juny del 2016

Borges Trail a la Trail Alforja

El passat 12 de juny es va dur a terme la Trail Alforja, 5a prova del Circuit del Camp de Tarragona, 26km. i 1480m. d+ per les muntanyes d' Alforja.


L' Aleix:

Va sortir amb el grup capdavanter, tot i que ja veia que no podria seguir aquell ritme tota la cursa, va provar sort i en les primeres pujades es va trobar bé, mantenint una 3a posició mentres l' Eduard Queralt i el Mikel Besora s' allunyaven i es perdien de vista.




Ben aviat un parell de petites pèrdues van fer que l' Àlex Izquierdo i Joaquim Navarro atrapessin al nostre corredor. En el primer avituallament l' Aleix es para a fer un glop mentres que els altres dos aprofiten per deixar-lo enrere i anar-se perdent de vista metre recorrien la pista que els duria cap a la preciosa ermita de Puigcerver. L' Aleix ja veia que no era el seu dia i que les cames no tiraven però tot i així, cada dia s'ha de lluitar amb tot l' arsenal disponible, i si aquell dia s' havia de patir el doble per rendir la meitat, així seria.






En sortir de la pista per agafar senderó de pujada en Javier Heras també passa al nostre corredor i el deixa enrere, així que l' Aleix ja aniria sol fins arribar al km. 20, on començava la temuda tartera.
Allí va ser on va veure que no tenia molt lluny al Joaquim Navarro, que també anava fatigat d'haver competit a la mateixa competició amb l' Aleix la setmana anterior. Així que l' Aleix es va animar i va pujar la tartera a quatre grapes, que guapa! i en arribar a dalt de tot ja gairebé havia atrapat a Navarro.

Només quedaven 4km. de baixada tècnica fins al poble i allí va ser on l' Aleix va aprofitar per atrapar a Navarro, els dos es van perdre una mica més d' un minut en un repetxó i en reempendre la baixada sí que seria el borgeti el que marcaria un bon ritme i s' aniria escapant fins a meta, arribant 5è.




Mikel:

Va sortir davant, sense marcar el ritme, deixant-se portar pel ritme. Els primers km. son corribles i es troba còmode.
Edu serà qui porti el lideratge de la cursa i darrere Mikel als seus pasos.


Pujant Edu marxava uns metres que rapidament Mikel recuperaria a les baixades tècniques i als trams de pista plana.
Un continu de canvis de ritme per part dels dos corredors que fins el km. 17 no es marcaria la distancia entre ells. Edu, pujant a Puigcerver marxava deixant un marge sobre Mikel.




Mikel a punt d' agafar una 'pàjara' per no haver begut el que tocava, arriba a l' avituallament i es beu dos gots de beguda isotònica.
Sembla que es recuperava una mica i anava en busca del primer classificat.
Arribada la tartera, Javier Heras ve darrere.
Pugen junts la tartera i a la baixada tècnica Mikel puja el ritme i baixen a tota velocitat fins al poble on Mikel es distanciarà de J.Heras fins a meta arribant 2º general.







Podi:
1. Eduard Queralt
2. Mikel Besora
3. Javier Heras
4. Alex Izquierdo
5. Aleix Toda


Volem agraïr a la organització i als voluntaris per la gran feina feta.
Volem agraïr als nostres patrocinadors: Borges, Ph-Quirogel, Eassun Spain, Sport Gym Tarragona, Coreevo, Bussetus Sport.

diumenge, 12 de juny del 2016

Gran retorn de Carles Martí amb un podi a Barrancs de Llegenda, a Montblanc

Em costa començar fins i tot la crònica, suposo que un any és molt de temps, o a mi m’ho ha semblat.

Tenia moltes ganes de tornar a competir, de ficar-me un dorsal de i notar el pessigolleig a l’estómac d’abans de la sortida, dels nervis i de tot el que comporta els moments previs a la competició.

Res millor que tornar a sentir aquestes sensacions a casa teva, al teu poble o al jardí de casa, davant la teva gent, els teus amics i coneguts, que tothom et saludi i et doni ànims en el dia de la teva tornada, és ja per mi una satisfacció.

La cursa tenia tres possibiltats diferents, em vaig decantar per la de 16 quilòmetres i mil metres de desnivell positiu ( per ser la primera , vaig pensar que era més que suficient).




Setmanes abans, ja havia anat a fer el circuit per tal de fer un reconeixement i veure els llocs conflictius i tècnics, ja que a l’ésser cursa semi nocturna, la cosa canvia, i la nit o torna diferent tot. Em trobava a gust entrenant el circuit i sabia que jugant a casa podia fer un paper digne.

A les 20:00 , es posava en marxa la cursa de tres barrancs, la reina de les tres curses, amb un circuit de 25 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu i on el montblanquí Floria Martínez es va imposar amb claredat davant de Jordi Arbós i l’esplugí, Jordi Pàmies.

A les 20:30, la cursa de dos barrancs va arrancar. En els dos primers quilòmetres, la cursa ja s’estira, ja que el fort ritme imposat pel vallenc Marc Toda, va fer que de bon principi el grup s’estirés i ja durant tota la cursa no es tornés ha anar en grup.



Per part del Carles, tot i patir al principi de la cursa, en tot moment és va moure en posicions capdavanteres, i realitzant gairebé tota la cursa en solitari, i tot i que en la foscor a partir de la segona pujada, feia encara més difícil la cursa va poder mantenir la tercera posició.

La sorpresa va arribar en l’últim avituallament, on el control, em va anuncia que era líder de la cursa a causa d’un sabotatge en una de les cintes de la cursa, que va fer que els dos primers fessin més volta i s’arribessin a perdre. A l’arribada a Montblanc entrant pel portal de Sant Marçal , em vaig relaxar i un Marc Toda enfurismat i magullat per fer cap a través a causa de la perduda, em va passar com un llamp i tot intentar seguir-lo va ser impossible seguir el fort ritme que portava.

Al final merescuda victòria d’en Marc Toda , segon Carles Martí i tercer , l’esplugí Marc Vidal.

Paral.lelament és realitza una caminada de 10 quilòmetres, on hi va haver una massiva participació de més de 100 caminadors.

Felicitar a l’organització de barrancs de llegenda per la feina feta, cuidant als corredors i caminadors en tot moment, tot i la dificultat de senyalitzar un circuit semi nocturn.









dimarts, 7 de juny del 2016

Mikel Besora Top 5 al Campionat d' Espanya de muntanya Rfea classificatori per l'Europeu de muntanya

El passat 5 de juny es va disputar el Campionat d'Espanya de muntanya Rfea a Alhama de Murcia (Murcia).
Paral·lelament a la prova individual hi havia classificació per equips i també era classificatori per l'Europeu de muntanya que se celebrará el pròxim 2 de juliol a Itàlia (Arco). Per classificar-se havien de fer podi absolut els atletes i així anar a la prova internacional amb la Selecció Espanyola de curses de muntanya.


L'atleta del Borges Trail Mikel Besora, i amb edat de 23 anys que corria com a sénior de primer any i en categoria absoluta es va presentar a la prova en el seu millor estat de forma per tal d'intentar estar en les primeres posicions en una prova amb molts esportistes d'èlit, corredors espanyols internacionals, mundialistes, atletes amb marques per sota 29-30' els 10km. i atletes de curses de muntanya tècnica... entre aquests l'espectacle estava assegurat.

Un discret Mikel Besora es va preparar a consciència per aquesta prova, se li donen bé les proves ràpides i aquesta podia ser una bona oportunitat per a ell.


La competició consistia recórrer 12'4km. amb desnivells de 460+ / 460- per La ''Sierra Espuña'' amb un recorregut molt ràpid, senders i pistes forestals amb algún tram tècnic, sobretot en baixades... també un indret molt calorós amb temperatures de 30 graus.






A la línia de sortida un total de 100 atletes vinguts de tota la geografia espanyola venien a córrer el Campionat amb una única prova.
Molts eren els atletes que volien classificar-se per l'Europeu.

Una bona crema per abans i després

Tot apunt pel gran dia

Cap a les 6 del matí s'aixeca per fer un bon esmorçar i agafar força pel Campionat.


A les 8'30 començava la cursa i Mikel Besora entre els 10 primers a la general començava a agafar el seu ritme. Els primers 3 km. eren en baixada amb trams ziga-zaga on el ritme marcat pel cap de cursa era de 2'40''/km. i que considerant massa ràpid, Mikel va marcar-se a 3' encara i així diversos corredors intentaren adelantar tot i el ritme imposat. (En aquest tram sortien 150-).

Cap al km.4 una pujada d'uns 100m.+ on Mikel recuperava les pulsacions i l'estres dels anteriors km..

A partir d'aquí ja anava al seu ''punt'' i podia anar controlant el ritme.
Del km. 4 al 8 trams puja-baixa que no deixaven 'descansar' un segon, s'havia d'anar molt concentrat. (En aquest tram sortien 200+ / 200-).

Cap al km. 8 Mikel adelanta a un corredor en una baixada tècnica (d'uns 100-) i continuava de menys a mes per una pista forestal a 3'10''. Tenia un corredor  de Castella davant, a uns 50m. i intentant agafar-lo va cambiar una mica el ritme i pujant del km. 8 al 10 es va ficar a roda seu. (En aquest tram sortien 150+).

En un sender que anava en baixada progresiva i en una recta cap al km.10 Mikel va marcar un ritme de 3'00'' i va adelantar al corredor de Castella.

Cap al km.11 una baixada tècnica direcció la zona recreativa Ricardo Codorniu a uns 2km. de meta Mikel es troba a un corredor que sembla que afluixa el ritme... (ho semblava pero no...) aprofita per cambiar el ritme i anar darrere seu a pocs metres... aquest corredor es David Garcia Gil, un corredor vasc que va fer 4º a la Behobia i amb 1h.03' (Mikel i David ja es coneixien d'abans de la cursa, on van fer amistat, i sabia qui era aquest gran atleta, pero va intentar donar-li guerra...).
(En aquest últim tram sortien 150-).



Mikel a roda seu baixant, entren a l'asfalt i els últims 500m. son un continu de cambis de ritme... on David s'escapa descaradament de Mikel deixant trencat el ritme... Mikel arriba a 4 segons de David en una meritòria 5º plaça sénior (edats entre 23-34 anys). I 10º de la general absoluta del Campionat.


CLASSIFICACIÓ GENERAL MASCULÍ:

1. ENRIQUE MENESES (PLAYAS DE CASTELLON): 49'10''
2. PABLO VILLA (SALOMON - ATL. LA BAÑEZA):  50'25''
3. DANIEL SANZ (ARANDA - CONDADO ARAZA): 50'58''
......
10. MIKEL BESORA (BORGES TRAIL):               54'45''

CLASSIFICACIÓ SÉNIOR MASCULÍ:
1. PABLO VILLA (SALOMON - ATL. LA BAÑEZA):         50'25''
2. MARIO MIRABEL (A.D. MARATHON):                      51'18''                
3. JESUS ANGEL RODRIGUEZ (ATLETAS RODENSES): 53'50''
4. DAVID GARCIA (DURANGALDEA RUNNING):          54'41''
5: MIKEL BESORA (BORGES TRAIL):                     54'45''


CLASSIFICACIÓ GENERAL FEMENÍ (RECORREGUT CURT, 8'6KM. 350+):
1. IRENE PELAYO (PIELAGOS):                                          39'35''
2. YOLANDA MARTIN (AT. SAN SEBASTIÁN):                       41'23''
3. MARIA CARMEN LEDESMA (GRUPOMPLEO PAMPLONA A): 41'52'' 


Un any mes Mikel Besora es consolida com un dels millors corredors al Campionat d'Espanya de muntanya Rfea.

Premis pels millors corredors al Campionat d'Espanya

 Una bona recuperació amb les perneres Coreevo

 A recuperar-se be amb fruita de l'avituallament


Volem agraïr a Borges Trail i als patrocinadors: Borges, Ph-Quirogel, Eassun Spain, Sport Gym Tarragona, Coreevo, Bussetus Sport.

dilluns, 6 de juny del 2016

Aleix Toda s'emporta la 5ena posició a la Vallibierna Skyrace, prova de la Copa d'Espanya i de les National Skyrunner Series

La Vallibierna Skyrace disputada el passat 5 de juny seria la 4a prova de la Copa d'Espanya 2016 i la 2a de les National Skyrunner Series. Amb 34km i 2700m d+ la gresca estava assegurada, i és que a més l'assistència de corredors de nivell tant de diverses seleccions autonòmiques com independents prometia una disputa interessanten la pugna per pujar al podi; alguns noms eren tals com Zaid Ait Malek, Mario Bonavista, Jseba Larralde, etc.



A les 8:30 es donà la sortida enmig del poble de Vilaller, on l'eufòria va fer que els corredors sortissin a un ritme altíssim (3:30 min/km) per la pista-senderó de 2 km que els duria fins al poble de Ginast amb Zaid al cap de cursa. A partir d'allí començà la primera pujada de la cursa, res a envejar a un km vertical, ja que en 5,5 km pujava 1200 m d+. En aquest punt Joseba Larralde es posava líder de la cursa i se'n anava sol, perseguit per Zaid i la resta de corredors que s'anaven distanciant.
L'Aleix, que coneixia el recorregut de fer-lo l'any anterior, pujava a bon ritme però amb cap i guardant forces per quan es pogués rodar a bons ritmes més endavant. Quan la vegetació ho permetia anava veient el cap de cursa al davant, i el fet de poder mantenir la distància i poder anar passant algun corredor el motivava.

Km 8: Final de la pujada infernal, l'Aleix va en el top 15 però no sap en quina posició. Uff, com costava allargar les cames per agafar bon ritme. Les vistes eren espectaculars, camps verds d'herba, cel net i el sol començava a picar.
En passar per l'avituallament el corredor del Borges es pren un gel i puja un punt el ritme, deixant enrere a un parell de corredors amb els que havia format grupet en la pujada.

Aquell tram es podria definir com "posa el peu on puguis", ja que l'herba no et deixava endivinar els bonys del terra i no et permetia agafar un ritme constant.

Km 12: Següent avituallament i comença la baixada, que ràpidament portà als corredors fins a la vall de Llauset fent camp a través.

Km 15: Comença la segona pujada de la cursa, no tant llarga com la primera però en aquest punt de la cursa els corredors ja anaven tocats. En alguns trams encara hi havia força neu, tot un espectàcle, sort que estava transformada i permetia que els tacs de les bambes es clavessin, tot i que en més d'una ocasió l'Aleix es va fotre de lloros pel terra, maleïnt a la mare que el va *****. El borgetti va aprofitar aquesta pujada per passar 3 corredors que anàven tocats.
Arribats gairebé a la serra de Llauset la cursa girava a l'esquerra i llavors es crestejava per una carena preciosa de pedres afilades, força tècnica, on els ànims dels voluntaris de l'avituallament allí present revifàven a tot corredor, sort d'ells !!!

Ara els corredors del davant es veuen força lluny i l'Aleix es perseguit pels corredors que havia passat a la pujada, així que tocà apretar el cul i oblidar que les cames ja començaven a queixar-se, uff!! i encara quedava molt!

Km 22: En aquest punt el circuit es retroba amb el camí que haviem fet de vinguda i el segueix fins a meta. L'Aleix aprofita els repetxons per augmentar l'avantatge respecte als seus perseguidors i apropar-se a un corredor del davant, passant-lo just abans de començar la darrera baixada.

Sembla extrany, però aquella última baixada va ser la part més difícil de la cursa, ja que a més d'anar tocat i buit de forces, el fet d'estar tanta estona en baixada contínua sense parar deixava els quàdriceps com una pedra, però en aquell moment a l'avituallament li canten al nostre corredor que va en 5ena posició. L'Aleix no s'ho creia, sabia que anava bé però no es pensava que es trovava tan endavant, així que va començar a baixar com un boig avall disposat a donar-ho tot. A mitja baixada l'Aleix es torça un turmell, maleïnt de nou a ... però no passa res! S'ha d'arribar a meta sigui com sigui!

Km 32: Arribat baix al poble de Ginast el corredor borgetti intenta agafar un bon ritme però les cames ja no donen de sí, cremen i demanen a crits parar a caminar, però ja casi que hi sóm! no podem afluixar a 2 km de meta, així que treient forces d'on no n'hi havien, l'Aleix corre com pot fins a Vilaller, on desprès de fotre's de cap pel terra en la pista menys tècnica de tota la cursa, arriba a meta en un temps de 3h53'02'' en 5ena posició de la general, havent baixat 12' respecte el temps de l'any anterior.

El nostre corredor no s'ho creia, dies com aquests són els que fan que valgui la pena tots els esforços i sacrificis fets fins la data, i omplen de forces per seguir cap a altres objectius ambiciosos.

Tot això no seria possible sense la col·laboració de Borges, PH-quirogel, Eassun, Coreevo, Sport Gym Tarragona.

Classificació general masculina:

Posició  Dorsal     Cognom    Nom           Categoria           Any         Equip     Temps     Dif. amb el 1er

1 78 REMON,Daniel        M-SEN ESP 1983    C SELECCIÓN MADRILEÑA   03:43:16
2 43 LARRALDE,Joseba M-SEN ESP 1986    C EUSKAL SELEKZIOA           03:47:18   4:02 min.
3 6 AIT,Zaid                     M-SEN ESP 1984    C SELECCIÓN ANDALUZA     03:48:53   5:37 min.
4 44 OZAETA,Julen        M-SEN ESP 1986    C EUSKAL SELEKZIOA            03:49:05   5:49 min.
5 28 TODA,Aleix            M-SEN ESP 1989    C BORGES TRAIL                   03:53:02   9:46 min.

Classificació general femenina:

1 2 DEBATS,Ragna F_SEN ESP 1979 C TUGA - CATALANA                04:22:33
2 20 FRUTOS,Zur F_SEN ESP 1986 C GRIFONE TEAM - EUSKADI   04:31:38      9:05 min.
3 7 VALLS,Rosa F_SEN ESP 1985 C FOUR FACTORS - CATALANA   04:32:03      9:30 min.
4 148 RIBA,Marta FVETa ESP 1972 C TEAM MILLET - CATALANA   04:50:59     28:26 min.
5 11 DELGADO,Noemi F_SEN ESP 1980 C SELECCIÓN ANDALUZA 04:57:11    34:38 min.



Retorn fulgurant de Ronald Fargas a Cims del Baró, una nova cursa a tenir en compte al calendari tarragoní

Aquest passat diumenge, es va celebrar la primera edició de la cursa de muntanya "Cims del Baró" , amb la sortida i arribada al castell d'Escornalbou.
Amb un recorregut de 27km i 1500m desnivell positiu. A les 09h es dona la sortida , amb el Ronald Fargas , prenent-hi part, després de l'aturada obligada per la lesió,



Els primers quilòmetres és un seguit de baixades i pujades curtes, a partir del km 6, la cosa canvia i els trams ascendents ja s'allarguen. Aquest fet, fa que el Ronald vagi de menys a més, aprofitant la primera pujada llarga, del km7,5 i fins al capdamunt del Coll de la Foradada, km 10,5 aprofita per avançar a bastants corredors i recupera posicions.

Al km12 s'inicia la pujada al Portell del Peiró, en aquest punt li informen que és el quart classificat , mantenint un ritme d'ascens bastant viu , ja que després es baixava fins a Pradell, pel Barranc dels Abeuradors, i segur que algun corredor més llançat el podia atrapar. Al arribar a l'avituallament de Pradell, km 17,5 , el Ronald passa a ser el cinquè classificat. 

I cap amunt falta gent, cal pujar fins al capdamunt de la Enderrocada,al km 20,5, des de aquest punt. on hi ha l'avituallament i fins al final, el Ronald ja rodarà sol. Pujada llarga i sostinguda , però el Ronald la puja a ritme constant , sabent, que haurà de fer un descens molt i molt tècnic i feixuc
Un tram de descens de 3k que el porta fins al poble de l'Argentera.


Una mica d'hidratació a l'avituallament , i cap amunt de nou , pujada llarga llarga que el porta fins a l'arribada , que es troba a l'interior del castell. Aconseguint el cinquè lloc de la general i primer veterà , amb un temps de 3h20'.



BORGES TRAIL © 2008. Design by :Yanku Templates Sponsored by: Tutorial87 Commentcute